Seguim endavant amb el Ja Tardes i comencem parlant sobre la mediació.
És un mètode per resoldre conflictes que es caracteritza
perquè hi intervé una tercera persona imparcial i experta,
el que anomenem el mediador o mediadora,
que té com a objecte ajudar les parts a facilitar-los
que arribin a un acord satisfactori.
Avui parlem de la mediació i concretament del CIM,
el Centre Integral de Mediació.
És una empresa amb seu a Tarragona i també a Reus.
Ens acompanyen dues de les integrants d'aquest CIM
davant de Núria Camacho, ella és advocada.
Núria, bona tarda, benvinguda.
Bona tarda.
I Lidiana Carballo, treballadora social.
Lidiana, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Parlar de la mediació, en fi, podríem parlar des de molts punts de vista,
del món de la parella, conflictes amb els fills,
a l'escola, amb els veïns, amb la comunitat de veïns,
per exemple, que suposo que n'hi ha molts, no?
Sí.
Un llarg, etcètera, no?
Perquè aquí hi entraria tot, no?
Tot aquí que era en ventall, no?
Sí, escolar, escolar és una de les altres, laboral.
Qualsevol àmbit on surti un conflicte es pot intentar una mediació,
però hi hagi un equilibri entre les parts.
És una alternativa, diguéssim, a anar a judici,
o no s'han de plantejar d'aquesta manera, des d'aquest punt de vista?
És una altra forma d'abordar un conflicte o un problema
que es pot resoldre per una altra via, que és una via pacífica,
que és la via de poder trobar-se o retrobar-se amb l'altra part
i poder començar a dialogar.
És diferent, és una altra cosa.
Hi ha vegades que pot ser un complement també a la via judicial.
No sé, pot ser l'alternativa o el complement.
I han d'estar d'acord les dues parts?
Això és important, eh?
Sí, han d'estar d'acord les dues parts.
Han d'estar d'acord de manera voluntària
per poder accedir a una mediació,
encara que pugui ser una de les parts
la que vulgui iniciar un procés de mediació.
Si trobem que n'hi ha una part que no està interessada,
nosaltres com a professionals intentarem diferents vies
per intentar motivar aquesta persona que vingui,
el procés, i en tot cas que pugui retrobar-se
i començar a parlar.
El tema és començar a tenir diàleg.
Quant de temps fa que teniu en funcionament l'empresa
i qui són els vostres principals usuaris,
els clients que normalment us venen?
Hem començat en guany,
a tirar endavant aquest projecte.
Hem començat amb una tasca de promoció de la mediació
perquè realment no s'està fent un ús molt extens.
El jutjat també està ajudant
intentant implantar la mediació mig obligatòria
en procediments familiars
en què es fa necessària una mediació.
Llavors estem abarcant el que és l'àmbit públic,
oferint col·laboracions i convenis
amb organismes públics com els ajuntaments,
els consells comarcals,
i tenim les portes obertes a qualsevol ciutadà particular
que vulgui primer tenir informació,
la qual serà en la primera visita gratuïta,
i exposar-nos els seus problemes en l'àmbit que sigui,
com heu dit, en l'àmbit veïnal, escolar, familiar...
I és habitual? Us veig en particular
que diu, mira, tenim aquest problema,
o treballeu més per institucions?
Ho dic perquè és el que deies tu, Núria,
que sembla que no està molt extens.
Jo tinc un problema i tinc molt clar que me'n vaig al jutjat.
No que busc un mediador.
És que no és molt conegut el procediment de la mediació.
Per això, com deia la Núria,
estem fent una mica de promoció.
El que fem nosaltres, més que res,
o el que volem fer,
és treballar des de diferents disciplines.
Això volíem que quedi clar.
Són diferents disciplines que ens hem ajuntat,
són professionals,
tenim com una professió,
cadascú la professió de base,
i per tant, d'alguna manera,
no sé, hem format com a mediadors
per poder donar una visió més abarcativa,
més adient al problema que vingui.
I la gent, a poc a poc,
se va animant.
Perquè ens hem de pensar que,
bé, els jutjats estan col·lapsats,
i hi ha molts casos que no caldria,
francament, anar a judici,
és a dir, que es podria evitar
tot el que això comporta,
és a dir, la pèrdua de temps,
de diners també,
perquè clar, un judici,
tu pots anar a judici i creus que tens raó,
però potser no en tens,
i acabes pagant les costes, no?
