La terra és plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, colinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Torna a ser dilluns, tornem a saludar amb Beta,
amb la seva secció, la terra és plana.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com es presenta aquesta setmana,
en què tenim un dia molt assenyalat, molt marcat, no?
Sí, sí, d'aquí un parell de dies és la cita anual amb els llibres
i nosaltres, però no sé menys, voldrem recomanar alguna coseta.
Però què et sembla si ho deixem per la segona part de l'espai?
Molt bé. Primer fem una mica de recull de notícies, de biografies.
Em sembla que avui en parlaràs d'un invent molt habitual, molt popular.
I després ja parlem de llibres, llibres al voltant de la ciència,
de la tecnologia, que es poden recomanar.
Perfecte.
Doncs resulta que l'invent va ser molt popular en el seu temps,
però degut a un altre invent,
gairebé se'ns more.
Sí, sí.
Ah, és allà que un podia tapar l'altre.
Sí, un es va menjar, o gairebé es va menjar l'altre,
o gairebé se'ns va passar la millor vida,
però coses de la vida ha sobreviscut.
I sembla ser que el seu futur va per bon camí.
Sí?
Sí, sí, sí.
Ai, de què parlem?
Va per bon camí perquè quan va aparèixer aquest altre invent
que se l'estava a punt de menjar,
ahir patien per perpel·lar la seva vida,
l'empresa va deixar de fabricar el producte,
però ja se sap,
el món està ple de friquis,
gent que enyoren aquestes tecnologies,
no obsoletes,
però que han passat de moda perquè ha vingut una de millor.
Afans de les causes perdudes, eh, també una mica?
Sí, sí, sí, d'aquelles coses que...
I normalment quan parlem de tecnologia fa ràbia,
i això és el que propicia que hi hagi aquest flashback, no?
Fa ràbia perquè es perd en aquestes millores d'invents,
es perd el punt manual.
Sí.
T'ho donen ja tot fet.
Sí.
I clar, i dona gust recuperar aquelles invents
que no estan tecnològicament tan avançats
per poder recuperar el punt d'artesania.
Doncs sí.
Aquí hi ha molt d'això, també, no?
Sí, nosaltres, com també som una mica friquis,
per dir una paraula que s'ha posat molt de moda darrerament,
també pensem de la mateixa manera
i ho posem en pràctica cada dilluns
a l'hora de fer el viatge a vinil,
perquè estem escoltant música
amb un sistema que pràcticament
queda molt poca gent que fa servir els viscus de vinil.
I, esclar, el CDE va estar a punt de menjar-se també el vinil
i, bé, doncs gràcies a friquis com nosaltres,
doncs ho estem aguantant.
hi ha hagut grups musicals que han decidit tornar a gravar amb dis de vinil.
Sí, a més, aquí té un punt afegit, que és gairebé el del col·leccionista.
i és aquest punt que dius, dius, dius, doncs gràcies a certa gent,
doncs s'ha pogut anar aguantant, no?, aquest món del vinil.
Doncs el cas de l'invent, aquest en qüestió,
que encara no desvetllarem el nom...
No? Val.
No, encara no.
Doncs tenia tots els números de seguir el mateix camí,
però és això, que coses de la vida, doncs, ara s'està redreçant
i el que farem serà dir el nom, la persona, el nom propi, no podia faltar,
que va inventar l'estri aquest i aleshores ja ho desvetllarem.
Mira, el nom és el següent, és nord-americà, es diu...
Bé, es deia...
Sí, ara t'ho anava a preguntar, no?
Sí, sí, es deia, sí, perquè hem vist la data de naixement
i aquí havíem perdut la data de...
I sí, sí, també surt la data que va morir, pobre home, doncs, sí.
Es deia Edwin Herbert Land.
Land?
Land.
L-A-N?
L-A-N-D. Land.
Terra, terra en anglès.
Sí, sí, sí, sí.
Em tens descol·locadíssima.
Mira, va néixer a Brightsport, a Connecticut, als Estats Units,
el 12 de maig del 1909,
a principis del segle XX, del segle passat.
Sí.
I va morir a Cambridge, això a l'estat de Massachusetts,
als Estats Units, o sigui, també tenen un Cambridge allà,
a l'11 de març de 1991, va morir també al segle passat, sí.
