que vulguin, que això genera nens que després, quan ja són adolescents i adults,
no saben assumir una crítica i que estan molt confosos,
perquè pensen que perquè els estimin els hi han de donar la raó.
Llavors qualsevol persona que no pensi igual que ells, és que no els estima.
Llavors estan confonent, també, llavors clar, aquí també és un límit a tenir en compte.
Bàsicament, el que hauríem de separar molt és el ser del nen i la conducta que fa el nen.
I són dues coses diferents. El ser jo l'estimo incondicionalment i en canvi hi ha conductes que no m'agraden.
I això és la clau que ha d'arribar al nen.
És el que ha de captar, no? Estem parlant de nens petits, és a dir, que encara que sembli que nois estan perceptius,
és a dir, que noten, encara que potser no acabin de comprendre, noten l'actitud del pare Vercells.
Jo diria que saben...
I tenteixen, a més a més, no? Proven de vegades fins on arriba, fins on poden arribar, no?
Si poden arribar una mica més enllà, posen a prou els pares, també, eh? Quan són petitons.
Per suposat. Això ja són els límits, no? És a dir, els nens necessiten límits.
Ara també hi ha un tipus de pare que pensa que els nens ho poden fer tot i que inclús és bo
que experimentin ells sols i que, bueno, ja se n'adonaran, no?
Però la veritat és que un nen petit necessita molt els límits, no?
Diríem que necessita els límits i la rutina, les dues coses.
De fet, ja des de ben petits és important que establim rutines, no?
Ja quan és un bebè que establim rutines de quan menja, de l'hora de dormir...
Al voltant dels sis mesos, que els nens ja comencen a dormir bastantes hores seguides a la nit,
ja comencen a captar també que hi ha unes hores de nit, unes hores de dia, unes hores que hi ha més soroll i unes hores que menys,
és molt important que ja fem, introduïm les cinc menjades, les hores de son, les hores de migdiada,
és a dir, que d'alguna manera fem tota una sèrie de rutines que van marcant al nen tota una limitació que és molt important per ell, no?
Diríem que la rutina diària pels nens és el que és les parets a la casa, no?
Diguem, perquè cap nen se sent còmode en una situació en la que no sap què esperarà, sense parets, no sap on està,
i la rutina dona una sensació de seguretat amb aquest nen i aquest sentit de seguretat i d'ordre és el que pot fer que després aparegui la llibertat.
Si no, els nens que no tenen límits van constantment provant i provant i provant fins on poden arribar,
però d'una manera que estan molt angoixats habitualment, perquè, clar, imaginem-nos nosaltres,
si no sapiguéssim què fer cada matí, ni on col·locar-nos, ni què hem de fer, ni si podem fer-ho o no podem fer-ho, no?
Diríem una mica a la deriva, eh?
Absolutament.
Tenim un correu electrònic de l'Alba i ja ens explica que va aconseguir que el seu nen, el seu nadó,
dormís al barçol, s'adormia a una hora determinada, el posaven a dormir cap a dos quarts de deu a la nit,
diu per un dia, estava a punt de complir dos anys, plorava molt de nit, el vam canviar de llit, el vam portar al nostre,
i des de llavors no hi ha manera que s'adormi a l'hora convinguda,
és a dir que va entendre, segons ens diu l'Alba, doncs això, que hi havia una altra realitat,
que era el llit dels papes, i que a partir d'aquí li costa moltíssim que s'adormi a l'hora convinguda,
la rutina que li havia establert durant, diu, cinc mesos.
Bé, aquí hauríem de veure, primer, no passa res perquè un dia,
perquè, a més, al voltant dels dos anys, dels dos, tres anys, poden aparèixer dos, tres, quatre anys,
poden aparèixer els terrors nocturs, a vegades, llavors,
d'alguna manera és normal que els nens a vegades s'aixequin,
o tinguin necessitat de cridar els pares, o que tinguin una nit dolenta.
La llum, no?, el voltant llum també.
