S, E, X, Y, R, O, B, O, T S, E, X, Y, R, O, B, O, T
S, E, X, Y, R, O, B, O, T
Robot, Robot, Robot, Sexy Art Machine
S, E, X, Y, R, O, B, O, T
Sexy, Sexy Robot, Sexy Art Machine
Us parlem ara de la festa major d'hivern de Cambrils, que comença aquest cap de setmana.
Una festa d'hivern que portarà, doncs, amb aquesta ciutat de Cambrils, actes tradicionals de la festa major de la Immaculada, però...
A part d'activitats en nadalenques, presentació de l'Oli Nou, commemoració del setge de 1640...
No podien faltar les actuacions musicals.
Als grans anfitrions d'aquesta nit, la música baixa la posaran els Pinkertons, una actuació que tindrà lloc al pavelló municipal.
Concert que començarà a les 10 de la nit, amb un parell de formacions més.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic un dels components de Pinkertons, professor Manso.
Bona tarda.
Com estem?
Bé, se me fa estrany, això, com t'ho dic? Professor, Manso...
Home, Manso pels amics.
Manso pels amics.
Sí, sí, sí.
Pinkertons, us creieu tot l'èxit que esteu tenint?
Bé, jo crec que ja portem molts anys treballant-lo i, bueno, d'alguna manera estem recollint els fruits de molts anys de feina.
Vull dir, sí, sí, sí, ens ho creiem i ja està bé.
Què té d'especial la vostra música que la fa, doncs, això, tan internacional que, vaja,
els vostres treballs s'editen arreu del món i, de fet, heu anat a tocar, doncs, això també, per diferents escenaris.
Sí, sí, la veritat és que hem recorregut tot el món, els cinc continents, presentant la música i, no sé, jo crec que avui en dia una de les poques coses, diguéssim, positives de la globalització és que a través de les noves eines com l'internet, doncs, tota la gent que viu a les grans ciutats, la gent més o menys de la nostra generació, doncs, està molt connectada, no?
I sap el que passa arreu del món, malgrat, doncs, a lo millor no tenir accés, doncs, d'una manera física, no?
Llavors, a països, jo crec, com la Xina, que no pot trobar l'àlbum a les botigues, doncs, sí que hi ha, doncs, un seguiment de gent, doncs, a través d'internet, etcètera, no?
I, doncs, bueno, suposo que també el fet de cantar en diversos idiomes i tal, doncs, fa que sigui una música, doncs, que pugui agradar, doncs, a molts llocs, no?
I potser també l'estil de música que feu, no?, que té un punt universal a aquestes bases, és música molt ballable, que simpatitza de seguida,
i no sé si té una arrel molt concreta, així com, per exemple, si feu blues, doncs, ja se us situa molt en música americana, en aquest cas us pot ajudar l'estil, també.
Clar, nosaltres, d'alguna manera, quan vam formar els Pinkertons fa ja, doncs, set anys, el que teníem molt clar, de bon començament, era que volíem trencar una mica el fet d'estar dins d'una capsa,
estilística, no? Clar, perquè, de fet, fa set anys, sonava-ho així, també?
Sonàvem així, però pitjor.
Però la qüestió és que devia ser també un puntet innovador, ara estem més acostumats.
Sí, jo crec que ha evolucionat bastant el nostre so, però els arrels continuen sent les mateixes, no?
I, bueno, hi ha aquest element electrònic, però, bueno, jo sempre dic que nosaltres no fem música electrònica.
O sigui, els nostres concerts sí que són d'electrònica, perquè són una relectura dels nostres àlbums,
però els àlbums, doncs, tothom que els ha sentit sap que és més música pop, no?,
amb elements electrònics, però també hi ha elements del funky, de la bossa nova,
hi ha moltes caçons que són totalment acústiques, o sigui, que no tenen cap element electrònic,
que tenen estructures clàssiques de pop amb estribillos, cantades per nosaltres.
Vull dir, jo sempre defenc que no som un grup de música electrònica,
el que no vol dir que en un futur podem fer un àlbum, doncs, temàticament electrònic, no?,
que és una possibilitat, però, bueno, toquem molts pals.
Però, vaja, no us torneu bojos buscant, jo què sé, bases concretes.
El punt electrònic que dius que teniu, el teniu com a d'acompanyament, no és la base de tot?
No, no, no, ni molt menys. És un element més.
Parlaves que heu tocat per tot el món, per tots els continents.
Recordes algun concert emblemàtic de dir, hòstia, que guai que estem aquí?
Home, un munt.
Sí, no?
