Màtins de primavera, tardes d'estiu, els carrers sempre heu vist.
Clou, clou, que el sol és dol.
I els tuts per tornar a jugar, una partida a la mida llena.
Albert Ferrer, bona tarda.
Molt bona tarda.
No us recordava jo tant rumberos al Sota Zero.
Doncs no, ens hem animat moltíssim.
Ostres, m'ha sorprès, només posar aquesta cançó, perquè què ha passat?
A veure, posem en context.
Sota Zero són una de les formacions, i diria que els impulsos, a més,
del que ha estat un projecte més que comentat, no tres anys, diria, ja de Tercera Via.
Sí, sí, bueno, quasi sí, des del començament, dels primers principis,
des de la primera pensada, sí, quasi tres anys.
Tercera Via, que per dir-ho ras i curva, és una plataforma de promoció
de diferents grups d'arreu dels països catalans.
I vosaltres veniu aquí per parlar de Tercera Via, però més per presentar disc.
Un disc que es diu Llestos, i que presenta un canvi d'estil?
Bueno, presenta el fet que ja hem arribat una miqueta a l'estadi final,
del que nosaltres considerem tota la formació musical.
Hem arribat a tenir un so propi.
i ara, doncs, que ja no imitem a ningú, que ja no copiem absolutament a ningú,
doncs ens veiem prou capaços, ens veiem llestos,
per començar, doncs, a ensenyar a la gent el que nosaltres pensem que és la nostra música.
No és el primer treball que teniu enregistrat, crec.
No, portem des del 2003 enregistrat en treballs,
petites maquetes, treballs autoeditats,
però aquest és el primer treball discogràfic
amb, bé, doncs, ja ho anireu comentant, no?,
amb les col·laboracions que hem tingut
i, la veritat és que amb el rebombori que ha provocat, no?,
dintre del món musical català i també a l'exterior,
perquè, bé, és un disc que porta una aventura adjunta.
Ah, sí? Ah, mira, això no ho sabíem.
Comencem, si et sembla, parlant de les col·laboracions, doncs.
Hi ha molt de fet de què parlàveu, ja, amb aquesta entrevista?
Doncs avui tenim una miqueta de roba, sí, aquí a estendre.
Doncs les col·laboracions, una de les parts més importants del disc,
per què no dir-ho?
Perquè li hem donat el caràcter que té realment
gent d'Ojos de Brujo, com el DJ Panko,
amb el que tenim el plaer i l'honor
de poder compartir una petita gira
que ens fem fins al mes d'agost junts per tot Catalunya.
Veniu a Tarragona?
Això dependerà molt, molt, molt
dels tarragonins i les tarragonines.
Encara no tenim data concreta d'això.
No, per Tarragona ciutat no,
però sí que tenim dates molt a prop d'aquí
i cauen cap a l'estiu, cap a l'agost, julio, l'agost.
Després tenim l'agenda de Macaco, com és l'Òscar,
que és un personatge que hi ha dintre de Macaco
i hi juga un paper quasi essencial.
Un dels personatges que ens va fer més il·lusió
va ser el Huevo de Ràdio Malanga.
És un trompetista cubà,
considerat un dels tres millors trompetes del món
amb la música de fusió
i que va venir a tocar un matí
tornant de Santiago de Cuba
on havia gravat amb en Bebo Valdés una peça.
I això ho va gravar, diguéssim,
a les 10 de la nit de l'Habana
i a les 10 del matí de Barcelona
estava gravant un disc amb Sota Zero.
I dius, vale, què està passant?
Sí, sí, va ser molt fort.
I per acabar-ho d'adobar,
el cantant de la cabra mecànica,
el Lichis,
que ens va venir a cantar un tema
i que va cantar en català,
ja és l'últim.
Un tio nascut a Madrid,
bé, de fet,
els Jaleo Real,
els ball samba d'aquí de Valls,
grans amics nostres.
I després, doncs, bé,
col·laboracions,
com poden ser gent de Cayo Mala,
jo bé, va ser...
Com s'aconsegueix això?
Doncs jo crec que amb dues coses.
Una és il·lusió
i l'altra és molt de murro.
Molt de murro.
Es tracta d'anar a la gent...
I per demanar que no quedi,
i no ja em diran que no.
Sí, sí, sí, el no i el tens.
