Manel, Jordi, bona tarda.
Què tal? Com estem?
Bona tarda.
Us heu engordit una miqueta, no?
Engordit.
Engordit, ja parles com jo.
Sí, jo no m'he dit, tu estàs parlant de res de l'hebre, ja.
I què us ha passat? Que tal, la mona? Era bona?
Bé, sí.
Era mona, no, la mona?
Sí, sí, sí. Jo 3 quilos.
La mona no, m'he engordat 3 quilos.
Jo tinc un enemic comú de molta altra gent, que és la bàscula.
Ja no m'apropo a ella i ja no em molesta bé.
A veure, que la nostra audiència tampoc pensi que...
A veure, som nois que no estem gens malament, no?
Home, la base ja no era gaire bona, llavors...
Millor, millor no esteu.
A tu t'han sentat molt bé les vacances, no?
Sí, eh?
Ja ho veig.
Jo tenia, faig broma, tenia moltes ganes que tornéssim.
Sí, sí, ara.
Jo i l'audiència.
Sí, sí.
Audiència.
L'audiència, en singular.
Audiència.
Hola, audiència.
Hola.
És una senyora que diu audiència que ens escolta.
No, en sèrio.
Heu pogut descansar? Us heu desintoxicat? Us heu passat bé?
Molt bé.
Sí, sobretot m'he desintoxicat.
De l'estrès laboral.
10 dies de vacances.
Són 10 dies de vacances.
Jo pensava que avui farem el programa Menjant Mona.
No, és que no és l'any internacional de la Mona.
Val.
No, ja n'hi queda poca de Mona.
I a més, avui ja he començat dieta, jo.
He començat una dieta estricta, o sigui que...
En sèrio, Manel, de veritat?
Sí, de veritat, de veritat.
S'ha de purgar tot el pecat que hi ha.
Home, per això era la setmana Santa.
I Andalusia es menja molt bé.
Molt de fato, molt de fato.
I es pica molt.
Ara una canyeta...
Un dia us explicaré sobre la manteca colora.
Ja, doncs.
La manteca colora.
Sí, sí.
Bueno, i què ens heu d'explicar avui?
Molt bé, benvinguts al No vinguis a mi història.
Avui parlarem de coses d'allà baix, d'Andalusia.
Sí, perdona, perdona.
Parlen jo, sisplau.
Perdona, perdona.
És que s'ho oblidat.
Senyor Jordi.
Si el senyor Manel m'ho permet, benvinguts al No vinguis a mi història,
al programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
No vinguis a mi història, aquesta setmana...
Inicem el programa amb una efemèride que el Manel no m'ha volgut xivar,
però és indiferent perquè la sabreu tot seguit.
Una frase qualsevol de Pitàgores,
el nostre monogràfic dedicat a la figura de Ramon I.
Curiositats de la història, avui fa 100 anys a Tarragona
i, com és habitual, també notícies.
I, com no és habitual, avui no parlarem de cap llibre.
Efemèrides.
Però que no la dic jo sempre a l'efemèride.
I com que...
Mireu...
I no és habitual, avui no hi ha efemèride, tampoc.
Seu que us explico una cosa.
A vegades tinc lapsos.
És una cosa que m'ha passat sempre.
No és d'ara, no és de la vellés ni res.
És que tinc lapsos.
Tranquil, Pere.
I avui jo estava molt emocionat amb el senyor Bderramán i tal,
i ara quan has dit tu,
i tot seguit el Manel no m'ha dit l'efemèride,
i he pensat, clar que no l'hi he dit perquè...
Perquè no n'hi ha.
No n'hi has pensat?
No, però 26 de març, què va passar amb 26 de març?
Tu saps alguna cosa?
26 de març, és que així de memòria,
jo no tinc alxivat.
Ara quan marxeu, ja quan marxeu ja ho buscaré,
i ja ho diré a l'audiència,
que no ens quedin moltes coses, segur.
Quin programa?
No, avui seré un programa...
No hi ha llibre, mare de Déu.
Tranquil, que parlarem molt del senyor Bderramán.
Però benvinguts, passeu, passeu al neve.
Una frase qualsevol.
El filòsof sempre va a peu.
