.
Els propers divendres 14 i dissabte 15 de novembre
es donen a terme a Santes Creus
les primeres jornades d'estudi i divulgació
de les terres del Gaiar.
Estan organitzades conjuntament
pel Centre d'Estudis del Gaiar,
l'Associació Mediambiental de la Sídnia,
el GPG Ecologista de Catalunya
i el grup d'amics de Toni Anxon.
L'objectiu de la jornada,
en la que es faran diferents conferències,
ponències i taules rodones,
és debatre sobre el passat, el present i el futur
del riu Gaiar i la seva conca i àrea d'influència, també.
Avui en volem parlar i per això ens acompanya
un dels organitzadors, és Josep Sentes Massas,
enllaç autor de diferents llibres,
com per exemple el darrer que es diu
Viatge literari per la valla del Gaiar.
I també podreu conèixer-lo, potser,
perquè cada 15 dies podreu llegir
l'article seu sobre la contra del diari El Punt.
Josep, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Primeres jornades d'entrada sobre l'estudi
i divulgació de les terres del Gaiar.
és un primer pas aquest, no? Important.
Sí, és un pas, jo crec, important
per totes les terres del Gaiar.
Com va sorgir la idea de fer aquestes jornades?
Què és el que us va impulsar a la setterna?
La idea va sortir en un dels fòrums
que s'estan fent anualment.
Crec que era el de Santa Coloma de Caral.
i es va parlar de...
No fa gaire més d'un any, eh?
I es va parlar de poder fer unes jornades.
I com que hi havia un parell de convocatòries d'ajuts
que tancaven al cap de pocs dies,
doncs ens hi vam posar així de cop i volta
per trobar els recursos suficients
per poder tirar endavant aquestes jornades.
i bé, vam començar molt ràpidament
i la cosa, penso que s'ha consolidat bé.
A Aigua Múrcia es farà, de fet, al monestir de Santes Creus, no?
Sí, dins del recinte del monestir.
Un mar que, vaja, incomparable.
Sí, ens va semblar també que era un lloc idient,
al centre de les terres del Gaiar.
i bé, estem contents de com estan resultant
les inscripcions i la participació.
Perquè en principi són jornades obertes a tothom que vulgui anar-hi, no?
Sí, sí, és obert.
Hi ha unes inscripcions que s'han de formular
i pot participar tothom.
Quin és el fil comú, el fil conductor que tenen les jornades?
Bé, a part del Riu Gaiar, evidentment,
perquè em sembla que tracteu temes d'història, de biologia,
una mica de tot.
Sí, ho hem plantejat en tres àmbits,
que un és el passat, el present i el futur.
I en funció d'això, doncs, s'han anat articulant
totes les aportacions que s'han anat fent.
La part, doncs, l'àmbit 1, que és la del passat,
doncs, evidentment, hi ha més qüestions històriques,
qüestions també de patrimoni,
i en l'àmbit 2, doncs, és aquesta mirada sobre el present,
des de diversos punts de vista,
i l'altre, doncs, ja són plantejaments de futur.
Que ha estat fàcil trobar ponents que vinguin a parlar
sobre el Gaiar en aquests diferents àmbits.
Ho dic perquè no sé si ja està molt estudiat el territori,
o justament si està començant a posar els especialistes.
Bé, com a ponents, doncs, diguéssim,
ha estructurat el Congrés amb una conferència inaugural
que fa l'Enric Tello, que no ens parlarà pas del Gaiar,
sinó de 25 propostes per una nova cultura del territori.
L'Enric Tello és un professor de la Universitat de Barcelona,
d'història, però que ha fet una simbiosi
entre la història i l'ecologia,
amb un discurs molt interessant.
I després tenim dues ponències,
una que la fa el Jordi Bai,
que és professor de la Universitat Rovira i Virgili,
parlant de les terres del Gaiar,
un territori amb un ric patrimoni humà.
