Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libre.
Avui visitem l'Espluga de Francolí,
un poble de prop de 3.900 habitants a la Conca de Barberà.
L'Espluga de Francolí és el poble de la demarcació
amb més museus per càpita i també el dels Carquinyolis.
De la variada oferta que ens ofereix el municipi
destaca la cova museu de la Fa Major,
una cova museu que ens permet fer un recorregut d'uns 500 metres
per l'interior de la cavitat amb museïtzat.
És, de fet, una de les set coves més llarges del món,
formades en conglomerat i una de les poques
que s'estén en gran part pel subsol del cas Corbà.
Amb 3.590 metres de corredors descoberts fins ara,
és ben palesa l'activitat humana
que des de temps prehistòrics allà ha sido a terme.
A Bola també podem visitar el Museu de la Vida Rural,
un museu dedicat a la pagesia, a la llar, als costums familiars
i també als oficis tradicionals de casa nostra.
Però cal tenir en compte que visitem un poble aminentment vinícola.
No ens podíem deixar la visita al Museu del Vi
i, de retruc, al Celler Modernista.
Al cap de setmana s'hi fan visites guiades
per poder conèixer el procés de cultiu i elaboració del vi
situat als antics cups del Celler Modernista.
També cal visitar la Font Major,
que ens considera el lloc de naixement del riu Francolí.
Formata per un antic rentador,
hi trobareu també la Font òbviament i també la Mare de Déu de la Font Major.
També cal adorar-se la Font Baixa, construïda l'any 1852.
Està formada per 14 canyelles que formen el nom del poble.
A l'Espluga s'hi pot arribar per dos camins,
des de Valls i des d'Arreus.
Si hi aneu des d'Arreus, heu de seguir la carretera fins a Montblanc.
Si ho feu des de Valls, us caldrà passar pel Col de Lilla.
O en tots dos casos, però, un cop arribats a la Vila Ducal,
només cal fer un parell de quilòmetres en direcció a Lleida
i trobareu un trencat per anar a l'Espluga.
També s'hi pot arribar des de Prades.
Bé, l'Espluga té una llarga tradició turística
i jo destacaria la cova al museu,
que és una cova amb un accés molt fàcil, a peu plau,
i té uns 700-800 metres de recorregut,
però absolutament plana i és difícil sense barreres arquitectòniques
i que està musealitzada d'acord amb la vida que allí havia hagut,
que tècnicament està estudiada per estudis d'època del Neolític
i del Periolític i està musealitzada com a tal cova.
Després hi hauria la Cooperativa Agrícola,
que és un edifici modernista de l'equitecte Domènec i Roura,
que és el fill del Domènec i Montaner,
que és que va fer els planos, però l'obra la va executar el Domènec i Roura,
i després el Museu de la Vida Rural,
que és una obra de la Fundació Lluís Carulla,
en la qual es pot fer una visió de tot el que és l'àmbit del món rural,
que és el que estem inserits nosaltres com a comarca.
El més destacat.
A veure, el lloc que l'Espluga que té des del punt de vista
més transcendència que home és la cova Museu de la Palma, això.
Els nostres serveis.
L'Espluga, com deia, és un municipi turístic,
per tant té serveis des del punt de vista gastronòmic
i d'allotjament,
vull dir, tant en el propi nucli de l'Espluga,
hi ha l'estat del Senglar, la fonda del Cid Francolí,
hi ha altres restaurants, doncs, tipus fonda i tipus restaurant petit,
i també el nucli de les Masies, que està tocant de Poblet,
també hi ha una casa de colònies molt important,
l'English Summer,
després hi ha un balneari, que també té possibilitats,
i un hotelet d'aquests de Mancant, que en diuen,
que també està molt bé,
per tant, hi ha una oferta gastronòmica
i d'allotjament suficient
per poder venir i disfrutar del nostre entorn.
El més típic de casa nostra.
A veure, sens dubte,
el que identifica l'Espluga
des del punt de vista de souvenir
és el carquinyoli, no?
El carquinyoli és l'Espluga
i també els banos,
però el carquinyoli i el banos
són els dos productes més típics,
el més conegut,
tot el més el carquinyoli.
La gorra mosca és una barretina catalana,
però que, a més de ser vermella,
com és normalment,
és de color morat,
i llavors és una gorra típica
de determinats indrets.
