Cada dijous a primera hora, aquí als Jatardes, parlem sobre la mar.
I la veritat és que ens està donant molts àmbits diferents de conversa
i també moltes alegries, molts temes nous que no coneixíem.
Avui marxarem cap a Calafell i ens explicaran coses sobre un vot salva-vides
de començaments del segle passat, que ja no fa de vot salva-vides,
però que està estupendo.
Tenim a l'altre costat del filtelefònic un dels seus patrons, l'Òscar Vidal.
Òscar, bona tarda.
Bona tarda.
Deia jo que el vot és de començaments del segle passat, eh?
Sí, a veure, faré una mica d'història.
Sí, explica'm.
L'any 1920, a Calafell es va crear la societat de salvament,
perquè aquí a Calafell era una població eminentment pesquera,
tenia una flota molt gran i necessitaven tenir una embarcació
perquè sortís a fer tasques de salvament.
Aleshores, bueno, va durar molts anys, molts anys,
i als anys 60 aquest vot salva-vides es va deixar una mica raconat,
es va perdre,
i a partir d'aquí va estar uns anys en l'oblit,
i una sèrie de persones l'any 89 el van fer-ne un de nou.
I des d'aleshores el tenim amb actiu.
A què vols dir que es va abandonar, que es va perdre?
Sí, perquè, clar, també l'activitat pesquera aquí a Calafell també va anar aminvant moltíssim,
i va quedar, no sé, i va quedar obsolet això, eh?
I el van deixar una mica raconat, com ha passat en moltes estacions marítimes,
que se'n conserven molt pocs de potser a la vides,
i aquí a Calafell va passar això també.
Però aquí el van rescatar.
Com és que se'n conserven tan pocs?
No es considera potser un patrimoni interessant?
Sí, clar, això dels patrimonis, també, clar,
vull dir, fins que la gent no se'n dona compte, eh?
Vull dir, no es dona compte que realment,
potser coses que es tenien d'haver conservat en el seu dia.
De quin tipus d'embarcació estaríem parlant?
Quina estructura té? A què s'assembla?
Aquesta embarcació és un model que es va crear,
es va dissenyar a Anglaterra.
Sí, és un tipus...
No sabria dir-te quin és el model exacte.
És una embarcació que fa quasi 11 metres d'eslora,
per dos i pico de mànega,
i té la particularitat que és insommergible.
Com el Titanic?
No, no, més una, no.
No, no, com el Titanic, no, pobreta.
Què vol dir que és insommergible?
Que, clar, vull dir que si li has de fumar amb una bona trompada,
li has de fer un forat en el casc,
perquè aleshores sí, aleshores pot ser que se'n vagi.
Vaja, que l'estabilitat seria la característica principal.
Sí, no, esclar, i per això nosaltres,
actualment amb el Bot Salva Vides que tenim ara,
que és una rèplica egèntica del primer que vam tenir,
aquí al poble,
doncs nosaltres fem una demostració
que li donem voltes a si mateix.
Vull dir, som 11 o 12 de tripulació,
és una cosa que no es fa enlloc més,
que les filles som únics.
Ens posem tots a la banda
i li fem donar voltes sobre si mateix.
No sé, explicar-ho així ara per la ràdio és una mica complicat.
Vull dir, aleshores demostrem que és insommergible.
M'entens?
Ostres!
Sí, sí, vull dir, és un bot que va a Rem,
són, hi ha 10 bugadors,
i quan nosaltres fem una demostració que és infommergible,
doncs deixem, pleguem els Rems,
i els posem a la banda, una banda a tots,
i li fem durar tons.
Per tant, així es feien els rescats antigament,
un bot, doncs això,
a Rems, 10 remers, i bueno, no sé.
Sí, sí, a Rems, i clar,
i amb la particularitat que si hi ha un trangol en el mar,
si hi havia un cop de mar i et volcava el bot,
ell mateix es tornava a adreçar.
Entens?
D'acord.
Aquesta era la principal funció que tenia aquest bot.
Quantes persones hi caben?