Sí, de tota manera, he de dir que els concerts més especials sempre són a Barcelona,
perquè és casa nostra i és on el públic que en segueix de tota la vida,
venen els col·legues, la família, i jo què sé, hi ha un caliu molt maco, no?,
vam tocar fa poc aquí a la sala Movistar i va ser molt especial, no?,
o el 2006, recordo el concert aquell del BAM, allà al fòrum, no?,
que, bueno, estava plovent molt i tots els escenaris es van cancel·lant fins al nostre,
perquè era l'únic tapat, no?, i, ostres, van congregar, doncs, un munt de gent
i la gent ballant amb el paraigües, i, bueno, són dies molt especials, no?,
després, clar, de llocs així, friquis que hem estat i experiències curioses,
n'hi ha un munt, no?, clar, des de Xina, Rússia, jo què sé, Sud-Àfrica, no sé, Austràlia, Canadà...
I heu vist públic totalment diferent, que suposo que accepten les cançons de manera diferent,
viuen al concert de manera diferent, com deies tu, no?, doncs a Sud-Àfrica i al Japó, no?
No et pensis, no?, el que et comentava abans, no?, que crec que la gent jove està bastant connectada,
avui en dia, no?, i, no sé, vas a tocar qualsevol lloc i la gent canta les cançons
i més o menys reacciona de la mateixa manera, fins i tot, podria no semblar-ho,
però fins i tot la manera de vestir, o sigui, et trobes en un club de, no sé, de Xangai
o de Sant Petersburg i dius, bueno, aquí hi haurà una diferència brutal,
i no, no, la gent, doncs, va bastant igual, vull dir, estem bastant connectats,
més del que la gent es pensa.
Escolta, quin escenari es falta trapezar?
O sigui, amb el llistó tanalt que teniu a nivell de fer actuacions,
com deies tu, pels cinc continents, què us fa il·lusió?
Oh, a mi m'agradaria tocar, així, picant una mica alt,
m'agradaria, doncs, tocar la cerimònia dels Òscars.
Onda.
Però perquè ens haguessin donat un Òscar, no?
A la millor banda sonora, per exemple.
Mèrits n'aneu fent, perquè sí que aneu participant, doncs, això,
amb bandes sonores, i jo l'últim que sé de vosaltres, a veure si és veritat,
és que heu fet la sintonia per un videojoc de futbol.
Sí.
Que fa molt de gràcia, això.
Per el joc aquest de FIFA.
Ja vam fer el del 2007, em penso.
Sí.
I ara ha tornat a sortir una altra cançó amb el 2009.
Però, bueno, són cançons de l'àlbum.
No és que ho hagin fet expressament,
sinó que han agafat una de les cançons de l'àlbum,
doncs, per representar un dels partits del joc.
Escolta, si haguéssiu de posar banda sonora a quina pel·lícula
o amb quin director o a quin tipus de pel·li?
Ui, n'hi ha un munt.
Sí.
No sé, la Sofia Coppola, per exemple,
m'encantaria treballar amb ella,
o el Julio Medem, així, amb una altra textura.
No sé, molta gent.
Ens agrada molt el cinema, amb la qual cosa, sí, sí, estem molt oberts.
De fet, estem llegint guions per...
Com a projecte, per l'any que ve, ens agradaria fer alguna pel·lícula.
Vosaltres, però, fer-la o posar la banda sonora, com dius?
No, no, sí, fer la banda sonora, perdona.
Sí, sí.
Escolta, quina seria la pel·lícula, doncs, de Pinkertons?
La pel·lícula que us uneix a tots dos, a Manso i a Míster Fúria?
O que resumiria la vostra música?
La pel·lícula ideal per vosaltres.
És complicat.
Home, hi ha una sèrie de cinema de gènere
que es va dir Era ser una vez en Europa,
dirigida pel Carles Prats,
que va ser una mica la gènesi dels Pinkertons,
perquè és la primera vegada que vam treballar junts al Fúria i jo,
per fer justament la banda sonora, la sintonia d'aquesta sèrie, no?
I era una sèrie, doncs, presentada pel Christopher Lee, l'actor americà,
i, bueno, va ser, doncs, espacial,
i jo crec que potser seria aquesta.
Com serà el concert que veurem avui a Cambrils?
Se'ns presenteu al darrer treball, que és d'enguany mateix, Wild Animals,
i l'estem escoltant de fons.
Sí.
Sou superenergètics a l'escenari, és una locura?
Home, serà una festa, segura.
Sí, no?
El festival comença cap a les 10, nosaltres tocavem bastant tard, tipus dues.
Clar, això és una mica el que us passa, no?
Pel tipus de música us deuen programar bastant tard, normalment.
Sí, bueno, depèn dels llocs, eh?
Però, sí, en festivals, així, en molts grups,
normalment són els que tanquem, no?
Llavors ja, doncs, ja la festa, la bogeria, no?
La catarsis final, no?
Sí, sí, és divertiment assegurat.
Doncs us veurem a partir de les dues,
però, vaja, si voleu anar abans,
a partir de les 10 comença aquest festival a Cambrils,
un festival que s'emmarca dins el que és la festa major d'hivern.
Avui, amb Pinkertons.
Mister Mansó, professor Mansó, no ho regem.
Moltíssimes gràcies i a seguir treballant.
Gràcies a vosaltres, un petó.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!