logo

Arxiu/ARXIU 2008/JA TARDES 2008/


Transcribed podcasts: 393
Time transcribed: 5d 16h 27m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Com cada dijous, a primera hora, aquí els ja tardes, ens interessem per la mar.
Tarragona és una ciutat que té mar i a vegades hi vivim una mica d'esquena.
I ens agrada veure també els diferents àmbits en què el mar influeix aquí a la ciutat,
com marxar fora en altres ciutats també marítimes, portuàries, perquè ens expliquin quina és la seva relació amb el mar.
Avui ens n'anem a Palamós un altre cop.
Un altre cop parlem sobre el Museu de la Pesca de Palamós, entre d'altres coses.
Ho fem amb el seu director, el Miquel Martí. Miquel, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Ara anem per feina perquè, de fet, hem de parlar d'aquestes converses de taverna
que ja ens explicaves una vegada, s'acosta a una xerrada prou interessant dins aquestes converses,
que es diu El peix s'acaba, i això ho lliguem amb unes xarxes noves que heu creat per pesca gamba.
Tot això vindrà després, si et sembla, per posar-nos en situació, Miquel.
Explica'ns en què ha canviat el Museu de la Pesca de Palamós, o què es manté, en tot aquest temps que no hem parlat.
Com esteu, vaja?
Com estem, això?
Quina revisió fem?
Molt bé, vinga, fem una radiografia.
La situació actual.
Doncs bé, el museu, doncs, enguany ha complert el cinquè any ja d'obertura aquí al port de Palamós.
És un museu que en aquest temps ha consolidat un nombre de visitants que giren d'entorn dels 25.000.
que és veritat que al costat d'aquests visitants hi ha uns 14, 15, 16, enguany potser una miqueta més,
d'usuaris, que nosaltres els anomenem així perquè no és gent que entri al museu,
però sí que participa de les activitats que nosaltres organitzem en format de tallers,
de visites guiades, d'itineraris pel port, de sortides, de conferències, de xerrades, de presentacions,
de conjunt de jornades, etcètera, i això ens porta a moure, doncs, unes 40.000 persones
que en les dimensions, doncs, de Palamós i del seu port ens sembla del tot òptim.
Lògicament, doncs, aquest punt de satisfacció, doncs, sempre és contingut
perquè, doncs, hem de mantenir el ritme, hem de seguir treballant
i no pensar que aquesta situació, doncs, es pot eternitzar perquè sempre et toca,
doncs, com quasi els comercials i com quasi tots els serveis,
doncs, et toca mantenir la qualitat i anar en la búsqueda de l'excel·lència,
doncs, per mantenir aquest nivell amb l'usuari, amb el visitant i amb la gent de Palamós,
amb la qual, doncs, també tenim, lògicament, el nostre compromís.
Sembla que passar un cap de setmana a Palamós pot ser molt atractiu
per a algú que ens estigui escoltant d'aquí de Tarragona.
Quin tipus de museu esteu molt dedicats al tema de la pesca?
Sí, doncs, de fet, fonamentalment, diguem, la nostra identitat gira entorn
del món de la pesca i dels pescadors.
És veritat que el museu fa una mirada cap al passat,
buscant una mica les arrels, la tradició, aquest patrimoni,
que a vegades, doncs, parla de les tècniques, dels llocs, de les espècies,
de la memòria de la gent que ha hagut de guanyar-se la vida,
o que es guanya encara ara la vida en mar,
i també el museu té la virtut d'intentar estar present
en el que són les problemàtiques del col·lectiu, del sector pesquer,
i també, fins i tot, ajudar-lo en els seus reptes de futur.
Teniu alguna peça clau o algun estri molt autòcton que només es pugui veure al museu?
Nosaltres, d'alguna manera, sempre destaquem una mica per les seves dimensions.
Un llagut que ocupa la part central de l'edifici, de la nau aquí,
coneguda també per Tinglado, no?
Sí.
I és una embarcació construïda el 1920,
és un dipòsit del Museu Marítim de Barcelona,
que realment és un símbol del que és la pesca, no?
És una embarcació perquè el pescador, lògicament, desenvolupa la seva activitat en mar
i no només ha de saber pescar, sinó que ha de saber també navegar
per poder tornar a estar i estalvi a casa.