El no i el tens.
I sobretot quan parles amb gent
de primera línia, no?
Perquè sempre tens el dubte de dir
on dia li farà il·lusió,
potser ens demanen calés,
ojo que potser ens pot costar
un ill de la cara, això, no?
I realment quan els trobes allà
tocant amb tu
una gent que tu ha d'escoltar
tots els seus discos, no?
Per exemple, com és el cas de Panko.
I el veus tocant
i tu li expliques, no,
abans que vinguin a gravar,
escolta, no et portis equivocacions,
que això ho gravem nosaltres,
que la nostra discogràfica és discogràfica independent,
que aquí no hi ha quartos pel mig,
i el tio em va dir
home, tio, no et toquis els collons,
no m'ofenguis.
Vull dir, jo si vinc a tocar,
és perquè crec que en el vostre projecte,
en el que feu hi ha la cançó
que jo he triat.
Cada col·laborador ha triat la cançó
on ha volgut,
i de fet hi ha una cançó
on hi ha dos col·laboradors junts,
vull dir, imagina't.
Molt bé, no?
Brutal.
Home, això deu molt a favor d'ells
com a persones.
Ells com a persones, xapó.
Xapó.
I després, sobretot,
tothom trobava el dia
per venir a gravar
i passaven el dia sensem nosaltres
fins que s'escoltaven.
Quants dies deu estar
amb la gravació?
Mira, hem sobrevolat
quatre estudis de gravació
on hem estat, doncs,
des del mes de febrer,
sí, a finals de febrer del 2007
ens vam ficar a l'estudi
i vam acabar de gravar el disc
a finals de setembre.
Però què vol dir quatre estudis?
Heu gravat en quatre estudis diferents?
Sí, sí, clar.
I això?
Per facilitar-los amb ells?
No, en part pel so.
El tema dels estudis
és molt important
per saber quins instruments.
per la veu jo m'havia de trobar còmode,
per les bateries
volíem un so molt contundent,
per les guitarres
volíem un so molt natural,
vam optar
per un estudi de Barcelona
on s'ha gravat molt.
M'estàs dient que vau gravar
les cançons allò per pistes,
fins i tot
de les diferents pistes d'instruments
en diferents estudis?
Sí, sí, sí.
Amb un estudi vau gravar guitarres?
Amb un estudi...
Amb la gran majoria de gravacions
vam fer dos estudis,
es va acabar de perfilar
tot l'estudi
en un estudi de Barcelona,
es van fer gravacions
en un estudi de Girona,
es va mesclar
el disc en un estudi de Barcelona
molt ampli
on estàvem tots molt còmodes
i era una cosa molt important
i es va masteritzar
a Barcelona-Ciutat.
La primera vegada
que ho sento això
no és gaire habitual, no?
No, de fet
el nostre disc
no ha estat molt habitual
en res,
ni en promoció,
ni en col·laboracions,
ni en xifres,
perquè ara després en parlarem,
i sobretot perquè
forma part d'aquest moviment
que nosaltres abandarem,
entre cometes,
que és Tercera Via
i tothom s'hi ha deixat
la pell en això.
és molt important.
Això que dius dels estudis
també em fa pensar
que potser hi ha una mancança
d'un estudi allò
integral, global,
no hi ha cap estudi
que sigui 100%
o és que altres
també són molt...
Són una mica raros,
vull dir,
nosaltres volíem gravar
el primer disc
i que sonés
el que nosaltres volíem, no?
Per exemple,
en aquesta cançó que ara escolteu
hi ha un fragment al principi,
aquesta cançó es diu
Pella per dins,
que parla de la ciutat Pella
de Barcelona,
i hi ha un fragment
a l'inici
i al final
de Soroll de Carrer, no?
Aquest Soroll de Carrer
es va gravar
a la ciutat Pella
de Barcelona,
concretament
em sembla que era
de 9 a 10 del matí,
quan encara al carrer
fa quasi olor, no?
I el Soroll,
l'ambient,
envolta després
tota la cançó
i això el volíem reflexar
en el disc
perquè vam pensar
ja que fem un disc
i la nostra força
són els directes,
com a mínim
que el disc
doni alguna cosa més.
Té un mercat so a Barcelona, eh?
Molt.
El disc.
Molt, molt, molt.