Sí, però això fins a un punt és normal, no?
I fins a un punt no passa res perquè una nit, que el nen està neguitós,
tu el fiquis al llit.
El tema és què ha passat en la segona nit, no tant en la primera,
perquè el nen canvi, el nen intentarà provar.
I el tema no és que un dia puntual fem un canvi,
sinó que què passa el segon dia que ens demana aquest canvi?
I plora si no se li concedeix el canvi.
Clar, però llavors aquí és on hem de ficar els límits.
Una cosa és que aquell dia estava malalt, estava en por,
havia tingut un somni, un malson, havia tingut...
I fem aquell, però el nen ha de saber, i a més ho sap,
si l'hi expliquem, ell sap que aquell dia ha sigut una cosa extra.
El que passa és que el següent dia, ja ens està fent cuento,
llavors el següent dia ha de tornar al llit encara que plori.
No passa res perquè plorin.
De fet, que el nen plori, que el fet que el nen s'agafi una rabieta,
no deixa de ser, a veure, els nens, precisament cap a aquesta edat,
cap als dos anys i mig, cap als tres,
comencen a sentir que són personetes diferents als altres,
i comencen a posar els límits, a veure qui guanya,
a veure fins a on tenen poder ells.
I això fins i tot és sa.
El que passa és que hem de deixar clar que això és normal,
però que, i que fins i tot en algun moment dolent,
que el nen està malalt, que el nen té un malson,
que el nen... Li donarem una mica de marge.
Però que això no serà.
Llavors, l'Alba no és que el primer dia s'hagi equivocat,
sinó que segurament hauria de reflexionar què va fer el segon.
Que no va poder posar el límit, com havia fet els cinc mesos abans.
Què li va passar?
Això que has dit de les pors, has dit en alguna edat tan prematura,
ja tenen pors?
A vegades sí. Cada nen també té una mica un...
Un brem propi, eh?
Sí. I llavors, però cap als dos i mig, tres, quatre,
hi ha nens que són una mica abans, una mica després,
ja poden tenir una miqueta els terrors nocturns, no?
O malsons, o moments que el nen necessita que li diguem
que l'estimem, que l'abracem, que el toquem, que...
I, bueno, ho demana, d'alguna manera.
Els nens són molt més naturals en aquestes coses emocionals
i les demanen.
I abans, Josep, que has dit als nens, encara que no entenguin,
capten.
De fet, els nens, com que capten tota la part emocional
molt més que nosaltres,
entenen molt més que nosaltres.
És que a vegades se'ns escapa que és que nosaltres portem moltes disfresses
i llavors a vegades ens guiem només per el que diem.
Però els nens no es guien només per el que diem,
sinó per tota la comunicació no verbal.
I ells som molt més experts que nosaltres en això.
Són més emocionals que nosaltres.
Per suposat. Encara no han començat a tancar les emocions, no?
Encara estan en fase expansiva.
De fet, tots naixem amb aquesta possibilitat
i després és l'educació la que ens va tancant, no?
Fem perdre la innocència.
Bé, ho podem dir així.
Ho hem de recuperar de mica la innocència, eh?
Com ho fem per fer pujar l'autoestima a un nen?
Doncs a veure, pel tema de l'autoestima,
que a més és bàsic,
que a més la setmana passada que parlàvem de l'autoestima, no?
I hauríem de pensar, no?
Que ja es pot treballar des de ben petitons.
Com?
Primer, ser molt conscient que
quan li diem una cosa que el nen no fa bé,
li estem dient que no ha fet bé aquella conducta.
No que ell és dolent.
Que és el que parlàvem al principi.
Comencem, sí.
És molt important que el nen entengui
que no ens agrada una conducta d'ell,
però que a ell l'acceptem.
I que a ell l'estimem per ser ell.
Simplement.
Com a abraçades, petons, no?
També, no?
Això ho deu fer pujar l'autoestima, no?
O, bueno, per suposat.
