Pep, bona tarda.
Hola, Núria, què tal? Bona tarda.
Hi havia molta gent, pel que heu pogut veure?
És un tema que copsa l'atenció?
Doncs sí, sí, déu-n'hi-do.
Hi havia força gent, sobretot de la comunitat educativa,
que ha anat arribant, perquè nosaltres,
quan hem pogut parlar amb ell, que fa exactament un quart d'hora,
molts encara estaven per arribar.
Suposo que també la pluja ha fet que molta gent arribi a última hora.
Però, baja, sí que hi havia molta expectació en aquesta conferència,
com bé deies, la comunitat educativa davant una nova realitat social
que s'està impartint a les dades a Baudó Cardús.
Hem pogut parlar amb ell, Núria, i si et sembla,
mira, escoltem ja el que ens ha explicat,
perquè ha dit coses molt interessants sobre com està actualment,
podríem dir, la radiografia de la comunitat educativa,
serveix a la redundància, però és que és justament d'això que hem parlat.
Escolteu Sabado Cardús.
Sabado Cardús, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Què explicarà en aquesta conferència que impartireu aquí a Tarragona,
que és el que és més important, en realitat, la comunitat educativa?
Bé, de fet, és una conferència de tema molt general
que vol dir que hauré de parlar de qüestions també molt genèriques,
de quins són els canvis fonamentals que s'han produït en la societat
i que afectin directament la comunitat educativa.
En definitiva, el que miraré d'explicar és que els canvis en la societat
són, de fet, també canvis en la mateixa comunitat educativa,
i que és la comunitat educativa la que ha canviat,
no és que ens hagin canviat la societat, hem canviat nosaltres
i en aquest sentit ens hem de mirar a nosaltres mateixos per saber què hem de fer.
És a dir, que si s'hagués de resoldre una situació que avui dia pot ser complexa,
no?, de la comunitat educativa, hauria de ser amb la implicació de tots els agents implicats, no?
Sí, sempre ha sigut així, però avui potser de manera més clara tot educa,
educa l'escola, educa els pares naturalment, educa els mitjans, educa els polítics,
educa el carrer, educa el temps d'oci, les indústries culturals,
tothom intervé en la conformació de la personalitat i del futur dels individus.
Per tant, parlar de comunitat educativa vol dir, en definitiva,
parlar de societat i dels seus propis canvis.
El llibre, El desconcert de l'educació, parleu de l'estat actual,
de quina és la situació actualment del món educatiu.
Com està? Com la podríem explicar?
A veure, el llibre aquest és un llibre que ja té alguns anys, gairebé aviat,
encara no, potser en fa vuit, però diem que va ser escriure,
que va ser pensat ja en fa gairebé deu.
I si alguna virtut ara es pot dir que tenia és que fa deu anys anticipava
una situació que ara s'ha fet evident, ara tothom viu de manera molt contundent,
molt directa aquesta situació d'esconcert de crisi.
Però jo no és per donar-me la roba a mi mateix, perquè això seria ridícul,
però sí que segueixo pensant una cosa semblant,
segueixo pensant que la situació no és tan desastrosa com la dibuixem
i que la mateixa percepció de crisi és una de les coses que ens fa difícil
trobar solucions als problemes.
És a dir, que hem quedat atrapats en aquest discurs de crisi,
que hem acabat donant a l'escola la culpa de tot el que semblava que no anava bé.
I això ha fet que l'escola rebés també una pressió enorme,
molt més gran de la que seria raonable, que es desmoralitzés.
Ens hem anat desmoralitzant, per dir-ho així, els uns als altres.
I això naturalment té conseqüències importants en el desenvolupament
d'una activitat que precisament exigeix molta confiança en un mateix,
del mestre en ell mateix, dels pares en ells mateixos,
i fins i tot el mateix alumne necessita molta confiança en ell mateix
per anar avançant cap al futur.
Com creu que es podrien incentivar precisament els alumnes
perquè estimin l'educació?
No és fàcil donar receptes, però els alumnes,
si veuen que la societat valora l'educació, ells també la valoraran.
Ells són com nosaltres, els fem a la nostra imatge i semblança.
No, no són diferents, no és que ens hagi sortit una mena de mala collita,
que dius, ostres, aquest jovent, no?
Aquest jovent és com nosaltres l'hem fet.
Si nosaltres no donem valor a l'educació,
i quan dic valor no vull dir retòrica, no vull dir parlar-ne bé,
que això no costa res.
Vull dir que si és veritat que el qui té estudis
i el qui té una bona formació progressa,
i el qui no, no progressa,
això automàticament dona valor a l'estudi.
Però és que hem passat uns anys, potser per aquest creixement econòmic desaforat,
que un guanyava més diners si es dedicava a posar pla dur en una casa sense tenir estudis,
que no pas si volia fer uns estudis universitaris i tenir un doctorat
que l'abocava gairebé en una situació de precarietat per molts anys,
que de fet encara és el moment actual.
Llavors, pretendre convèncer la gent del que no és,
això és molt complicat.
La veritat és que, per dir-ho així,
el tipus de creixement que hem tingut a la nostra societat
no ha sigut gens favorable a la valoració de l'educació,
perquè aquí ens hem fet rics,
hem guanyat calés sense,
sent molasses, per dir-ho així,
i per tant aquest és un factor importantíssim,
el fet que les famílies valoressin l'educació
en el sentit
que li donessin importància,
no que en parlessin, com deia abans,
sinó que, jo què sé, estiguessin interessats
per el que és la cultura, la lectura,
per la conversa,
per la curiositat pel que passa al món.
Home, tot això es transmetrien als fills
i els fills ho assumirien com un estil de vida,
com una cosa pròpia.
Quin hauria de ser el valor essencial de l'escola,
al seu entendre?
