Fins demà!
No, només m'adoneu disgustos.
Bueno, monogràfic de la patata...
No, avui monogràfic de la patata no,
però és un d'aquells monogràfics que teníem pendents.
El Manel té més paraula que un servidor i compla ells.
Això sí.
Avui un monogràfic molt xulo, a més té a veure la patata,
perquè no n'hi havia encantades encara.
Però si n'haguessin hagut, s'haguessin gelat.
No hi havia què?
El febrer no, encara no estan encantades.
Jo he pensat que l'any 1956 encara no hi havia patates.
Que no ets de pagès.
Jordi, no ets de pagès.
Jo no, encara que el meu nom signifiqui pagès a mi a ti,
però no, no, no, jo de pagès.
Així avui parlem de fred una altra vegada?
Sí.
De gelades i tot això.
Sí, moltes gelades.
Potser una setmana, potser una setmana més freda també, de principis d'any, no?
Sí, pot ser.
Bueno, freda no.
Esta setmana?
Sí.
Esquerosa, més aviat.
És veritat.
No serviries per home del temps, eh?
No plou, no fa sol, en fi.
A mi no es plogues.
Ai, quin optimisme que comencem avui a la secció.
El No en Vinguis amb Històries, el programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
No en Vinguis amb Històries, aquesta setmana.
Iniciem el programa amb la nostra efemèride, també una frase qualsevol signada per l'escriptor anglès Samuel Butler.
Un monogràfic titulat L'any del fred, l'onada siberiana del febrer de 1956.
Curiositats, un frau famós, avui fa 100 anys a Tarragona.
La nostra agenda, la nostra revisió d'algunes notícies interessants
i tanquem el programa amb el llibre signat per Francesc, Roma i Casanovas
sota el títol d'Història social de l'excursionisme català, el franquisme.
Afemèrides.
1431, mort del papa Martí V.
Papa Martí V. Aquí no he sentit parlar del papa Martí V.
Jo no, fins fa unes hores, però en fi.
Aquesta senyor que es deia Odone Colonna era fill d'una de les famílies...
Odone Colonna.
Tarda el nom?
No, és que jo el coneixia per aquest nom.
Ah, clar.
Clar, ja em sonava que tu el coneixies.
En fi, era fill d'una de les famílies aristocràtiques romanes més antigues i amb més influència de la seva època.
Si no, no hauria arribat a papa.
Exacte.
I direu, i este senyor quin mèrit té?
Doncs bé, que va ser el papa que va unificar l'iglesia un altre cop, en el qual se va acabar el sisme que hi havia.
Recordem que els papes havien anat a Vinyó i que hi havia dos papes, no?
Doncs en el senyor Martí V, això se va acabar.
Va ser eligit papa l'11 de novembre de l'any 1417, durant el concili de Constança,
on se van deposar els antipapes Joan XXIII i Benedict XIII i va renunciar a Gregori XII.
Home, és curiós, no?, que havent fet una cosa tan significant que no se'l conegui gaire.
No sigui d'aquells noms que sonen. Vaja, jo no sóc especialista en papes, tampoc, però...
Ah, home...
No.
Val, no he dit res. No, no, no, no.
Ho llenço a l'aire.
És que han passat molts anys i ja se sap.
Este home no va tornar d'immediat a Roma, sinó que va tardar tres anys,
no va ser a estar al setembre de 1420,
quan el papat va tornar a una Roma arruïnada i decaiguda
per tot gairebé un segle que havien estat els papes fora de la ciutat
i va destinar bona part de les seues energies a tornar a xicar i restaurar la ciutat eterna.
Una frase qualsevol.
Com més temps dura una disputa, més lluny ens trobem del seu final.
Una cita a la que podríem fer cas molts polítics actuals.
Com més temps dura una disputa, més lluny ens trobem del seu final.
Signada per Samuel Butler, escriptor anglès, nascut l'any 1612 i mort al mateix segle,
al segle XVII, en concret l'any 1680.
Va estar al servei de la duquesa de Kent i de diversos cavallers defensors de la causa puritana,
els quals li serviren de model per al poema heroico-còmic U d'Hibres,
inspirat parcialment en el Quixot, en el qual s'utilitza el puritanisme.
Recordem la seva frase.
Com més temps dura una disputa, més lluny ens trobem del seu final.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
Extra, extra.