Exactament.
A més a més, com t'ha comentat abans,
no només pot ser l'alternativa,
sinó un complement,
perquè no és el mateix,
et posaré un exemple molt clar,
anar a divorciar-se
mitjançant un procediment contenciós
en el que hi ha dues posicions
molt diferenciades,
i gairebé es converteix en una lluita
per veure qui guanya més,
que havent passat prèviament
per un procediment de mediació,
havent pres uns acords,
de mutu acord,
aquests acords presos per les parts,
i que aquest acord
sigui homologat pel jutge.
Guanyes en temps,
i guanyes en diners,
i guanyes en qualitat de vida,
perquè la relació entre aquestes dues persones
serà molt més fluïda,
molt més cordial a la llarga.
Bé, deixant clar això,
és que treballem amb la voluntarietat de la gent,
que d'alguna manera
són ells mateixos
els que arriben a la solució del problema,
nosaltres com a mediadors...
Escolteu, escolteu les parts, no?
Sí, només reconduïm,
facilitem, orientem,
donem possibilitats perquè puguin parlar més,
però ells són els que surten,
d'ells mateixos surten la possibilitat de sortir.
Són els protagonistes de la mediació.
Comentàveu que el Centre Integral de Mediació
aplega diferents professionals,
de diferents àmbits.
A quins professionals, per exemple,
tenim la Núria que representa la part legal,
que suposo que això és gairebé imprescindible, no?
Allò per acabar de certificar...
Sí, tenim...
Què més, què més?
Som components,
som tres advocats,
som una treballadora social que és la Liliana
i llavors tenim una psicòloga.
Llavors intentem abarcar les diferents...
Bé, tant la branca jurídica com la psicosocial.
Ah, t'anava a dir...
Estava pensant també dir
que algun psicòleg han de tenir.
Sí, home.
Sí, tenim.
Home, s'ho percebut...
Vaja, imagino que he de trobar casos de tota mena, no?
És a dir, hi ha vegades casos que porten molts anys en conflicte
i que és francament complicat, no?
Arribar a una solució que no és difícil,
que no és impossible, però sí, complicat, no?
Sí, sí, però el tema és començar...
Lo tornarem a dir una i mil vegades
perquè el tema és que la gent moltes vegades pensa
que no es pot arribar això a la solució del problema
i és només, a la millor,
és poder sentar-se amb un altre
i trobar un lloc, un espai
on poder començar a parlar del problema.
Aquest és el tema.
És la primera part, el primer pas
que no dona la possibilitat
que puguin arribar o no a un acord.
L'objectiu, llavors, no seria sempre
l'aconseguiment d'un acord,
sinó que aquestes dues persones puguin asseure,
asseure-se juntes en una taula,
puguin començar a parlar
i la seva comunicació,
que moltes vegades ha estat trencada
durant molts anys,
torni a refer-se.
També hi ha persones que no veuen voler parlar, no?
Sí, però per això també
està la figura del mediador.
En aquest cas, què passa?
És a dir, ve algú que té un conflicte,
però l'altra part en conflicte
no vol saber absolutament res d'aquella persona,
no vol parlar-hi,
no vol veure-la amb pintura.
A partir d'aquí, què feu vosaltres?
Bueno, aquí està la possibilitat
que el mediador,
com que és una figura,
en aquest cas,
és imparcial i és neutral,
li ha de donar la possibilitat
que les dues persones
puguin dir alguna cosa del conflicte.
Si tenim una persona
que no li interessa participar,
ja no comptem amb la voluntarietat
d'aquesta persona
per resoldre res.
Per tant,
el que intentarem serà
que pugui dir alguna cosa
del seu conflicte.
Clar,
hem de reconduir
d'una manera positiva
el tema del conflicte, no?
Per poder arribar a alguna cosa,
que no sigui un acord a la millor,
que pugui, ja et dic,
poder dir alguna cosa del conflicte.
Avançar, no?
És a dir,
fer passes endavant
i no passant enrere,
perquè quan el conflicte
és això, no?
És a dir,
és complicat,
és a dir,
que no...
