logo

Arxiu/ARXIU 2008/JA TARDES 2008/


Transcribed podcasts: 393
Time transcribed: 5d 16h 27m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Tenim amb nosaltres a José Ramon Gascón, al qual saludem ja.
José Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
I també el seu fill, el Gerai Gascón. Hola, Gerai, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, a veure, parlem-ne una miqueta de com va néixer la idea
tant del Press Express com el de Teletring,
perquè són les dues companyies, diguem fortes, que porteu vosaltres.
A veure, José Ramon.
Bé, això va arribar molt de casualitat,
però una informació que vam rebre a TV3, a un programa,
d'una persona a Barcelona que es dedicava a vendre preservatius,
però no de manera instantània, o sigui, en un altre format.
Llavors nosaltres vam adonar la idea que això podia ser molt més efectiu
en un altre format, que seria semblant el d'una coneguda empresa
de repartiment de pizzas.
Per exemple, unes quantes, perquè ara ja...
Unes quantes, sí, que n'hi ha un...
Ara n'hi ha uns quantes, sí.
Per a la immediatesa del servei, que seria el més adequat.
Va començar així, i a poc a poc vam incluir la possibilitat
de posar articles lúdics, sexuals i begudes, també.
Molt bé. I això, si ho vau pensar, mira, ho podem posar en marxa,
i quan va començar?
Quan va desenvolupar-se la idea que va buscar un local que es posi a serió?
Aquestes coses, clar, la vida gairebé t'emporta a fer aquestes coses,
però una cosa és la idea, que la tens, com qualsevol informació,
però després, clar, t'he passat unes coses a la vida que t'encaminen a fer això, no?
El meu fill va terminar d'estudiar, mal fet, però va terminar d'estudiar...
M'ha agradat això, eh?
Jo vaig terminar el meu contracte a l'empresa que treballava,
i llavors, doncs, és quan... el meu fill és el que...
Que va dir, vinga, papa, hem de posar-lo les piles, que això va ser, no?
Papa, tenim que fer això, i dic, vinga, va, ho mirem.
I vam començar, en un principi, per fer-lo una mica senzill,
però al final, bueno, ja...
Més professional, no?
Sí, més catàleg i més possibilitats de venda i tot això.
Molt bé.
I vam començar a poc a poc,
el que passa que, per casualitat, en un principi,
la idea era de vendre només preservatius,
després va sorgir, quan vam anar a comprar els uniformes per l'empresa,
perquè a partir d'una imatge una miqueta seriosa i tal,
la noia que ens va vendre les sabates
ens va comentar que a Barcelona hi havia una empresa
que es dedicava a la venda d'alcohol, no?
D'alcohol i begudes no alcohòliques, no?
I tornant de Barcelona, perquè això va ser a Barcelona,
cap a Tarragona, ja vam parlar que es podia fer alguna cosa així.
I com tenim en conjunt el servei, la gestió, tot,
doncs era una bona idea de separar les empreses,
perquè en realitat no té una cosa res que veure amb l'altra,
aunque sí que es pot, però bueno, no.
I així va començar a poc a poc,
i ara, bueno, ja fa dos mesos quasi que hem començat,
i a veure què passa.
Molt bé. Gerai, quan tu li vas ja,
tu em parla la idea de, mira, que ja hem acabat els estudis,
busquem alguna cosa, s'hem acorregut això perquè ho he sentit,
quina cara va posar?
Cap, no sé.
S'ho va aprendre bé, no sé.
S'ho va aprendre bé, no?
Sí.
O he dit, mira, doncs és una bona idea,
ara a veure què passa, no?
Expandim, fem un negoci.
I aquí a Tarragona què heu sentit?
Quan, precisament això, ha sorgit, la idea ha agradat,
però clar, jo crec que és una cosa innovadora,
almenys aquí a la nostra ciutat.
Massa innovadora.
No estem preparats, potser, encara?