Va viure i va néixer, o sigui, va néixer i va néixer.
A finals del segle passat.
Sí.
Ah, i bé, t'adonen més pistes, va, sobre l'invent.
Bé, doncs, fou un científic, inventor nord-americà,
va estudiar química a la Universitat de Harvard,
el 1928, va desenvolupar el primer filtre polaritzador sintètic,
mmm, filtre polaritzador sintètic,
com que no estava vinculat formalment a cap universitat
o entitat d'investigació,
havia d'utilitzar a la nit els laboratoris de la Universitat de Colòmbia.
Després de diversos anys de treball,
el 1932 fundaria els laboratoris Land-Well-Rike,
que el 1935 va adoptar la denominació de...
Pose...
Sò de timbals rodoble.
Sò de timbals.
Va adoptar el 1935 la denominació de Polaroid.
La càmera fotogràfica?
Sí, senyora.
Ostres, que fort.
Sí, perquè, a veure,
fins a l'aparició de les càmeres digitals,
la forma més ràpida d'obtenir una fotografia era amb una Polaroid.
Esclar, tu volies veure una fotografia a l'instant,
abans de la digital,
que tampoc no fa tendència que la tenim entre nosaltres.
A veure, estem parlant d'aquella càmera
que treu la fotografia a l'instant, eh?
Sí, sí, sí.
O sigui, les Polaroid, és que és molt fort.
Que, a més, era tot un ritual,
allò d'esperar que sortís,
que es quedés impregnat el paper, no?
Era res, un minut.
En canvi, els rodets convencionals,
doncs, havies d'anar a la botiga de fotografies,
a portar-ho al laboratori.
Esclar, això de...
Passi demà, o passi d'aquí dos dies.
I era allò que dius,
ostres, també hi havia aquella màgia
de veure com sortien les fotografies
i també tenia el seu punt.
Però, esclar, al final, doncs,
el digital, home,
t'estalvies moltes tomes falses, no?
Dues que t'has sortit burros de fora.
I cosa que abans t'havies de menjar,
si fes 24 fotografies,
en rodet normal t'havies de menjar les dolentes,
o millor en sortien tres de bones i les de més...
I mira tot el rodet per llançar.
Però el negoci s'ha fet i ja...
Per tant, el senyor Land va inventar la Polaroid,
aquesta càmera de fer fotos,
que et treia la fotografia a l'instant.
Ell, doncs,
va fundar aquests laboratoris
el 32,
però el 35 van canviar el nom
per Polaroid,
per allò del filtre polaritzador,
va fer un joc de paraules
i aquí va adoptar aquest nom comercial
que va tenir molta fortuna.
Doncs bé,
el 1947 va sorprendre el món...
1947, eh?
Dos anys després de la Segona Guerra Mundial, eh?
Pensem com era la tecnologia aleshores,
doncs, una mica arcaic tot.
Doncs, doncs, mira,
el 1947 va sorprendre el món
presentant davant de la societat òptica dels Estats Units
la primera fotografia instantània,
una càmera que revelava en positiu la imatge
en tan sols 60 segons, allò, un minut.
I aquest invent
fóu el buc insígnia de l'empresa
fins a la perdició de la fotografia digital.
Ai, aquí és on...
Ens hi van tallar el rollo.
Aquí és on volíem arribar
que ve la digital
i es va menjar.
I aleshores, doncs,
què passa?
Que, mira,
va estar a punt de desaparèixer,
però
hem cercat informació
per dir,
a veure, què passa amb...
Que queda de Polaroid, no?
Sí, que queda de Polaroid, no?
No, resulta que el febrer de 2008,
o sigui, enguany, fa quatre dies,
Polaroid
anuncia la fi de la fabricació de pel·lícula
per les seves càmeres,
que aquestes, al segon temps,
ja va deixar de fabricar el 2007.
O sigui, el 2007 deixa de fabricar les càmeres
i un any després, enguany, el 2008,
doncs, deixa de fabricar, doncs, la pel·lícula ja.
Ai!
Sí, però actualment,
actualment, eh, quan dius això,
ja desapareix,
doncs, actualment,
la marca es troba en una fase de reposicionament
en el mercat,
o sigui, que tu entres a la pàgina web
i trobes càmeres, encara.