I com que és una embarcació de pesca antiga i amb solera,
ens sembla que significa molt bé, una mica,
simbolitza molt bé una mica l'esperit de la mar i dels pobles mariners.
Té nom, aquest llagut?
Sant Joan.
Llegut Sant Joan.
Molt bé. És el primer que veurem a l'entrar al museu, doncs?
Sí.
De fet, el museu comença amb un muntatge audiovisual i escenogràfic
que a través d'un documental intenta aproximar el visitant
a el que és el món de la pesca avui dia.
Precisament el museu fa això, comença parlant del present
i ve a dir, doncs, l'important que és per nosaltres el peix.
I a partir d'aquí, a través d'un fil conductor que articula amb la idea
que tots nosaltres mengem peix, explica que mengem però que no mengem qualsevol cosa,
que no es pesca a qualsevol banda, que no tothom és pescador
i que no es pescava ni es pesca de la mateixa manera sempre, no?
I acaba, precisament, parlant del futur,
demanant, diguem, que la gent sigui sensible a l'activitat,
demanant al sector pesquer, doncs, que faci una activitat sostenible
i que d'alguna manera ens impliquem tots perquè el futur de la pesca
passa també pel futur del peix i això ens preocupa en tant que és una part
de la riquesa d'aquesta humanitat, no?
Això enllaça molt bé amb una d'aquestes activitats que comentaves
que organitzeu al Museu de la Pesca de Palamós,
més enllà del que seria, doncs, el recinte per visitar del museu, no?
Diferents activitats.
Ja ens en vas parlar l'altra vegada i jo vaig trobar molt bona idea,
si et sembla, avui parlem-ne en profunditat.
Què són les converses de taverna?
Doncs, sí, efectivament, penso que comencem ja la setena o vuitena edició,
penso que van començar el 2001, 2001, 2001.
Abans del museu, doncs?
Sí, sí, abans del museu, a l'espera que comencessin les obres,
doncs, miràvem d'anar articulant activitats per, d'alguna manera,
sensibilitzar la gent respecte a aquest patrimoni que tenim,
aquesta cultura marítima, no?
I s'es va acudir, doncs, fer aquesta mena de tertúlies
d'una manera molt informal en una taverna que hi ha aquí al costat del museu,
aquí al port, la Pepa Caneja,
un espai, doncs, tradicional, doncs, que està acabat d'arreglar
amb un regust que aboca, doncs, les tavernes d'abans
i que, al marge del seu horari, doncs,
ens deixava una vegada al mes fer aquestes xerrades públiques
que nosaltres enregistrem sistemàticament
i que, d'alguna manera, el resultat d'aquestes xerrades, doncs,
forma part del propi centre de documentació,
que és consultable per a tothom
i són obertes a tothom que vulgui escoltar i participar
de les memòries i les experiències de la gent gran.
Clar, perquè us trobàveu que hi havia a Palamós molta gent
amb molta experiència pel que fa a la pesca, a la navegació,
gent que té moltes històries a explicar
i que, bueno, que a vegades no se'ls fa prou cas,
no se'ls escolta prou, no hi ha un àmbit.
Venen a ser com a ponències a la taverna.
Sí, una mica d'així, però reunim dues o tres persones
sempre vinculades al tema marítim, homes o dones.
No sempre són de Palamós,
perquè mirem de trobar-les arreu de la costa
i que posem en comú els diferents temes
perquè cadascú doni la seva mirada sobre la història, no?
I, bueno, ara doncs sempre tenim un públic fidel
que un divendres, el segon divendres de cada mes,
doncs ens trobem allà i xerrem el ritme que la gent gran vol.
A quanta gent diries que us aplegueu en aquestes converses de taverna?
Doncs jo diria que tenim una mitjana d'unes 40 persones.
Ostres, molt bé.
Sí, sí, perquè la gent, és clar, pren un cafè, pren una cervesa
i davant del micro dos o tres persones grans
doncs es parlen dels naufragis, dels temporals,
dels signes del temps, de les senyes, de les pesques prohibides.
A vegades convidem faroners, a vegades mestres d'aixa i calafats,
constructors d'embarcacions,
alguna vegada doncs dones que salaven el peix,
renxeros que expliquen doncs receptes.