Sí, sí, sí, el que passa és que, clar,
tothom sap que n'hi ha una meitat de la població
que pensa d'una manera i l'altra meitat de l'altra.
Les dos Espanyes de sempre, no?
Sí.
Desgraciadament.
Desgraciadament.
Aquesta entrevista no la faran a una altra,
no nombraré la cadena, però tothom...
Espera, té, que tot ho poden ser.
No, no crec que el Jiménez dos Santos
ens faci una entrevista de què estàs.
Ara us hi viu una mica comodet, eh?
Està una mica...
No, no crec.
Entre jutjat i jutjat, tot és una mica complicat, crec.
Per això, encara n'hi ha una meitat de la població
que té molta caspa i que té algun tabú que l'altre.
i bé, nosaltres pensem que ja és hora
que la gent, no sé, se mentalitza d'una altra forma.
Tothom està molt preocupat.
Ara, aquesta setmana, ha sortit la notícia
que a Inglaterra han mort 25 nois assassinats,
menors d'edat.
Clar, tothom ara vol posar solucions,
però tu poses un programa a les 3 de la tarda
i surt una pistola en una pel·lícula americana
i no passa res.
I fiquen dos pits i te fiquen una manxa,
una taca allí.
Sí, sí, és escandalós.
O sigui, no sé, n'hi ha uns tabús molt estranys.
I això que estem al segle que estem, no?
Sí.
Que això es diu, si estem el 19 o el 20...
Sí, encara, encara.
Encara faríem alguna cosa, però...
Són residus, però encara, encara, sí.
Això passa també, d'alguna manera,
i continuant el tema amb els Estats Units.
Igual.
Que tenen aquest doble vessant, no?
I tant.
És un sexe, és una cosa que escandalitza,
que és una cosa terrorífica de cara a la canalla.
Sí.
I, clar, poden veure com es maten atrets
els dibuixos animats mateixos.
Sí, sí.
Bola de drac i companyia.
Tots.
Que són...
Que són...
Que són normales.
Els de Disney.
Disney sempre havia el dolent i el bo.
Exacte.
I la violència per mig.
Que sempre volien matar amb algú,
si no era la veïa, si no era la bèstia,
o era alguna altra cosa.
Sí, sí.
Sí, sí.
Però, bueno, parlem del vostre,
d'aquesta idea que va néixer ja fa dos mesos
i que és en la Puntlupa
i que el tenim aquí a Tarragona.
Us ha passat alguna vegada?
Confesseu-me.
Allò de...
Ui, gent que ve a sopar,
de nit, i ara què fem?
Un càrquing, nena,
d'on trec la beguda,
aquestes hores...
O estàs amb la teva parella
i...
Sí.
És que, clar,
d'això es tracta,
de que n'hi ha molta gent que demana,
ara ens troben que molta gent demana el sopar
a un restaurant,
a una pizzeria o a un xino.
Sí, sí, d'acord.
Però la beguda la demana Teledrink,
que és la nostra empresa.
Demanan un lambrusco,
un vi,
un Rioja Rosat
i després n'hi ha molta gent
que demana les cervesetes
o demana l'ampolla de whisky.
A veure,
d'aquest tema m'interessa molt dir una cosa
que és sobre el tema de la llei,
perquè no es permet la llei
vendre alcohol després de les 12 de la nit.
I, clar,
nosaltres fem un servei a domicili
i en aquest cas jo crec que
la llei podria ser una mica més flexible
en el sentit que...
Home, és diferent.
...que n'hi ha dos motius bàsics,
per mi,
un molt important.
Un seria que
si dos joves volen
prendre dos cubates,
no més,
que tampoc interessa més,
dos cubates,
ha de sortir a una discoteca,
això involucra,
a més,
no estalviar diners
perquè te surt molt més car.
A més,
has d'agafar el cotxe,
has de sortir de casa...
I aquesta és la més important,
has d'agafar un cotxe
i has de tornar a casa.