Sí.
Es venen càmeres,
encara, doncs,
no sé si és que són càmeres en stock,
però es venen les tradicionals, no?
També encara se segueix venint pel·lícula,
perquè suposo que també és el stock que tenen,
però jo em penso,
jo em penso que
es tornen a fabricar,
però ja no fabricaran les càmeres tradicionals,
que, doncs,
només hi havia l'objectiu
i, aleshores, imprimir la fotografia.
estan fent híbrids
i és aquí el seu futur,
perquè sempre hi haurà gent
que voldrà tocar la fotografia,
voldrà tocar paper
i no voldrà esperar allò
de carregar la targeta de memòria
de la càmera digital,
portar-ho a una botiga de discos
que allí, doncs,
t'ho passen a paper
o a la teva impressora de casa
i imprimir-ho.
No, hi haurà gent
que voldrà tenir el paper ja, no?
I és un mercat que hem vist
que, possiblement,
doncs, tindrà futur.
A part que és el que dèiem,
que té aquest puntet retro.
Sí, sí, perquè...
Passa que es modernitzaran.
Doncs, a més a més de trobar-se
una fase de reposicionament,
el mercat, doncs,
està buscant productes nous
que fabricar aprofitant
les sinergies
amb els seus anteriors productes
i realitzant una transició
al mercat digital.
Què vol dir?
Que les càmeres noves
que està fabricant Polaroid,
a més a més de que són digitals,
que tenen allí
la pantalleta al darrere,
doncs, en lloc de tenir...
Bé, a més a més
de tenir interès i tenir memòria,
perquè també te guardaran
les fotografies,
doncs, al mateix temps,
t'emprimir la fotografia
i tens dos anus,
tens un valor afeigit.
A més a més de tenir
una càmera digital,
doncs, a més a més
de tenir aquesta càmera digital
amb la seva corresponent
targeta de memòria,
doncs, té l'opressió
de dir,
vol imprimir aquesta fotografia?
Doncs sí,
la vull imprimir
perquè la vull tenir ara,
al cap dels 60 segons.
Està molt bé.
Està molt bé.
M'estranya molt
que no s'hagin fet
aquesta posada al dia abans.
Per tant,
Pol Heroid...
Aquestes coses, esclar,
sempre agafa així
a contrapeu
i pel que sigui,
doncs,
portaven l'empresa,
doncs,
no van saber despertar
a temps
i, de sobte,
que, bé,
més va al tard que mai,
no?
Per tant,
la notícia és
que Pol Heroid
es desfà
del seu sistema
fotogràfic antic,
càmeres
i rodets inclosos.
No, no, no,
anava sense rodet la cosa
perquè era una...
El paper,
en tot cas.
Era el paper.
Sí, és veritat.
Sí, sí, sí.
Doncs el paper també fora
i estan traient estocs.
No, no, no,
però és que el paper continuarà,
el que passa que...
Amb el nou,
amb un nou format,
amb un nou format,
tindrà el digital,
però el paper
és un valor afegit
al que t'estava dient.
Sí, sí, sí.
S'ha adaptat,
o sigui,
s'està passant
al camp digital
i tindràs una cama digital
com qualsevol altra empresa
amb l'afegit
del nom Polaroid
que té el seu prestigi
i aleshores,
doncs,
tu podràs decidir,
suposo que no he vist cap model,
però suposo que podràs tu
amb una opció
que et dirà
bé,
ha fet la fotografia,
la vol imprimir,
ja,
i o sigui,
és una cama digital
amb impressora
incorporada.
És tot un avançament,
és clar.
És tot un pas endavant.
I aleshores,
doncs,
aquí és
també on volíem arribar
perquè
ha tret
un producte Polaroid
pels mòbils,
perquè els mòbils
saps que també fan fotografies.
Jo he arribat a veure
mòbils ja,
he arribat a veure mòbils
en càmera
amb 3 i 4 megapíxels ja.
Sí, sí, sí, sí,
està la cosa que també
estan començant
a pujar
la resolució
també dels mòbils.
Allò que fes una fotografia
en mòbil
i d'això és
no té resolució
però fa la fotografia.