Mirem de fer-ho molt variat,
perquè també és veritat que a vegades tenim públics variats
on es barreja gent de segona residència
al costat dels del poble
i gent gran o costat de gent jove
doncs perquè, què sé jo, hi ha una experiència
doncs de quan un feia la mili, què passava?
Ara doncs són coses que han passat relativament ràpid,
que han canviat moltíssim i de cop
i ens agradaria pensar que aquests testimonis
que generosament i voluntàriament
doncs s'acosten a parlar a les converses de taverna
doncs són testimonis de primera mà
que d'alguna manera, de forma anònima,
han format la nostra història, no?
I individualment, per mi, tenen molt valor,
però sobretot col·lectivament
són manifestacions clares d'una manera de viure,
d'una manera d'entendre la vida
i això ho estem fixant cada mes.
Cada mes, un divendres, quin divendres?
És el segon.
El segon divendres de cada mes? A quina hora?
De set a vuit.
De set a vuit.
Comencem a les set puntuals,
jo penso que això té, perdó, dic puntuals,
però a vegades tardem cinc minuts
perquè ens hem de col·locar tots,
però a les vuit, un quart de nou, ja som tots a fora
perquè llavors la taverna, doncs,
inicia la seva activitat, diguem, quotidiana
i lògicament no volem ni podem interferir
en la seva activitat.
Per tant, quan comencem a veure la gent
que comença a preparar els plats,
doncs, ja és el moment que inequívocament
ens assenyala l'acabament de la història.
Escolta, i quin perfil de gent ve a escoltar
totes aquestes històries?
Doncs, molt diversa.
Jo diria que, sobretot,
és gent que s'estima la mar,
que valora i respecta el testimoni de gent
que a vegades potser no ha tingut la sort
de tenir estudis,
però que sap un món,
que són llibres oberts,
que són senyors i senyores sàvies
que han sapigut a vegades superar adversitats,
moments difícils i ritmes de vida dursos,
i els expliquen encara amb un regust d'enyorança,
però ho diuen ara rient
quan parlen de la gana que van passar.
I ho fan perquè, d'alguna manera,
i durant una hora són realment protagonistes
d'excepció d'una activitat oberta,
ja t'he dit que no és ni gota acadèmica,
ni gota, diguem, tècnica ni científica,
però és la força que té la memòria oral,
el testimoni, la primera mà,
d'aquell que, d'alguna manera,
ha format part i forma part de la nostra història més recent.
Està molt bé perquè és un exercici divulgatiu,
però alhora és una mena de reconeixement, no?,
de tota aquesta gent.
Sobretot, és, i ho repeteixo jo,
i m'agrada que ho hagis dit,
perquè dic que és un tema de coneixement i reconeixement.
coneixement de les nostres formes de vida tradicional,
coneixement dels nostres llocs, dels nostres espais,
del nostre territori,
coneixement, fins i tot, de la comunitat que s'està perdent
i reconeixement a aquelles persones,
doncs, que d'alguna manera han fet de la mar
la seva manera de viure,
que s'han hagut de guanyar les garrofes,
a vegades no en tan bones condicions com avui dia tenim,
i això jo penso que es mereix,
el reconeixement de tota la societat.
Doncs això són les converses de taverna,
com es diu la taverna, Pepa?
Pepa Caneja.
Pepa Caneja, això, a Palamús,
els segons divendres de cada mes,
de 7 a 8 del vespre,
la trobareu al costat del Museu de la Pesca de Palamús.
Ens volem centrar en una d'aquestes converses
que m'en sembla que encara no ha tingut lloc.
El peix s'acaba.
Sí.
Ja l'heu fet o no?
No.
No, divendres...
Demà no, perquè demà serà 1, no?
Sí.
Sí, sí.
Doncs el divendres que ve,
que serà el segon divendres del mes de febrer,
tindrem a la 7,
doncs, 3 personatges que ens parlaran de si,
perquè el peix s'acaba,
acabaríem interrogant,
perquè no ho sabem.