Prefereix el bastó de l'experiència al ràpid carro de la fortuna.
Frase signada, en aquest cas, per Pitàgores,
nascut a Samos aproximadament al voltant dels 580 abans de Crist,
i mort a Metapont, a la Magna Grècia, al 497 abans de Crist.
Filòsof i matemàtic grec,
fundador de l'escola político-religiosa que porta el seu nom,
a Crotona va fundar una comunitat ascètica
centrada en l'estudi de les matemàtiques
i activa en els afers polítics de la ciutat.
També formula la doctrina de la immortalitat
i la transmigració de les ànimes
i la idea aconsegüent que el cos és una mena de pressó o tomba de l'ànima,
la idea de la repetició cíclica dels fets i esdeveniments
i, sobretot, la consideració de la matemàtica
com a realitat última de l'univers
i com a instrument de purificació de l'ànima.
També semblen seves diversos anunciats matemàtics,
com, per exemple, el teorema que porta el seu nom,
però avui recordem aquesta cita.
El filòsof sempre va a peu.
Prefereix el bastó de l'experiència,
el ràpid carro de la fortuna.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Abdarramant primer.
Hem estat a vacances, eh, Manel?
Sí.
Es nota.
I sabeu per què es deia primer?
Per què?
Ostres, no pot ser.
Mireu, este senyor en realitat se deia
Abdarramant Ibn Muawiyah Ibn Isham Ibn Abdal-Malik.
en un nom tan llarg
que, evidentment, no podia passar a la història
perquè no cauria als llibres d'història.
Llavors li van posar simplement Abdarramant primer.
A part perquè també era el primer
que es deia Abdarramant dels emirs de Còrdoba.
És que, a veure, és tan lògic.
En realitat, això té l'altre sobrenom, no?
Sí, també se'l coneixia com a Aldahil,
també és més curtet, que volia l'emigrat.
Sí, i per quina raó?
Perquè a aquest senyor les va passar
Canutes, per no dir una altra cosa...
Els Omeyes.
Els Omeyes en general.
Bé, la família ho va passar pitjor.
Sí, en front dels Saba, Sides...
Mireu, els Omeyes eren la dinastia
que manava tot l'imperi àrab
que s'havia creat a partir de la mort de Mahoma
des d'aproximadament l'any 65, crec que és,
que era la dinastia dominant.
Tot i que hi havia diferents fraccions enfrontades.
Aquella lluita de sunnis i xiïs
que podeu veure avui en dia a l'Iraq,
com una notícia que encara provoca molts morts,
doncs ja existia a finals del segle VII i del segle VIII.
Què va passar?
Doncs que cap a l'any 740
el califat Omeya estava molt debilitat
i l'any 749
una nova dinastia
els farà fora del poder.
Com tu diies, Jordi, els abàcides, no?
Sí, sí.
Que, curiosament, portaven estandards negres
enfront dels estandards blancs dels Omeyes.
I què van fer els abàcides?
Què fas quan destrones a un rei?
Doncs no és lògic.
Eliminar-ne.
Eliminar.
A part del rei o part de la figura principal,
a tota la família perquè ningú te pugui
vindre després a tocar les pissigolles.
I això és el que van fer.
Matar, exterminar completament
la família dels Omeyes,
però va haver-hi un personatge
que és el nostre Abderraman primer
que es va aconseguir escapar.
Abderraman era
nen d'Abdelmelí,
que era el dècim califat Omeya
i fill del príncep Muawiyah
i d'una concubina ver-e-ver
d'una tribu
de l'actual Marroc.
Quan hi va haver-hi la matança
diversos dels Omeyes van fugir a Egipte
però després els nous governants
van dir que se'ls perdonaria la vida
i van tornar i van aprofitar
per acabar-los d'exterminar.
En el cas d'Abderraman,
ell mateix ens explica
com va ser aquesta fugida
que realment va ser molt traumàtica.
De repente, oímos el ruïdo de la caballeria
que se acercaba a la alquería.
Oímos a pie, a todo correr,
pero fuimos descubiertos.
Entonces procuramos ganarles la delantera
y habiendo logrado llegar
antes que ellos al río,
nos arrojamos a él.
Cuando llegaron a la orilla
comenzaron a gritarnos
¡Volved!