Perquè, clar, comentaves aquests 11, em sembla,
metres d'eslora que has dit,
però perquè em faci jo idea de les, o tothom, no?,
de les mides, quanta gent hi cabria dalt?
Doncs, mira, la dotació,
hi van 5 rems per banda,
i a part hi va el patró, que és el que porta el timó,
i potser dues persones més
per fer tasques de salvament en aquella època.
I llavors, tothom, doncs,
aquesta gent rescatada, aquesta gent que podien arribar a salvar,
doncs això, quanta gent s'hi podia afegir més?
Doncs mira, el que més convingui, tu, vull dir que...
Sí?
Vull que ser insubmergible, rai, més pujant gent.
Ah, si és qüestió de rescatar gent,
quant més rescatis, millor, tu, pobrets.
Doncs, clar.
Que teniu constància d'algun treball que hagués fet,
algun rescat allò memorable que hagués fet aquest vot?
Sí, sí, no, no, aquí se'n parlen de dos o tres fites importants
que van passar aquí al poble.
Sí, explica, explica, a veure si te'n recordes.
A veure, a veure si me'n recordo.
Exactament, els anys que va passar,
jo ara en aquest moment no ho tinc molt clar,
però aquí hi va haver un...
hi van haver naufragis, eh?,
també aquí a Calafell,
barques de pesca que estaven fent la feina de nit,
quan tornaven es van trobant aquí a la banda de platja
un bon trencant, que en diem,
que hi haurien moltes onades,
i no s'endurava en compte i hi van naufragar dos barques,
hi van haver-hi tres ofegats i tot, eh?
Sí.
No, no, i el potser va sortir per anar a avisar els altres,
els que estaven a dins de mar.
Era l'únic bot salvavides que hi havia durant molt de temps?
Sí, aquí a Calafell sí.
Després n'hi va haver-hi també Vilanova,
també n'hi havia, Sitges...
Tot el litoral, es pot dir, de la península,
tots els ports que tenien activitat pesquera
tenien el seu bot salvavides.
El que passa, bé, m'has parlat d'altres poblacions
que també ho tenien, però no era habitual, no?,
utilitzar el bot salvavides per a rescats,
bueno, davant de les costes d'una altra població, o sí?
Sí, sí, sí.
Home, si es donava la vinentesa i es feia necessari, i tant, i tant.
Hi havia aquest sentiment de solidaritat, diguéssim.
Home, i tant, vull dir, és que era imprescindible,
vull dir, també existeixen el cos de salvament de nòfrags,
i en aquella època es tenia que fer rem,
i també va a l'Avela aquest bot, també, eh?
Sí, sí, també l'aparellem a l'Avela, també.
Clar, passa que tot això comparat amb els avenços que hi ha avui en dia
per fer tasques d'assalvament marítim,
bueno, doncs es queda obsolet del tot, no?,
ara ja ha passat a ser com un testimoni.
Sí, inclús nosaltres, per exemple, hem estat a Sant Feliu,
ara anem a Palamós, que es fan jornades de salvament,
i per demostrar com és el salvament d'ara i l'antic,
ens conviden a nosaltres a anar-hi,
i els hi fem la demostració d'allà, també.
No sou, però l'únic bot salvavides així,
d'aquesta època que queda recuperat a Catalunya?
N'hi ha, n'hi ha, n'hi ha alguns, però tots estan al museu, tu.
Els que hi ha, l'únic que estem actiu,
a part d'uns que estan a Menorca, n'hi ha algun que encara navega,
i a part, a França, a Anglaterra, als Estats Units, a Suècia,
sabem que n'hi ha que encara naveguen.
Però que donguin els toms, com fem nosaltres,
això de donar-li toms, ningú ho fa,
vull dir que és...
I, no, no, i a part d'aquí nosaltres, ja et dic,
hi ha vots a tot arreu, eh?
I això ho hem fet un descobriment fa d'un parell d'any sençà,
que hi ha un dels tripulants nostres, també,
que es diu Vicent Soler,
que a través d'internet ha contactat amb moltes poblacions d'arreu del món
que encara conserven els vots salvavides, eh?