Sona una miqueta
a la vella Barcelona
i al món actual, no?
Sempre intentem estar a cavall
entre dos espais
que és la música,
i les lletres
reflexen
el que nosaltres pensem
i el que sentim,
sobretot,
i després
el que és l'espectacle
intenta ser molt actual, no?
Aportant ritmes
que facin bellugar a la gent
i que facin bellugar
a la gent més petita
i la més gran, no?
I el que és
molt, molt, però
molt agraït
és que tu en un concert
pots veure ballant
a l'àvia,
a la mare,
a la filla,
fill
i fins i tot
nosaltres hem tingut
tocant en revelles
populars de Sant Joan
tota una família ballant,
tota una família ballant,
els dos avis ballaven,
els pares ballaven,
les criatures
estaven ballant
i dius,
vale, per què?
Doncs perquè fas una música
com és la rumba
que rítmicament
és nostra
i aleshores això
fa que balluguis, no?
És que jugueu
amb aquest avantatge, eh?
A l'estiu musical
que feu ja fa molt els peus.
Juguem a casa, juguem a casa.
De tota manera,
som molta gent a l'escenari
el qual també
us presta mèrima.
Sí, anima molt.
I de fet,
ara la idea de Sota Zero
és passar al directe, no?
O sigui,
potser el segon treball
amb el que ja estem treballant
i pensant
doncs anirà directament
al directe.
Farem segurament
un directe
com a segon treball.
Avui que estem presentant el primer
ja parlem del segon.
Sí, sí, us veig,
us veig puestos.
Imaginem com anem.
La gràcia una miqueta
és que nosaltres
no som mestres de res
i som aprenents en tot, no?
No sabem fer rumba
però ens animem
i ens llençem a la piscina
amb temes com aquest
i no sabem,
per exemple,
no som uns puristes
del flamenc
ni molt menys
ni ho volem ser.
Nosaltres intentem
fer la nostra música
que forma part
o està formada
per molts bocinets, no?
I un d'ells
doncs és la rumba.
La rumba dona el ritme,
el songó dona el ritme,
la samba dona el ritme,
el reggae dona el ritme
i les melodies
són completament pop.
Ara s'escoltem
aquest soroll de carrer
que deies, no?
Sí, sí, sí.
Sí, amb aquests sons
és curios, eh, Timo?
Sí, sí, ja tens
el caliu de Ciutat Vella
i a més estem passejant
per la plaça,
no sé si algú la coneix,
Sant Felip Neri,
que és una plaça
molt petitoneta
que hi ha a Ciutat Vella
a prop de la Cateral,
que té una història
una miqueta tèrbola
i que sona així,
sona així,
vam anar tot un matí
a gravar,
a fer preses i preses
i a més vam caminar
sobre terra,
que és molt complicat
caminar sobre terra a Barcelona.
Hi ha molt pocs espais
que no estiguin asfaltats
i allà hi ha un bocinet
i vam poder passejar per terra.
Escolta, ara m'ha explicat
la curiositat
quin misteri té aquesta plaça.
És una història molt trista
durant la Guerra Civil
quan van entrar els nacionals
van afusellar moltíssima gent
a aquella plaça
i és una plaça que quan entres
et colpeix
perquè no té sortides
i aleshores
contra la tàpia
de l'església
van afusellar tothom
i encara està marcada
la paret
de tots els forats
i és impressionant.
Està tot, tot, tot, tot, tot,
tot rascat
i està a 150 metres
de la Cateral
i molt poca gent la coneix.
Molt petitoneta.
Ja veieu que aquest disc
de Sota Zero
és un disc amb història.
Llestos.
Per què?
Per què el títol?
Llestos de que ja estem
llestos i preparats?
Sí, o que anem de cracs, no?
Sí.
Sí, de fet,
és aquesta la trampa també
que volíem marcar
perquè nosaltres,
bé, la gent que ens coneixeu
ho sabeu
no hem anat mai de res
perquè tampoc ho som, no?
I el que intentàvem
amb aquest disc
era dir que estàvem preparats.
Nosaltres estàvem preparats
a ensenyar el que fèiem.
O sigui que fins ara
no érem capaços
de definir el nostre estil.
Ara mateix
l'únic que cal
és escoltar el que fem, no?
I dius, molt bé,
això sona sota zero.