Contacte, no?
Tot el contacte físic, el contacte emocional,
el contacte de tocar-los, de dir-los i que els estimem.
Que a més els nens és una època que també ho diuen molt.
T'ho diuen ells a tu, no?
O també hi ha qui diu que no li ha de fer petons
si no fa petons als nens.
Bé, si un no fa petons als nens,
que no esperi que els nens li facin a ell.
Això està clar.
Vull dir, aquí sí que hauríem de pensar que
els nens sortiran exactament com els pares els eduquin.
Si un pare no s'apropa al seu fill,
el pare no pot esperar,
un pare o una mare, eh?
No s'apropa al seu fill emocionalment,
difícilment el fill s'aproparà al pare.
I a més a més, a mesura que vagi fent-se més gran,
més s'allunyarà.
Ho dic perquè a vegades et trobes pares,
sobretot quan els fills ja són adolescents,
que, clar, esperen que els fills facin coses
que és que ells no han fet prèviament.
I el nen no ho pot fer.
No ho pot fer amb algú que no m'ho ha fet prèviament, no?
Que jo no he sentit que m'ha estimat incondicionalment
i a més m'ho ha dit.
Llavors, és important, no?,
que el nen també sàpiga que jo confio en ell
encara que s'equivoqui,
encara que no tot ho faci bé, d'acord?
Hem d'intentar que el nen busqui una millora
en les seves coses, en els seus aprenentatges.
Però, sobretot, que no busqui la perfecció.
I també hem de tenir present que nosaltres
no li transmetem que volem que siguin perfectes,
sinó que volem que sigui el millor que poden ser.
Perquè, si no, ja estan entrant en competició.
Ja li estem demanant que sigui d'una manera per estimar-los.
i estem condicionant aquesta autoestima.
Recordes que la setmana passada parlàvem
de l'autoestima condicionada i incondicional, no?
Llavors, aquest punt és molt important.
Si li diem, si al nen,
si li transmetem que l'estimem a través de la conducta,
és una estima condicionada.
Llavors, el nen comença a autovalorar-se a si mateix
a través del que fa bé i del que no fa bé,
no a través del que és o a través del que ell millora.
perquè sempre hi ha la comparació.
Hem d'enfocar el nen més en l'esforç que no pas en el resultat.
Que continuaria en la línia, no?
Hem de fer-li entendre al nen que que s'equivoqui
no és un fracàs, sinó que és una manera d'aprenentatge.
Això què és?
Això en realitat és la base de l'autoestima.
El que passa és que de l'autoestima dels nens i dels adults.
El que passa és que hem de transmetre això als adults
quan els nens són petits, als nets, no?
Si no, després ho podem fer, però dona bastanta més feina, no?
Després fer-ho d'adults.
Després hem de dir al nen,
o sigui, li hem de fer saber
que ell és vàlid a pesar de ser imperfecta.
Que, d'alguna manera, tothom és imperfecta
i que això no treu que no puguin ser vàlids
i que no puguin ser estimables.
En aquest apartat, és a dir,
parlar-hi de forma despectiva públicament
tampoc seria, diguéssim, un bon consell, no?
Doncs no, perquè això seria precisament
despreciar-lo, no?
Desvaloritzar-lo.
És a dir, allò que tots hem vist pel carrer,
d'anar a la família, els nens davant
i, a més del carrer, dir-li, arreprendre-li, dir-li, doncs, ruc
o, en fi, d'altres adjectius
no seria una bona manera, no?
Fixa't, quan diem ruc o qualsevol altre adjectiu
estem parlant de la personalitat global.
Llavors no li estem dient que aquella conducta no ens agrada,
li estem dient que ell no ens agrada.
És que això és...
I pensa que això que estem parlant de cara als nens
en realitat és de cara a tothom.
Perquè si jo li dic a la meva parella
o a un amic que és ruc
en lloc de dir-li que la conducta que he fet
a mi no m'agrada o que m'ha fet sentir malament
és bastant diferent, no?