I la segona ponència la fa Jaume Soler,
parlant dels canvis en la biodiversitat,
els hàbits i la fauna,
a la conca del riu Gaiar,
la influència del factor antròpic.
Després s'han presentat 18 comunicacions,
molt diverses,
bastant repartides entre els tres àmbits,
que això sí que cal constatar-ho,
que si no hi hagués hagut aquestes jornades,
segurament molt del que s'ha escrit no s'hauria escrit.
Per tant, això ja és positiu que s'hagi fet a les jornades.
Tot gira al voltant que el riu tingui o no tingui cabal mínim ecològic,
o no?
És a dir, o és una de les parts importants,
de poder recuperar el cabal ecològic del riu,
recuperar també la llera, l'entorn?
Sí, bueno, això és un...
O és una part més, diguéssim, de les jornades?
És una part més, no?
Doncs, no ho sé, a veure,
estem en qüestió històrica,
per exemple, n'hi ha un que parla dels molins hidràulics
de la conca del Baix Gaiar,
o jo mateix que em presento un sobre el que s'ha escrit
el bulletí, el s'havia escrit des de la seva creació
el bulletí del Centre Excursionista de Catalunya
fins a l'any 38,
amb excursions i articles de fons.
O un sobre la història de Santes Creus,
que el fa el professor també, la Rovira i Virgili,
Antoni Gavaldà,
sobre l'època de...
sobre l'any 36, no?, concretament.
vull dir que hi ha molta diversitat,
doncs hi ha estudis geològics,
un concret sobre la tortuga de Rierol al Baix Gaiar,
la qualitat ecològica de l'aigua, no ho sé,
el Gaiar Folc,
que és aquesta experiència
que s'està duent a terme
a la zona del Baix Gaiar, no?
I bé, doncs,
n'hi ha un, doncs, que sí,
que és allò, el Fòrum de les Terres del Gaiar,
que recollirà
tots els manifestos que s'han fet
i que, doncs,
és allò,
la idea de futur
que esperem del Gaiar
amb aquesta pretensió
de tenir un parc natural.
És que fa la impressió,
a veure si vosaltres ho veieu així també,
que s'està movent fils,
hi ha com un moviment
que el que es pretén,
i aquestes jornades potser en serien un exemple,
és tenir una mica de sentiment
d'unificació de territori,
de dir, escolta,
tots els pobles que estem al voltant del Gaiar,
nosaltres formem un territori
i es tracta de fer divulgació
i també reivindicar, doncs,
aquesta història, aquest patrimoni natural
que compartim.
Sí, jo em penso que és
de les coses més importants
que podem aconseguir.
Sabem que als congressos,
a vegades,
sí que és important
la portació científica,
sinó les relacions que s'estableixen
a l'entorn de les persones
que hi participen.
I en aquest cas,
les persones que hi participen
estan totes al voltant
d'una conca ideogràfica
com és la del Gaiar.
I això penso que és important
perquè, clar,
el territori del Gaiar
està dividit clarament
en tres de les comarques,
més un parell de petites porcions
que trobem una petita porció
a l'Anoia
i una petita porció
al Baix Penedès.
I, a vegades,
les divisions aquestes administratives,
a vegades,
a veure,
n'hi ha d'haver,
no?,
però tampoc no calça
que realitzar-les
perquè, si no,
l'agentament es dividim
i uns som de l'Alt Camp
i els altres som del Tarragonès
i el Cap de Vall,
el que em deia fa anys
un alcalde,
diu,
no conec l'alcalde
del municipi
del meu terme
que hi ha damunt meu,
no?,
i, en canvi,
conec el de l'altra punta
de la comarca
i això no és bo.
I jo penso que amb el Gaià
sempre hi ha hagut també
una relació
de pobles
que potser ara
podem arribar
a consolidar molt més,
i això jo crec
que és molt important.
Ha perdut pes
la zona geogràfica
mirant referents històrics?
