.
Falten 10 minuts per arribar al proper punt horari a les 7 de la tarda.
Seguim endavant i en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio
i marxem cap a l'exterior amb la unitat mòbil i el nostre company Pep Sunyer.
Marxem a Sant Pere i Sant Pau per assistir a la inauguració d'un ascensor.
Josep, bona tarda.
Què tal, Núria? Bona tarda.
Jo rinc molt, rinc molt, però jo crec que qui més riuen són els veïns d'aquest bloc de Sant Pere i Sant Pau
que després de molts anys veuen 40 anys sense ascensor.
38, em diuen ara el president de l'Escala, que és l'Amador López, ara saludarem.
38 anys que aquest bloc es va inaugurar, fa 38 anys, i en aquell temps, òbviament, no hi havia ascensor.
I ara, escolta'm, 38 anys després d'arribar l'ascensor, això és important, eh?
Ara ho explicarem. Ja s'ha inaugurat.
De fet, oficialment, aquí quan hem arribat ja hi havia cava i pastes, eh?
Vull dir que ja s'ha fet la inauguració. M'ha arribat tard, eh?
Però encara ens en guardo una mica de cava, Núria.
Però deixa'm saludar perquè tinc molts convidats.
Mira, d'entrada això, l'Amador López, que és el president d'aquesta escala,
del bloc Sant Lluc, aquí a Sant Pere i Sant Pau.
Quan passes per la carretera que vas cap a Pallaresos, és aquell bloc que es veu a mà esquerra, diguéssim,
al costat davant mateix de l'església d'aquí del barri, a mà esquerra, després de passar la bencinera.
Que és un bloc molt alt.
No gaire alt, eh? Potser té, miren, 2, 3, 4, 5, 5 plantes, en comenten per aquí.
Però deixa'm saludar allà l'Amador. Amador, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Com està?
Bé. Dintre del que cap, bé.
Vostè en quin pis viu?
El segon.
Així vostè encara, però vaja, doni-do, també no puja a la s'escala?
No, per a la meva senyora, li vam posar una pròtesi i tenia de pujar dues boletes cap a dalt al pis,
perquè no hi havia més mesos i podíem portar-la.
I us van passar canutes.
I a poc a poc, no? En fi.
És que no hi havia una altra manera. O havien d'anar a marxar a un altre lloc o havien d'aconseguir el que hi havia.
És que no hi havia res més.
Ara ho expliquem, Amador. Deixa'm també saludar el regidor Antonio Rodríguez,
ell és el regidor responsable, entre d'altres, de la Brigada Municipal, senyor Rodríguez. Bona tarda.
Sí, hola, bona tarda a tothom.
Escolti'm, coses com aquesta sempre ve de gust, no? Inaugurar-les, vaja.
És una inauguració que beneficia molta gent, especialment els que viuen aquí al bloc.
Sí, exacte. I a més a més és una millora en la qualitat de vida dels veïns.
En aquesta escala, precisament, hi ha un veí de 84 anys que viu al quart pis.
Imagina't, i porta també 35 o 38 anys vivint al pis.
És una qualitat de vida, una millora en la qualitat de vida, sobretot la gent gran,
que en aquesta primera promoció de Sant Pere i Sant Pau viu, sobretot, molta gent gran.
Vostè, no sé dir, ho dic de memòria, vostè és aquí del barri, no?
Sí, sí, sí. Jo visc aquí al carrer Blanca d'en Jó, que són els pisos una mica més nous, no?
Però sí, sí, visc aquí des de fa 10 anys.
Vull dir, per això vostè coneix ben bé la realitat d'aquest barri, la coneix perfectament.
Ramon Tibal, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Ramon Tibal és el portaveu dels veïns, no d'aquest bloc, sinó de més enllà, d'aquí de Sant Pere i Sant Pau.
Jo represento l'associació de veïns de Sant Pere i Sant Pau,
i també vam ser, com aquell que diu, els pares de la criatura, pares i mares alhora vam ser,
i vam impulsar tota aquesta millora en els blocs de la primera promoció del barri de Sant Pere i Sant Pau,
i bé, comença a donar els seus fruits, em inaugurem el primer, i esperem que no sigui el primer,
que ja hi ha un segon que està amb obres, i un tercer que ja té un contracte,
per tant, això, esperem que a poc a poc, els 56 escales que hi ha en aquests blocs,
doncs, es vagin ocupant amb ascensors, també.
Com ha funcionat això, és a dir, l'engranatge, aquí, per entendre'ns, qui ho paga, qui ho demana,
com va tot a poc?
