Des d'aquesta mateixa tarda d'aquí a un momentet
i durant tot el cap de setmana,
Reus acull ja la onzena edició
del Festival de Mimiteatre Gestual,
el COS 08.
Per parlar-ne un any més, tenim a l'altre costat
del fil telefònic el seu director artístic,
en Lluís Graells. Lluís, bona tarda.
Hola, bona tarda.
S'està convertint en un hàbit, això, eh?
Cada tardor connectem amb el COS,
vaja, que torneu cada tardor,
perquè, a més, em sembla que ara ja l'heu fet anual,
el festival.
Sempre ha sigut anual.
Ai, saps que...
tenia la impressió que era cada dos anys?
No, mira, el primer any que quan va néixer el festival
la intenció era que era via anual,
però gràcies al patrocini de Reale
ha estat sempre anual.
Onzena edició, escolta, això ja són moltes.
Quina valoració feu?
En quin moment us trobeu com a festival?
Bé, ara m'estàs preguntant una cosa
just abans de començar l'edició,
la qual cosa, doncs, jo et puc parlar fins ara.
Sí, sí, fins ara, vull dir.
Home, doncs, mira, diríem que ens hem fet grans
i que dintre del panorama internacional
l'europeu, bé, som una data a tenir en compte,
que tenim un cert respecte per part de les companyies
i, vaja, i que tenim un públic que ja és assidu.
Per tant, ja esteu un pas més enllà
del que es diu la consolidació.
Bé, mira, és que aquesta cosa sempre és una cosa
d'aquelles que dius consolidació,
què vol dir?
Vol dir que mentre Reale ens patrocini,
que és un ajut superimportant pel festival,
i mentre l'Ajuntament aposti pel festival,
hi serem.
En pic, això s'acabi, doncs, s'acabarà el festival.
Ah, això vol dir...
Actualment no vol dir gaire coses.
És que això vol dir, i és prou important,
que no sou autosuficients com a festival.
No, és que justament el Festival Cosa
és un festival que no es mou per aquests paràmetres.
És un festival molt popular,
la majoria d'espectacles són gratuïts,
i els que són de pagament pensen que el màxim
que es paguen són 7 euros,
el que vol dir que no és viable econòmicament,
no és un negoci.
És un festival que fa la ciutat d'arreus
pels seus habitants.
Valoració, també, al llarg d'aquestes 11 edicions,
sobre el tipus de companyies que us han vingut,
heu notat que ha pujat la qualitat?
I que cada cop, com deies tu,
se us coneix més a nivell internacional?
La qualitat, jo et diria que sempre hem intentat
que hi hagués una mica de tot
del que hi ha al panorama actualment.
Hi ha companyies molt consolidades,
companyies que no tant,
però tot dintre d'una qualitat
que a nosaltres ens sembla important.
què ha canviat en aquest temps?
Jo diria que el que ha canviat és,
primer, la dinàmica de tots els teatres,
perquè el món ha canviat força
en aquests 11 anys a nivell teatral
i ara el que tenim de diferent
és que tenim algunes companyies joves
que són d'aquí.
I això jo penso que és molt important.
Heu apostat, doncs,
fortament per les produccions de casa, no?
Bé, em sembla que és la nostra obligació.
Qui tenim, per exemple, aquest any?
Anem fent boca, anem fent cartell.
Doncs mira, avui mateix tenim,
ara d'aquí no res,
d'aquí, em sembla,
perquè ha vingut un rellotge,
d'aquí un quart d'hora,
tenim una companyia que és l'Elotin Teatre d'Imatges,
que és una companyia francesa
i fa un teatre visual.
S'havia de fer el carrer,
però com que el temps no ens acompanya gaire,
es fa el hall del Teatre Bertrina.
i aquesta diríem que serà el primer espectacle
comença el periple d'avui.
Després tenim el Javier Villena,
amb un espectacle de màscores a Cal Massó.
Després tenim la companyia polonesa Ben Gaite,
al Teatre Breviu.
Després tenim...
Ja veus que és una cadena, això, eh?
Sí, sí.
Et preguntava més que res, Lluís,
perquè no tindrem temps de fer tota la programació,
per a les formacions d'aquí,
les de casa.
Les de casa?
Sí.
Doncs mira,
avui tenim Ius i Sofí
a les 12 de la nit,
al Teatre d'Alies Baixcamp,
que és una companyia jove d'aquí Reus,
un dels seus membres de Reus,
l'altre no,
i és, diríem,
la primera cosa que tenim a la casa.
Són gent jove que fa teatre-dansa
i que comencen ara.
Després tenim...
Demà tindrem la companyia...
Ui, això de fer-ho sense programa.
Bueno,
digue'l les companyies que tenim d'aquí.
Això.
Tenim la companyia Teatre Forani de Cambrils.
Sí.
Tenim la companyia La Gata Borda d'aquí Reus,
que fan comèdia a l'art.
Tenim el Mas Torna,
la companyia Labri,
que hi ha gent d'aquí, del país.
I després tenim,
per acabar amb l'Albert Vidal,
tenim el Xavier Macaia,
que és un músic famós i reputat d'aquí Reus.
Sí,
que ja ha col·laborat amb altres edicions,
no em sembla,
del cos?
Sí,
ja ha col·laborat amb altres edicions
i ha treballat ja amb el darrer espectacle
de l'Albert Vidal,
que era el príncep,
també hi treballava.
Evidentment,
ara amb el Lluís estàvem...
Perdona,
perdona,
és que em deixava una companyia...
Ai, digues.
Molt important,
la companyia Reça Tàbula,
que també és d'aquí Reus,
que és l'Eva Roig,
amb un espectacle de dansa,
també.
Clar,
i és que estem escoltant
que parles de teatre d'ombres,
de dansa...
És el que deies tu,
potser és el criteri
a l'hora de programar,
no?,
que dins del teatre gestual
hi hagi una miqueta de tot.
És que nosaltres,
des que vam començar
com a festival,
com a concepte,
nosaltres entenem el teatre,
el MIM,
com d'una manera oberta.
I en aquest sentit,
vull dir que nosaltres,
quan fem espectacles
que són gestuals,
és que el gest
és un vehicle fonamental
d'expressió,
però no necessàriament l'únic.
O sigui,
que per nosaltres
no passa res
que hi hagi paraula,
sempre i quan
el gest
és, diríem,
l'origen
de tot l'espectacle.
Ara,
et faré fer allò
que no agrada a ningú
i menys a un director artístic,
m'hauries de destacar,
va dir,
en tres espectacles.
D'aquells
que no ens podem perdre
perquè han costat
molt de portar,
perquè són molt novedosos
amb el seu estil,
tres caps de cartell.
Val.
Doncs avui,
jo et diria
que una peça fonamental
és la companyia Flots,
Family Flots,
que és una companyia alemanya,
que és la tercera vegada
que ve al festival
i fa espectacles increïbles.
Serà un recital
sensacional avui
al Teatre Fortuny.
De quin tipus,
quin gènere?
És màscara,
és una companyia
que treballa amb màscares
i bé,
que crea uns ambients,
uns personatges
i unes situacions
que són sensacions.
Després,
penso que així,
que cal
com a mostrar,
bueno,
parlar-ne,
perquè penso que,
ja et dic,
m'encosta molt
fer aquesta mena de trist,
però suposo que és important
perquè la gent vingui
a veure coses.
Orientada, clar.
jo em penso que després,
el divendres,
tenim la companyia Mastorna,
i la companyia Brick,
amb l'espectacle Mastorna,
que és una aposta
d'una companyia jove
d'aquí,
que farà la seva estrena
al Teatre
al Teatre Fortuny.
Quin gènere dominen ells?
Ells dominen
el Teatre del Gest,
d'una manera
molt àmplia.
És un teatre,
és un espectacle
en què no es parla,
però està muntat
sobre un guió,
l'últim guió
que va fer
el Federico Fellini,
que no va acabar,
no va realitzar
perquè es va morir.
I a partir d'aquell guió
ells han muntat
un espectacle.
I llavors tenim
la companyia Illana
el dissabte,
que jo em penso
que és molt important
el treball que estan fent,
i més amb aquesta,
que és la nova producció
de Brokers,
que és un espectacle,
diríem que és
la colla més gamberra
dels Illana.
I per acabar,
evidentment,
l'Albert Vidal.
Després el dijous
pensem que tenim
els Bolrasa aquí,
els tenim en un teatre
molt petit,
que és el Breviu,
un teatre petit,
però faran dues funcions
justament per donar
cap a tot el públic.
Anava a dir perquè
ho omplireu, eh?
Sí,
però d'això es tracta,
que estigui...
És un espectacle,
jo penso que està molt bé
que la gent pugui veure
els de ben a prop
i veure...
apropar-se,
veure-ho ben clar.
Pel que fa a escenaris,
a llocs
on es produiran
totes aquestes actuacions,
ja ens n'has dit algun,
ho escampeu bastant
per la ciutat, no?
Evidentment,
els teatres d'arreu s'omplen,
però també alguns altres espais
que no són tan obvis.
Sí,
el cos és que
des del seu naixement
la seva raó de si
era juntar
tots els teatres d'arreu
en una programació
i hi va d'això.
O sigui,
no és un espectacle de carrer,
és un espectacle de teatre,
és un festival de teatre
i llavors tenim els dos teatres grans,
el Fortuny i el Bertrina,
després tenim els més petits,
diríem,
com són el Bravium,
el Teatre de l'Orfeó
o l'Ies Baix Camp,
després tenim,
en guany tenim Cal Massó,
que és un centre d'arts
que és...
per fer espectacles
a nosaltres ens queda molt proper
i va molt bé.
Aquests són els espais que tenim.
No sé què us heu marcat
ja per anar a acabar,
Lluís,
no sé què us heu marcat
aquesta nova edició,
la onzena ja,
com a fita.
què heu d'aconseguir?
Doncs...
A nivell, per exemple,
d'incrementar el nombre de visitants...
Mira, jo penso que en guany,
ho hem dit així de passada,
però jo penso que és fonamental
pel creixement del teatre
per tots.
I és que tenim molta companyia d'aquí.
Nosaltres n'hem parlat ara,
hem dit els que hi havia
que són de les comarques tarragonines,
després hi ha gent
dels països catalans.
Pensa que en guany tenim
un 60% de producció
que és del país
i això vol dir
que potser és casualitat,
però jo m'agradaria pensar
que contribuïm
al fet
que hi hagi més produccions
i em sembla
que això és important.
Clar,
el fet de donar-los sortida,
de posar-los un marc,
potser fa que la gent
s'animi més
a tirar el projecte endavant,
no?
Exacte.
Aquesta diríem
que és la intenció.
Què vol dir això?
Doncs, bueno,
això vol dir
que ens queden altres portes
per obrir,
que és que aquesta gent
pugui tenir més teatres
per actuar.
també aquesta aposta,
aquest 60%
de produccions
del país
indiquen segurament
que ja no necessiteu
vestir-vos, diguéssim,
de produccions internacionals
que potser serien
el ganxo, no?
Està prou consolidat
ni que no t'agradi
la paraula,
el cos,
com per poder
donar cabuda
amb aquest 60%.
Ja no necessiteu
uns caps de cartell
que enganxin el públic
perquè ja el teniu fidel.
Bé,
no t'ho sabria,
no et sabria dir
si és això.
La voluntat del festival
és que la gent
vingui a veure una cosa
i es quedi a veure la resta
perquè la programació
està muntada tota
un espai
seguit de l'altre,
tots els teatres
són molt propers
i llavors
si tu et vols
t'enganxes
i veus més estacles.
Quan tu fas això
llavors et deixes portar
pel festival
i llavors
sí que és això
que dius tu,
que la gent
es deixa portar
i deixa que confia
en el festival.
Això depèn
de cada un.
però jo em penso
que una ocasió
com és un festival
és per això
per descobrir coses
per empassar-te'n moltes
i per ir-les tranquil·lament
després.
Heu muntat tot un circuit
doncs, eh?
Pel que dius.
Arribes,
tastes un espectacle
i llavors ja fas ruta
cap a l'altre espectacle
i es pot veure
de tota una miqueta.
Exacte,
pensa que són cinc dies
i en aquests cinc dies
hi ha 26 espectacles
vol dir que
te'n pots empassar molts
i pensa que tots
es poden veure.
Tots els espectacles
es fan una sola vegada.
l'itinerari
està muntat d'horaris
està muntat de tal manera
que una persona
de fet jo els veig
cada any
els veig tots.
Sí, que és qüestió
de localitzar-te tu, Lluís
i anar-te'n seguint.
És qüestió
més que localitzar-me a mi
millor que agafar el programa
i anar-lo seguint.
Pobre.
Per cert,
el programa està a l'abast
de tothom
i molt ben posat
a internet, no?
Teniu una pàgina web.
Sí,
una pàgina web
que funciona.
Mar de Villers
és molt entenadora
i molt ràpida
i efectiva.
Molt bé,
simplement feu un Google
i el poseu al cos
o em sembla que és molt...
cosreus.org
No té perda.
cosreus.org
Molt bé.
Lluís,
doncs aquesta és la proposta.
Suposo que ara estareu
a tope el cap de setmana
i dilluns serà dia ja
per fer valoració,
per fer balanç
de com ha anat.
Us vindrà gent de fora, no?
No sé si això
la ciutat també ho nota
a nivell de visitants,
d'ocupació hotelera...
Home,
doncs a mi m'agradaria
pensar que sí.
Jo penso que sí
que ve gent de fora
i que segueix el festival
i que això té un...
un...
revertege en la ciutat.
en els restaurants
de la ciutat
i es crea un vincle
que és el que es tracta
perquè el festival
és de la ciutat
i el que es tracta
és que tothom
hi participi.
Doncs convidem també
els tarragonins, no?
Que vagin a Reus
per un dia.
I tant, home,
que sí,
que s'ho passarà molt bé.
I veuran teatre.
Clar que sí.
Lluís Graells,
director del cos
del Festival Internacional
de Mimiteatre Gestual.
Moltíssimes gràcies
i en fi tornem a parlar
l'any vinent
que ja és una tradició això.
Doncs vinga.
Una abraçada.
Molt bé.
Adéu.