És a dir,
hi ha hagut altres temps
en què estava més vertebrada
la zona,
més unificada,
més unida, més?
No.
amb relacions humanes
sí, segurament.
El que passa
és que també
és un territori
que a les divisions històriques
també n'ha estat...
Estranyes, no?
Sí, perquè,
per exemple,
on soc jo,
Vilardona,
i tot en la zona
aquesta central del Gaià,
doncs havíem sigut
sempre
vegueria de Vilafranca,
corregiment de Vilafranca,
fins l'any 57
som bisbat de Barcelona,
vull dir que
això del camp de Tarragona
és més nou, no?
Vull dir que...
Però
les relacions humanes
són unes altres.
Una cosa
és la relació
administrativa
o política,
perquè
si bé nosaltres,
per exemple,
des de Vilardona
havíem d'anar a Vilafranca
per qüestions
de la pertinença
administrativa,
per qüestions de mercat
anàvem avalls
perquè era més albor
i la gent tampoc
no és tonta, no?
i si tenies
una població
a dues hores de camí
no anaves
a una altra
que potser n'hi havia
cinc o sis, no?
I bé,
a veure,
jo penso que,
jo dic,
que una de les millors coses
serà aconseguir
afirmar
aquestes relacions
entre gent
de tot el territori.
Què trobarem
més enllà
de les jornades?
Ho dic per si
publicareu
aquestes ponències,
aquestes comunicacions
i si algun
prendrà nota
i a partir d'aquí
doncs es faran
les...
durant a terme
les iniciatives
doncs això
per començar
a vertebrar
el territori.
Bé,
la idea
que és un repte
perquè
la veritat
la realitat
ha superat
la il·lusió
que teníem, no?
i 18 comunicacions
més
dues ponències
i una
conferència inaugural
doncs pot donar
un volum
bastant ampli
de pàgines
però d'alguna manera
almenys
aquesta primera vegada
des del centre
d'estudis
del Gaià
farem tot el possible
per editar-ho
en una miscel·lània anual
que ja traiem
que es diu
la Resclosa.
També
potser hauríem de dir
que hi ha una taula rodona
que és aquesta
que potser
ens permet
entrar més
a veure
temes
de futur
perquè
també
hi ha
cinc persones
que
doncs
per exemple
en Gabriel Borràs
que és coordinador
d'àrees
de l'Agència Catalana
de l'Aigua
la Sílvia Gili
que és coordinador
del projecte
de rius
de l'associació
Hàbitats
el Marc
que és el Marc
Ordeig
que ens pot
portar
una experiència
d'una altra
conca ideogràfica
que és la del Ter
perquè és del centre
d'estudis
dels rius mediterranis
del centre
d'estudis
dels rius mediterranis
del Museu Industrial
del Ter
el Quim Pérez
que és
d'una xarxa
per on anava
a Cultura de l'Aigua
i el Pau Batlle
que és arquitecte
del Baix Penedès
que també
esperem
que ens
digui
o ens
orienti
cap a models
de constructius
i ho modera
tot això
en Sergi
Saladie
que és professor
també
de l'Universitat
Raviri Gargili
Què és el que
esperaríeu
d'aquesta jornada
o amb què
ens donaríeu
per satisfets
del que pogués
donar a ser
aquesta jornada
i és que
viviu al territori
què espereu
és a dir
cap on hem de caminar
quines són les idies
que predomina
ara mateix
home
que
que sapiguem
viure
amb el territori
no
no
darrerament
potser ara
això ha quedat parat
però semblava
que
tot aquest tallau
de creixement
una mica descontrolat
que hi ha
per la zona
de la costa
doncs
això
estava entrant
a marxes forçades
cap a l'interior
i
bé
el que ens interessaria
és un creixement
més harmònic
que respectés
el peixatge
el territori
que les terres agràries
poguessin continuar
sent terres agràries
que aquest és
un dels grans
valors
que tenim
en aquest espai
territorial
i
hauríem de quedar
considerat
com un sector
estratègic