Ayer, en los lagos de la isla de Buda,
los pescadores ante aguas convertidas en hielo
se dedicaron a la búsqueda de pescado que flotaba muerto.
Se calcula que se recogieron 8.000 kilos.
¿Eso portaban els diaris?
Sí.
8.000 kilos?
8.000 kilos de peix mort pel fred.
No serà un error tipogràfic.
Tipogràfic? Que potser eren 8.
No ho sé.
No, ja potser hi ha.
En aquella època, de totes maneres, suposo que hi havia més peix que ara.
Doncs, aquesta notícia la va recollir l'agència EFE,
Tortosa, el 4 de febrer de 1956
i posa de manifest l'importància de la invasió d'aire siberià
que va convertir aquell febrer d'ara fa 52 anys
en el mes més gèl·lit des que hi ha registres.
O sigui, dels últims 120 o 130 anys.
Suposem que anteriorment, en segles XVIII, XVII, XVI,
que no hi havia registres, s'havien registrat.
Atreferen o almenys iguals.
No s'havien registrat.
Vull dir, s'havien donat.
Sí, molt, molt bones.
S'havien donat però no s'havien registrat.
Però
estes segles pertanyien al que es coneix com la petita edat de gel,
que va ser un període més fred.
Des de mitjans del segle XIX la temperatura havia anat pujant,
però cap a finals dels 40, dels anys 50 i part dels 60
va tornar a haver-hi uns anys en molt de fred.
I la punta màxima va ser el febrer d'aquell 56.
Estes invasions d'aire, avui parlarem una mica de meteorologia.
Et deixem tossir, Manel, perquè queda integrat des del fred.
És que avui no en tinc.
I jo, mira, m'estic veient una mancenilla calenteta.
Sí, ja veig la fuga com surt del got.
Les invasions d'aire fred, com dic, d'origen continental, són habituals.
Què diríeu? D'on ve l'aire més fred? Del mar o de la terra?
Del mar, dic jo, per dir alguna cosa.
Doncs no.
Val, de la terra.
De la terra.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Jordi, ets un trampós.
Quan tenim aire que ens entra de l'Atlàntic,
el mar sempre està a una temperatura,
no per a banyar-te-hi, però sí més elevada que la terra.
En canvi, quan l'aire ve de la zona de Sibèria,
que és una zona de terra,
és un aire molt més sec i molt més fred.
I aquestes invasions d'aire continental,
que ve de la part de Rússia,
són habituals.
El que va passar al 56, que va ser una excepció,
però aquestes invasions de fred,
de fet, normalment se'n produeixen un parell a l'any.
La primera es pol se sol produir abans d'acabar l'any,
o sigui, cap al mes de desembre, aproximadament.
I la segona arriba i ha entrat l'any nou.
normalment dins del mes de febrer.
Entremig hi ha un període de relatiu bon temps,
que és el mes de gener,
que en guany mateix, recordeu el gener que va fer?
De solet i bon temps.
Sí.
Això és més o menys el model que és més normal
que es vagi repetint cada any, no?
Aquesta última onada, que sol vindre,
no té per què venir, però acostuma a venir el mes de febrer,
si s'endarrereix una mica,
ocasiona d'anys força la pagesia,
perquè ja han començat la floració de...
de les ames.
Els ames lliès.
Sí, per exemple.
Que maco.
Doncs bé,
com s'ha produït aquesta entrada d'aire de Sibèria?
Tenim que tindre, mireu,
la següent situació, isobàrica.
Avui, Tomàs Molina, total.
Que fuerte.
Saps allò el mapa dels anticiclons i les borrasques?
Doncs imagina't, Europa.
Al nord d'Europa, un anticicló molt fort.
L'anticicló, els vents giren en sentit horari,
com giren les agulles del rellotge, d'acord?
I al Mediterrani Occidental, una borrasca,
que gira al revés, en sentit antihorari.
La borrasca és una depressió.
Una depressió.
Llavors, entre un que gira cap a un costat
i l'altre cap a l'altre,
genera un flux d'aires
que ve de la zona freda d'Àsia
i que arriba hasta Europa
i al final hasta la península ibèrica.
I això porta fred?
Això porta molt de fred.
També, si ja has recorregut,
pel marítim de l'aire,
porta neu al Pirineu Oriental
i a la serralada per litoral, també.