Això no et sona
a cap altre grup
que hagi cantat en català
ni en castellà
ni en anglès.
Això sona
a un grup de persones
que d'orígens
molt, molt, molt, molt
diferents
han aconseguit
ensemblar tot això
en un sol punt, no?
Que és
doncs sota zero
i aquí sona.
Pel que fa a les cançons,
Clara comentaves
és que ja estem pensant
en un segon treball discogràfic
i això.
Clar, aquest és el primer,
diguéssim,
després de diverses gravacions.
Com heu triat les cançons?
Són totes noves
o ha sigut també
una repesca
de tot el que heu fet.
Sí, aviam,
nosaltres,
el nostre estil musical
en el que ens vam presentar
en aquesta casa
ara fa un parell d'anys llargs
doncs era el pop,
nosaltres veníem del pop rock,
pop rock
més bé tirant cap a la música llatina,
però sí,
però pop rock
i aleshores
aquesta mateixa cançó
del Cel al món
que està sonant ara mateix,
nosaltres
tenim enregistraments
aquesta cançó
en pop
i és molt probable
que aquí a la casa la tingueu
i es pot fer la comparació
entre una i l'altra,
les lletres són les mateixes,
l'únic que ha canviat
és la rítmica,
les melodies són exactament iguals,
les lletres són exactament iguals,
no han canviat cap acord,
l'únic que hem fet
ha estat canviar el ritme.
Per què?
Doncs perquè va arribar un moment
en què vam decidir
o vam pensar
que el fet de portar un teclat
no ens ha portat,
perdó,
potser tant
com portar un percussionista.
Per què?
Doncs perquè era una nova eina,
també estàvem en una etapa
d'experimentació,
volíem buscar nous sentits
i el percussionista
la primera dia que va arribar
va dir
com toco pop jo?
O sigui,
com fiques un percussionista
al pop?
També es pot fer,
però és molt complicat
i aleshores un dia
els dos jugant
abans que arribés tota la banda
vam agafar aquesta cançó
precisament
que va ser la que va original,
el canvi
i la vaig tocar a rumbera
i ell s'hi va ficar
i va arribar el grup
i la vam tocar
i aquell mateix cap de setmana
la vam estrenar
perquè teníem un concert
de casualitat
i la gent va ser
l'única cançó que va ballar
i vam dir
on dia?
Això potser vol dir alguna cosa.
Quan vam tornar a l'assaig
jo havia canviat
quatre cançons
nostres, originals,
aquesta cançó per exemple també
que és per tu,
era una balada
i la vam convertir en un reggae
i quan vam fer el traspàs
al públic
del que havíem fet
havíem vist gent
que havia vingut a nosaltres concerts
i havíem dit
ei m'encanta,
m'agrada molt,
tal i qual,
que em deien
però si és el mateix
o sigui, esteu fent el mateix
però ara ho he de ballar
i vam dir
bueno, doncs nois
o sigui, no cal que canviem
continuem com estem
i vam tirar per aquesta línia
i ja va ser
quan va arribar el Marcelo
el nostre baixista actual
que ell és de Buenos Aires
i amb aquests Buenos Aires
ens va canviar la vida tot
sí, sí
i ves
ara fa
podíem dir relativament hores
que tenim el nostre primer guitarrista flamenc
que és el Quique Jaleito
col·laborador del disc
que ens vam fer amics
en aquesta gravació
i que de mica en mica
doncs
de cara a que la banda
s'ha anat professionalitzant
hem anat professionalitzant
totes les posicions
totes les guitarras
totes les puntes
i bé
al final ha arribat el pas
en què la nostra guitarra
diguéssim
més rumbero
doncs ha acabat sent
un guitarrista professional
i és ell
vull dir
i des d'aquí
li donem la benvinguda
perquè ahir va ser
el seu primer dia
amb nosaltres
i la veritat
és que estem
eufòrics
quina evolució
quin canvi
en aquests dos anys
que no parlàvem
és increïble
déu-n'hi-do
escolta m'agrada també