Cadascú dirà la seva,
són pescadors,
no són biòlegs,
no són científics,
són gent que acumulen 50, 60,
o 70 anys
d'interactuar amb un medi al mar,
que ells coneixen molt bé,
que no l'han après a l'escola,
sinó que l'han après ni a la universitat,
sinó que l'han après a través del contacte diari
i la informació que els proporciona,
doncs, estar desperts i espavilats
cada vegada que s'han hagut d'encarar amb la mar.
I ells ens parlaran d'això,
d'aquesta percepció que tenen,
sobre aquest tema que preocupa tant la gent,
de si s'acaba o no s'acaba.
És un tema d'aquells que és recorrent al llarg dels anys,
tot i que d'actualitat no tenim la impressió
que surti a primera plana dels diaris especialment,
com per exemple seria el tema del canvi climàtic,
que això sí que de dos per tres,
sembla que ara és el moment de parlar-lo.
El peix s'acaba, s'ha dit fa molt de temps.
Esteu especialment interessats en el tema Palamós?
És una sensació general dels pescadors d'aquí de Palamós?
Jo crec que no sé si els pescadors de Palamós
són més sensibles que altres pescadors.
Jo diria que, en general,
el col·lectiu pesquer català
és un col·lectiu sensible, respectuós,
que compleix la llei
i que sap que si ell viu de la mar
podrà deixar al seu fill la mateixa activitat
i podrà garantir que això continuï.
En general, crec que és així
i que hi ha algunes excepcions
que, malauradament, fan molt mal al col·lectiu
i perquè, a vegades, una excepció
és fàcil que tenyeixi tota la generalitat.
Però no és així.
En qualsevol cas,
a Palamós sí que és veritat
que hi ha un grup de gent,
pescadors joves,
que potser estan més preocupats
no tant de si contínuament agafen més peix
de si no es guanyen més bé la vida.
I, per tant, pensen
que hi ha maneres de seguir
pescant potser no tant de peix,
però alhora que aquesta activitat
sigui més productiva i més rendible.
i en aquest sentit,
aquesta preocupació fa que, d'alguna manera,
aquesta consciència que si el peix s'acaba o no s'acaba,
també ells agafin i ho vulguin prendre en mesures
o, si més no, estiguin inquiets
respecte al futur que se li va apropant.
en el que ells són actors principals,
però a vegades no són els únics protagonistes.
Ah, clar, de fet,
parlaves ara, home,
els pescadors en general
són respectuosos amb la llei
i això, en principi,
hauria d'assegurar
que el medi ambient marítim
es conservés
i que el peix no s'acabés
i tot això.
Tens la sensació
que n'hi ha prou?
Vull dir que la llei està ben feta?
Jo crec que...
Clar, li preguntem al Miquel sempre,
ell és el director del museu, eh?
Sempre en relació...
Això, no soc un expert ni en biologia ni en ecologia.
En relació amb el que tu reculls,
les experiències que reculls per aquí.
Sí, nosaltres el que potser sí que podem dir
és que podem sondejar el col·lectiu
i anem recollint una mica les seves manifestacions.
Jo crec que, en general,
el col·lectiu pensa que el peix s'està acabant,
en general s'està acabant.
És cert que la mar guarda molts misteris
que s'escapen, no els pescadors
i no només els científics, sinó tothom,
i alhora, perquè fa que a vegades
s'acabi una espècie i n'aparegui una altra,
probablement simplement perquè
acabant un depredador,
doncs aquell que era menjat,
doncs acaba sobrevisquent.
I també és veritat que el peix té cicles,
que a vegades un pescador
no té prou memòria,
diguem,
que fa que no recordi
que ha hagut èpoques
en què hi ha una espècie
que s'ha amagat,
després ha tornat a aparèixer,
i a vegades miren molt
les referències
en dos o tres anys enrere
i no més enllà.
Però els més grans,
que això sí que ens ho poden proporcionar,
doncs atenuen una mica
aquestes manifestacions i consideracions
i recorden a vegades,
doncs,
èpoques,
per exemple,
en el cas de la gamba,
en què havia desaparegut
i no es pescava,
no es pescava la gamba,
i les barques,
doncs,
tancaven
o havien de plegar
i la gent,
doncs,
buscava feina en terra
perquè no es guanyaven la vida,
simplement,
per falta,
diguem,
de peix.