¡Nada tenéis que temer!
Yo, sin embargo,
nadaba y nadaba también mi hermano,
a quien, a poco a poco,
trecho dejé atrás.
Volví hacia él
al llegar a la mitad del río,
pero ¡ay Dios!
al oír aquellas palabras de paz
había vuelto apresuradamente
por miedo de ahogarse
corriendo así a la muerte.
Yo seguí hasta pasar el río.
Los abasíes
cogieron al muchacho
y le cortaron la cabeza
ante mi vista.
Tenía 13 años.
Yo enseguida
me alejé.
O sigui,
com veus,
les coses
anaven en serio.
I el senyor Abderraman
va anar fugint,
fugint, fugint
i perseguint-lo.
Devia estar l'home
ja molt cansat de tot,
però al final
se va refugiar
al nord d'Àfrica
a la tribu
de la seva mare,
d'aquella
concubina
que havíem dit
Bereber.
I allí va començar
a fer
contactes.
No anava sol
a Àfrica,
sinó anava
en una sèrie
d'acompanyar
persones de confiança
i va començar
a...
De pensar que era príncep,
ja, no?
Sí.
Va començar
a estendre
els tentacles,
a tantejar
a veure
on podria sentar-se
i el millor lloc
era l'Espanya
que havien,
la Hispània
que havien conquerit
feia...
no arribava 50 anys,
els àrabs
i on hi havia
una situació
bastant d'anarquia.
Hi havia
un emir,
Yusuf,
però que era molt dèbil
i que
hi havia
una sèrie
tensions
entre àrabs,
bereberes
i reinava
en una situació
bastant anàrquica
i va veure
la situació
dient
per a
poder-se
fer
en el poder.
Així,
a Ceuta
va arribar
l'any 755
i després
de haver tantejat
la situació
a Hispània,
va desembarcar
a prop
de Nerja
a Vitrut
Rihanna,
l'actual
platja
burriana,
com dic
a Nerja
a l'est
de Màlaga,
al setembre
de l'any
755.
i l'emir
que hi havia
d'Hispània,
Josep,
va començar
negociacions
ràpidament
en ell
i li va oferir
a Abderramán
matrimoni
amb una de les
seues filles
i terres.
Però això
era molt
menys
del que
el príncipe
Omey
esperava
aconseguir.
Tot i que,
donat que la
seva situació
era evidentment
molt precària,
possiblement
ho hagués
acceptat
si no
hagués sigut
per una
d'aquelles
casualitats
que a vegades
passen
i que
canvien
el curs
de la història.
i és que
quan un dels
missatgers
de l'emir
Josep
es va presentar
davant
d'Abderramán,
este senyor,
este missatger,
va ultratjar
el príncipe Omey
rient-se
d'un dels
leals,
dels seus
acompanyants
leals
que l'acompanyaven
que no sabia
escriure bé
l'àrab.
Sembrava bé
que se van
barallar
i van arribar
a haver-hi
sang.
I per això
Abdèramán
no va acceptar
la proposta
que li feien
de matrimoni.
Entens?
Ah, mira.
Sí.
Anem en un moment
allò, bueno,
no tinc res a fer,
ho acceptaré,
vale,
però per este pique
que van tindre
en el missatge
que devia ser
un bronques,
un pique
tonto
l'altre va dir,
ah sí,
doncs no,
ara no ho vull
i el que vull jo
és fer-me
l'emirat
d'aquí,
d'esta part.
Llavors,
s'inicia una guerra.
S'inicia una guerra
la qual
Abdèramán
en principi
no tenia massa
o tenia
ales de pedra
perquè no
havia arribat sol,
però tot i això
aconsegueix
que els recolzen
tropes síries,
llemeníes
i bereberes
i fa una campanya
per la vall
del Guadalquivir
que acaba el 16 de maig
derrotant
l'emir Josef
a les afores
de Còrdoba.
La situació
d'Abdèramán
al principi
com dic
era molt precària
ja que
se veu que ell
era l'únic
que muntava
un bon cavall
de guerra,
no tenien bandera
i va entendre
que improvisar-ne una
amb un turban verd
i una llança
i precisament això
és per on
se va convertir
després a la bandera
dels homèries espanyols,
un turban
i una llança.
