Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Tres quarts de set, exactament, i en aquest punt horari
connectem ara sí amb l'Ajuntament de Tarragona.
Allà ens espera la nostra unitat mòbil per explicar-nos com va
aquesta recepció de diversos atletes que van participar
en els Special Olympics a Castelló,
un dels molts actes que s'han realitzat avui a la ciutat
per celebrar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Pep Sonyer, bona tarda.
Hola, Núria, què tal? Bona tarda.
Bé, molt bé, ara arribeu bé.
És que, mira, no sé què passa, a vegades s'aposo que serà el vent,
que a vegades costa d'arribar la senyal, eh?
Ara arriba perfecte, no?
Perfecte.
Doncs mira, ara estic en aquests moments a l'interior del pati de Jaume I,
d'aquí de l'Ajuntament, i ara, de fet, estan fent en aquests moments
els parlaments, aquest acte d'homenatge, aquest acte de benvinguda
amb aquests esportistes que van prendre part, com ho ve deies,
en aquesta espècie de l'Olímpics de Castelló 2008,
que es va celebrar fa pocs mesos, eh?
Escolta, com aplaudeixen?
És que estan, de fet...
Sí, sí, sembla ple, eh?
No, no, sí, doni-do, eh?
Hi ha una bona pila d'esportistes.
Ara està parlant el regidor d'esports, José Cosano,
també hi ha l'alcalde, Girafé Níbal Esteros,
representants d'aquest grup esportiu, que són de l'escola Sol,
i estan, doncs, això, ara s'hi estan lliurant un diploma caritatiu,
és un acte, doncs, això, oficial.
Hi ha els infants, però també els pares i mars que estan per aquí,
doncs, en fi, molt cofolls, no?, d'aquesta recepia oficial.
Nosaltres sabíem que això passaria,
és a dir, que l'acte seria en directe, no?,
i que estaríem fent-ho en aquests moments.
Mira, ara podem escoltar, si vols, a l'alcalde,
encara que siguin estrenat, eh?
Escolta.
...el rei Jaume I, el conqueridor,
el que va conquerir València i les Illes,
i València, una part de València.
No patiu perquè no està aquí enterrat,
és de pobber.
Però és el monument del Jaume I,
per això aquest pati es diu el pati del rei Jaume I.
aquí hem felicitat a uns quants altres,
al Marc, a la Nagore, al Juan Lluís, al Trismar, etcètera,
però fent por a aquest eslògan o a aquest himne que teniu,
que s'ha de ser valent a l'intent,
és així?
Bé, ja ho heu après.
S'ha de ser valent a l'intent,
m'agradaria que jo us acostaré el micro
i aneu dient cadascú el vostre nom,
perquè n'hi ha alguns que no heu pogut recollir diploma,
però com diu l'Himne,
heu estat valents en l'intent
i per tant teniu un igualment mèrit.
Per tant, jo us hi aneu costant el micro
i cadascú...
Doncs ara a l'encabó s'hi passarà el micròfon
a cadascun d'aquests infants,
a aquests adolescents,
en alguns casos,
doncs que això que hem pres part en aquestes proves.
Nosaltres no hauríem pogut parlar amb ells
una estona abans que començés l'acte,
perquè bé, ja estem vivint que començaria
i que ens trobaríem això, no?,
en ple acte.
I hem pogut parlar, mira,
amb el Serapi Colombo,
que és el president de la grupa esportiu
de l'escola SOLC,
ell és també coordinador esportiu d'aquest centre.
Ell va ser castelló
i també amb quatre dels que van participar en les proves.
Ho escoltem tot plegat.
Mira, ara mateix.
En Serapi Colombo és el president
i el coordinador esportiu de la grupa esportiu SOLC.
Serapi, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Home, molt maco aquest acte que estava a punt de fer,
aquesta recepció oficial aquí a l'Ajuntament,
el Pati Jaume I,
després de l'esforç de la competició,
que va ser cap a l'octubre, no?,
dels Especial Olímpics de Castelló, 2008?