Amb museu, per això, eh?
Vull dir que és un fenòmeno mundial.
És l'afegit, però, que teniu vosaltres,
el fet que el vostre vot, doncs, està...
Bueno, està dins del mar, clar.
Està que m'entiu.
Pot fer cosetes.
Us dediqueu, pel que veig, doncs, molt a la tasca divulgativa, no?
A difondre, doncs, això, el coneixement,
com es utilitzava abans.
Treballeu també per escoles?
No.
O sigui, específicament per escoles, no.
Que és el cas que la canalla ens veu, això no segur,
perquè a l'estiu no parem.
Es pot dir que cada diumenge sortim aquí a Calafell.
I què feu, doncs, cada diumenge?
Sortiu a fer el tomet, feu la demostració aquesta de...
Sí, sí, sortim bugant, anem bugant,
llavors, davant de 200 o 300 metres de la línia de la platja,
doncs, fem els toms, i, clar, això crea una expectació bestial.
I, a part, amb dates commemoratives, com és la Verge del Carme,
fem la professor, també, del Carme,
Sant Pere, que és el nostre patró,
la Diada Nacional, bueno, etcètera.
Vull dir, no parem.
El que és l'estiu, no parem.
Vosaltres, bé, jo li preguntava abans a l'Òscar,
de qui és aquest vot salvavides?
No, no, és de l'Ajuntament, suposo que...
El Consistori s'ha dedicat a propiciar aquesta restauració,
i tot això és part del patrimoni que teniu,
però els tripulants formeu part d'una associació.
Sí, som l'entitat de Bonsalva Vides,
és una entitat que nosaltres fem funcionar al Bonsalva Vides,
que és patrimoni del poble.
Tot el que és la conservació i manteniment d'aquest vot,
va càrrec de l'edari públic, et diuen.
Bàsicament, la vostra activitat se centra en el cap de setmana,
pel que em comentes,
però tota la tripulació treballeu exclusivament en el vot salvavides?
No, bueno, no, això ho fem per afició a tot.
Ah, muchacho, aquí és on volia arribar jo.
Ah, aquí, totalment altruïs de tot.
Això ho fem per sentiment,
perquè aquí, per a Calafell,
parles amb gent, sobretot d'una certa edat,
els hi parles al vot i se li humidegen els ulls.
Ah, sí?
I tant, i tant, i tant.
O sigui, era un element que involucrava la població
i que, a més, se'l sentien com a molt propi.
Molt seu, i tant,
i acabà els hi venen records dels avis, dels besavis.
O sigui, el vot aquest es pot dir que és com un netxe,
és un netxe d'unió de molta gent.
Home, des d'aquest punt de vista, la restauració,
més que restauració, no,
n'heu fet un de nou, no? Comentes?
Sí, n'he fet un de nou, sí.
Devia ser fàcil, doncs,
de fer-lo només semblant a l'original,
perquè encara el tenia únic amb el mes,
però, bueno, si quedava, doncs, això,
el record popular no havia de ser fàcil.
No, no, i a més hi havien planos, eh?
Sí?
Hi havien planos, i precisament es va fer aquí a Tarragona, eh?
Aquest es va fer aquí a Tarragona,
les dreçades d'en Casado,
que és un senyor que tenia unes dreçades aquí a Tarragona
i ens el va reconstruir tot.
Fins a quin punt està reconstruït com l'original?
També a nivell de materials?
Sí, és fusta.
S'ha respectat tot l'original, eh?
Són embarcacions que són de fusta, encara.
Per tant, necessita, suposo,
un manteniment més especial
que no pas altres embarcacions més modernes, no?
D'això també us encarregueu vosaltres?
Sí, clar,
sempre pagant l'Ajuntament, eh?
No, no, a veure,
cadascú un mèrit que té, però bueno.
Sí, però vull dir,
ja sé què vols dir, eh?
Que sí, clar.
Perquè per ser una afició us ha d'agradar molt.
Òscar,
quina és la teva experiència personal
amb el vot Salva Vides?
Com és que t'has embrancat en aquesta història?