sempre destacar
quan s'ho val
i crec que s'ho val ara
la part estètica
del disc
el llibretor
del que és el disc físic
que després parlarem
ampliament
després en parlarem
qui us ha ajudat
en
que això tingui tan bona pinta
doncs m'encanta
que m'ho comentis
perquè aquest llibretor
l'ha dissenyat
una il·lustradora
a Barcelona
també forma part
d'un altre projecte
que va encetar
sota zero
ara fa sis mesos
que és el fet
de col·laborar
amb diversos artistes
i donar a conèixer
la seva obra
i és la Belbo Fee
és una il·lustradora
que va sortir
de l'escola Massana
amb un farcell
de premi sota el braç
li han donat
moltes, moltes, moltes coses
i el més important
d'aquest disc
és que està tot fet a mà
el que esteu veient
o el que podeu tenir
a les mans
són tot un seguit
de retalls
de diari
de revistes
de llibres
perdó
que li han sugerit
amb ella
les cançons
de sota zero
i cada cançó
és una petita història
i ella ho fa
i ho plasma
amb minutets
amb imatges
amb fons
amb flors
amb detalls
de fons
que la veritat
és que ens dona
un toc
diguéssim
com molt personal
i durant aquesta temporada
és la imatge
de sota zero
i hem volgut
que així sigui
la nostra web ho és
el llibretor
evidentment ho és
el disc ho és
i forma part
d'aquesta obra seva
que ella va a composar
i que nosaltres
evidentment
estem esbombant
per tot el món
ens falta parlar
jo crec que
de tres coses importants
mireu
quina és la posició
ara mateix
de tercera via
això que ens comentava
l'Albert
de la web
com podem trobar el disc
i una tercera
que ara no me'n recordo
doncs la tercera
i ara jo vaig pensant
si la tercera
deu ser segurament
com pot ser
que aquest disc
el puguis descarregar
i comprar a la vegada
potser d'anar per aquí
aquesta era la segona
aquesta era la segona
diguem a veure
és un disc
que l'esteu promocionant
també
filosofia de tercera via
suposo
sí sí sí
100%
a través d'internet
explica
com ho podem fer
i quina és la filosofia
que hi ha darrere
la filosofia
que hi ha darrere
és molt senzilla
nosaltres des del principi
ja us ho vam exposar
quan vam venir el primer dia
l'únic que teníem
en aquell moment
i el que tenim ara
i continuem tenint
és la filosofia
el fet
la diferència
que marca
entre una associació
formada
creada
i dirigida
per músics
i unes empreses
que ara mateix
estan controlant
el mercat discogràfic
i musical del país
nosaltres som els músics
nosaltres som els creadors
nosaltres som els que fem
aquestes cançons
que esteu escoltant
som els que les portem
als escenaris
i de nosaltres viu
tot un seguit de gent
doncs nosaltres
vam intentar canviar
aquestes normes
i la primera norma
que vam canviar
va ser que la música
enllaunada
que per nosaltres
això que escoltem
és enllaunat
doncs això ha de ser lliure
que tothom
ha de tenir accés
per què?
perquè si estem promocionant
nous grups
el que no podem fer
és ficar barreres
sobretot econòmiques
perquè la gent jove
no els acceptarà
per què?
doncs perquè si tu
t'has desgastat
i 8 euros en un disc
te'l gastes en aquell grup
que coneixes
o t'han explicat
que és
la repa notxa
i que fa 20 anys
que toquen
i que pel mateix preu
que aquest grup
que surt ara
tens el seu 1 de revisc
clar
contra això
no podem lluitar
per tant
la música ha de ser gratuïta
com ho vam fer?
doncs a través de 3 espais
tenim l'espai
de tercera via
que és 3 B dobles
tercera via
amb B baixa
i tot juntet
punt O R G
i aquí tenim una secció
que es diu
grups de tercera via
i aquí la gent pot clicar
consultar la nostra música
etc.