Llavors,
si el repartiment a domicili
permet que s'eviti un accident de trànsit,
doncs ja seria molt important.
Ja són molts punts,
perquè a més a més,
és el que dèiem,
ja no han de sortir de casa,
estan a casa,
viuen la seva festa...
No, si algú ha de sortir,
clar,
que surti a escoltar música
amb els seus amics,
però no a prendre alcohol.
És millor que el facin a casa.
I, de fet,
trobem molts joves
que es reuneixen
quatre o sis
i després es fiquen a jugar a la play
i truquen
i demanen cervesa
o whisky.
Però què més?
A veure,
explica'm,
més o menys,
amb el ventalló truco a Teledrink
i què és el que m'oferiu?
A veure,
tenim Teledrink
i presa-espres,
a la mateixa pàgina web,
nosaltres no tenim
una botiga oberta al públic,
la nostra botiga és virtual.
Molt bé.
És una pàgina web
que tenim tota la informació,
les fotografies i tot.
Pot trucar una persona
amb una urgència de preservatius,
truquen gent
demanant un juguetito sexual,
també.
Això en parlarem,
perquè demà has de parlar
de quins són els juguinets
que teniu.
I un lubricant,
per exemple,
i hi ha gent
que demana alcohol
o demana Coca-Cola
o qualsevol cosa d'aquestes.
Però demanen més beuda
o demanen més...
De moment...
A veure,
fem també...
El que seria el servei telefònic,
que és la venda directa
de per telèfon,
el que funciona més
en volum
és el tema
de la beuda.
Molt bé.
Però també
l'empresa
fa
tupper sexe
i també una innovació
que també...
No sé,
jo no he escoltat
a cap puesto
que fem
tupper gay
especialment
per a persones
homosexuals.
Molt bé.
I en aquest sentit
sí que tenim
una forta venda
d'articles
lúdics,
eròtics.
Telefònicament
costa una mica més.
Costa una mica més
perquè jo crec
que hi ha gent
que desconfia
i si no m'agrada
això quan ho rebre
o si no surt
no em funciona bé
doncs això
no és cap problema
perquè a veure,
si arribem
i un producte
no m'agrada
no passa res
i si tenim
que tornar
a mala sort
entre cometes.
I si el client
no funciona bé
i truca
immediatament
anem
i ho canviem
i no n'hi ha cap problema.
O sigui que clar,
perquè la compra
per internet
té això
que no pots
comprovar
el producte
a la mà.
Però el que jo penso
del Press Express
és que dona
aquest punt d'intimitat
que tant ens agrada.
A veure,
hi ha molta gent
que se sent molt violent
quan va a una botiga
de sex shop.
I clar,
allò que el veig
a entrar o el veig i sortir
sempre te trobes
amb algú veí de torn.
Basta que aquell dia
no vulguis
la llei de Murphy
per excel·lència.
Aquell dia
no vulguis que et vegi ningú
perquè aquell dia
te trobis a la família,
als veïns,
aquell veí típic cotilla
que quan,
bueno,
que ja saps
que de seguida
ho sabrà tot el veïnat.
I és una manera,
podríem dir,
més íntima
de tenir relacions
i de poder jugar
amb el teu cos
i amb el de la teva parella
o company
i només a través
d'una trucada
i mirar a internet,
no?
De fet,
amb que som contraris
al tema dels tabús,
també ens aliem
amb el tema del tabú
en el sentit
que som discrets.
O sigui,
no portem ni cap logo
a l'uniforme,
ni al cotxe,
ni res.
Si un veí
ens veu arribar,
sempre anem vestits
de la mateixa manera
però d'una manera
de carrer.
cap veí podrà dir
que ha arribat
el de Presa Express
aquí al quart segona.
Sí, sí, sí.
O sigui,
això és totalment discret
i després,
clar,
la importància
d'aquest servei
és que quan tanquen
les botigues
o les farmàcies
o tanquen los sexop,
nosaltres és quan
comencem a vendre.