El normal d'aquestes situacions
és que duren poc,
normalment com a màxim 5 o 6 dies.
Normalment hi ha altres entrades d'aire
que venen de l'Atlàntic més càlid
que ho tallen.
Per tant, fa molt de fred,
però poc temps.
I per què és extraordinària
l'onada de fred del 56?
Doncs precisament per la durada que va tenir.
Ah, no va durar 5 o 6 dies.
Va durar una mica més,
3 setmanes.
3 setmanes gelant.
I gelant, i gelant, i gelant.
21 dies.
Si jo hagués tingut que anar en bicicleta
com vaig ara,
aquell febrer hauria passat molt
i molt de fred.
Potser hauria hagut agafat una pulmonia i tot.
Potser fins i tot m'hagués mor i tot
i m'hagués enterrat aquells 56.
No, no, portem un programa optimista
i de subidons, sí, sí.
Sí, sí.
Va, canviem-ho.
Vinga, hòstia, va ser superguai
la gelada aquesta del 56.
No, suposo que t'havia...
Podien fer nois de neu al carrer.
Clar.
Podies fer guerres de neu.
Agafar, anar a pescar sense utilitzar canya.
Van tancar les escoles, segurament.
Sí, de fet, se va ofegar un noi...
Bé, tant i fa.
Uh!
De fet, més que una invasió d'aire fred,
van ser dos.
La primera va arribar el 2 de febrer,
provocant temperatures molt baixes,
i just quan semblava que la cosa començava a remuntar,
el dia 10, el mateix mes de febrer,
va arribar una segona aglopada d'aire fred
encara més potent,
que es perdonaria fins al dia 21.
O sigui, van ser molts dies de fred.
Per veure l'evolució de les temperatures dia a dia,
fixem-nos en el que va registrar la ciutat de Barcelona.
Mireu, l'1 de febrer tenien una temperatura...
a l'estació de Puiget.
Algú sap on està?
Sí, sí, Puiget.
Està baix a la ciutat, no?
Sí, està a la ciutat.
Bé, has d'agafar ferrucabells catalans.
Bé, a l'estació de Puiget, d'acord.
I si no...
L'1 de febrer 5,6 graus.
L'2 de febrer baixa ja la temperatura
a 2,8 graus sota 0.
Penseu que Barcelona és una ciutat
que difícilment arriba a gelar.
Normalment està per dalt de 0.
El dia 3 de febrer marcaven ja 4,6 baix 0.
Després, els dies 4 i 5,
va pujar a menys 2,5...
Però continua sent negatiu, menys 2,5.
I al dia 6 pujava a 1,8 graus.
La temperatura es va anar recuperant,
5 graus i mig al dia 7,
3 graus i mig al dia 8,
4,2 al dia 9,
però a partir del dia 10 arriba a la segona onada de fred.
Baixa a 0,5
i el dia 11 arriben a 6,7 ve 0.
Gairebé 7 graus sota 0.
Gairebé 7 a Barcelona.
A Barcelona.
Després, com veureu,
dalt a l'Observatori Fabra,
que està a la falda de Tibidabo,
van arribar a 10 ve 0.
A partir d'aquí,
les temperatures lentament
s'hi van anar recuperant,
però no van pujar
dels 0 graus,
estem parlant de les mínimes,
fins al 21 de febrer.
Sí, sí.
Unes xifres molt espectaculars.
Sí, suposo que haurien omplir pàgines i pàgines
de la premsa franquista de l'època.
Què feia la premsa franquista
quan hi havia problemes greus al país?
Normalment parlava d'altres coses
on no es donava la importància.
Clar, perquè aquí estaríem parlant
de més repercussió social,
suposo que important,
que és el que deia el Jordi l'altre dia,
la societat del 56
no estava preparada primer per costum,
perquè no acostumava a gelar
i després per mitjans.
No estava preparada per això.
Manca d'aliments,
manca d'electricitat,
segurament per aquella època,
també a moltes ciutats.
Doncs bé, com tu dius,
tota aquesta espectacularitat
de les xifres que es van donar i tot,
que avui en dia tindríem
els telediaris parlant íntegrament
de l'assumpte a l'època...
I perdona, i la ciutat de Barcelona del 56
tampoc és la ciutat de Barcelona d'avui en dia,
que pensem que segurament és el moment,
en 1956 potser és el moment d'aparició
de tota una sèrie de barris,
com el Carmel també, etcètera, etcètera.