Doncs,
la tendència també
és anar buscant
més resolució
i també tindràs,
a veure,
mai podries arribar
al nivell
de les càmeres digitals,
o tindres un mòbil
que a més de parlar,
que és pel que és
per telèfon,
doncs tindrà
una bona resolució
i les fotografies
que faràs
doncs estaran
força bé.
Doncs bé,
pensant en el mercat mòbil
de la futura
alta resolució
que tindran
aquests mòbils
en les seves càmeres,
doncs
la Polaroid
ha presentat
res,
fa 4 dies
una impressora
que imprimeix
sense cartucis de tinta
perquè aquest és el...
És el sistema,
és la tecnologia
que utilitzen.
però com ho fan això?
Com es fa?
Doncs és una pel·lícula
que té un producte químic,
per això aquest senyor,
l'Edwin Land,
esclar,
va estudiar
química,
va estudiar,
doncs,
a la Universitat de Harvard,
va estudiar
aquesta llicenciatura
de química,
i, esclar,
i gràcies als productes químics,
ell va poder trobar
la fórmula
que el paper
de la Polaroid,
doncs,
al darrere,
tu ho has vist alguna vegada,
una fotografia de la Polaroid?
Sí,
és un paper especial.
darrere té com un plàstic,
doncs,
dins d'aquest plàstic
hi ha tot el producte químic,
i aquest producte químic,
doncs,
quan tu llances la fotografia,
doncs,
fa com una reacció química
interior,
i fa que sigui
com un mini laboratori
que revela les fotografies,
un mini laboratori portàtil.
Per tant,
Polaroid,
m'estàs dient
que també trobarà
una impressora
que treballa així.
No,
l'ha tret,
l'ha tret,
fa quatre dies,
és imprimer
i sense cartusos de tinta,
aleshores,
doncs,
es diu
la Digital Instant Mobile Photo Prime
de Polaroid.
És només per imprimir fotografies?
Sí,
és una impressora digital
instantània de fotos
per al mòbil
i càmeres digitals,
també per càmeres digitals,
evidentment,
i que no necessita tinta,
sinó un paper especial,
que és el paper de la Polaroid
en els seus productes químics
al darrere.
Funciona mitjançant Bluetooth
o USB
i en menys d'un minut
la impressió està llesta
i expulsa fotografies
de 5x7,6 centímetres,
aquesta és la mida
i bé,
doncs,
és ara,
a partir de l'estiu
que es comercialitzarà.
Sí,
és molt nou.
Aleshores,
doncs,
és aquí on
la gent
pot escollir
què és el que li surt
més rendible
o comprar
una impressora
convencional
amb cartutxos de tinta
que tampoc no són barats
o comprar
una impressora
de la marca Polaroid
amb el producte
del paper especial.
Sí.
Ha de mirar el mercat
què costa més,
carregar els cartutxos de tinta
que tenen un preu
o comprar el paper.
El que sortir més rendible
doncs,
ens pot tirar cap aquí.
És per això
que els de Polaroid
també van a buscar
aquest mercat
perquè,
potser,
els seus productes
entren,
el seu paper
químic,
entra en clara competència
amb els cartutxos de químiques.
Clar,
si tu tens
una impressora
de Polaroid
que pel mateix preu
que t'abalen uns cartutxos
pots comprar
un paper de Polaroid,
doncs,
perquè...
Ja tens paper fotogràfic
i ja està.
I ja està, no?
Aleshores,
doncs,
i a més a més,
això,
acabes de dir tu
que tens el paper fotogràfic
perquè cosa que les impressores
amb tinta,
si vols fer una fotografia
té més de comprar
el paper especial fotogràfic.
Sí.
A veure,
l'avantatge
que se'ns acompat molt directe
de tenir la impressora
és que et serveix
no només per fotografies
també per imprimir
qualsevol altre tipus
de document.
Però, bueno,
sí que hi ha un sector
de mercat,
el públic,
doncs,
que tot just comença
amb això de la fotografia digital
que no es vol complicar la vida
i que li és molt ràpid
i molt immediat
dir clic-clac
i en un clic-clac
del bluetooth
doncs ja
ja t'he imprès.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do Polaroid
que s'està posant les piles
i ens n'alegrem molt
perquè és una marca d'aquestes...