I més un article
que es consumeix de nit.
El tema de sexe,
molta gent pot trucar
a la una i mitja
de la nit
i demanar
un lloguet
o una salsa
d'aquestes
per llogar
o qualsevol cosa
i nosaltres
arribem
en 20 minuts
i ho té
a la seva disponibilitat.
És fantàstic.
Perquè tothom
veu a la nit
a la televisió
la teletienda aquesta
que n'hi ha articles
en aquest sentit
però clar,
tu has de trucar
tard o una setmana,
te cobren
gastos d'enviament.
O sigui,
que tot això
encareix
i m'ha ajudat gaire
perquè potser
tu
ho desitges
en aquell moment
o t'agradaria
en aquell moment
i vosaltres
són el millor
com a molt
que són quart d'hora,
20 minuts.
És com si
cada 20 minuts
o un quart d'hora
o una mica més,
depèn si s'han acumulat
dues o tres comandes
molt seguides,
però en 20 minuts
no ho tens.
Gerard,
parlàvem una miqueta
del Press Express.
Quins són les eines,
què és el que
apareu a través
del Press Express?
i tot amb bona qualitat
perquè el que heu pogut veure
a més a més
jugueu amb marques
o treballeu amb marques
que són molt conegudes.
Sí,
és que el catàleg
és molt ampli,
no sé,
tenim de tot.
Per les dones,
els homes,
no sé,
tenim 75 productes
diferents,
de sexe.
75 productes
diferents de sexe,
Déu-n'hi-do, eh?
És que n'hi ha
des d'artil·lugis
que serien realístics,
o sigui,
penes realístics
o ja després de disseny,
n'hi ha lubricants,
n'hi ha salses,
n'hi ha estimuladors de...
Això de salsa
es m'agrada a l'atenció,
eh?
Sí,
és una salsa de xocolata
que porta un platet
de porcelana
i un pincel
i tu pots jugar
a la teva parella,
no?
Lo vas untant
i tu vas menjant
la salseta
que és molt semblant
a la nocilla.
La fas gelat
de xocolata
a la teva parella?
No taca,
és especial per això
perquè no taca,
passes després
una tovallola húmeda
i ja està.
Oh,
que xulo!
Sí,
n'hi ha lubricants de cafè,
molt aromatis,
molt bons,
n'hi ha de tot,
dilatadors,
n'hi ha de tot,
no?
O sigui,
si perden una nit boja
de passió,
si volen l'acabada
que sigui encara més bon.
Però que també
m'agradaria dir una cosa,
molta gent ens diu
que,
ah,
jo d'estes coses
no necessito nada,
no es tracta d'això.
Fins que ho proven,
jo crec,
eh?
és que no es tracta
que te faci falta,
és un lloc,
és un lloc de parella
per sortir de la monotonia
i ja està.
A més,
una manera també
de sorprendre,
a vegades imagines
que planeges,
hi ha molta gent
que li agrada
això de planejar a la nit,
que quedi tot ben cobert,
que sigui tot la mar de maco
i li portes aquesta salsa
que diguem ara,
li poses a sobre de la taula
i dius
on estan els xurros?
Tranquil,
que ells arribaran.
Tot això
de poc a poc.
No?
Sí, sí, sí.
Tot has començat, no?
Sí, sí,
tot has començat.
Parlem d'horaris,
per exemple,
ara són les 6 i 35,
no seria bona hora
de trucar
ni a Telexpress
ni a Taledrinc,
no?
No.
Quina hora seria la bona?
A partir de quina hora
podem trucar
i fins a quina hora esteu?
A partir de les 7 de la tarda,
comença el repartiment.
Molt.
Fins l'alcohol
fins a les 12,
com hem dit,
per la llei
i els productes de sexe
fins a les 3 de la nit,
de la matinada.
Ara,
en aquests dos mesos
que porteu
amb aquesta empresa,
què és el més extraordinari
que us ha arribat a passar?