I llavors
què va fer?
Doncs se va proclamar
a l'emir
i es va proclamar
independent
o va proclamar
a l'Andalus
independent
del que era
el gran imperi
musulmà
que s'havia estès
des de l'India.
Així,
d'Abdèramán
primer és el primer
emir independent
de Còrdoba
a partir de l'any
756.
A partir de l'any
abans
era un emirat
independent
de Damasc,
no?
Exacte.
De Damasc
i els abascides
ja van passar
a la capital a Bagdad.
Sí.
O sigui,
llavors va passar
a ser la capital
a Bagdad
però no van arribar
a fer una declaració
formal
de dir
som independents
però
de fet
ho eren.
Es trenquen relacions
i a més a més
hem de pensar
que els que estaven
a Bagdad
eren els que havien assassinat
a la seva família
com que l'odi
tenia que ser
bastant
bastant gran.
No va tindre fàcil
va arreglar
durant 32 anys
que són
bastants anys
però
va tindre que lluitar
moltíssim
perquè
aquell estat d'anarquia
que hi havia
a la península
ibèrica
les lluites
els piques
entre àrabs
i bereberes
s'anessin
acabant
i va tindre
que fer front
a moltes
rebel·lions.
Per exemple
l'any 759
de més 3 anys
de la seva victòria
de la seva
proclamació
com a emir
va aplastar
una rebel·lió
encapçalada
per Yusuf
per l'antic emir
i evidentment
li va acabar
tallant el cap.
l'any 163
també va tindre
que lluitar
a les mateixes
portes de Còrdoba
contra els rebels
que actuaven
pagats
pels abacides
o sigui
els abacides
van intentar
recuperar
el poder
i
Jaraman
els va guanyar
i els capdills
els va tallar
el cap
els va ficar
en sal
i en el camp fort
i els va enviar
al califà de Bagdad
dient-li
deixem en pau
que si no
era una pràctica
comú
no?
Sí
de fet
és millor
tallar el cap
que no tallar
una persona
per la cintura
potser
però a banda
dels enemics
de la mateixa religió
de l'islam
també tenien enemics cristians
a l'època
a banda
que estaven molt fragmentats
els cristians
eren quatre penjats
que hi havia al nord
i que ell
els va exigir
tribut
per exemple
el reine Astur
que hi havia al nord
tot i que
se van expandir
una mica
però
va
immediatament
va
exigir-los
tribut
i van tindre
que pagar
també es va enfrontar
va haver-hi una rebel·lió
i va vindre
el senyor
Carle Magne
tot i que no
va haver-hi un enfrontament
directe
a Carle Magne
el que el van derrotar
abans
els bascos
en la seva retirada
i va ser un home
que diuen
que era bastant
permissiu
en les diferents religions
recordem que hi havia
els mosàrabs
que eren
cristians
que
que existien
o sigui
que continuaven
practicant
la seva religió
baix del seu mandat
els jueus
també
també hi havia
els moladis
que eren els cristians
que s'havien convertit
a
l'islam
el que sempre s'ha dit
certa tolerància
no durant tot
a l'Àndalus
que és de convivencia
entre les tres religions
que no es dona
durant
crec que són vuit segles
però que hi ha períodes
que sí
que hi ha certa tolerància
entre les tres religions
per exemple
a Córdoba
hi ha un bisbe cristià
sí
o sigui
no és que fos
la religió
fos
completament
prohibida
la religió cristiana
com se podria pensar
de totes maneres
l'any 785
destruís
la basílica principal
de Córdoba
basílica dedicada
a Sant Vicent
i endivineu
què va fer
al damunt
la mesquita
sí senyor
la mesquita
la va començar
no el que es veu ara
sinó una part
molt petita
la primera fase
posteriorment
l'home va tindre
tres fills legítims
que pretenien succeir
que era en Suleiman
Ixam
i al Montsir
i sabeu
per què ens va decantar
o com va dir
a veure
qui és
el que em succeirà
doncs
seguint una antiga
tradició oriental
de tallar caps
va dir
els tallo el cap
i el que s'obrevisqui
no
el que més s'hi sembla
és en ell
en sèrio
sí
sabeu que era una tradició