Home,
que té el puntet retro
i llavors sóc com a gràcia.
Bé, doncs...
Per ser pioners
en el seu dia.
Doncs,
nosaltres volíem rescatar
de l'oblit
aquesta marca
que, doncs,
en el seu temps
va ser, doncs,
a veure com ho diria...
És com passa
en el món de la informàtica
que hi havia els...
en qüestió fotogràfica
els convencionals
Rodet
de tota la vida
i els que
eren diferents
i els que anaven amb Polaroid.
Doncs,
en qüestió
dels ordinadors
passa el mateix.
Els que van amb PC
i els que van amb Mac.
Els que van amb Mac,
Macintosh,
els de l'empresa Apple,
també és un valor afegit.
hem de parlar algun dia
d'aquestos...
Sí, un dia...
Perquè també
és un sentiment,
és un altre món.
És com una marca d'identitat,
és com pertanya
a un grup social.
Això mateix.
Jo soc de Mac,
no soc de PC.
Doncs,
això passava també
en el món de la fotografia.
És clar,
i aleshores una marca
que ha fet tant
per la fotografia
i bé, doncs...
havíem de dir-ho.
A més a més,
afegia per acabar
que les polaroidges originals
eren en blanc i negre.
Perquè també,
és clar...
N'hi havia en color,
però també no?
Sí,
van venir més tard.
És clar,
el 1947,
doncs,
ja va fer molt
per fer les fotografies instantànies.
Però, és clar,
instantànies de color
ja era massa,
demanar massa.
Aleshores,
doncs,
va trigar 17 anys
a abordar la foto instantània
en color,
no?
Primer ho va fer
amb la Polar Color,
el 1963,
i després amb la SX70,
el 1972,
que bé,
doncs,
ja són les fotografies
que vam veure després,
no?
Jo en tinc unes quantes
d'aquestes fotografies i...
Sí,
tenen...
Clar,
és el punt romàntic,
és el punt romàntic
que els miren rere.
Ara s'ho es tornen a utilitzar
molt per estètica,
més que res,
a l'hora de fer
treballs artístics,
doncs,
clar,
hi ha molts artistes
de la nostra generació
que guarden records,
també,
amb aquest sistema.
Per cert,
tu saps que es parla
de coses artístiques
i relacionades amb la fotografia,
que vol dir
càmera-tossing?
No.
Doncs,
càmera-tossing
es tracta
d'una tècnica
fotogràfica
que consisteix
en llançar la càmera a l'aire,
d'aquí el seu nom,
i es llança la càmera
amb modus
de disparador automàtic
i amb un temps
d'exposició llarg
i tornar,
esclar,
tornar a agafar-la
quan vagi de tornada.
Molt important,
això.
Aleshores,
doncs,
queden les fotografies
així molt psicodèliques
i si es fan de nit,
encara,
doncs,
creen unes esteles úniques
i repetibles,
no?
És tot...
tot ve
d'un pioner
de càmera-tossing
que va ser
o és el Ryan Gallagher
que utilitza
aquesta càmera,
una càmera digital
normal
per fer les seves creacions
així artístiques
i cinètiques,
no?
O sigui,
llança la càmera
i posa
el disperi automàtic,
un llarg temps
d'exposició
i disfruten
obres d'art,
fotografies,
sí, sí,
càmera-tossing,
ja ho sabeu.
Càmera-tossing,
està bé,
està bé,
tot són tècniques.
Sí,
vinga.
Ràpidament passem
a una altra notícia,
ens ha encantat fent la foto.
Sí,
no, no,
avui doncs era gairebé monogràfic.
Avui era per dir-te
digues Lluís.
Sí,
avui era gairebé monogràfic
en el sentit
que amb la Polaroid
teníem per omplir
i gairebé tot el programa,
o sigui,
que les altres notícies
que havíem de seguir parlant
d'escou
i aquesta fuga reactiva,
però parlarem la setmana vinent.
Sí,
sí,
perquè la cosa
sí que s'ha compliquet una mica,
però segueixen la cosa
bastant lleu,
o sigui que
hi ha uns estàndards
d'emergències
que van
de l'1
al 7.
Com més en un,
més greu és
l'accident.