Perquè sempre,
saps jo que dius,
mare meva,
però jo ara
com porto totes aquestes ampolles,
per exemple,
o com portem...
No,
de moment,
el que és el servei
ha sortit tot perfecte,
la veritat,
perquè,
també hem tingut temps
per madurar la idea
i de calcular tot bé.
És una empresa de Tarragona,
però podria ser d'Alemanya,
perfectament,
perquè la meva mentalitat
de la de meu fill
és una mica aquesta,
no?
De no deixar res a la sala
i tot molt pensat,
que no falli res.
I en aquest sentit
ha sortit molt bé.
L'única alguna anècdota
d'algú que ha trucat
i ha demanat
preservatius de melocotó
en l'almíbar.
Què dius?
Sí.
No n'hi ha?
Sí,
no sé que n'hi ha,
n'hi ha de frutes,
però en l'almíbar,
casualment,
en l'almíbar...
Tan puntual,
no?
No,
tan puntual ja no.
Diu,
que vostè posi-li sucre,
dones.
Posi-li sucre.
Però a més,
tot bé,
molt bé.
Per això te deia,
jo dic que millor
que alguna persona
que hagi trucat
d'una manera així
extraordinària
o hagi demanat
alguna cosa que diguis,
a veure,
encara això no s'ha inventat,
que tot pot ser
i tot arribarà.
I alguna prostituta
també han trucat,
però bueno,
li diuen que no,
que la nostra
és una empresa normal,
que no,
que no és.
Diga,
a veure,
això no són no,
són vuit celsis,
eh?
No,
no.
Diguem els telèfons
perquè si algú
ens estigui sentent
i estigui interessat
per comentar,
ho tinc jo aquí si vols,
eh?
Ah, sí.
Jo també els tinc un telèfon.
6-9-9-3-4-5-6-4
i acabat en 65 a Reus.
Molt bé.
Això de Reus
és veritat?
Perquè dius,
mira,
que estem a Tarragona Centre,
també ens desplacem a Reus
o també tenim la...
I tant,
clar, clar.
Treballem a Tarragona i a Reus.
A Tarragona i a Reus.
I alguns,
els pobles del voltant
també truquen,
són una mica més reaccis?
El tema de tàpersecs
sí que fem tota la província.
O sigui,
si algú truca de Valls
o d'on sigui,
nosaltres anem i ho fem.
Molt bé.
El tema de telèfon ja no,
perquè, clar,
el compromís és d'arribar aviat.
Llavors, clar,
no podem fer,
de moment no podem fer
les poblacions
que no siguin Reus i Tarragona.
El que sí que tenim en ment
és amb el temps,
si va bé,
és ser molt optimistes.
Ara estem una miqueta
a un temps molt complicat.
Per això,
he sortit algun dia
de Tarragona i de Reus
també i, no sé,
fer més ciutats,
arribar a aquesta idea,
no sé,
a ciutats grans
com València,
Saragossa,
Barcelona,
Madrid,
no sé.
Home,
allà també tindríeu força resultat,
eh?
Jo crec que allà també
seria un lloc idoni,
València.
Sí, sí.
A més, allà és enorme.
És enorme.
Seria fantàstic.
Home,
el dia que ho feu,
expliqueu-m'ho, eh?
No,
i a Barcelona,
perquè el tema,
a veure,
el tema de la beguda a domicili
sí que n'hi ha a Barcelona,
a Màlaga
i a València,
ara mateix.
Som la quarta empresa
que n'hi ha a la mateixa Espanya.
Però el tema de sexop,
som únics a tota Europa,
no n'hi ha cap a tota Europa
que ho faci en aquest format.
O sigui,
que a la una del matí
una persona truqui
i demani un penne
i l'arribi a casa,
no es pot a cap lloc d'Europa.
Déu-n'hi-do.
I en aquest sentit
som bastant vanguardistes.
