Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Home, jo crec que amb més anys i més paternia porten fins i tot la Pixi Dixi Band.
Parlem amb el Carles Borràs, un dels seus membres. Carles, bona tarda!
Bona tarda!
Va, que anem fent rànquing. Quants anys participen al Festival de Dixi?
Doncs, si no em falla la memòria, jo diria que menys la primera edició o les dues primeres en totes.
Per tant, uns 14 o 13? 13 o 14 edicions.
Ah, això mateix. En fa una bona pila.
Molt bé. D'on sou vosaltres, Carles?
Doncs, d'aquella cosa estranya que se'n diu Camp de Tarragona.
Sí, esteu una mica repartits o us vinculàvem a una població?
No, no, estem repartidets. N'hi ha de Tarragona, n'hi ha de Vall, de Riudom, de la Selva, de Reus...
Bueno, és que clar, sou vuit persones, eh? Poca broma.
També estaríeu una mica al nivell de la Tenderica, que també, Déu-n'hi-do, set o vuit persones em deien que anaven a dalt de l'escenari.
Una forta presència d'instruments de vent, oi?
Sí, sí. Tots són instruments de vent, menys un parell que són de cordes, el piano i el banjo.
Molt bé. I tot i que teniu...
Bé, perdó, perdó. I la bateria.
I la bateria, que el timor és qui es marca el ritme.
Escolta, i teniu, ni que tingueu el piano, no? O la bateria, doncs instruments més estàtics.
Vosaltres sou també especialistes en fer dixi d'aquest festiu i ja anàvem volant pel carrer.
Sí. O sigui, la bateria no la prenem tot, evidentment, quan anem pel carrer, llavors es converteix en una caixa i un plat que va incorporat a la mateixa caixa.
I el piano, com que encara no hi ha sistemes per tènel, doncs no el prenem.
Vale. I què feu amb el pianista, en aquests casos?
Doncs a vegades ens acompanya amb un instrument de percussió que es diu Weisbord, que és una taula de rentar.
Ah, allò que es penja aquí al davant com si fos un peto.
Ah, exacte.
Molt bé.
Aquí davant que és un instrument de percussió.
I es van enrascant.
I es diu Weisbord, que vol dir això, una taula de rentar. I era el que feien servir, i em perdonaràs, les senyores o les dones, quan anaven a rentar.
Perquè segurament hi anaven les dones, a rentar. Al riu o a l'abat o el que fos, el que tinguessin a mà, llavors allí fregaven. Hi ha una part metàl·lica que és solada, i allí és on es frega.
I per picar damunt d'allí es posen didals, d'aquests a posir, els dits. I ells van anar fent ritmes aquí.
Vale, amb didals?
Sí, sí.
Molt bé.
Didals a les didals amb quatre dits de cada mà, portant el ritme aquí.
Ah, mira, doncs jo coneixia el washboard d'aquest, la taula, però no coneixia el sistema d'aquests dels didals, per tocar-ho. Molt bé. És molt típic del Mississipi?
Sí, és típic d'aquest tipus de música. Més que res que després, amb la bateria i els instruments de percussió, doncs té vantatges afegides.
Però bé, l'instrument tradicional de la vida és aquest, i hi ha molta gent que aquesta setmana segur que se'n veuran per aquí, al Festival La Dixi.
Comentava jo això, que sou una de les bandes més veteranes, la Pixi Dixi Band. Dins de quin estil us posaríeu? Dins del que àmpliament és la música Dixi Land? Quin estil tocaríeu? Feu la part potser més festiva, per dir-ho així, del Dixi.
Bé, és que dintre d'això del Dixi o del New Orleans, que en principi seria el mateix, doncs hi ha diverses branques.
Hi ha el que seria l'estil més purament tradicional, que seria una miqueta el que fem nosaltres.
Després hi ha gent que afegeix coses més modernes, ritmes més moderns, i, bueno, dintre de tot això hi ha tot un ventall de subgènere,
que ara també seria una mica pesat de nombrar. Hi ha el Happy Jazz, que seria més festiu, i anem fent, etc.
Vosaltres, en tot cas, seríeu en la part més tradicional, com deies tu.
Sí, entre l'aquest és més tradicional i el Happy Jazz.
Què és això que hem sentit a dir sempre, no?, que és la música que se sent als enterraments,
o que es toquen als enterraments, al tornar del cementiri.
Sí, exacte, seria això, l'anada més fissa i la tornada ja completament alegre.
On us toca actuar? On fareu les actuacions, la Pixi Dixi?
La fem al... No m'equivoco, comencem el dissabte.
El dissabte fem un vermut a la plaça Corsini, a la plaça del Mercat.
I després al restaurant Quim i Quima, i ara em falla la memòria, no tinc el programa davant,
i l'altre no sé on la fem.
Jo sí que el tinc, però és que hi ha tantíssimes coses, mare de Déu.
Però tot això que has dit és veritat, eh?
Vermut dissabte, després a la plaça Corsini, després al restaurant Quim i Quima,
diumenge us n'aneu al Mercat de Bona Vista.
Ah, al Mercat de Bona Vista, el diumenge, sí, senyora.
Déu-n'hi-do. Molt bé.
Fa il·lusió, això, de tornar a tocar el festival de Dixieland.
Sí, ja ho dic perquè és que sou tan veterans.
Sí, ja ho esperem.
Ja ho espereu de cada any, no?
Sí.
Serà més o menys com us coneixem?
Hi haurà variacions?
Ho dic perquè hi ha gent que us avisa en totes les edicions.
Heu canviat alguna cosa o més o menys serà la Pixi Dixi de sempre?
A veure, som la Pixi Dixi de sempre,
però sempre afegim coses noves.
Més que res, perquè si no ens avorrim.
n'altres mateixos.
Es tracta d'anar feixint coses noves.
I com que fem música, el que fem són temes nous.
Sempre pel festival aprofitem per estrenar algun tema nou
i un any no serà diferent.
Temes vostres o versions?
No, temes nostres no hi ha ningú que en faci.
Temes nostres no, són sempre versions de tàndard de Dixi.
Hi ha moltíssims temes de Dixi.
Llavors, com que ja estan fets, i estan molt ben fets,
i són els que es tocaven en aquella època,
no cal fer de noves.
Alguna en especial que estreneu en guany,
que ens hagin de fixar?
Sí, potser estrenem una versió diferent d'un tema bastant conegut.
Però que l'arranjament està fet d'una altra manera,
no tan tradicional.
Quin tema és?
Espera un segon, que no recordo el nom.
Com fa, com fa.
És un estàndard, fins i tot.
Sí.
Ai, dona'm una pista, perquè si és un estàndard igual el conec.
Ara, que estàs buscant papers.
Sí, ho tinc aquí, ho tinc.
Vale, vale.
Sweet Georgia Brown.
Vale, Sweet Georgia Brown, vale.
Ens quedem amb aquesta.
Sí, el coneix moltíssima gent, aquest,
és bastant conegut,
i l'arranjament és diferent.
I llavors, doncs, aquí està la gràcia.
Ja tenim ganes d'escoltar-ho.
La Pixi Dixi Van, us seguirem també
durant aquest periple que feu
de cara al festival de Dixi Land.
Moltes gràcies, Carles, i que vagi molt bé.
Moltes gràcies.