Parles abans del món
de l'escola també, no?
Sí.
El món de l'escola
estem entrant ara
en una mena
espècie de col·laboració,
com deia la Núria,
intentarem fer alguna cosa
perquè sabem que en l'escola
també a diferents nivells,
a nivells entre alumnes
o entre professors
o el que sigui,
suposo que,
bueno,
com tot,
hi ha problemes
o conflictes
i volem també
intentar col·laborar.
Per tant,
aquí també estem intentant
entrar a poc a poc.
Inclús,
no,
com a cultura de la mediació,
més amb els nens,
bueno,
a partir dels 8-9 anys
tenen perfecta capacitat
per començar a treballar
aquestes qüestions.
Hi ha algun exemple
que m'han posat
d'una nena petita
que coneixo
de 9 anys
que al final de cada classe
un cop a la setmana
ja ho feien, no?
Mirà,
m'aviam,
què ha passat aquesta setmana
si hi havia algun conflicte
entre tots els alumnes,
ho feien entre tots,
llavors,
intentant posar-hi solució
entre els mateixos.
Llavors,
és fomentar aquesta cultura
ja des de ben petits.
Això és interessant també,
fer pedagogia.
Escolta,
no teniu la sensació
que si una empresa
com la vostra existeix
és que alguna cosa
falla a la societat?
De bons rotllos ho dic,
però clar,
ja manca,
ja manca.
Clar,
és el que dieu,
no?
A veure,
coses en la societat,
la societat canvia dia a dia
i el procés de conflicte
augmenta,
augmenta en diferents àrees.
El que passava,
el que veiem
què passa a Tarragona
en concret,
parlem del territori,
és que el que veiem
era que la mediació,
de la mediació
es parlava poc
i si es parla,
a la millor es parla més
a nivell del tema
dels advocats,
no?
El que volíem
era ampliar-lo,
no?
Per això que tenim
tres advocats al servei,
que no,
que no és que
no ens interessi
tot el contrari,
sinó que era,
a més,
donar-li
una altra visió,
no?
Educació,
ajuntament a...
És que l'equip
interdisciplinari
dona les respostes
o intentarem
donar una resposta
integral,
per això que l'havíem
posat servei,
el centre integral
de mediació,
no?
Era amb aquesta
visió.
La crisi,
ja m'era més
conflictes,
no?
Bueno...
Perquè el que es diria
es parla...
Vaja,
tot el dia
estem parlant
de crisi,
eh?
Aquests conflictes
ara es concentren
més en àmbits
determinats,
com seria
precisament
el laboral,
l'empresarial.
Si féssim un rànquing
per tant
de hipotètics
casos,
quin estaria
el cap de món?
Jo penso
que el familiar
igualment,
perquè amb les dades
que ens han donat
últimament,
no sé si eren
deu divorcis al dia
o una cosa així,
continua estant
a l'àmbit familiar,
perquè no és només
un divorci puntual,
sinó tot el que
arrossega aquest divorci,
tots els problemes
posteriors,
de règim,
de visites,
d'impagaments
de pensions,
etcètera,
però l'àmbit laboral
òbviament
estaria també
al capdavant.
Jo deia també
l'àmbit veïnal
i el de la convivència,
el de la convivència,
el de les escales,
el fet migratori,
el fet migratori
que hi hagi
molta més gent
i que a vegades
aquesta gent
les entenem
més o menys,
aquestes coses
produeixen
sense voler
diferents tipus
de roxes,
conflictes,
problemes,
que a vegades
no volem dir
conflictes
perquè no sigui
tan fort,
però bueno,
aquestes coses.
Doncs,
el dió,
tindreu feina,
eh?
En tindrem,
esperem que sí.
No sé si en teniu,
ja imagino que en teniu ara,
però vaja,
que hi ha material,
diguéssim.
Sobretot la gent
que no tingui por
de preguntar
que és una trucada
de telèfon
i que s'informi
de les solucions
que pot aconseguir
mitjançant aquesta via.
I si no és via telefònica,
deixarem un correu.
On sou,
per cert,
on teniu les seus?
Perquè crec que esteu
a Tarragona i Reus,
no?
És a dir,
esteu implantats
les dues grans capitals
del territori.
Sí.