No ho dir,
perquè sempre,
jo obrir portes a Saragossa i València,
jo crec que seríeu molt,
però molt ben rebut.
Sí.
Barcelona i Madrid
és una mica més complicat.
Oh, Barcelona...
Més que més
per les campanyes publicitàries
que són molt més a lo gran
i clar,
som una empresa
que de moment està començat,
que el nostre patrimoni
és el nom i la idea,
però que clar,
no tenim les locales
que té el Corte Inglés
i aquestes coses.
Per exemple, per exemple.
Oh, però mira,
algun dia potser anem al Corte Inglés
d'aquí de Tarragona
i ens trobem a baix.
Ah.
Allò entrant
i mira que...
Això és una altra cosa
que no s'afecta,
no tenim cap preocupació
per aquest tema
perquè el Corte Inglés
no té l'obricant de cafè.
Veus?
És que ho sap tot ton pare, eh?
Sí, sí.
O t'has molt estudiat, això, eh?
Sí, sí, sí.
O té ballar...
És que ha de ser tothom preocupat
amb el tema d'això.
Sí, sí, sí.
S'ha de tot per a veure
de quina manera
va ser la gent.
A nosaltres no ens afecta per res.
No, no, al contrari.
Al contrari.
I depèn de com
el mius portarà més feina.
Igual.
Que seria l'ideal, no?
I seria l'ideal.
I a tota la gent de Corte Inglés
trucant.
A veure què sé que passa.
Hòstia,
estem fent publicitat gratuïta
que ells no es fan a nosaltres.
Oh, tranquil.
Encara no han obert.
Bueno.
O no?
No?
Tothom ho sap, eh?
De totes maneres.
Bueno, recordem si et semblen
els telèfons.
Feu el mà a mà,
un de Tarragona
i l'altre de Reus.
Vinga.
Sí?
Mira, jo t'ajudo,
jo t'ajudo, si vols.
Mira, el de Tarragona,
693-395-445.
Sí.
I el de Reus?
Ara què m'ho diu?
Acabat en 65.
El mateix?
El mateix.
Doncs mira, recordo,
693-395-465.
Moltíssimes gràcies
per haver estat aquí amb nosaltres.
A tu.
Recordem que teniu
el Press Express
per una banda,
que són preservatius
a domicili
i entre altres coses
i també teledrinc
begudes a domicili.
Fins a les 12 de la nit
les begudes amb alcohol.
A partir de les 12
si demaneu refrescos
i cervesa i això,
més o menys entran.
Sí.
Recordem-ho.
I fins a quina hora?
Més o menys les dues,
les tres de la matinal.
Les tres.
Les tres de la matinal.
I després la pàgina d'internet.
Importantíssim.
Importantíssim.
Pressespress.es
Pressespress.es
Així ja està.
Així de senzill.
No complirà gaire, eh?
Allí teniu tota la informació
que deu.
Tot, tot, tot.
Els preus, tot.
Fantàstic.
Els preus Amiba,
els portos,
els ports, tot.
José Ramon, Geray,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
en aquesta tarda.
Ha estat un plaer.
Molt bé.
I res,
que si obriu més
un ventall
i marxeu cap a Saragossa,
cap a Barcelona,
allà on marxeu,
truqueu-nos.
Bueno, marxar no,
marxar no marxarem d'aquí.
No, no,
marxar no,
és el sentit
que hauríeu ampliar
el negoci
que sempre és agradable
i a més,
jo crec que sembla
ho ja de la família.
A veure si un dia
igual que n'hi ha
Custo Barcelona
o Pepe James London,
no?
No.
Fiquem Pressespress a Saragona.
Doncs sí.
I fem publicitat
de la ciutat.
Ui, jo això,
amb aquest aixell
jo vaig parlar
fa un munt de temps.
Sí, sí, sí.
Seria fantàstic.
Moltíssimes gràcies.
Vinga, gràcies a tu.
Bona tarda.
Bona tarda.