Molta barraca.
Molta barraca.
Molta casa precària.
El carrer sense asfaltar,
rieres que es desporten també.
Siguem negatius.
Vinga.
Doncs bé, la premsa no es va fer gran ressò.
Va aparèixer,
però no es va fer un gran ressò
del que estava passant més preocupada
en l'arribada de l'ajuda nord-americana
del Real Madrid,
que estava començant a guanyar-ho tot.
Quina ràbia.
O els efectes de l'onada de fred
en altres països.
Ah, sí?
Sí, per exemple...
Desastre en Alemanya.
Les artèries fluviales estan congelades.
Per exemple, els rius,
per on fa bona part del transport,
o es feia embarcasses i tal,
doncs se van congelar completament.
Pot ser...
També no se li va donar tant de cas,
perquè hi havia hagut alguns anys,
com he dit,
els anys 40 i 50,
que va haver estat a retrocedir les temperatures,
els hiverns dels 52 i els 54
també van ser molt freds
i potser no...
Potser per això no van fer tant de cas.
No ho sé.
Però,
si la premsa no ho va recollir tant,
sí que ho van recollir
la gent
i ha quedat a nivell popular.
Si a nosaltres parlem d'en gent gran,
de més de 55, 60 anys,
de l'any del fred o de l'any de la gelada,
ho saben reconèixer perfectament
l'any 56.
A casa meva, per exemple,
se recorda aquell any com una cosa excepcional
que va fer moltíssim mal a l'agricultura.
I aquestes xifres increïbles, extraordinàries,
no s'han tornat a produir des de l'any 56 o...?
Sí, sí que s'han produït algunes.
Se van batre molts de rècords.
Sí.
I després d'aquells 56,
a nivell puntual,
hi ha observatoris que sí que han registrat
mínimes més fredes,
per exemple, l'any 71, l'any 85
o fa dos anys, l'any 2005, puntualment.
però la majoria de registres
de rècords que es van assolir
el febrer d'aquell 56
encara no han estat superats.
Per posar uns bons exemples,
l'estant Gento,
si no m'equivoco,
està a Aigües Tortes,
crec,
al Pirineu Lleida,
a uns 2.150 metres d'alçada,
van arribar a 32 sota zero.
Home, però juguen amb trampa,
estan a 2.100 i poc metres d'alçada.
Ja ho sé, ja ho sé,
però és el rècord a Espanya.
Sí, sí, sí.
Des que hi ha en registres
no s'ha assolit o no s'ha arribat
a una temperatura inferior a aquesta.
Altres dades, per exemple,
abans havíem comentat
els 6,7 graus a Puiget,
a Barcelona,
o dalt a l'Observatori Fabra,
a la falda del Tibidabo, com dia,
10 sota zero.
A Òscar, per exemple,
13,2 sota zero.
A Sant Sebastián,
al Monte Higueldo,
que és una muntanyeta
que hi ha just al costat
de Sant Sebastián,
Sant Sebastián està a peu de mar,
12 sota zero.
A l'aeroport de Palma de Mallorca,
10 sota zero.
Castelló, 7,3.
València, 7,2 sota zero.
A Sevilla,
5 graus i mig sota zero.
O sigui,
temperatures molt baixes.
L'ofred, però,
també va arribar a tot Europa.
A on se van registrar
també temperatures baixíssimes,
centenars de morts,
uns 600,
i caos en els transports.
El tàmesis se ha helado
de orilla a orilla
cerca de Londres.
Afirmava un teletip
de l'agència EFE.
Una mesura a Alemanya
informava el 2 de febrer
que s'estava gelant
el mar Bàltic
i que tots els rius
estaven coberts
per una gruixuda
capa de gel,
el que diem abans,
allò de les artèries congelades.
A Estocol,
per exemple,
a Suècia,
se va batre
el rècord de freta
amb 53 graus sota zero.
Per fer una passejadeta,
no?,
en màninga curta.
Sí, sí,
per anar durant un tom.
A Barcelona,
informava també
l'agència EFE
del següent.
Todos los estanques
de la ciudad
aparecieron helados
esta mañana.