Llavors és important
que el valorem
però que li marquem
que li marquem bé el límit
per dir-ho d'alguna manera.
Recordo el telèfon, per si vol fer alguna pregunta
al 977-24-4767
avui, per participar només
ja participeu a això, al Servei de la Redundància
en el sorteig de l'estrella de Minèdit.
977-24-4767
si ho deu trucar a ser ara, que s'acaba a l'hora.
Perdona, no li diré.
I, bueno, ja per últim seria
pensar, o sigui, ser conscient
que el nen és una cosa
i fa conductes concretes, no?
I llavors
perquè el nen pugui
tenir una autoestima alta
ha de sentir que ell
és important
encara que no faci conductes
adequades sempre.
i que aquestes conductes
a vegades són imperfectes
a vegades han de millorar
a vegades són equivocades
a vegades
però
sempre amb aquesta
amb aquesta distinció, no?
Que és
l'autoestima condicional
o incondicional
que parlava.
Tornant al que dèiem
dels pares
que hi hagi un criteri únic
és a dir, també és interessant
que hi hagi
una cimera periòdica
entre els pares
per posar-se d'acord
perquè no
arribi, diguéssim,
un fet concret
i les postures siguin
totalment
bé
que no vagin
de la mateixa línia, no?
Bé, jo penso que
realment els pares
haurien de parlar molt
de com volen educar
els seus fills
i de les decisions
que han d'anar aprenent
al dia a dia
perquè són moltes
les que has d'anar aprenent
que les parlin
que les parlin
i que arribin
a un acord
que no és
una de guanyar
i l'altra de perdre
o no és el que jo digui
perquè el meu és més
és millor
o perquè la meva família
s'ha fet així
i jo ho veig així
perquè així és com s'ha de fer
Però sempre hi ha un de més estricte
i un altre que menys
ho és menys, no?
estricte?
Sí, però sobretot
mira, encara que no ens posem
d'acord en tot
el nen no ha de saber
que no estem d'acord en tot
és a dir
és possible
que hi hagi alguna situació
que un dels pares
actuï d'una manera
que l'altre no estigui d'acord
el que diria és que mai
davant del nen
desautoritzeu
l'altre pare
mai
darrere
parleu
i arribeu en consens
per la pròxima vegada
que passi
que sigui
una cosa més suau
o que no es digui així
o que el que sigui
però mai davant
perquè el nen
si detecta
que els dos pares
estan
no sintonitzats
en això
ho utilitzarà
i ho utilitzarà
en negatiu
i això a més a més
genera un problema
de parella
a mig llarg plaç
que pot acabar
amb la parella
dóna per si
dóna de si el tema
de fet en podríem parlar
la setmana vinent
també
em sembla
perfecte
continuem la setmana que ve
Sònia Navarro
gràcies per acompanyar-nos
i fins dimarts vinent
vinga
fins dimarts
a les notícies
tornant de seguida
Catalunya informació
Bona tarda
són les 6 en punt
L'atur creix
de més de 800 persones
cada dia al novembre
a Catalunya
amb una xifra de barats
que s'acosta
als 400.000
el conjunt de l'estat
afecta gairebé
3 milions de persones
des dels sindicats
s'alerta
que un de cada 4 aturats
està en risc
d'exclusió social
El govern aprova
la reforma
del Codi Civil Català
sobre la família
on els drets dels fills
seran la prioritat
El nou text
obliga els pares
a dir als seus fills
si són adoptats
Llibertat provisional
per la mare del nen
que va morir diumenge
mentre estava sol
en l'incendi
d'un pis a Lloret de Mar
i per el company
sentimental de la dona
Tots dos estan acusats
d'homicidi imprudent
i abandonament de menors
Els ministres d'Economia
de la Unió Europea
acorden reforçar
els mecanismes
per garantir