Valors essencials és difícil.
L'escola, fonamentalment,
el que ha d'ajudar és a pensar,
a ordenar bé el cap,
a pensar, a parlar, a escriure,
que són eines fonamentals
que no traspassa ningú més.
És a dir,
la resta de la societat ensenya moltes coses,
abans ho deia,
tota la societat educa.
Però hi ha algunes coses
que només les sap fer a l'escola
i només les pot fer a l'escola,
i jo crec que l'hem estat despistant,
l'hem estat marejant amb altres històries.
Un bon aprenentatge de la lectura,
l'escriptura,
això vol dir el pensament lúcid i crític,
això és el fonamental,
i això es fa naturalment estudiant història,
fent matemàtiques,
fent física i química,
tot això es ajuda a endreçar el cap,
a saber pensar adequadament.
A vegades la gent es pensa
que això de pensar és una qüestió de preta,
i un preta ja pensa,
i no és veritat,
de pensar se n'aprèn,
i l'escola és la que ens ensenya a pensar.
I per incentivar els professors,
els mestres que treballen en aquest món,
què podríem fer?
La primera cosa que necessitarien els professors
seria una bona formació de partida,
que jo crec que ara no la tenen,
no la tenen prou adequada al món en què estem,
i en segon lloc el que necessitarien
és una formació permanent,
és a dir,
que tinguessin uns períodes per tornar-se a formar,
és a dir,
el que tot el món es fa que és tenir sabàtics,
amb possibilitat cada 4 o 5 anys
de tenir un període de formació, d'experiència,
i que això els permetés assolir nivells més alts
de competència en el seu propi treball,
això és el fonamental.
I el paper dels pares?
El paper dels pares és el de dedicar temps als fills,
que probablement és l'inconvenient més gran
que tenim en una societat tan desordenada com la nostra,
és a dir,
una societat en la qual,
i això jo crec que no passa gairebé en lloc més d'Europa,
una societat com la catalana molt desordenada,
amb horaris nefastos,
que vol dir que tots arribem tard al vespre i malhumorats,
que hem tingut els nanos col·locats durant tot el dia,
i per tant,
que les estones de convivència es fan molt difícils,
no són veritablement educatives,
perquè porten afegida molta tensió, molta càrrega.
Educar no és difícil,
però demana temps,
i tinc la impressió que hi estem dedicant els pares molt poc temps.
I una darrera qüestió al futur,
immediat, el veu incert,
o ens podem salvar?
No, home,
i salvar ens salvarem,
perquè,
perquè,
un moment davant,
diríem,
no ens enfonsarem de cap de les maneres,
ara hem passat uns moments d'unes certes dificultats,
però jo crec que hem tocat fons,
que tothom se n'ha adonat
que això no podia anar per aquest camí,
i per tant,
que es comencen a veure
quines són les solucions,
s'intenta posar-hi remei,
és lògic que quan es volen canviar les coses,
alguns resisteixin a aquests canvis,
també és previsible,
especialment en el món de l'administració,
el funcionari sempre li fa poc que li toquin,
que li moguin les coses,
però els canvis arribaran,
millor que arribessin de bon grat,
que no pas per força,
però arribaran de totes maneres,
i jo crec que en els propers anys
veurem una transformació interessant del món escolar.
És possible que la mateixa crisi econòmica ens ajudi,
i desgraciadament aquestes coses sempre va més bé fer-les
en moments de la màxima tranquil·litat i benestar,
però és quan no es fan.
I ara probablement ens adonarem de manera més clara
que la situació és crítica,
que realment s'hi ha de posar remei,
que fa falta,
que si no,
no serem prou competitius en l'àmbit europeu,
i per tant que ens hem d'espavilar,
i ens espavilarem perquè tenim capacitat per fer-ho.
I continuem per tant d'esconcert,
però hi ha solució.
Sí, sí, d'esconcert sí.
El títol era molt pensat en aquest llibre,
no vaig mirar de no fer servir termes gruixuts.
Desconcert simplement vol dir
que no tenim les idees prou clares,
o que estem confusos,
no vol dir ni tan sols que siguem incompetents,
sinó simplement que ens falta aclarir-nos una mica,
establir bones prioritats,
organitzar-nos millor.
Jo gairebé diria que el fonamental seria
buscar una millor organització
en el món escolar,
en la vida familiar,
i amb això gairebé ja ho tindríem tot resolt.
Sabador Cardús, gràcies i que provi la conferència.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Les paraules, Núria, de Sabador Cardús,
amb què hem pogut conversar,
i molt interessant el que ens explicava.
I de fet, hores d'ara deu estar parlant
de com educar davant la incertesa del futur,
és un dels temes que tractaran,
també és parlar del benestar com a obstacle,
parlar del conformisme i la manca d'aspiracions.
I aquest acte, un acte que ha estat organitzat
per l'IAS Vidal i Barraquer,
en col·laboració amb el projecte
Tarragona Ciutat Educadora
de la Conselleria d'Ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona.
Dir-vos que això hi hem assistit.
En principi, estaven, si més no, convidats
a centres educatius no universitaris de la ciutat
i també a la Facultat de Ciències
de l'Educació i Psicologia
de la Rovira i Virgília.
És a dir que hi ha una amplia assistència
del món educatiu de Tarragona
en aquesta conferència
que està pronunciant ara aquí
a la de congressos Sabador Cardús.
Sens dubte podrem aprendre molt
d'aquest personatge dins el món educatiu,
doctor en Ciències Econòmica,
sociòleg, periodista, segista...
En fi, una veu autoritzada
per posar una mica d'ordre,
com deia ell, al panorama educatiu actual.
Pep Sonyer, moltíssimes gràcies
i ens retrobem ara al final del programa.
Fins ara.