Sí, això va ser entre el 8 i el 12 de l'octubre
a la ciutat de Castelló
i eren uns Jocs Especial Olímpics Espanya, no?
Era una competició de caire internacional,
hi havia, a part de les diferents comunitats autònomes
de l'estat espanyol,
hi havia 15 països estrangers.
Com va anar aquella competició?
perquè van ser uns quants dies, no?
Sí, sí, et dic,
eren 4 dies de competició intensa, no?,
esgotadora,
perquè, bueno,
va ser ritme de bòlic, com qui diu, no?,
però, bueno,
l'experiència, doncs, ha valgut la pena, no?
Com ho viuen ells,
una experiència d'aquestes?
Bé, per ells és tot un repte, no?,
perquè això de dormir a l'hotel,
fora de casa,
l'autobús directe a la pista,
de pista menjador,
vull dir,
es trote, no?,
continuat,
però, bueno,
ho viuen amb molta intensitat
i amb molta, molta satisfacció, no?,
quan acaben.
Agorda, m'acompanyen,
ens acompanyen Serapi,
4 d'aquests nois que van competir
en aquesta espècie d'olímpics de Castelló.
Mira, anem a pams, eh?,
perquè saludem primer,
ell és el Pedro Moreno.
Pedro, què tal?
Bona tarda.
Com estàs?
Jo...
Què recordes de Castelló?
Jo estava...
en el bàsquet,
en Castelló,
guanyé una medalla.
Vas guanyar una medalla,
en bàsquet?
Ets bo jugant a bàsquet o no?
L'equip era bo?
Tic de Tarragona,
en Barcelona.
Diu que va guanyar una medalla,
bàsquet, no?
Sí, sí,
el Pedro fa les proves adaptades
de bàsquet, eh?
No és bàsquet d'equip,
sinó que és una adaptació
per aquells nanos
que per les seves dificultats,
perquè siguen cognitives,
en el seu cas també sensorials,
doncs, bueno,
el que es fan són micropassos
del bàsquet,
com si diguéssim, no?
Es puntuen diferents proves
i bé,
i d'aquí va sortir,
doncs, la seva medalla, no?
I la Nagoria Ceball,
amb què va competir?
La Nagoria, doncs,
anava amb mi,
que sóc el seu entrenador
de badminton
i, bueno,
t'ho explica ella mateixa.
Nagore, Nagore,
vine aquí,
què tal?
Bona tarda, Nagore.
Hola.
Què tal?
Què recordes de Castelló?
Que jugué de competir,
jugué a badminton.
I què tal fue el partidó?
Muy bien,
hice el esfuerzo
que pude ganar,
però perdí
i quedí segona
i gané otra chica
de blanes.
I l'experiència
de participar
i conèixer otra gent,
no?
com què tal fue?
Bien,
me hice muchos amigos
de otros sitios,
de Lleida,
de Barcelona,
de Blanes,
de otros sitios.
Y hablé con ellas
y todo,
de amigas.
Y bueno,
y hacéis,
vais fuera también,
dormís fuera unos cuantos días,
no?
Es todo muy majo,
no?
Sí,
dormimos en un hotel
y dormimos las tres chicas
juntas,
la Mercé,
la Susana y yo.
Este chico que está aquí
es amigo tuyo,
el Marc?
Sí,
mi amigo,
el Marc.
Marc,
vamos a ver
qué nos cuenta
el Marc.
Marc,
a ver,
¿cómo se llama?
Marc de condom?
Marc Aldebo.
Marc,
¿qué tal?
Hola,
¿qué tal?
El Marc
porta la medalla.
Porta la medalla
d'or,
perquè era representant
de la selección catalana
de futbol sala
i bueno,
van quedar primers,
no?
Estás content,
no?,
de portar la medalla,
aquí?
Sí,
sí.
L'ensenyava molt d'orgull,
eh, la medalla.