quan teníem
diversos fills
no devia ser primogènit
suposo
sinó
perquè potser
dubtaven
de la fidelitat
de la concubina
potser
llavors el que ve
em diu
mira
aquest és igual
que jo
encara que fos un capull
o un inútil
un negat
per la política
però
però era que ell
així anaven les coses
després
i va escollir
Issam
precisament
per això
però la resta
de candidats
van acceptar-ho
sense
sense protestes
o hi va haver rebel·lions
no
crec que sí
crec que no van haver-hi
rebel·lions
però de totes maneres
no n'estic segur
del tot
de totes maneres
perquè us fésseu
una idea
de com era
aquest Abderraman
us penseu
un senyor
baixet
gordet
i moreno
de pell fosca
no
doncs no
no era així
les cròniques
molt descriuen
de la següent manera
Abderraman
Abderraman
era alto
y delgado
rubio
y con poco pelo
en las mejillas
tenía un lunar
en la cara
y era tuerto
llevaba dos trenzas
o dos bandas sujetas
al pelo
vestía de blanco
y usaba turbante
era elocuente
gran orador
buen poeta
y pluma fácil
actuaba en política
con prudencia
y tino
en un constante
tira y afloja
porque era muy precavido
y reservado
era osado
y resuelto
pues no vacilaba
en ir al encuentro
de sus enemigos
incansable
e inquieto
visitaba
a los enfermos
asistía
a los entierros
y rezaba
con la gente
los viernes
y fiestas canónicas
presidía
las procesiones
derogativas
de lluvia
llorando
implorando
a Dios
por su coraje
se le llamó
el sacre
de Kirish
y se le comparó
con el segundo califa
basí al Mansur
dejó al morir
once varones
y nueve hembras
o sea que era
un buen semental
y no es dedicaba
només
a tallar caps
no
el seu poder
no es basaba
només en la por
no
això també
era una part més
era una part més
i aquí es va quedar
l'empremta
dels homelles
hasta l'any
1031
va durar
este
primer mirat
después a partir
de l'any 929
sí que trenquen
completament
les relacions
en Orient
i abderramant
tercera es proclamar
califa
o sigui cap
no només polític
sinó també cap religió
perquè un mirat
és una província
sí
un mirat és una província
califat seria això
el rei
i el que seria
el nostre papa
per entendre'n
d'alguna manera
i això va dir
com va durar
hasta l'any
1031
en què se va fer
per la guerra
civil
de Còrdoba
però això ja és
una altra història
no em vinguis
amb històries
curiositats
què faríeu
com us ficaríeu
si d'un dia per un altre
es prohibissin
prendre cafè
jo fatal
fatal
tu fatal
fatal
dic què em preguntaràs
ja t'estàs ficant
per les parets
fatal
impossible
malta
o alguna cosa
tu buscaries solucions
jo crec que buscant substituts
però passaria molt malament
tu tallaries caps
jo tallaria caps directament
doncs bé
doncs el cafè
va
una beguda
que habitualment
prenem
simplement
no perquè
estem enganxats
a ell
o simplement
per mantenir-lo d'experts
tot i que després
acabem dormint
la mitjada
i a les nits
per cert Jordi
véns a fer un cafè
després
com vas de temps?
tot el temps
del món per tu
hòstia
doncs
el cafè
vinga
Manel
va estar prohibit a Rússia
al segle XIX
amb penes de tortura
i mutilació
el consumidor de cafè
era castigat
tallant-li
el nas
o les orelles
per què?
no li tallaven el cap
no ho sabem
però
era una beguda
com associada
al diable
al cafè
però
quan va arribar a Europa?
no és l'única
prohibició
del cafè
la primera
va succeir
l'any 1511
quan el sultà
Caer Bey
va ordenar
destruir el producte
i tancar tots els cafès
a més
qualsevol que fos
descobert
consumint cafè
el cafè
rebia com a càstig
una pallissa
i si aquest requeia
se la introduïa
en una bolsa de cuir
i se'l llençava
al mar
directament?
directament
quins càstigs més sabers
no?
això al segle XV o XVI
has dit?