Abarquem tota la província,
però les seus
les tenim ara mateix
a Reus i Tarragona.
Home,
a Tarragona,
aquí a la Ramba Nova,
no?
Veig que esteu al centre,
eh?
El 125 de la Ramba Nova,
no?
És a dir,
qualsevol persona
que tingui un conflicte
pot anar fins allà,
a la Ramba Nova,
concretament,
número 125,
entre sols,
cinquè,
a...
Prèvia trucada.
Prèvia trucada.
Doncs escolt,
diem un telèfon,
per si,
no?
Perquè si algú està interessat.
un telèfon que és el més ràpid.
El 977.
977-201182.
Sí.
Sí?
Tens un mòbil aquí també,
que potser...
El 617-073-915.
Ho pres nota allà?
Ho repetim?
Vinga, va.
977-201182,
617-073-915.
És aquest centre integral
de mediació,
el CIM,
amb seu a Tarragona i Reus.
En fi,
si teniu un problema,
podeu acudir-hi,
trucar.
La primera consulta
és de Frank.
I una qüestió,
el preu,
és a dir,
això,
ara qui ens estigui escoltant,
em dirà,
això és car,
em sortirà més...
Jo tinc pensat anar a judici,
em sortirà més a compte
anar a judici
o anar al centre d'intermediació.
Com està el tema del preu?
Penso que la tranquil·litat
no té preu.
Llavors,
el poder aconseguir
una solució adient
i satisfactòria,
penso que qualsevol persona
pagaria el que fos.
De totes maneres,
pensem que el procediment
té un preu unitari
que pagaran entre els dos,
vull dir,
no es multiplicarà per dos,
sinó que es dividirà entre dos
i depèn de si es fa
una mediació parcial o total.
Òbviament,
la parcial serà
i són preus molt assequibles.
Inclús,
la gent que tingui
pocs recursos
té dret a justícia gratuïta
com per a l'accés als tribunals
i també podria gaudir
d'una mediació gratuïta
en aquest sentit.
Això està bé,
que ho paguen les dues parts,
si no el 50%,
perquè quan es va a judici
no passa això,
és a dir,
qui perd és qui paga,
les costes.
Normalment,
sí,
segons el cas.
Molt bé, Núria,
alguna pregunta més?
Ja està,
que espero no necessita mai
els vostres serveis.
Tu i jo no tenim cap conflicte,
no?
De moment no.
Ara que si comencen
inventem un
i anem i fem un seguiment.
I ho posem en pràctica.
Sí.
Bueno,
tenim una adreça
de correu electrònica
que també és important
si alguna persona
no s'anima a trucar
i vol fer alguna consulta
o vol saber alguna cosa més
del CIM.
Mediació.cim
arroba
gmail.com
és a dir,
mediació.cim
arroba
gmail.com
és el correu electrònic
d'aquest centre
integral de mediació
però també podeu trucar
al telèfon
que n'hi ha d'avançar
al 977
20
1882
o al 617
073
95.
Doncs,
escoltem,
ens ha agradat molt
conèixer aquesta empresa
relativament nova
perquè és relativament nova
aquí a Tarragona
i Reus
i, en fi,
ja anirem parlant,
ja anirem fent un seguiment
de veure com va tot plegat,
no?
Perquè,
home,
ara per Nadal
no sé si hi ha més conflictes
o no per Nadal.
que després de...
Diuen que després de les vacances,
no?
Clar,
de gent de poc preparada,
sí, sí.
Esperem que no,
esperem que no realment
però, bueno,
sabem que existeixen conflictes
i, bueno,
si algú vol consultar
estem disponibles.
Per això sí que passa,
que després de les vacances
hi ha moltes parelles
que quan tornen de vacances
s'ho replantegen,
eh?
Això és una qüestió...
S'avorreixen
en tant de temps junts.
I per les festes també,
però esperem que siguin poques,
eh?
Esperem, esperem.
És que els hi passi.
Núria Camacho,
gràcies per acompanyar-nos.
Quedem molt agraïts
des del CIM
per haver-nos convidat
en aquest espai
i per haver-vos
pogut fer
cinc cèntims
de la nostra tasca.
I Lidiana Carballo,
gràcies també per acompanyar-nos
i fins a la propera.
Doncs moltíssimes gràcies.