i fins i tot hi ha un requadre
on es poden descarregar
la música
que es diu
la nostra música
requadre vermell
després tenim un altre espai
que és l'espai del grup
que és SotaZero.com
molt senzill
o si no
que busquin SotaZero
al Google
i ho veuran
i allà
poden descarregar
poden triar
si el compren
a les botigues
o a través d'internet
per Radio Xangó
o si no se'l descarreguen
i la tercera opció
és a través del MySpace
un portal
que com bé coneixeu
és un portal de música
i on
el primer dia
que vam començar
a gravar el disc
doncs vam decidir
obrir aquest espai
i d'anudar-nos a conèixer
al món
i mentre anaven gravant el disc
anaven agregant a gent
anaven coneixent a gent
això va començar
al febrer del 2007
i ara que estem a punt
d'arribar
al febrer del 2008
doncs tenim
prop de 24.000 amics
24.000 visites
a MySpace
i uns 6.000 amics
una cosa d'aquestes
i allà tenim el disc sencer
i tothom que vulgui
se'l pot descarregar
tot això va parar
un comptador
i aquest comptador
aquest matí
estava per sobre
les 8.200 descàrregues
a part el podeu aconseguir
també això
en format CD
si són els nostalgis
teniu tot el jòbul
sí, sí
el poden trobar a l'AFNAC
a Discos Gong
a Discos Castelló
poden demanar-ho
i la nostra distribuïdora
que és Ventilador
24 hores
el té tot arreu d'Espanya
i ara
a partir de demà
tot arreu d'Europa
ara entenc
i de fet aquest era
el tercer tema
la projecció internacional
que deies
que agafava sota zero
esteu distribuïts
per Ventilador
i això ja és una gran cosa
és una empenda forta
diria jo
sí, de fet demà
demà
se'n va
l'agència
Almídem
que és un festival
diguéssim
de música
de tot el món
on es troben
tots els distribuïdors
i gent
del mercat musical
on intercanvien productes
i el que es busca allà
són
les patents
de distribuïció internacional
què vol dir?
empreses que es dediquen
a portar la teva música
al Japó
als Estats Units
a Austràlia
i hem de dir
i hem de recordar
que ara mateix
la música que es fa
aquí a Barcelona
aquí a Catalunya
sobretot
tot aquest espai
diguéssim geogràfic
de la música de fusió
té una difusió internacional
increïble
tenim companys
com les Piper Pots
que estan tocant
al Japó
que estan tocant
a Alemanya
els Ojos de Brujo
han fet gira mundial
segon any seguit
Macaco
s'han anat a tocar a Austràlia
vull dir
totes aquestes formacions
l'única diferència
que tenen nosaltres
és que cantaran en castellà
però bé
nosaltres pensem
que la llengua
no és una barrera
més quan nosaltres
hem inventat
aquest tipus de música
perquè això que s'escolta
tot i que sigui salsa
vull dir
té un punt
de rumba
té un punt
d'innocència catalana
que se'n diu
que això és nostre
i això no ens ho poden treure
per tant
hi ha molts llocs
on culturalment
es valora molt
el fet de ser
d'origen
allò de dir
aquesta gent
és que canten
a la llengua original
d'aquesta música
i bé
la nostra discogràfica
hi va creure
la distribuïdora
hi creu molt més encara
i demà se'n van a França
amb 150 DVDs
i CD sota el braç
aviam si hi cau algú
i esperar resposta
tenir un punt de nervisisme
no?
sí
estem una mica acollonits
la veritat
perquè clar
els anys
i els dies
i les setmanes
tenen les hores
i els dies que tenen
i quan veus l'agenda del 2008
veus 54 concerts
aquests ja els teniu
sí
perdó
del 2007
54 concerts
i veus la del 2008
i veus 25
que estem al gener
estem al gener
doncs clar
la veritat és que
se't fica una miqueta
la pell de gallina
i dius
haves pedido muerte
sí
sí
la veritat és que
em vull dedicar a la música
vull viure a això
doncs pringa
però bé
tant de bo pringuéssim tots igual
sí sí i tant
ai me l'alegro molt
que hagin anat així les coses
parlem si et sembla
ni que sigui un darrer punt
abans d'acabar l'entrevista
de tercera via
sí
perquè bueno
aneu incorporant grups
no tots estan en la mateixa situació
avantatjada
bueno
però de fet
aviam
d'anar empantant
i quan més grups
aviam
tant de bo tothom arribés al punt
que està ara mateix sota zero
vull dir
nosaltres estem a punt
de fer el salt
a la professionalitat
ja ens queda el darrer graó
