La persona que troquem cada dia
al començar el programa.
Amb el personal que hem de dir que agafem la guia de telèfons
i truquem a l'atzar amb algú.
Avui anem al carrer Prat de la Riba, concretament,
i allà saludem el Batista d'Ell, Domingo.
Batista.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Alguna anècdota que ha explicat de funcionaris o no?
De funcionaris?
Home, no.
Jo no hi he estat funcionari,
però he estat treballant a la banca
i hi ha 50.000 anècdotes.
A la banca? Home, i tant.
Sí.
I tant.
Escolti, com ho veu la situació ara
en què es troba la banca en general,
aquesta crisi que es veu que ve dels bancs?
Bueno, jo no crec pas que la banca estigui en crisi,
el que passa és que a la banca
normalment hi ha gent amb molts cèntims
i el que aprofiten és per fer més cèntims
en temps de crisi.
És la tònica de la banca, no?
Treure cèntims d'alluniar els cèntims.
Ahà.
L'altre dia, Batista, un ogent ens enviava un correu de tònica
que ens preguntava que què passa quan un banc fa fallides,
és a dir, perquè els estalvis s'esveixen, se'n van,
en canvi les hipoteques no.
Està clar, normalment no passa això,
vull dir, els cèntims no se'n van en primer lloc
perquè hi ha un seguro
i les hipoteques tampoc se'n van
perquè també hi ha el seguro de la casa.
Què pot passar?
Que el banc o la caixa
es converteixin en grans immobiliàries.
Però, bueno, això és inevitable, vull dir...
Vostè que s'ho mira de fora ara, Batista,
perquè, bueno, dic jubilat, no? Prejubilat?
Sóc prejubilat, sí.
L'han prejubilat gaire jove o no? 55?
No.
Unica abans?
Em van prejubilar als 51.
51 anys.
Sí, sí.
I què fa ara?
Doncs mira, en aquest moment estic pintant.
Però pintant la paret o pintant un quadre?
Pintant un quadre.
Ostres, molt bé.
Vull dir, ara aprofites a fer totes aquelles coses
que abans no tenies temps i, bueno, i...
Molt bé.
Quin tipus de quadres pinta vostè?
Figuratius, de paisatges?
Doncs pinto de tot.
Pinto Corella, la mateix, el paper xó.
I, no sé, normalment,
pinto alguna cosa més realista.
Vull dir, normalment a mi,
aquests pintors com Dalí, Miró i tal,
amb tots els meus respectes no em diuen res.
Pinta paisatges, doncs?
Paisatges, flors, bodegons...
Normalment tiro de màquina de foto
i quan estic aquí descansat,
doncs m'entretenc amb refeu amb pintura.
Ah, a base d'una fotografia.
Sí.
Molt bé.
Li queden bé els quadres?
Què li diuen?
Doncs la família, com que m'estima molt,
em diu que em queden bé.
i a la gent jo li dic,
ja, ara he acabat un quadre de visa que t'agrada.
Bueno, no està mal.
Té molt colorida, té molta forma i tal, però bueno.
Què és autodidacte vostè amb això de pintar?
Ha anat a classes o s'ho ha fet vostè mateix?
Doncs m'ho he fet jo mateix.
Sí, sí, m'ha agradat sempre molt i m'ho he fet jo mateix.
I avui, amb les ajudes que hi ha per internet,
no hi ha cap problema, cursos amb llibres...
No, no.
És qüestió de posar-hi una mica de bona voluntat.
i tenim amics que en sàpiguin.
Ja que parlem de pintar, Batista,
pinta malament això de la crisi o no?
Vostè què creu?
En tu que fons ja o encara no?
Jo crec que no.
Jo, la veritat, és que no soc un expert, no?
Jo em guio pel dia a dia
i soc d'aquells que penso que
mentre arribi a final de temps,
doncs a final de mes no hi ha crisi.
Això potser ho haurien de dir més
aquests que tenen problemes per arribar a final de mes.
No obstant, jo crec que...
que no crec que sigui tan greu com la pinten.
I no creu vostè que és una mica culpa nostra
en el sentit de consumidors
de vinga a demanar crèdits,
vinga a demanar hipoteques,
estirar més el braç que la màniga?
Doncs sí, jo penso que molta part de la culpa
la tenim nosaltres,
que moltes vegades no som conscients
de fins on podem arribar amb el nostre sou.
I clar, si nosaltres ens empenyem
amb la meitat del nostre sou,
que l'Euríbor fa el rebre de la resta
i llavors fem curt.
Jo penso que molta part és culpa nostra.
A veure com s'acaba tot plegat.
Aviam, et creu que hi ha sort.
Batista, que escolta Maneres, de fons.
Sí, senyor.
Quina uïda que tens, Pep!
Estic a escoltar el Toméu Penya,
que és un dels meus...
Ah, el Toméu Penya?
Sí.
Què en dieu ara, si us agrada el Toméu Penya?
Moltíssim.
Sí?
Ah, doncs, ara te dediquem una cançó, doncs, Batista.
Mira, en posarem una del Toméu Penya.
I el programa, també.
Alguna preferència?
No sé si tenim per què, Núria, a veure.
Plou, plou.
Plou, diu la Núria, diu plou.
Plou, plou, veïna, Cristina,
totes són molt boniques.
Plou, va bé, plou?
Plou a la taverna, sí, va bé, va bé.
Molt bé.
Doncs, Batista, d'ell,
gràcies per tindre la trucada a Tarragona Ràdio
i per ser el nostre convidat sorpresa d'avui.
Molt bé, a vosaltres, encantat.
Un abraçament.
Vinga, bona tarda.