Se comenta con simpatía
el gesto
de una casa andaluza
productora de conyac
cuyos agentes
han recorrido
las calles
y las plazas de Barcelona
obsequiando
con botellines
de dicha bebida
a los
aterridos
guardias
urbanos.
O sigui,
imagineu
los guardias urbans
que se tenían
que estar drets
allí regulando
el tránsit,
sort de esta gente
que les ha venido
en botellines de conyac.
Era una notícia
del 3 de febrer
quan encara el punt
més fort del fred
no havia arribat.
I apropem-nos més
aquí a les nostres terres.
A Cambrils,
l'edició de la revista
Cambrils
corresponent
al mes de febrer
d'aquell 1956
deixava algunes impressions
sobre el fred
en forma
de dos articles.
En esta ciutat
Costaneres
van assolir
9 graus sota 0
el dia 3
i 10 graus sota 0
el dia 12 de febrer.
10 graus sota 0
al Cambrils
és molt de fred.
Dos anys abans,
el 2 de febrer
del 1956
ja havien arribat
a 7 graus sota 0
però en aquella ocasió
la durada
de l'onada de fred
va ser molt més curta.
Un dels articles
signat
per un tal
Meteoro
afirma
que entre els dies
2 i 5 de febrer
el termòmetre
amb prou feina
es va pujar
de 0 graus
i que durant
tot el mes de febrer
les gelades
es van repetir
tots els dies.
A més,
l'onada de fred
va arribar
acompanyada
d'events fortíssims
que va multiplicar
encara més
la sensació
de fred.
Les conseqüències
de tant de fred
van ser nefastes
especialment
per a la pagesia.
El fred
va arribar
després d'un gener
que havia estat
molt plàcid
i en què
havia permès
que els arbres
com s'ensenyava
florint
i aquell fred
no només
va malmetre
collites
sinó que també
va matar
plantes i arbres
o van quedar
molt danyats.
Aquest Meteoro
aquest senyor
que escrivia
la revista
de Cambrils
deia
el següent
S'han perdut
les collites
de taronges
i llimones
així com
les de faves
carxofes
i pèsols
A hores d'ara
el camp
està fet
desgraciadament
una pena.
Un mes més tard
la revista
de Mars
de 1956
la mateixa
revista
Cambrils
el mateix senyor
Meteoro
explicava el següent
Perquè
que sapiguem
només es van salvar
els espinacs
els sabeianers
sembla que no es veuran
molt afectats
es van assecar
també un gran nombre
de palmeres
i eucaliptus
i durant aquests dies
estan molt difícil
veure res verd
pel camp
fins i tot l'herba
s'ha assecat
i els llocs
de venda
i de verdura
han quedat deserts.
Perquè els danys
de la pagesia
penseu que
no van ser només
sobre la collita
d'aquell any
sinó que en molts casos
van morir els arbres
o van quedar molt danyats
afectant la producció
en diversos anys
també en la revista comentada
aquesta revista
Cambrils
del mes de febrer
en un altre article
dins de la secció
crònica
en poques línies
Anton Moretó
explicava
altres conseqüències
del fred
segons informacions
que havien rebut
d'uns quants fontaners
i mecànics
es parlava
que la majoria
de canonades d'aigua
que estaven a l'aire lliure
havien esclatat
al gelar-se l'aigua
al seu interior
i havia passat
tant en canonades de plom
com en les més gruixudes
de ferro
també van esclatar
molts motors d'explosió agrícoles
a causa d'haver-se gelat
l'aigua
de la refrigeració
del seu interior
i fins i tot
a la desembocadura
de la Riera
a Cambrils
es van arribar
a gelar
l'aigua del mar
sobre les pedres
els científics
de l'època
es van començar
a preocupar davant
el que consideraven
com l'inici
d'una nova època glacial
el canvi climàtic
però com ha canviat
les coses
en 52 anys
però això
ja és una altra història
no en vinguis
amb històries
curiositats
avui parlem
d'un frau
possiblement
un dels fraus
científics
més famosos
de la història
i possiblement
també del segle XX
l'any 1912
Charles Dawson
va descobrir
conjuntament
amb els seus estudiants
al sur
de la Gran Bretanya
el crani humà
més antic
que mai s'havia trobat
l'anomenat crani