A veure, això, si voleu fer una mica d'història, molt ràpida, no?
És a dir, a partir de l'associació de veïns creiem convenient,
perquè vam detectar que hi havia, sobretot, problemes amb la gent gran,
la gent gran tenia una manca d'accessibilitat als habitatges que s'havia de pal·liar d'alguna forma o altra,
l'única forma de fer-ho és posant ascensors,
es van posar en contacte amb diverses empreses que instal·laven i fabricaven aquest tipus d'equipaments,
i bé, al final hi va haver una empresa que per la seva qualitat,
i perquè, a més a més, donava unes facilitats de pagament molt interessants,
doncs, vam escollir aquesta empresa.
A partir d'aquí, doncs, els veïns mateixos van fer les seves reunions,
nosaltres els vam proposar aquesta empresa, els vam proposar la viabilitat d'aquest projecte,
ells van assumir-ho com a propi, molt contents de fer-ho,
i bé, tenim aquí ara l'exemple del primer, i la gent molt satisfeta de com ha quedat.
Això, per si féssim allò fraccions del formatge,
quin paga, és a dir, l'Ajuntament, per exemple, quin percentatge paga del cost?
Jo sé que, a veure, aquí hi ha l'Ajuntament, també la Generalitat, no?,
els prevists veïns, és a dir, cadascú paga una part.
A veure, el formatge que dius tu es reparteix de la següent manera,
el 50% es paga entre la Generalitat i l'Ajuntament,
i l'altre 50% el paguen els veïns.
És a dir, el formatge no és un quesito, és un formatge de bola partit en dos.
Mareu, i la seva part del formatge, diguéssim, com a...?
La part del formatge és que quan cobrarem,
perquè encara no hem vist un duro.
Nosaltres ja hem tret un milió de peles de la butxaca,
i aquí ningú s'ha arremblat a dir, això ja està, per cobrar.
Ningú? Suposo que algun dia arribarà, suposo.
Si encara no ens hem enterrat més aviat, bé, espero que no.
Però el que no hem vist, ni un cento euro hem vist.
Bé, els tràmits, en tot cas, estan fets, per tant, tard o aviat arribaran.
Vull dir que el tràmit està fet, vull dir que tot està correcte.
Una qüestió burocràtica, no?
Sí, és qüestió totalment burocràtica.
I, a més a més, suposo que encara aquest és el primer,
suposo que anirem millorant aquest tràmit,
s'anirà millorant segurament amb el segon i amb el tercer.
I el que nosaltres des de l'Ajuntament estem animant,
la gent ara que veu el primer,
suposo que això animarà el que encara s'han de decidir, no?
I vindrà molta gent a veure com ha quedat,
perquè jo crec que és molt important.
Tal com es veu l'ascensor,
com bé que ha quedat, com sòlid que és,
que és, jo penso que això animarà
i esperem que ara amb molta més pressa,
segurament que molta gent s'animarà a posar l'ascensor, sí.
Ja està, però forat mateix a l'escala,
les habilitats, que no he pogut entrar encara.
Si pots entrar...
No, no, que no arriba, però expliquem vostè.
No, l'escala ha quedat molt bé.
S'ha tingut de tallar una mica de l'escala,
però l'han reforçat amb una mica de ferro,
allò ha quedat molt bé,
perquè aquesta gent treballa perfectament molt bé.
Suposo que abans vostè és el president de l'escala,
va haver-hi una reunió dels veïns, no?
Van fer una votació i perquè s'aprovi això
ha de ser la meitat més un o com va?
Com funciona?
Sí, sí, la meitat més un.
Si fas la meitat més un, està aprovat.
Però sempre hi ha algun que no vol pagar.
Nosaltres tenim una de quina tercera
que encara no hem resultat ni un euro.
El tenim denunciat, però el torrem està.
La llei és tan lenta que quan arribarà, arribarà.
Jo suposo que un dia o altre arribarà, suposo.
Però això l'han tingut d'avançar n'altres.
Tot el diner que aquest senyor no va haver pogut pagar,
n'altres l'han tingut d'avançar.
És lamentable, no?
Però cada escala, cada comunitat és un món, eh?
És a dir, quan hi ha reunions,
a vegades ho podríem fer un programa en directe
amb una reunió d'una comunitat de veïns i, escolti'm...
I no tenim queixa per això, eh?
Perquè hi ha els veïns que és fantàstic.
Però aquests milió i pico de pal
ens han tingut de repartir entre n'altres.
Això és lamentable, també.
Just.
A veure, aquest que està plantejant el senyor Amador
justament és un problema
que fa que hi hagi, en algunes escales,
alguna mica de reticència, no?