el XVI
1511
segle XVI
home
jo l'he d'anar a fer un cafè
si vols ho retiro
anem a fer un te
doncs no ho sé
haurem de mirar
si està prohibit
avui fa 100 anys
a Tarragona
1908
continuo repetint
i reiterant
que era un any
aburrit


tu pots saludar algú
i fas
collons
m'he trobat amb fulanito
això són els breus
avui en dia
també hi ha breus
però breus breus
però este és molt dur
i després també diu
col motivo de ser mañana
el cumpleaños
de la esposa
del teniente coronel
del regimiento de Luchana
don Leocadio Villasevil
és esperado en esta
el hijo
en esta
su hijo
don Luis
procedente de l'Ens de Mar
con tal motivo
deseamos a dicha senyora
toda clase de felicidades
o sigui
és el cumpleaños
de la dona
del tenient coronel
del regiment militar
que hi havia a la ciutat
i ve el fill
i és una altra notícia
és que això desespera
és que no hi ha res millor
bueno
sí
un anunci
sí
a més un anunci
amb tecnologia gràfica
com ho diríem això
en tres dimensions
en tres dimensions
sí
mira
cuando quiera usted píldoras
tome las de brandred
puramente vegetales
siempre eficaces
curan el estreñimiento crónico
però no només això
las píldoras de brandred
purifican la sangre
activan la digestión
y limpian el estómago
y los intestinos
estimulan el hígado
y arrojan del sistema
la bilis
y demás secreciones viciadas
es una medicina
que regula
purifica
y fortalece el sistema
para el estreñimiento
vaído
vaído
somnolencia
lengua
sucia
aliento
fétido
dolor
de estómago
indigestión
dispepsia
mal de hígado
en fin
y los desarreglos
que dimanen
de la impureza
de la sangre
no tienen igual
de venta
en las boticas
del mundo entero
a tot arreu
venien
a la caixa
ens diu
que n'hi van
40 de píndoles
i llavors
fa molta gràcia
perquè
això està com
ha enmarcat
aquest anunci
i a l'extrem dret
doncs hi ha
la figura
d'una dona
estupendament
del segle passat
que s'està llançant
una píndola a la boca
o sigui
té la mà estesa
la píndola
està al mig
i la seva cara
a l'altre costat
la píndola està al mig
com a volant
i hi posa
hacer que
el grabado
a los ojos
y verá usted
la píndola
la píldora
entrará en la boca
i realment
clar
quan t'apropes
jo ho he fet
sí
jo te m'ho he fet
quan apropes
el paper
als ulls
clar
veus la píndola
a dins
és mono
és mono
no m'ensenya
aquestes coses
ho està provant
el Jordi
ara dirà
qui no ho veu
el Jordi Portaulleres
no però a prop a tu
no és el moviment
és quan ho tinguis a prop
sí
potser no tan a prop
Jordi
jo no ho veig
passa les notícies
que avui tenim una notícia
bomba i molt important
bomba
però no tenim patrocinador avui
ai ai ai
espereu
espereu
píndoles brandrez
patrocina
no en vinguis amb històries
notícies
ai
què em diràs ara
què passa
avui només porto
una notícia
però que
Déu-n'hi-do
Jordi
que sí
després ho provem
si us dic
que hem trobat
un teatre
a Roma
a Medellín
us podeu assustar
escolta el Manel
escolta el Manel
ho he vist
ho he vist
ho has vist
que sí que funciona
la mà
però es veu la mà
també dins de la boca
tot dins de la boca
és com es mou la mà
a sèrio
tu també
tu has vist això
sí
la píldora
no veig que entri
he vist com la mà
s'apropa la píldora
i sembla que estigui introduint
hòstia
és un efecte
és un dàmol trobat
en fi
digue'ns Manel
el que us dic
si us parlo de Medellín
estic parlant d'una ciutat
d'Extremadura
perquè si han trobat
un teatre
Roma
a Colòmbia
jo
plego d'interior
sí
en fi
Medellín és una ciutat
que hi ha a l'actual
Extremadura
fundada l'any 79
abans de Cris
i que va tindre
un període de vida
o d'esplendor
més aviat
curtet
ja que
al cap de
60 o 70 anys
la seva fundació
es va fundar en Mèrida
i Mèrida
li va prendre protagonisme
però
es van
poder construir
alguns edificis
importants
a l'època romana
i ara se n'ha