de Peel Down
durant 40 anys
el descobriment
va ser reconegut
i molt comentat
dins de la comunitat científica
es van escriure
molts articles
sobre el tema
a favor i en contra
Dawson
va ser considerat
gairebé
com un heroi
de la Gran Bretanya
però l'any 1953
experts del Museu Britànic
van descobrir
que es tractava
d'un frau
havia estat fabricat
com un crani humà
modern
amb un crani humà
modern
i la mandíbula
inferior
d'un orangutà
convenientment
adulterats
per conferir-li
una aparència
de fòssil
antic
tots els antropòlegs
anglesos
van quedar
en ridícul
enfront
els seus adversaris
francesos
i curiosament
mai es va poder
descobrir
amb seguretat
qui va
produir
aquest frau
tot i que
sempre hi va haver
molts sospitosos
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
estaven de Carnaval
o sigui
devia calmar
una mica més tard
del que ha caigut
en guany
i també parlarem
d'un petit incident
que va haver-hi
baix al port
mireu
estem a 20 de febrer
de l'any 1908
notícies del
diariu
de Tarragona
aquesta noix
després de la
correspondiente
Cavalcada
i Cercavila
a les 10
a les 10
empezara
en el Ateneo
de Tarragona
el baile
organizado
por la
agrupació
humorística
Foment del Matrimoni
en obsequio
a los socios
solteros
de la casa
que conforme
hemos indicado
estos últimos días
será amenizado
por una renombrada
banda
una lúcida
orquesta
i una laureada
colla
de dulzaines
i tambores
i tamboriles
perdó
a les mascaritas
que acuden
a la fiesta
se les obsequiará
con el
perdó
sí
con el
gracias Jordi
con el sorteo
tu vas fer
paleografía
¿no?
con el sorteo
d'un precioso regalo
la comisión
organizadora
estaba anoche
atareadísima
con el arreglo
de la platea
del teatro
i sobre todo
de l'escenario
que a pesar
de sus
regulares dimensiones
TMS
no será suficiente
para el gran número
de profesores
contratados
se prepara pues
una fiesta
espléndida
después de medirlo
següen
a las 9 y media
de la mañana
de ayer
en el andén
bajo del muelle
y frente a la casilla
de carabineros
unos vagones
de la compañía
del norte
cargados de carbón
arrollaron un carro
que conducía
el mismo mineral
destrozándolo
completamente
resultando ileso
el conductor
y con ligeras heridas
la caballería
m'encanta
a nivell d'estil
aquesta redacció
com utilitzen
els gerundis
resultando ileso
és una cosa
que sona en tanyo
és que és en tanyo
és en tanyo
avui fa 100 anys
a Tarragona
l'agrupació
humorística
foment del matrimoni
si no
en obsequio
a los socios
solteros
de la casa
que ahir voldríeu anar
ja si ho puc anar
no
és que ja
això ja
ja ho toca
és que jo no estic solter
clar
és el problema
ai ai ai
podem anar
d'infiltrats
us puc
en tot cas
us agradaria
fer un viatge
i tant
i ara que s'apropa
a Setmana Santa
doncs mira
us proposo
un viatge
cap a
cap a terres
llatinoamericanes
a veure
Servicio General
de Transportes
Marítimos
a vapor de Marsella
Línea directa
para el Río de la Plata
Saldrá de Barcelona
el día 21 de febrero
directamente para Montevideo
y Buenos Aires
el vapor francés
Plata
Admitiendo carga y pasaje
el día 13 de febrero
Saldrá de Barcelona
para Montevideo
y Buenos Aires
el vapor francés
Les Alpes
Admitiendo carga y pasaje
Línea para el Brasil
Saldrá de Barcelona
el día 7 de marzo
para Bahía
Río de Janeiro
y un antrelló
que no se llegue
el Magnífico
y Rápido
Santos
Santos
Vale
El Magnífico
y Rápido
Vapor francés
Itali
Consignatarios
en Barcelona
Ripoll y compañía
Dormitorio
de San Francisco
25 principal
¿Y qué vols viatjar?
¿Com a carga o pasaje?
Ah, claro
Sí, com a carga
deus a més barato
lo que vas a tener
una caixa de fusta
todo el viatge
Sí, claro
Ostras, m'ho pensaré
Pensa, t'ho penso
Ja m'ho pensaré
Si us quedeu
mai sense feina
Sí
¿Com ho porteu
això de tallar
els cabells
i afeitar?