Doncs,
a l'escenari passada
dèiem
que el nivell
havia arribat
d'incident
al nivell 1.
Doncs,
hem vist que la cosa
no estava gaire clara
i ho hem passat
al nivell 2,
però esclar,
del 2 al 7
encara queda molt,
encara es lleu
l'incident.
Però bé,
en parlarem,
en parlarem
més endavant.
Ara,
doncs,
hauríem de recomanar llibres.
Doncs sí.
Si et sembla bé,
perquè d'aquí dos dies
Sant Jordi.
I aleshores,
doncs,
nosaltres som així
d'esplèndids
i no en recomanarem
un,
si no en recomanarem
tres.
Tres?
Tres,
sí,
tres,
si et sembla bé.
Farem tres.
L'any passat,
jo encara me'n recordo
qui em van recomanar.
El món feliç.
Sí,
perquè era del 32,
el llibre,
i esclar,
hi feia 75 anys,
esclar,
era un número rodó.
Esclar,
75 és una xifra
d'aquelles màgiques.
Per cert,
qui vulgui,
qui vulgui,
doncs,
més informació
sobre els llibres
que recomanaré,
doncs,
pot escriure'm
a l'adreça
beta75,
no sé per què aquest número,
doncs,
beta75
arrobatinet.cat.
Molt bé.
Jo et donaré
tota la informació
que vulgueu.
Doncs bé,
tres llibres,
hi ha,
i tres raons importants
per recomanar.
Primer,
un escrit
per Ray Bradbury.
Per què?
Perquè,
doncs,
a finals de l'any passat
ho vam dir,
aquest senyor
que encara està
entre nosaltres
té bastant d'anys,
doncs,
no sé si té 90 anys,
87,
87,
ja se'l va cap als 88.
Doncs aquest home,
que és tan gran,
que va escriure,
doncs,
diversos llibres,
un d'ells,
les Cròniques Marcianes,
doncs,
la seva dèria
és el dia que es mori
que l'Enterrina Mart
ho vam dir.
Sí,
doncs,
doncs,
aquest senyor,
va ser protagonista
en aquesta notícia,
doncs,
no podíem deixar
de recomanar,
doncs,
això,
les Cròniques Marcianes
de Ray Bradbury,
un llibre
que va sortir
o va escriure,
en aquest cas,
el 1946,
es va avançar molt
al seu temps.
I nosaltres tenim aquí
una traducció al català
del 1983,
adivina per un personatge
que aleshores
no era molt conegut.
La va traduir
el català,
de l'anglès,
el Quim Monzó.
Déu-n'hi-do,
quina carrera que ha fet.
Doncs,
tenim aquí
les Cròniques Marcianes
i el Ray Bradbury,
doncs,
home,
és un escriptor
que,
a més a més
d'haver fet
aquest llibre
que parla,
doncs,
sobre
això,
doncs,
una epotètica
colonització
per part de l'home
de Mart,
doncs,
es va escriure
el Faragent
451
i altres novel·les
però que han fet volar
la imaginació.
Primera recomanació.
Segona recomanació,
doncs,
el senyor Artur Ciclar
que ens va deixar
fa poc
i, esclar,
també havíem de recomanar
alguna cosa seva
i per no anar
estòpics
de dir
aneu a comprar
el 2001
o deixaré l'espai.
No, no, no, no.
Anem a un d'aquells
d'aquests llibres
que són
un compèndit
de diversos relats.
Sí,
i el llibre,
el títol es diu
Abasta el demà.
o sigui,
mira d'agafar
el demà,
Abasta el demà.
És un llibre
que,
com hem dit,
té 12 relats.
Ell,
l'Artur Ciclar,
doncs,
proposa un excel·lent exemple
de l'entreteniment
i l'estímul
intel·lectual
que la ciència-ficció
d'alta qualitat
pot oferir
i aborda diferents temes
amb singular mestria.
Mira,
tres exemples.
Un relat
parla d'un obsessionant,
irònic i elaborat
relat sobre el futur remot.
Un altre relat
parla d'un breu
relat de terror
en un planeta
d'alguna distant galàxia.
Això ens recorda
Alien,
però no,
però alguna cosa de terror,
no?
D'haurà sortir un marciano
d'aquells verds
que fan por.