la solvència
dels bancs
i de les companyies
d'assegurances
Els 27
aproven limitar
les inversions
en productes del risc
i la quantitat
de diners
que les entitats
es poden prestar
Els opositors tailandesos
aixecaran el bloqueig
dels aeroports
després que el Tribunal Constitucional
ha tombat el govern
per frau electoral
Gairebé la meitat
dels espanyols
atrevats a Bangkok
tornen amb els primers avions
no liegejats
pel govern central
Nokia presenta
de sorpresa
el congrés
que fa a Barcelona
el model N97
cridat a ser
el competidor directe
del popular
iPhone d'Apple
els dispositius
d'aquest mòbil
el converteixen
en un autèntic
geny multimèdia tàctil
amb una capacitat
de memòria
de 48 gigabatts
L'oposició
a l'Ajuntament de Barcelona
critica durament
la pujada de tarifes
en els transports
metropolitans
i afirma
que penalitzen
l'usuari habitual
d'aquest servei
YouTube
formarà
la seva pròpia
orquestra sinfònica
el projecte
que s'ha llançat
a través de la xarxa
vol reunir músics
de tot el món
siguin principiants
o professionals
perquè puguin
compartir coneixements
en una iniciativa única
ara passen
dos minuts
de les 6
connexió
amb l'equip viari
endavant
doncs entre d'altres
destaquem una autopista
del Vallès
amb aturades intermitents
entre Ripollet
i el Nus de la Trinitat
sentit sud
d'entrada a Barcelona
la B30 segueix
igualment carregada
a Barberà
cap a Martorell
i també a Cerdanyola
cap a Girona
a la B23
les retencions
són esplugues
d'entrada a Barcelona
per la Diagonal
i a Barcelona Ciutat
a la Ronda de Dalt
hi trobem aturades intermitents
des d'esplugues
fins a Vallllaure
en sentit Besòs
Catalunya Informació
titulars d'esports
aquest vespre
arriba a Barcelona
el nou tècnic de l'Espanyol
José Manuel Esnalmaner
que demà serà presentat
i debutarà diumenge
al Camp del Betis
el jugador de Madrid
d'Irra
serà baixa
per jugar al Camp Nou
contra el Barça
el 13 de desembre
se l'ha agionat aquest matí
el genoll dret
i haurà de passar
pel quiròfan
al Clàssic del Camp Nou
per cert
el xiularà
l'àrbitre andalús
Medina Cantalejo
aquest vespre
la Lliga Zobal
d'Hèrbi català
entre el Frequim Granollers
i el Barça Borges
a la capital
del Vallès Oriental
i el rus germà
Escoriguin
sots campió del món
als 50 quilòmetres marxa
al Mundial de París 2003
amb hora dels 45 anys
per culpa d'un infart
segons ha comunicat
la Federació Russa
de l'Atisme
Escoriguin
va donar positiu
al Mundial de Sevilla
d'Al 99
després de guanyar l'or
i va ser suspès
fins al 2002
pel que fa el temps
el dia s'acabarà tranquil
amb el cel poc ennubolat
per bé que demà
un front poc actiu
ens portarà núvols
i precipitacions febles
més probables
cap al terç oest
del país
i als Pirineus
la nit serà freda
demà a la Cota de Neus
s'anirà situant
al voltant dels 800-900 metres
amb el pas de les Hores
encara que es quedarà
al voltant dels 500 metres
el Pirineu de Lleida
les 6 de la tarda
i gairebé 4 minuts
Ja Tardes
Les Tardes
de Tarragona Ràdio
Segona hora del Ja Tardes
amb el Pep Sonyer
que estava acabant
d'acomiadar la Sònia Navarro
un també interessantíssim
el d'avui
i que donarà
per donar a sí
perquè clar
es pot aportar
des de molts punts de vista
parlar dels nens més petitons
però també podem avançar
una mica més
o parlar de la salut
de la ciència
per exemple
que també n'hi do
a nivell psicològic
presenten les seves complexitats
seguim endavant
amb el programa
però i això és el dia