I ara,
en canvi,
hi ha espècies,
doncs,
que apareixen,
per exemple,
el sabre.
va haver-hi una època,
fa uns anys,
doncs,
que desconeixes quasi l'espècie,
doncs,
se n'agafava quantitats industrials
que van provocar,
doncs,
el desenvolupament de tècniques
de palangres específiques
pel sabre
i ara sembla que la mena,
o sigui,
que sembla que d'aquesta espècie
se n'hagi desapregut la mena.
I a vegades també passa amb el peix blau.
Vull dir,
jo diria que en general,
doncs,
es percep que les espècies
que a vegades són de mides més petites,
que les quantitats s'afluixen
perquè, lògicament,
els pescadors
produeixen,
diguem,
una pressió sobre els estocs
molt i molt important
i si això,
aquesta sensació,
no és del tot així crítica
és perquè,
també en algun moment determinat,
o ells prenen més consciència
i pren alguna decisió
o a vegades la mar,
per sort,
doncs,
es guarda una notícia positiva
i apareixen espècies
o llocs de pesca
que fins aleshores,
doncs,
no s'havien descobert
o explotat
o no s'havien pescat.
Parlaves ara
de la gamba.
Diries que és el producte estrella,
la pesca estrella,
ara mateix a Palamós?
Sí,
sens dubte.
quan la gamba
es pot pescar,
doncs,
d'alguna manera,
tothom es guanya la vida,
les barques,
diguem que la flota pesquera
de Palamós
té subflotes,
per entendre'ns,
embarcacions que es dediquen
a uns o a unes altres,
a unes altres modalitats de pesca
i això fa que
els que es dediquen
a la pesca de la gamba
no van a pescar altres espècies,
com, per exemple,
podria ser
l'escamarlà
o el peix blanc.
mentre hi ha gamba,
doncs,
hi ha una, diguem,
distribució natural
de la flota,
els caladors
estan més ben, diguem,
tractats,
en tant que no reben
la pressió
de tota la flota de cop,
sinó que es distribueix millor
i, com que la gamba,
doncs,
és un producte de qualitat
i molt preuat,
doncs,
es poden guanyar bé la vida
per assegurar,
potser,
èpoques més flaques.
I, de fet,
en relació amb això,
amb aquesta prudència
o previsió,
i aquesta respectuositat
cap al meri marítim
dels pescadors,
a Palamós
sé que compteu
amb un estri,
una mena de xarxes
per pescar gambes,
però que tenen
la separació,
el que són els forats
de l'entremat,
més amples,
més grans,
de manera que
s'escolin les gambes
més petites,
s'escolin i no es pesquin,
es pesquin només
les gambes ja desenvolupades
i d'aquesta manera
no cremar
tot el mercat.
A quant temps fa
que s'utilitzen
aquestes xarxes?
És generalitzat
el seu ús?
Sí,
és generalitzat,
però és molt recent.
La veritat és que
s'ha constatat
que enguany
s'han agafat
i darrerament,
especialment,
darrerament vull dir
dos, tres mesos
i fins i tot
el mes d'aquest mes,
s'han agafat
grans quantitats
de gamba joveneta,
de gamba petita,
que proporcionalment
a les gambes mitjanes
i grans
doncs era,
estava sobredimensionada,
aquesta proporció
era molt gran
i els pescadors
alertats
perquè d'alguna manera
aquesta gamba
que és petita
i per tant jove,
que no pot criar
perquè no està
en edat
per fer-ho,
que a més a més
pesa poc,
per tant,
per tant no,
no té,
no computa gaire
a nivell tampoc,
clar,
no se n'ha contat.
sobretot es valora
menys,
doncs perquè és una gamba
que no,
que no és la de mida,
doncs han començat
a prendre decisions
i una d'aquestes decisions
té a veure
doncs amb això,
amb aconseguir
xarxes
d'una malla
més ampla
que ha de permetre
o pas
que s'escapin,
per entendre'ns,
les,
les,
els exemplars
més petits.
Aquesta serà
una mesura
que em consta
que
aquesta setmana
o la que ve
doncs acabaran
també de valorar
per sobretot
veure
com dura,
com funciona,
de fet
l'han
adoptada
recentment
i suposo
que necessiten
una mica de temps
per veure
l'impacte que això té.