Bé
Total
Sí
És que hi havia un anunci
fa cent anys
i arriba una mica tard
també
Igual no
Barbero
Barbero
Se necesita un oficial
i un medi oficial
por todo estar
Rambla San Carlos
31
Barberia, què tal?
Por todo estar
Sí, crec que sí
Mil euros
Mil eurista
lo sou
o no
no arribarà a mil euros
És que no dius res més
Mira, jo quasi que té
més l'amorlo del viatge
per tant farem allò
de Servicio General
de Transportes Marítimos
i vapor
de Marsella
Patrocina
No envinguis a Missàries
Segur que tenim més pèl
que el Barber
Notícies
Qui diu Notícies?
Tu tens que dir una...
És que ho he sentit aquesta tarda
els titulars de Catalunya
Perdona, ahir a la tarda
els titulars de Catalunya
Informació
han trobat dos dels quadres
que van robar
recordeu?
Crec que era...
A Zurich
A Zurich, sí
Sí, sí, sí
Un moner
i l'altre no sé quin era
Dins d'un cotxe
Dins d'un cotxe
Sí, a l'aparcament
d'una clínica psiquiàtrica
em sembla
Ostres, això no veig fixar
Hosti, Jordi
També està notícia
Fidel Castro
T'he vaig dir
que els emmagues
i els padros
També està notícia
Fidel Castro
I tant, aquesta notícia
Jo crec que aquesta nit
més d'una hora
ha obert
una ampolla de cava
I tant
I tant, i tant
Expliqueu, expliqueu
per la gent
que potser no ha estat el dia
Què ha passat?
Fidel Castro s'ha jubilat
Sí, bàsicament
Fidel Castro s'ha jubilat
Tot i que
El seu règim continuarà igual
El règim continua igual
Sembla ser que
el continuador
serà el seu germà Raül
Raül Castro
pels amics
i no amics també
I bé
Però tots sabem
què passa
quan desapareix un gran líder
Bueno, encara no
s'ha prescut
Simplement ha quedat al marge
El que és curiós
Suposo que continuaran
manejant els fills
Sí, el que és curiós
El que et renunciï
o s'aparti
o jubili
etcètera, etcètera
Jo no crec
que es quedi impassible
ara
sense obrir la boca
No, el que passa
és que potser
sí que és veritat
que la salut
ja no li permetrà
donar molta guerra
Molta guerra no
però mantenir
influència
potser sí
Però vaja
que això ja sona
a cavalles
El que també és curiós
La reacció
de la comunitat internacional
hi ha de tots colors
i no sé
el senyor Buix mateix
que parlava
d'instaurar
en aquest cas
democràcia
llibertats
etcètera
quan els Estats Units
tenen a Cuba
el major centre
antidemocràtic
i de repressió
de llibertats
en aquella illa
Però el senyor Buix
parlar d'instaurar
la democràcia
vol dir que
els interessos americans
tornen a estar
tinguin via lliure
A mi m'ha sobtat molt
també aquesta reacció
Hi ha eleccions
als Estats Units
Sí, sí
Però també és curiós
que havent-hi eleccions
sabem més
de les primàries
nord-americanes
que no pas
de les eleccions
que s'aproven aquí
a l'estat espanyol
Doncs sí
Sí que és veritat
És veritat
Però ja se sap
els Estats Units
és l'imperi
i eligeixen
l'emperador
del món
Tinc temps
per alguna notícia
rapideta?
Sí, sí
Què voleu?
Reste romans
al mercat central
de Tarragona
o una tomba guapa
a Egipte?
Les dues
Sí?