descobert un
que és el teatre
i és el descobriment
arqueològic
més important
que s'ha fet
aquí a Espanya
sembla ser
dels últims anys
perquè
tot i que
se coneixia
l'existència
d'este teatre
va ser excavat
als anys 70
per un arqueòleg
i va fer
prospeccions
una sèrie de cates
i es va quedar
a un metre
per damunt
de totes les restes
que han aparegut ara
se pensava
que havia sigut
arrasat a l'ara de mitja
i no va continuar excavant
ara han excavat
i han descobert
tot el front escènic
diguéssim
on estaven
totes les decoracions
de columnes
de cornices
d'escultures
tot caigut
i
bueno sencer
derrumbat
però complet
o en moltes parts
han començat
només a excavar
la superfície
i han sortit
tres estàtues
i una gran cantidad
de columnes
de capitells
vaja
que és el descobriment
així més important
més que res
per l'estat de conservació
sí
bé
està derrumbat
però es conserven
tots els elements
això
si apareixen
per exemple
el teatre de Mèrida
també estava derrumbat
el que es veu ara
està reconstruït
per tant aquí
si es recuperen
molts elements
potser també es pot
tornar
a reconstruir
i aixecar
en els elements
però a tu no t'agrada
que es reconstrueixin
les coses
bueno amb els elements originals
sí
home els elements originals
s'hi tenen
pràcticament tots
clar
sí però qui et diu
que l'obligació
d'aquella estàtua
era allí
i no era
quatre metres
home ja hi ha experts
no?
que s'ho miren?
bueno de moment
suposo que és una notícia
que continuarà
apareixent
perquè
com dic
han començat a excavar
ara
i l'estan sortint
començant a sortir
ara i han sortit
moltes coses
però diuen que això és la punta
de l'iceberg
i que encara sortirà
segurament
moltíssim
moltíssim més
i és que la ciutat esta
va perdre importància
al costat de Mèrida
i llavors
es va anar deshabitant
se va derrumbar
se van acumular terra
i quan allò va ser reaprofitat
en època dels vicigots
i en època àrabe
estava ja molt cobert de terra
i ja no ho van tocar
i per això es va quedar
ni es van reaprofitar materials
quina sort doncs
no?
sí
a veure
ho anirem seguint
a veure què acaba sortint
jo espero que no troben
un pot de coca-cola
veig de tot
no home no
què seria?
vos imagineu?
alguna notícia més?
bueno
també
ah sí
què?
si aneu a Cartagena
també visiteu
el Teatre Roma
que els va aparèixer
que està
crec que està
se pot visitar
Cartagena d'Índies
Cartagena d'Índies
sí
a Venezuela
sí a Venezuela
o Colòmbia
no ho sé
ara
i també
ara tiraran
la plaça de Toros
perquè a sota
també hi ha
un anfiteatre
a Andalusia
tenim bastant de costum
de construir places de bous
damunt d'amfiteatres romans
home més o menys la forma
ja en sé
sí
aprofitaven pels ciments
sí
el rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
no em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
no hem llegit gaire
aquesta setmana santa
avui han rodat caps
al monogràfic
però és que nosaltres
també estem mutiladors
i hem mutilat directament
dos seccions
l'efemèride
i el llibre de la setmana
la setmana que ve
a part de l'efemèride
de la setmana que ve
direm
una efemèride breu
del 26 de març
no no no
que
se'ns menja el temps
que no
que no
no
bueno jo crec que
la gent hauria de col·laborar
i enviar-vos un mail
per exemple
amb llibres
que ells vulguin recomanar també
bé
ara que s'aprop a Sant Jordi
només per mi no m'agrada comprar llibres
per a Sant Jordi
ja en compro donant tot l'any
però són més veritets
una mica
sí
per cert tenim un blog
no?
que fa cinc setmanes que no actualitzem
però és igual
existeix
penseu donar l'adreça
no en vinguis a miestòries
punt bloquespot
punt com
molt bé
l'última entrada aquí al blog
no us la mireu
és una vaginada del Manel
però que malament
que us ha sentat la mona
Manel Jordi
gràcies
adeu
adeu