Per altra banda
també,
i és una altra mesura
que em sembla
que parla
d'aquest respecte
per al medi,
una altra mesura
que han adoptat
és
preservar
un calador habitual
de pesca
de la gamba
que és un lloc
doncs
que prové
o sigui
origina
captures
importants
i de moment
els reserven
potser
fins que
vingui la primavera
o fins que
pensin
que poden trobar
exemplars
més grans
que siguin
més valorats
també a subhasta.
Molt bé.
A veure com va
aquesta valoració
a veure si realment
el serveix.
La qüestió és
que la decisió
d'utilitzar
aquestes noves xarxes
ha estat
dels mateixos pescadors.
Sí.
No és una imposició
i això és molt important.
No, no, no.
És el propi sector pesquer
que conscien precisament
que la temporada
els pot anar molt bé
pensen
que aquest tresor
han de saber
administrar-lo
i la millor manera
d'administrar-lo
doncs és
no matar-lo.
I pensen
potser també
que en el fons
és un pensament
diguem tradicional
no?
i que
s'assembla més
el sentit comú
que altra cosa
un sentit
que potser
tampoc
està molt en voga
però
el sentit comú
diu
que no pots estirar
més el braç
que la màniga
i ells una mica
intenten
en pensó
aplicar-lo
i en tot cas
tenen
en la càtedra
d'estudis
i en el propi
Museu de la Pesca
que són dos projectes
desenvolupats
aquí a Palamós
precisament
per ajudar-los
a
prendre
aquelles decisions
que els
poden anar
en el seu benefici
i nosaltres
en aquest sentit
sempre al seu costat.
Doncs
seguirem de prop
en fi
que connectarem
amb vosaltres
d'aquí uns mesos
per conèixer
ja les primeres
valoracions
de com funcionen
aquestes xarxes
noves
per pescar les gambes.
De tota manera
Miquel
i per anar tancant
l'entrevista
quins són els plans
de futur
del Museu de la Pesca
de Palamós
quins són els projectes
que teniu en ment?
Mira
doncs
per aquest any
2008
nosaltres
fonamentem
la nostra acció
sobretot
pivotant
a l'entorn
de dos eixos
de treball.
Un eix
té a veure
amb un petit projecte
que anomenem
les barques del peix
que ha de permetre
convertir
dues embarcacions
una barca
d'arrossegament
i una barca
d'encerclament
una cinta
i una vaca
per entendre'ns
també
en espais visitables
unes extensions
flotants
del propi museu
unes antenes
uns complements
a l'aigua
que tindran
aquest valor cultural
i també
es convertiran
en eines pedagògiques
ofertes
a diversos tipus
de públic
i que voldran
completar
la visita
a l'exposició
l'oportunitat
de viure
una experiència
de trepitjar
sobrecoberta
els mateixos espais
que ho fan
els pescadors
convertirem
dues barques
que malauradament
havien d'anar
a vindecides
ballastades
i que tenien
la seva fi
a reduir
la cendra
doncs
les convertirem
en dos instruments
complementaris
a la pròpia exposició
permanent
del Museu de la Pesca
aquí amarrades
al port de Palamós
aquí al Museu de la Pesca
i un altre treball
un altre treball
té a veure
amb
intentar
treballar
tot el tema
que té a veure
amb el consum
del peix
des de la recerca
des de
la difusió
de tot el que
gira entorn
de les receptes
de cuina
la
l'afina
del menjar
a gort
de la recuperació
d'aquesta cuina
tradicional
basada fonamentalment
en espècies
que no ocupen
les llistes
dels top 10
per entendre'ns
que no són
les peneres
no al mercat
però que segur que són
generadores
de bons ranxos
i això
penso que nosaltres
també hauríem d'intentar
promocionar
aquell peix
que a vegades
a sobastres
no té molt bon preu
però que té
fresc
molt bon gust
i que
convidia
que la gent conegués i, per tant, valorés.
Doncs mira, és un altre tema sobre el qual podem parlar
d'aquí unes setmanes o uns mesos, en una propera connexió.
Miquel Martí, director del Museu de la Pesca de Palamús,
moltes gràcies i a seguir endavant amb tots aquests projectes.
Moltes gràcies a vosaltres i encantats de poder parlar amb tot la raona.