Vinga
Allí al mercat de Tarragona
com que hem de fer
aquell hueco tan enorme
de 25.000 metres
de fons
i tal
per fer
Parquing també
Parquing i tal
Bueno, estan excavant
i van trobar
han trobat una sèrie
de troballos
prou interessants
algunes anecdòtiques
com un biberó
de ceràmica
que va amamentar
algun romanet
petitet
allà per ser la segona
o tercera
Quina cara tendra
se li ha posat el manel
I també un
petit tresor
de 12 monedes
acunyades
cap a l'any 260
de la nostra era
i que més o menys
aproximadament
permeteixen
datar l'entrada
diuen dels vàndals
jo crec que no van ser
els vàndals
crec que va ser
una invasió
de franc-alemans
que era un poble
que es va colar
un poble vandàlic
una mica vàndals
poden dir vàndals
com a objectiu
o sigui que va haver
una primera invasió
de gent de fora
que va fer
bastantes destrosses
i que sembla ser
que algú
va amagar allí
entre el peligro
va dir
jo amago
se'l van dir que cargar
o no va poder tornar
mai més allí
i allí es va quedar
el tresor
tresor entre cometes
unes 12 monedes
i per altra part
anem a Egipte
perquè
s'ha produït
una troballa
d'un equip
d'arqueòlics
dirigit per l'espanyol
José Manuel Galán
un projecte
que es diu
Jeúti
i que
han descobert
una tomba
d'un
a l'antic
cementeri de Dra
a Bulnaga
a l'Uxor
la tomba
d'un antic guerrer
segurament
de la onzena dinastia
és una cavitat
com una roca
pelada
excavada
i dins
un sarcòfag
de fusta
on hi ha
pintures jeroglífiques
i a l'interior
s'han trobat
cinc
fletxes
i arcs
segons que la meva era arquer
i se'n va portar
a l'altre món
però a mi el que em fascina
és que a Egipte
hi hagi lloc pels turistes
perquè és que sembla
que estiguin tots els arqueòlegs
ficats allà
fent forats
és molt gran
a Egipte
hi ha un munt de descobriments
ja que parlem
d'arqueologia
no sé si és notícia
però suposo que sí
digue-ho amb alegria
Jordi
perquè hi ha un record
al nostre cor
si no m'equivoco
el 20 de maig
Indiana Jones 4
ah sí
ja podeu veure el tràiler
per internet
qui és l'actor
què serà l'actor
però hauran canviat
el Harrison Ford
no és Harrison Ford
i ha fet totes les escenes
de perill
sí
ha anat a Corporación
d'Hermostética
l'han dit com a nou
sí
sí sí
però bé
ho fa bé
i el trocet que he vist
vosaltres els historiadors
teniu això no
que sempre havíeu volgut ser
com Harrison Ford
ja no com a indianatge
sinó com Harrison Ford
sí abans sí
ara és més com House
com House
i tu vols ser com House
home House
és un tio
que té molt
un dia parlarem de House
i avui
Jordi
des del seu
pessimisme melancòlic
ens parlarà
del següent llibre
Història social
de la
ui no
fem-ho bé
fem-ho bé
Núria
Història
és que em despisteu
Història social
de l'excursionisme català
el franquisme
autor
Francesc Roma i Casanovas
editat per
Cossetània
un editorial de casa
és curtet
149 pàgines
i preu està estupendo
12 euros
acabada la guerra civil
l'excursionisme català
inicia una lenta recuperació
enmig d'un context
de repressió
política i cultural
que tots ja coneixem
i que va
abarcar diferents àmbits
de tota manera
durant els 40 anys
que repassa aquest volum
serà un fet social
en constant creixement
i evolució
en aquesta obra
l'autor
Francesc Roma i Casanova
realitza una història social
de l'excursionisme català
d'una aquest període
fosc
de la nostra història
més recent
el franquisme
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
no en vinguis
amb històries
a Tarragona Ràdio
ai
esperant que el temps
es millori
no
no
has agafat una mica
platanats avui
per mi que plogui
no no
és que avui
jo quan he dit
temps escarós
a veure
pobres núvols
no tenim cap culpa
però és que a mi me n'espera
a veure tot gris
si a mi no es ploguess
dius alegria
no?
fa falta
home ha caigut
però pla quatre gotes
per l'otius per mullar
no res
no res
que ploguin
litres i litres
clar és el que fa falta
que plogui molt
que si no
no es faran rovellons
a l'octubre
ui que no falta res
per l'octubre
no però
ha de començar a ploure
hem de tornar a sortir
a buscar rovellons
és veritat
és veritat
que recordeu que Jordi
va trobar el primer
rovelló
a l'octubre passat
sí
doncs ha de trobar el segon
sí
ha de trobar el segon
un cada any
farem un monogràfic
jo faig un cada any
sobre el rovelló de Jordi
sí que seria molt interessant
los vots
que pegava d'alegria
impressionants
bé
sense comentaris
bé
el Jordi
xat
perquè com més dura una disputa
més lluny ens trobem del seu final
fins la setmana
a veure
adeu-siau