per
conservar el territori
per conservar
les formes de vida
a vegades sembla
que només tens les terres
els pogers
només tens les terres
mentre ningú
vulgui fer res
i això
no hauria de ser així
perquè
evidentment
no mengem
pas d'altres coses
sinó
del que es produeix
a la terra
i jo em penso
que
bé
doncs
la capacitat
aquesta de reflexionar
sobre el propi territori
de trobar-nos gent
a més a més
de molta diferent
condició
i
i d'experiències vitals
des de gent més
vinculada
a temes
de reivindicació
ecològica
gent que està
més en la part
històrica
o
de treballs
d'altres tipus
com geografia
o etnografia
per tant
sumar tot això
jo penso que
pot ser molt important
també el primer
d'escoltar
la veu
d'aquells
que han trepitjat
el territori
durant molts anys
i que ara són grans
i que en fi
que conserven encara
la memòria
d'aquelles imatges
que de vegades
s'han perdut
ja siguin del riu
amb el seu curs
amb la seva conca
amb una activitat
inherent al riu
i al voltant del riu
o la seva conca
Sí
perquè
clar
històricament
havíem viscut
molt de cara al riu
i en aquest
període
de re
doncs
la gent
potser ja no hi viu
tant al riu
per exemple
començant
quan eres canalla
que el primer espai
de joc
era al riu
tot i que a casa
deia
no hi vagis
al riu
era el primer que fèiem
i per això
s'ha perdut
però cal recuperar-ho
d'alguna manera
perquè
els rius no s'inventen
vull dir
crear un riu
no es pot fer
i és un do de Déu
que t'ha tocat
poder
jo dic
viure al costat d'un riu
no ho sé
a mi jo
cada vegada que travesso
el pont
el miro
i passo bastant sovint
i segur que
avui ho veuré
igual que demà
però és allò
de veure aquella aigua
que baixa
i clar
aquí
la zona
la zona del baix
que hi ha
l'altre tema
és la lluita
que s'està portant
per recuperar
un cabal
d'aigua
trencat
des dels anys 70
l'empassament
del Calla
sí
no ho sé
bueno
ja veurem
com anirà
però
la lluita hi és
Jo s'ha entès massa
gràcies per venir
a Tarragona Ràdio
explicant-se aquestes jornades
recordem-se
les primeres jornades
d'estudi i divulgació
de les terres del Gallà
s'entrarà en un precedent
seran les primeres
però esperem que no siguin
les últimes
i que es pugui posar
blanc sobre negre
i en fi
unificar el territori
i la gent del territori
la gent que viu
i treballa pel territori
que puguin dir-hi la seva
qui vulgui anar-hi
per cert
què he de fer
qui vulgui assistir
a les jornades
s'hauria d'inscriure
perquè
així també
tenim la previsió
i com més aviat
ho faci millor
perquè
clar
estem ja tancant
la convocatòria
de fet ja està tancada
però bueno
anem en mateixa gent
de moment
hi ha més de 50 persones
apuntades
vull dir que
és un percentatge
que
estem contents
que sigui així
davant de les conferències
de l'ordona
i les diferents ponències
hi haurà també
activitats
potser més de lleure
com ara
un concert
una actuació
el mateix divendres
a l'or del NAP
sí
el divendres
després de la conferència inaugural
sortirem del molestir
i anirem al casalot
de Sant Escreu
farem un petit sopar
i després hi haurà el concert
que això també ens servirà
per relacionar-nos
entre nosaltres
doncs ja sabeu
encara hi sou a temps
de participar
divendres i dissabte
14 i 15 de novembre
en aquestes primeres jornades
d'estudi i divulgació
de les Terres del Gaià
avui n'hem volgut parlar
amb un dels seus organitzadors
el Josep Santes Massas
Josep moltíssimes gràcies
i endavant
molt bé
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres