SONEN
Tot el temps ressonen
Uns versos que t'enyoren
No hi ha ningú com tu
No recordo el temps que fa
Que aquestes mans no t'han tastat
Que els mena ja troba vinguin a presentar disc
aquí al Ja Tardes és motiu de doble alegria.
Primera perquè, home, tenen disc
i a més tenen la deferència de passar per aquí.
Però després perquè vol dir que en les seves vides
com a músics ocupats en mil formacions
de tant en tant es retroben i treballen junts
i això ens agrada.
Tenim amb nosaltres el Toni Xuclai i el Juanjo Muñoz.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Feia temps de l'últim disc de Manage a Troat?
Doncs com uns sis anys.
Sí, sí.
Uns dos mil dies.
El d'ha comptat, allò.
Vinga, va, a veure quan ens trobem.
Deveu haver anat quedant, no?
Entremig.
Sí, inevitablement.
És que, bueno, de fet,
quasi cada any hem volgut fer el disc.
allò, va, aquest any sí.
Una mica com el Barça, saps?
Aquest any sí.
I, bueno, han passat sis anys
que no hem pogut fer confluir les agendes
i tenir tot el temps que volíem dedicar al disc.
I aquest any l'enguanyada de lligar.
Vosaltres sí.
És que sou músics inquiets
i hi participeu en mil coses.
Feu-nos una mica de currículum
de què heu estat fent
durant aquests sis anys.
Així pim-pam, eh?
Però quanta estona tenim?
Primer, perquè...
Sí, perquè el Toni té un reguitzell
de feinades que no veus.
Jo ho tinc una mica més senzill.
Jo he estat amb els...
Bueno, formo part dels gossos
i hem estat ara celebrant els 15 anys
l'aniversari de gossos
i estem mesclant el disc, el DVD,
que vam celebrar a l'auditori
un concert d'allò, d'aniversari.
Un disc que, per cert,
ara que tinc aquí, escolta Felicitats
perquè ha triomfat com la Coca-Cola.
Sí? Que bé.
Fantàstic.
Jo sí, jo mai havia sentit a parlar
tant, tant, tant de vosaltres
ni l'havia escoltat mai tant
ni allò que sona a tot arreu.
Que bé. Doncs gràcies.
Està difícil de superar, ja t'aviso.
No, ja veuràs com no.
Toni, què me'n dius de tu?
El Toni li ben porto a la pista
de fer molt temps que no passava per aquí
però sabem que s'ha anat treballant.
Sí, sí.
Sí, perquè amb el disc Ànima
no vam poder fer una promoció per aquí
i, bueno, el vam treballar
més per l'estranger,
sortir de Corea
i a alguns països més.
Està bé, no?
Sí, sí.
Tinc un disc que s'escolta a Corea.
Està bé.
Sí.
I res, bé.
Dedicat-me molt a fer coses
de producció, de grups i així.
I també, doncs, de concerts.
Un projecte que tinc amb la Laura Guiteras
que la vaig conèixer real...
Jo he fet les cançons,
quasi totes les cançons
del cor de la ciutat.
Inclosa la que veurem...
Para de tots els capítols, allà.
No, no, no.
Però no hi ha tantes cançons.
Bueno, les que canta la K,
les que cantava el Manu.
I inclosa la que tancarà
aquesta temporada, el diumenge,
que és final de temporada,
que fan aquest capítol especial de diumenge.
No, et preguntaré el que passarà.
No, no, jo sí que ho sé, però...
A mi m'és igual.
No.
A patir fins al final.
Sí.
I res, i amb la Laura
hem fet una cançó molt maca,
molt xula,
molt al nostre gust,
d'un sol molt modern.
I amb la Laura tenim un projecte,
estem engegant un projecte
ja fa un anyet o així,
que es diu Time at the South,
i que comencen a fer
alguns concerts.
Per aquí no.
Bueno, Gandia.
El més propet que farem és Gandia.
O sigui, el que vull anar
els 16 de juliol
estem per aquí una mica més a baix.
I també tinc un...
Estic engegant un duo
amb un músic africà,
que vaig estar a Àfrica un mes també,
vaig conèixer un músic d'allà
que es diu Solo Cuyate,
i que hem fet un duo
de core i guitarra,
i també a poc a poc
estem començant a gravar alguna coseta
i engegant...
Doncs escolta,
amb la...
Bueno, i ja no pregunto pel Cris,
perquè ja l'anem més o menys seguint
i també fa...
Sí, està preparant el segon volum
d'això que va fer,
que es deia
Volant la Lluna,
aquest disco amb big band de jazz així.
Continua, sí,
en plan croners.
Continua en plan croners
i fa el volum 2
i fan un disco nou,
em sembla que
ho volen obrir més el sol
i altres músiques també.
Déu-n'hi-do,
doncs escolta,
amb la d'inquietuds musicals que teniu
i que a més aneu desenvolupant,
perquè escolta,
tireu cap a mil costats diferents,
què us dona homenatge a Tracom?
És que de tant en tant dius
vinga, va,
que ens hem d'ajuntar
i hem de fer alguna cosa.
Què us aporta?
Jo crec que és una escapada,
és una escapada molt...
que sempre ens ve de gust de fer,
a part que és molt positiva i enriquidora
a nivell personal
i també pels nostres projectes personals,
perquè tot el que aprenem fora
ho podem després aplicar jo,
en el meu cas,
amb gossos
i cadascú en la seva carrera.
I al revés també passa?
Totes les vivències que heu tingut
al llarg d'aquests sis anys
ara es veuen reflexades
en aquest disc
que per cert es diu
Com el vent.
No m'havíem dit.
Sí, doncs sí,
sí, evidentment
i inevitablement
passa
que es veu reflexat
sis anys més de...
Bueno, nou anys
des que vam començar
impliquen doncs
moltes experiències
i es veuen aquí
en aquest disc.
Sí, el disc és molt diferent.
Jo crec que el disc primer,
Juanjo,
perquè no té res a veure
aquest disc de primer.
És un disc molt més madur,
ha millorat jo crec
en molts aspectes,
musicalment,
en les lletres,
en el que diem,
en com ho diem,
en tot en general.
El so evolucionat, bueno...
Us deveu trobar
a l'hora de fer les cançons,
no?,
que potser és això.
Un diu,
mira, aquí podríem introduir
tal instrument.
Bueno, massa,
ens hem de frenar.
Ese instrumento coreà,
no?
Bueno, tranquil,
Toni, tranquil.
Tot i que en aquest disc
ja teníem
una espècie de premissa,
bueno,
vam arribar a la conclusió
que volíem fer el disc
que sonés
tal qual sonàvem
els tres en directe.
I en directe vull dir
en una petita habitació,
no?,
en un petit local.
Que l'heu gravat així,
també,
que això
hi ha molta gent que ho fa.
Una mica...
que l'heu separat
si no tots junts.
Ah, no,
en aquest cas no.
No,
però sí que buscant
una mica aquest ambient,
no?,
d'un lloc petit
sense gaires efectes
ni purpurines,
ni...
Saps?
És molt cru el so,
em sembla.
Molt natural.
ens vam tacar
un mes i mig
a Menorca.
És que sona
a Menorca.
Jo no hi he estat mai,
també us ho heu de dir,
però té aquella pau,
no?
Sí.
Aquell tranquil·letat
que diuen que s'hi respira.
Sí, sí, sí,
vull dir,
vam estar allà,
doncs mira,
ho vam voler fer així també,
vull dir que no
fer un disc allò
que ens ha de fer
és mig aquí,
mig amb feina,
amb telèfons,
tal,
no sé què,
puja,
baixa i tal,
i volíem estar així
un mes i mig
tranquil·lets,
propant un carinyo
i també per trobar-nos nosaltres
i tenir temps per nosaltres també
i fer quatre birrilles
demés de tocar
i animar-nos una mica,
no, també?
Que no es vegi allò,
no només allò,
fer un disc,
sinó que ens venia de gust també,
passant-ho bé
mentre es grava.
Al cap de sis anys
com va ser això?
Tot començar de zero de nou
o ja teníeu cadascú
a nivell individual
melodies que vau aportar?
Teníeu alguna cosa pensada?
Sí,
ja feia quatre anys
que ens anàvem intercanviant.
Havíem fet dues trobades,
ja fa uns tres anys,
no sé quan va ser,
un estiu,
vam estar una semaneta a Menorca
perquè sí,
vam dir,
vai,
ens anem una setmana,
Juanjo,
vinga,
agafa,
aquí ja tinc els bitllets,
què?
Que sí,
que marxem?
I vam marxar una setmana allà,
vam fer quatre proves
i vam estar,
inclús vam estar provant coses
que van sortir allà mateix
i anaven gravant.
Vam enxufar els micros
i anaven tocant,
tocant,
tocant i guardant material,
material.
després va venir el Cris,
a Manresa,
va estar una semaneta també
i ara aquest mes i mig final.
Alguna cosa afegir diferent
respecte a la gravació?
Esteu ja molt acostumats
a enregistrar,
a gravar.
Heu tingut alguna anècdota
o alguna novetat?
Home,
hi ha alguna,
una anècdota,
sí,
bueno,
novetats totes aquestes
que m'he estat explicant ara,
que el punt de vista canvia
i el sol que buscàvem
i com ho hem fet.
Anècdota,
alguna que podeu sentir al disc,
que és el tema
que hi ha una pedregada.
Ah,
val,
és que ara
t'estava mirant com dient,
aviam,
amb quina...
Què diu?
Què diu?
No expliquis segons què,
he pensat.
No,
no,
ja sé què vols dir.
Quina cançó és?
Com es diu?
Ai, ai, ai,
que no ens sabem els títols,
com el vent,
no, no?
No, no,
sí que ens el sabem,
ja sortirà.
Sí que ens el sabem,
però no sabem
quina és la que acaba així,
ara.
És igual,
ja escoltarem el disc,
ens el repassarem.
Sí, sí,
és un dels temes...
Si fos per jo?
Sí, fos per jo,
exacte.
Un que es diu
Si fos per jo,
que el tema,
bueno,
anaven gravant,
anaven gravant les guitarres,
anaven gravant les veus,
tal, no sé què,
i en una de les tomes,
just a l'acabar el tema,
allò,
fas l'últim acord,
de sobte,
obrim el micro
i què és aquest immens ull
que se sent?
I era una pedregada immensa,
una calamarsada aquella,
és brutal,
però...
Llavors vam dir,
no, no, no,
no tanquem els micros.
Llavors vam deixar el micro obert,
se sent tota la pedregada,
se sent a nosaltres,
parlant,
allò,
perquè, bueno,
és el típic, no?,
que surts al carrer
amb una càmera a fer fotos
perquè no t'ho creus
que podria caure tant...
flipant a tope...
Sí,
i van dir,
eh?,
què dir,
gravat.
I la part final,
l'últim minut,
doncs és la...
veureu que començarem
l'últim acord final,
doncs...
Pedregada Menorca.
Pedregada Menorquina,
a tope,
és que allà va ser,
clar,
notícia,
aquí,
igual,
no sé,
per la Catalunya,
pel Pirineu,
igual,
no sé,
passa més.
o...
A més,
devíeu entrar a l'estudi de gravació
fent un sol espaterrant
i vau sortir-ne.
Sí,
bueno,
vam anar en una època
una mica així,
una mica tonta,
que no semblava gaire Menorca,
eh?
Toni,
era com una mica,
ostres...
Primavera era,
no?,
el febrer i març,
vaig per aquí.
Sí,
però a més a més
vam agafar una temporada
que era com,
vinga,
temporals de vent,
s'anul·laven viatges
de barco,
bueno,
va ser com una mica especial.
Sí,
sí,
sí,
t'imagines allò,
els temporals
aquells que surten a la tele
amb els ostres volant
i tot això.
Sí,
sí,
hi havia una avantada,
però van pillar uns dies
molt dolents,
el qual va ser dolem
pels dies,
però va ser bo pel disc,
perquè clar,
no sortíem tan gran
tot el dia.
Sense parar de treballar.
No podíem anar
de terrassetes,
a verroquies,
allà corrent.
No en tenim
una terrenel que gravar.
Sí,
sí,
sí.
Què hem de fer
amb aquest disc ara?
L'acaba de sortir
fa poquet,
crec,
no?
Molt poquet,
sí.
Esteu amb la promo,
teniu ja bolos
que hi ha alguns,
la presentació
la vam fer a Ciutadella,
que ens ho devíem.
Que menys.
Els ho devíem a ells
i tant.
I va ser,
bueno,
molt,
molt guapo,
la veritat.
No sé,
nosaltres,
clar,
acabàvem de fer el disc,
tampoc sabíem,
era la primera vegada
que el tocàvem en directe,
no sabíem com aniria,
com estaríem nosaltres,
com estaria la gent,
que no havia sentit
encara el disc
i bueno,
va ser realment
espectacular.
Va ser,
va ser molt maco.
vam fer també
a la FNAC,
a Barcelona,
alguna cosa
i a partir del 15 d'agost
comencem ja
concerts.
Gira,
una mena de gira.
Sí.
Què implica això?
Us dedicareu
aquest estiu
íntegrament
a Amenage Troyes
o continuareu fent
projectes i canvites?
Sí,
ho podeu combinar?
Sí,
jo amb gossos
tinc un estiu
bastant farcit
de concerts,
per sort,
i bueno,
però també
es pot compaginar.
Jo crec que
si en un mateix dia
hi ha un concert
d'Amenage
i de gossos,
doncs mira,
un comença mitja hora abans,
l'altre comença
mitja hora més tard
i al final
es pot muntar
d'alguna manera.
No coincidint mai,
menage,
o no és clar,
fa temps,
menage i gossos
junts al mateix escenari,
allò de dir,
Juanjo,
no baixis ja,
perquè acaben uns
i comencen els altres.
No, no,
en el mateix escenari
em sembla que no.
Això seria molt divertit,
eh?
Això m'havia passat
amb d'altres bandes
que tenia,
que era,
sí,
allà al Pesat de Manresa,
saps?
Concert de quatre hores.
Tenia tres o quatre grups
i estava allà.
Un tocava la bateria,
l'altre al baix,
l'altre cantava,
l'altre tocava la guitarra.
A mi em va passar
a Menage i Miquel Gil,
que t'emperell
havia fet la producció
de l'Orgànic,
del primer disc de Miquel Gil
toca amb Miquel Gil
i me neix.
Ara es comença a sentir
la pedregada.
Ai.
I no és un muntatge, eh?
Un minut de pedregada
teniu gravat, eh?
Sí,
el que sí que hi ha
retallat un trosset
en el que jo em queixo,
se sent com em queixo
perquè el Toni,
aquest senyor
del meu costat,
em diu,
xix, però calla, calla,
i jo allà,
queixant-me...
Que s'està gravant.
Sí, però jo queixant-me
que m'acabava d'entrar
una pedra de la pedregada
a l'ull,
però de veritat, eh?
No és broma
ni per fer riure ni res.
I jo allà,
no sé què,
i aquest,
xix, però calla,
que estem gravant.
I jo indignat, no?
Què passa si estem gravant?
Però si tinc l'ull aquí,
morat...
Pues és aigua,
Juanjo, és aigua.
Sí, aigua però ben solidificada.
Que guai.
Molt bé.
Home,
li acaba de donar
el toc orgànic.
Sí, sí, sí.
Veus?
El toc així, natural.
N'he fet expressament, això.
Quina classe,
un toc orgànic.
Ara es porta molt aquesta paraula.
Però trobo,
es fa servir molt,
però trobo que és molt descriptiva.
Eh, ho direm, eh?
Quin tipus de disc ho he fet?
No ho he inventat jo, eh?
Ho he sentit a gent que ho deia.
Bueno, bueno,
però sí,
és un disc orgànic.
Però defineix bastant el disc.
També el defineix el títol,
com el vent.
Com el vent.
Que com el vent és,
jo crec que és com són els menaix.
O sigui,
que ara bufa,
ara no.
Ara bufa amb una intensitat
molt canyera,
que és en aquests moments.
A vegades sembla que no hi és,
però en realitat
sí que està allà mitja adormit.
i no sé,
crec que es reflexa molt bé
com som i estem els menaix.
Pàgina web.
On ens trobem?
Tenim un myspace.
myspace.com
barra menaix a troar.
Menaix a troar ha escrit
menaix a troar,
tal qual sona.
O sigui,
myspace.com
barra menaix a troar.
Catalanitzat.
Val.
I no ho sé,
més enllà de fer els concerts junts
i de passar l'estiu junts,
bé,
fins quan no sou allà
anar als concerts,
perquè vosaltres
no sou ben bé grup de temporada,
tampoc.
Sí,
crec que pràcticament
s'allargarà fins l'estiu vinent.
Almenys farem aquesta tardor
i la primavera,
com a mínim.
Això és el primer
que tenim marcat.
que us han enredat
amb algun projecte,
perquè això també,
clar,
esteu acostumats
a treballar aquí i allà
i és d'allà de,
mira,
menaix a troc,
hem de fer un disc especial
per no sé quina causa.
Ara, som-hi.
De moment no,
però segur que
algun disc de Nadales,
algun disc,
un recopilatori d'alguna cosa.
Esperem que sí.
Ara el que tenim ganes
és de tocar.
I tant.
I tenir contacte amb la gent
i molta gent
que ara ens escriu
al myspace
i a molts llocs
i que ens van dient
que tenim ganes
de veure-ho en directe.
i perquè ara el disc és molt recent
i fa molt temps,
no?
I esperem que la gira
ens porti ben aviat aquí
a les Terres Tarragones.
Sí, no tenim res en paraula.
Bueno,
Gandia.
No.
No,
de moment està com una mica així,
però és que clar,
acabem de començar,
eh,
a moure les dates.
No, no,
hi ha hagut alguna conversa
a Tarragona,
però no...
Molt recent encara.
però bé,
estem al Mercat de Música Viva de Vic,
estem a Sabadell,
el 10 de setembre,
estem a Figueres,
al Festival Acústica,
el 30 de setembre,
tenim tres concerts
per les Illes,
a Menorca,
hi haurà uns a Mallorca,
a Lleida també anem.
Més enllà de Catalunya?
No.
O de Balears,
clar.
Balears,
Balears...
No us heu plantejat
fer un sal europeu?
Doncs...
Home,
és una música
que entra bé
i té un toc,
és que té un toc menor,
qui diria jo,
sense...
No, no, sí.
No, no,
com a mediterrani.
I tant, i tant.
Jo sé que el manejament,
al Jordi,
li agrada molt
i ell treballa molt
en Brasil i així,
crec que tenia una idea
de mirar,
perquè diu que és un disc
que en brasilè pot encaixar
molt bé,
perquè és molt melòdic
i rímis una mica
com la música brasilenya,
és acústic,
és melòdic,
és molt diferent,
no sona brasilenya
en absolut,
però és acústic,
és melòdic,
és rítmic
i té cert virtusisme
en les guitarreres,
les meves,
els de Juanjo,
no tant.
No, jo dic que això
ha de sortir cap a Europa
més que res,
perquè si no el Toni
t'avorriràs, Toni,
perquè tu ara Corea,
ara l'Àfrica,
clar,
t'han de buscar una mica
una gira internacional.
Si jo no passo
d'allà de la comarca
del Baix,
els gossos acaben
de fer una gira
per Holanda,
que bueno,
és veritat.
Sí, heu anat a Holanda.
Sí, sí,
ha sigut increïble,
la veritat.
Ai,
heu de venir un dia
i parlar amb més temps,
que això se'ns acaba.
Escolta,
el senzill
és
no hi ha ningú com tu.
La posarem molt,
jo si m'ho permeteu,
acabem amb un altre tema,
un que us faci
especial il·lúgia,
encara que no sigui
el més radiofònic del món,
o tot i que bueno,
fem de bona escoltada
pel que estem sentint tots.
Ostres,
que ens ho posis difícil.
Tens alguna pensada?
No.
Jo posaria una
que també és remarcable,
el fet que haguem fet
una versió
de l'Alba,
del d'Eduardo...
Luis Eduardo.
Eduardo.
Sí,
com va ser?
Això és l'única versió
que hi ha...
No,
veig una...
Sí,
hi ha una altra
dels Blind Faith,
instrumental,
i aquesta és l'única versió cantada.
Doncs mira,
va ser amb...
És una cançó
que forma part
una mica
de tot el inconscient,
no?,
de la societat
tant espanyola
com catalana
com sud-americana
i bé,
els hi vaig proposar
de fer-la
amb una mica de por,
en plan,
ostres,
aviam què em diran
si estic molt sonat o què,
però no,
no,
ho vam agafar els tres
amb la mateixa il·lusió
i li vam demanar permís
amb el mateix Aute,
ens va dir que sisplau
que sí que la féssim,
ens va felicitar
i inclús ens ha demanat permís
ell per fer-la en català.
Ah,
que fort.
Que la vol cantar en català.
Sí,
exactament,
va anar,
que li volien demanar,
estava a Cuba,
un mes,
és veritat.
i ja dic,
uah,
la pressa que tenim,
ja veuràs,
ara si l'anem gravant,
total,
va tornar de Cuba,
li van dir,
home,
que ens donaries permís
per fer aquesta cançó,
perquè amb ella
havien tocat una vegada
en directe,
sí,
a l'altabó de Sant Boi,
o sigui que algun contacte teníem.
Total,
que ens deixaries fer,
ens autoritzaries
a fer una versió,
ens deixaries remenar
el tema de l'aba,
diu,
sí,
tanto,
mucha mierda.
Allò que dius,
bueno,
aquest mucha mierda
perquè en el terreny
de l'espectacle
ja sabem que
vol dir que endavant,
que molta sort,
no?
Però ens m'ha quedat una mica així.
Llavors li vam enviar,
i va ser el que diu el Juanjo ara,
li vam enviar la versió en català,
i li va agradar molt,
i va dir,
home,
és que estic pensant de gravar alguna cosa en català,
i m'agradaria fer la versió de l'alba,
la que heu fet vosaltres.
Doncs vinga.
Toni Txuclà,
Juanjo Muñoz,
a Meneja Troà,
moltíssimes gràcies
per haver vingut a presentar
aquest nou treball discogràfic
com el vent,
i en fi,
que ja anirem sentint coses de vosaltres,
junts,
sols,
gràcies a vosaltres,
i records del Chris Juanico,
que no ha pogut venir.
Una abraçada de part nostra.
Gràcies.
Si et digués, amor meu,
que em fa por la matinada,
que són aquelles estrelles,
que ofereixen com amenaces,
no sé què segna la lluna,
el fil de la seva dalla.
Crec que després de la nit
vindrà la nit més llarga.
No vull que m'abandonis.
Ai amor meu,
i al alba,
al alba,
al alba,
al alba,
al alba,
al alba,
al alba,
al alba,
al alba,
Els fills que no vam tenir
S'estan a les claveguetes
Mengen les últimes flors
Semblen tenir la certesa
Que el dia que se'ls acosta
M'he molt ferit per la gana
Crec que després de la nit
Vindrà la nit més llarga
No vull que m'abandonis
No...
Ay, amor meu, al alba
Al alba
A l'alba, a l'alba
A l'alba, a l'alba
A l'alba, a l'alba
Hi ha mil voltors en silenci
Es tenen les seves ales
No destrossa, amor meu
Aquesta silenciosa dansa
M'ha leït ball de mons
A l'alba, a l'alba, a l'alba
Crec que després de la nit
Vindrà la nit més llarga
A l'alba, a l'alba, a l'alba
No...
Ay, amor meu, al alba
A l'alba, a l'alba
A l'alba, a l'alba
A l'alba, a l'alba
A l'alba, a l'alba
A l'alba, a l'alba
A l'alba, a l'alba
A l'alba, a l'alba
A l'alba, a l'alba