No, mira, des de petit, tu, que l'has vist, tu.
Des de petit i allà que et dius tu,
no puc morir fins que no sigui tripulant el vot, tu.
És un sentiment.
No sé, és difícil de definir-ho.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Ara, com està Calafell?
A nivell de quina és la relació de la població
de Calafell amb el mar?
Comentaves que, bueno,
doncs antigament, no?
Precisament el vot Salva Vides
era molt important
perquè bona part de la població vivia del mar.
Avui en dia com ho teniu?
Home, ara avui dia és el turisme.
El turisme és el que ha agafat aquí
el relleu de tot.
Clar, antigament aquí era una platja
mínimment pesquera,
de les principals platges
que hi havia en el litoral català,
amb quilos de captures i tot això.
Va ser molt important Calafell.
Queda alguna coseta, però, encara,
a nivell de pesca o ja no?
Sí queda, sí.
Encara hi ha pescadors d'aquí a Calafell,
però no tenen les barques aquí
perquè, és clar, no hi havia port.
Ara sí que tenim el port de Segur de Calafell,
però molts en van anar a Vilanova
a amarrar les barques,
però cada dia queda en menys.
Què teniu?
Perdona, encara que la cofreria de pescadors
encara segueix en actiu, eh?
Ahà.
Encara és viva.
Molt bé.
Teniu alguna captura estrella?
Algun peix o...
Ui, això sí que no sabria dir-ho, eh?
En aquest aspecte jo no sabria dir-ho, eh?
Perquè vosaltres, quan fem les sortides amb el bot,
allò a tirar la canya,
a posar-vos a pescar, no.
Ah, no, no.
Nosaltres no.
Nosaltres el peix el comprem
i fem uns bons ranjos.
Això sí, veus?
Això està a l'ordre del dia.
A cadascú l'ho seu, eh?
Que ja teniu prou feina a remar.
Això mateix.
Escolti, possibilitat,
se m'està acudint,
possibilitat que pugui pujar, doncs,
gent, turistes, la població,
que puguin pujar i fins i tot remar.
Ho heu fet alguna vegada?
S'ha fet fa 3 o 4 anys,
vam fer una mica de jornada de portes obertes,
que en diem,
i va tenir un èxit espectacular.
Però, esclar, i cada any, eh?
Cada any, si hi ha algú que ho sol·licita
i es posa una mica pesat,
doncs vinga, va, puja.
Però vull dir, no és norma, eh?
Perquè també hi ha un risc amb això, eh?
I sobretot donar voltes, no?
Perquè te l'ajugues.
No, no, això està clar.
Doncs avui hem conegut el vot de Salva Vides de Calafell.
Per cert, no t'he preguntat, que té nom?
Sí, Francisco Grostidi.
Quin nom més curiós.
Sí, per un vaixell.
Es va posar aquest nom perquè l'any 1920,
quan els va entregar aquí a la platja aquest vot,
el president de l'associació de Salvamento y Marítimo Daldal
era el senyor Francisco Grostidi.
I per això sí que heu posat aquest nom.
I no l'heu canviat, ja?
No.
Dóna mà a l'astrogança, eh?
Canviar els noms de les embarcacions.
Ah, sí?
Ah, no ho sabia, això.
Sí, sí.
Canviar els noms de les embarcacions no s'aconsella.
No ho sabia.
Mira, m'ho apunto a la llista,
perquè tenim una llista,
estem fent una llista de supersticions marineres.
Ah, doncs mira,
doncs aquesta és una, tu,
potser no està molt arrelada,
però us diran què diu aquest boig.
però sí,
a més mal no fer-ho,
m'entens?
No, no,
per si a cas,
allò per si a cas no ens arrisquem.
Òscar Vidal,
un dels patrons d'aquest
Botxal de Vides de Calafell,
moltíssimes gràcies i, en fi,
felicitats per tenir aquesta relíquia,
que no està al relíquia,
sinó que està en actiu
i això és el que més ens agrada.
Gràcies a vosaltres
per tenir l'oportunitat que m'heu donat.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.