I un altre relat,
a tal d'exemple,
perquè us faig boca
perquè us animeu,
és un geniós joc
sobre la possibilitat
d'existència
de més de tres
o quatre dimensions.
Clar,
viure en un planeta
en més de quatre dimensions
ha de ser impressionant,
no?
Bé,
doncs,
Abasta el demà,
Artur Ciclar.
i la tercera novel·la,
la tercera novel·la
que us recomanem,
parla de Nació.cat.
És un llibre
que el periodista
Saul Guardillo
explica l'aventura
del domini
puntcat,
a veure com ho diria.
De com va anar
tota la tramitació.
Sí, com va anar tot,
perquè és una cosa
que hi va haver
diversos problemes,
perquè, esclar,
l'autor
ha volgut transmetre
l'emoció
que van viure
els protagonistes
i ho aconsegueix
en un relat
en què cada vegada
que s'acosta
a l'aprovació
del puntcat
hi ha un obstacle nou,
allò que està a punt
d'aprovar-se el puntcat
i va entrebanc
i diverses coses,
així com una pel·lícula,
no?
i aleshores
hi havia
les estratègies
del govern d'Aznar
per impedir-ho,
l'escepticisme inicial
dels membres
de l'ICAN,
que és la d'Agència
Internacional
d'Exignació
de Números
i Noms,
el temor dels americans
que el puntcat
es convertís
en un domini
dels amants dels gats,
també va ser
un punt en contra,
però res,
al final
tot se va superar
i tota aquesta història
de superació del puntcat
ho ha escrit
en aquest llibre
Nació.cat
del Saul Guardillo.
Us ho recomanem
perquè també veureu
que les coses
no són tan fàcils
com sembla,
no va costar una mica
però ara
podem dir
que sí que tenim
aquest puntcat
que recordem
és un domini
lingüístic,
no és territorial,
o sigui,
una persona
que tingui una pàgina
en català,
una pàgina web
en català
a Austràlia
se pot acollir
al puntcat,
no és res
de territorial.
És la diferència
que hi ha,
és l'única diferència.
Tres recomanacions,
variades,
justificades
i molt interessants.
Sí, sí, sí,
esclar,
amb un argument
al darrere
de força
perquè, esclar,
perquè de llibres
n'hi ha molts
i escoltar
si m'ho ha acabat.
Sí, sí,
no recomanem res
gratuïtament,
sempre hi ha
alguna raó de pes.
Recomanarem música
ara?
Sí,
vinga.
És clar.
Tot i que la música
que ara escoltarem
en el nostre viatge
a vinília
no sé si la trobaran
fàcilment, eh?
Bé,
jo penso que sí
perquè el grup
és d'aquells
que
al ser tan conogut
van reeditant
i si no
els grans sexis
trobareu
també cançons
d'aquest disc.
És un disc
de l'any 91,
és un disc
que els sudors,
aquesta banda irlandès,
se'n van anar
a Alemanya,
es van impregnar
de l'esperit
de Berlín,
l'esperit
del post
caiguda
del mur,
perquè el mur
va caure
al 89,
o sigui,
res,
dos anys després
van estar per allà
i encara van poder
copsar
la part oriental
de Berlín
i era la cosa
molt recent,
i es van impregnar
de tal manera
que va sortir
un treball rodó
i m'ha més ben dit,
parlant de vinils,
aquest viatge a vinília,
m'ha més ben dit
perquè
el títol del disc
es va dir
Ach, tu, baby,
en Alemanya,
és a dir,
atenció,
alerte,
xiqueta, nene,
i cançons,
doncs,
no rodones,
com la que escoltarem
ara per posar un exemple
que es diu
Until the end of the world,
o sigui,
fins a la fi del món.
Molt recomanable aquest disc.
Molt recomanable,
per cert,
tu amb qui aniries
a la fi del món.
Bé,
ho contestes la setmana vinent.
Ho contestes la setmana vinent.
Amb els col·laboradors
dels Jatardes.
Gràcies.
Ole!
Amb aquestes recomanacions
i també amb les notícies,
tanquem,
la terra és plana,
bé,
que passis molt bon Sant Jordi
i es trobem dilluns.
A reveure.
Bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!