Ja l'Espluga,
doncs la gent gran portava,
a més de portar barretina vermella,
portava gorres mosques,
que a més és bastant grossa,
i es doblega cap a un costat
i hi ha algunes fotografies d'avis
que ens en porten
i l'any passat es va fer
una festa que fan la gent jove,
que en diuen les orelles guerriades,
però es va fer com a tema central de la festa
el tema de les gorres mosques,
en aquest sentit,
d'una característica folclòrica
de la gent gran de l'Espluga
de principis de segle.
La festa, les fires.
Bé, l'Espluga,
comencem al principi de l'any,
tenim la fira de Sant Vicenç,
que és el quart diumenge,
el quart diumenge,
el quart diumenge,
cap de setmana del mes de gener,
és una fira basada,
sobretot,
el seu origen era agrícola,
però en què comença a convertir-la
és amb una fira d'artesania.
Després tenim la fira del Carquinyoli,
que la fem al maig,
en la qual el que fem
és donar rellevància
al nostre producte típic,
com us deia,
el Carquinyoli.
Després vindrà la festa major,
que és el quart diumenge
del mes de juliol.
Després vindrà la festa a l'Abrema,
que és a finals d'agost,
que és una festa d'àmbit comarcal
al voltant del món del vi.
I després,
a final d'any,
hi ha la festa de l'oli,
concretament el dia 8 de desembre,
per tant,
és la que tenim més propera,
que és la festa de l'oli,
on,
doncs,
de la dimensió ciurana,
que és la que nosaltres estem,
doncs,
també fem,
el dia 8,
fem tot un seguit actes,
un esmorrar popular,
tastar oli,
una sèrie d'unes xerrades
vinculades a aquest tema
i un concurs,
concurs d'arioli,
dintre tots al voltant
del món de l'oli,
que té molts productors a l'espluga
i en aquest moment
és un producte agrícola
que,
entre els que tenim,
potser és el que econòmicament
en aquest moment
té més bon preu,
no?
A veure,
nosaltres el que hem fet
és recuperar tot el folclore popular,
en aquest moment
el que té potser més força
en aquest sentit
és els gegants prehistòrics,
que no n'hi ha gaires
arreu del territori,
nosaltres,
amb motiu de les coves,
que com us deia,
estan lligades al neolític
i al paleolític,
doncs,
vam fer una nova parella de gegants,
en el que representen
una parella de gegants neolítics,
no?
Vull dir,
un algorc i l'esplug,
que són,
doncs,
una parella
que porten,
doncs,
una criatura en braços
que representen
dues persones
de l'època
del neolític,
no?
i estan caracteritzades
i que han tingut molt d'èxit
i en aquest moment
surten dins
del que és
el seguici popular.
Jo,
sí que ha de destacar
alguna cosa,
aquesta seria,
a més destacada en altres,
com una singularitat
de les poques,
tot allò vinculat
al món del Carquinyó,
les poques,
cinc vestitjaries,
per tant,
és un treu important,
d'aquí la fira aquesta,
que ja és la sisena edició
que la fem,
i després també
tot allò vinculat
a la prehistòria,
no?
Tenim,
estem per la tercera fira
de la prehistòria,
tot i que l'hem passat,
no l'hem fet
per polènes tècnics,
però també és un tema
que és important.
Tot el que nosaltres
envoltem molt
cap a tot el que és
aquest turisme
lligat
a les nostres característiques,
principalment la cova.
La crida.
Bé,
les progrènes,
com us deia,
al principi,
té una llarga tradició
turística,
té un entorn natural
privilegiat,
el peu de Poblet
i el bosque de Poblet
i les muntanyes de Prades,
i amb,
doncs,
bé,
i ara,
doncs,
amb la proximitat
de la fira
de l'oli,
que com us deia,
serà el dia 8
de desembre,
el dia de l'Immaculada,
convideu d'aquella gent
que vulgui venir
a gaudir
d'un rap popular
que fem,
d'aquests concursos,
d'un concurs de,
si es volen pujar
una mà de morter,
doncs,
els deixarem fer
a l'oli,
si no la pugen,
també ho podran fer
a l'oli,
fer a veure
qui és el que el fa
més ben lligat
i amb més bon gust,
i podré participar
d'aquests actes
que són,
bàsicament,
tot el matí,
al voltant del món de l'oli,
que és un món
que ja sabeu
que té molta dreixió
a les nostres terres
i que és un producte
d'altíssima qualitat
gastronòmica
i del que val la pena
que ens siguem disfrutant.
Pobles del Camp de Tarragona
i les Terres de Libra.