A veure, el fet que els veïns, els 20 habitatges
es posin d'acord, doncs clar, això és un problema.
A veure, segons la normativa, amb els 3 quintes parts,
ara la nova normativa de propietat horitzontal,
amb els 3 quintes parts ja es pot tirar endavant
qualsevol projecte comunitari, en una escala.
De totes formes, clar, això, si s'incompleix,
vol dir que els veïns tenen tot el dret
a tirar-ho pels tribunals.
I els tribunals els hi han donat la raó,
perquè, és a dir, 3 quintes parts que sí,
una quinta part que no,
i aquesta quinta part tard o aviat haurà de pagar
no només a l'ascensor, sinó a les costes.
Però aquest és un problema dels veïns,
perquè, clar, molts veïns no es volen posar
en aquest tipus de plates.
I això fa que es detinguin.
I fa que vulguin aconseguir l'unanimitat
i el 100% dels veïns a favor de l'ascensor.
I això fa que, potser, possiblement farà
que tot se ralenteixi una mica,
però creiem que, bueno, amb el temps, jo crec que la gent
a poc a poc anirà entenent
que això és una millora per la seva accessibilitat
i per la millora de la qualitat de vida.
Per tant, jo creiem que això serà una pecata minut,
esperem que amb el temps ho sigui.
Entenem també que hi ha hagut un procés de mediació, no?
És a dir, que, no sé si per part de l'Ajuntament
o de DICS o de qui sigui,
però, vaja, vull dir que si he parlat amb aquests veïns
perquè tothom intenti anar vingut, no?
No, a veure, principalment aquesta funció
l'ha fet l'Associació de Veïns.
Per això vull des d'aquí
agrair a l'Associació de Veïns
les seves ganes
i la seva implicació fins al final.
Ha sigut el que ha portat tota l'Associació de Veïns
tota la implicació perquè això arribés a terme.
A veure, evidentment, des de l'Ajuntament de Tarragona
nosaltres volem posar tota l'ajuda
i totes les mesures que podem posar
perquè si en aquest primer ascensor
hi ha hagut alguns problemes
de retard pels tràmits,
doncs que en el següent se millori.
I estic segur d'això, eh?
Senyor Antonio Rodríguez, gràcies.
Gràcies a vostès.
Ramon Tibau, també gràcies.
A vostès.
Em queda un l'amador, no marxi vostè, no marxi,
que vull saber casos concrets
d'aquest bloc Sant Lluc
de persones que ens sortiran molt beneficiades.
Vostè abans parlava, en fi,
de la seva senyora, doncs,
que va amb crosses, no ha hagut d'operar...
Vam posant a pròtesis
i havíem de pujar els gompis
com podíem.
A vegades, quan baixàvem,
assentada a l'escala i baixàvem.
No hi havia remei,
no teníem més pep
i els ascensors,
com no estava en marxa,
doncs no podíem pujar.
I així ens vam acabar
i fins que va poder baixar.
Hi ha gent que han estat tres mesos
que no han pogut baixar al carrer
perquè no podíem baixar.
Aquí hi ha gent molt gran, aquí.
Hi ha gent molt gran
i no hi hagi manera.
I la més pega que te posa
són els ajuntaments.
Que per fer un d'allò,
per fer un d'allò de l'obra,
que haiguis de passar sis mesos.
Un permís d'obres.
Un permís d'obres.
Sis mesos.
Això no hi ha dret, eh?
Això no hi ha dret,
perquè nosaltres,
els diners de les veïns,
us van tindre els quatre dies.
Però el permís d'obres,
sis mesos.
Algun cas més,
és a dir,
persones que,
clar,
vostè fa 38 anys
que es va fer aquest bloc,
en fi,
segurament hi ha veïns
de fa molts anys,
que es coneixen tots.
La majoria,
la majoria,
el 70%,
dels 38 anys,
dels 40 anys,
el portem aquí.
Amador López,
gràcies
i que ho deixin,
que disfrutin.
Gràcies a vostès.
Doncs, Núria,
això és tot des d'aquí,
ara anem a provar l'ascensor,
cap a un i cap a dalt.
Sí, però escolta,
jo li recomanaria als veïns
que ara que tenen ascensor
no cal que aprofitin
per trencar-se res, eh?
No, no, no,
ara que s'ho prenguin amb calma, eh?
Clar que sí.
Mira, treu-me el cava,
treu-me el cava, eh?
Ens han guardat cava i pastes.
Molt bé, Pep,
acaba de disfrutar,
gràcies.
Fins ara.