Sí, sí,
sí,
i a més a més
vas fer un gol,
eh,
amb la selección.
Sí,
un gol.
Un gol,
sí.
Sí.
Molt bé.
Ara es farà un homenatge
aquí dintre,
eh,
no el podem perdre
gaire de temps,
però també deixem parlar
amb el Marc González.
Què tal, Marc?
Bé.
Tu en què jugaves,
Marc,
què disputaves?
Atletisme.
A què què ha dit?
Atletisme.
Atletisme, perdó.
Quines proves ho has dit, Marc?
Pes.
Tensament de pes.
I cemetres.
I cemetres,
velocitat.
Com va anar l'experiència
de Castelló?
Bé.
Què vols fer aquests dies?
Només,
diguéssim,
fer esport,
córrer o...
O també vols fer
d'activitats.
Moltes coses,
esport i tot.
I disco, tio.
Sí o no?
Sí.
A la part esportiva també,
no?
Sí,
hi ha una part lúdica
pel mig,
després hi ha un programa,
un programa d'especial
límits de salut,
on es fan revisions mèdiques,
oftalmològiques,
d'acord,
etcètera.
Escolta,
que us criden
perquè ja ha de començar
l'acte ja, eh?
Sí, que ens estan cridant, sí.
Que vagi molt bé, nois,
gràcies, eh?
Adéu.
Adéu, que vagi bé,
Nagore, que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Se'n van cap a l'acte,
se'n van néixer ara cap a dintre,
cap a l'acte,
d'aquí al pati,
ja hem de primer aquesta recepció,
els grups esportius
de l'escola de salut
que han pres part,
doncs, això,
en aquests especials olímpics
d'aquest lloc
que es van disputar
a l'octubre.
Doncs sí, sí.
I a més a més,
ara podem parlar
amb un dels pares,
un dels pares que també estan contents
i ens acufoix d'aquest acte.
Paquito, què tal?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Estic contents, no?
Molt content, sí.
I la canalla, veig que xala, també, eh?
La canalla, sí.
La canalla, disfruten,
perquè tot, aviam,
tota la...
Quan venen molta gent
i fan qualsevol activitat,
són nens molt alegres,
molt contents,
nens que es motiven moltíssim
els seus esforços
i necessiten el recolzament, no?
Aquest.
Anar a Castelló també
per això és tota una aventura, no?
Sí, sí.
Jo en aquest cas no vaig poder anar-hi
perquè el meu xiquet no va competir-hi,
però sí, tinc els coneixements
dels altres pares
i dels professors
que va ser un èxit.
Va ser una aventura,
doncs, bueno,
molt bona.
El teu competeix en natació?
Sí, el xiquet meu competeix en natació.
Veig que entre ells
estan també molt units, no?
Entre ells,
són molt bons companys, eh?
Sí, tots ells estan,
tota la canalla són molt units
i comparteixen totes les felicitats
d'un, de l'altre,
l'èxit d'un,
l'esforç de l'altre,
és una cosa admirable.
És una cosa admirable.
Paquito,
que t'estàs perdent l'acte,
eh?
No volem prendre més temps.
Gràcies, que vagi bé.
Moltes gràcies a Valtros.
Enhorabona.
Doncs, Núria,
és que estan continuant encara
fent aquesta recepció oficial
aquí a l'Ajuntament,
l'alcalde continua
parlant amb aquests infants
del grup esportiu Sol
que van prendre part,
doncs,
això,
els especials olímpics
de Castelló.
I molt,
com el Paquito,
molt més pares,
és a dir,
pares i mares
que avui,
com pots imaginar,
doncs estan molt i molt contents
d'això,
d'aquesta recepció oficial
que ha d'haver fet aquí a l'Ajuntament.
És un dels actes,
dels diferents actes
que hi ha hagut al llarg del dia
per comemorar
el Dia Internacional
de les Persones amb Discapacitat.
Pep Sonyer,
moltíssimes gràcies
i fins ara mateix.
Fins ara.