podríem dir
però clar
és que anem pujant molts
i vosaltres que ho estaven
nosaltres des del principi
ho sabeu
sota zero
igual que molts altres grups
que van començar
a tercera via
partíem d'un punt
zero
zero
o sigui no existia
el que estàvem fent
nosaltres
vam dir
això és una bona iniciativa
i veu
va haver molts mitjans
que van dir
doncs sí
ho serà
i gràcies a vosaltres
la cosa va tirar endavant
no hem d'oblidar
el paper que heu jugat
com a mitjans
però és que realment
el que està fent sota zero
ara mateix
és obrir camins
anar obrint
obrint portes
perquè els subs
que venen al darrere
ho tinguin molt més senzill
i aquesta és la filosofia
que hem compartit
amb tothom
des de l'inici
en aquest sentit
heu tirat llaços
també
o heu associat
amb altres
sí
amb la gent de Turbolet
del País València
ells tenen un altre
un altre tarannà
utilitzen molt més
el rock du
la música més fosca
no
el metall
el hip hop
és una banda
una miqueta més dura
nosaltres ens dediquem
sobretot a tercera via
a la música de fusió
més ballable
tot i que també tenim
grups com els Plot Com Mai
que des d'un origen
doncs sí sí
bueno ara acabo de veure
una carona
recordant suposo en Pau
no no perquè jo pensava
clar aquell grup
que eren d'aquí
perquè són de casa
sí sí sí
són d'aquí del costat
i els Plot Com Mai
sí sí
del Llorenç al Penedès
doncs aquí estan encara
vull dir
el Pau del Canó
fent concerts
i preparant el proper disc
els Novadis
per exemple
continuen amb la seva línia
d'indie
clar però ells han tirat
cap a l'indie pop
els Plot Com Mai
han continuat amb línia dura
del pop
l'home invisible
ha continuat amb la seva línia
de rock
i no el moure's d'allà
continuen sent una de les bandes
de fusió i de folk
primogènies
del panorama Tercera Via
i continuen fent
bolu rere bolu
l'any passat
a Cervera per exemple
teníem prou de 5.000 persones
al davant
increïble
Callo Malayo
nova aportació
Whiteals
nova aportació
contraban
aquesta temporada
Svater
és el País Valencià
ens hem obert
fins a Alacant
amb els Espencat
tenim el Xílum
de Sant Cugat
és que clar
la família
és tan gran
i tots els estils
ja ve que aquí
l'únic
l'element corrupte
és un percussionista
tu poses la teva formació
un percussionista
i ja t'arruïna la vida
t'arruïna la vida
si la veritat
és que som una colla
de cràpules
però bueno
som molt bona gent
també te les estimes
que has de fer
no sé si et surt un fill així
si et surt un percussionista
que has de fer
l'has estimat tu
Albert
amb quin tema acabem
l'entrevista
no deixis de pensar
o jo de petit
vull ser com tu
que m'has dit
un és el single
i l'altre és que és molt divertida
doncs mira
no tenim un dilema
no
jo no el tinc
jo tot i que el single
m'encanta
i a més
tenim la col·laboració
del nostre amic
Lichis
jo acabaria
amb jo de petit
vull ser com tu
doncs sí
perquè el single
ja l'anirem posant
aquí a la ràdio
ja l'escoltarem
Albert Ferrer
moltes felicitats
perquè veiem que
això va encaminat
i amb rapidesa
sí, hem sortit del zero ja
ja no estem a sota
estem per sobre
si cap i de nom
encara no
no, encara no
ei, endavant
i moltíssimes gràcies
per què dius
que vols viure
feliç
sóc de l'ombra
d'un somrés
miràs la vida
de l'altre
costat
tu ets valenta
on els altres
veuen fons
tires amb força
sempre endavant
sotil combinat
d'alegria
amb maja
il·lusió
jo me patico
vull ser com tu
i una gran
no canvis mai
que les ganes
de mirar-te
no se m'acabin
mai
jo me patico
vull ser com tu
i una gran
no canvis mai
que les ganes
de mirar-te
no se m'acabin
és per què dius
que vols viure
feliç
sota l'ombra
d'un somrés
miràs la vida
de l'altre
costat
tu ets valenta
on els altres
tenen fons
tires amb força
sempre endavant
sotil combinat
d'alegria
amb maja
il·lusió
jo me patico
i sé com tu
i una gran
no canvis mai
que les ganes
de mirar-te
no se m'acabin
mai
jo me patico
i sé com tu
i una gran
no canvis mai
que les ganes
de mirar-te
no se m'acabin
de mirar-te
de mirar i
tràp cent
amigna
ben
de mirar-te
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!