...
Manel Magí, Jordi Ximeno, bona tarda.
Què tal? Molt bona tarda.
Esteu rarets avui, esteu ressenyos.
Rarets, cansats.
Avui estem, és una situació...
Esgotats.
Una mica estranya, sí, però jo estic bé, però estic com una mica xoc.
Jo necessito vacances, ja.
Sí, perquè... Espera que estic parlant amb l'home Manel.
Per què, l'home Manel?
No ho sé, estic en un estat de benestar.
No material, vull dir, però estic bé, no?
No estic constipat, que és inèdit en aquestes dates.
I la família?
Perfecte, la feina tot molt bé.
O sigui, ets feliç que fas cagar, com se sol dir.
O sigui, passem de tu tota la secció.
Jordi, com estàs tu?
Jo, només per fastidiar-te, soc l'home més feliç del món des d'estes del Manel.
Sí, però tot i això, estic una mica xof.
Potser la mateixa felicitat és que em fa estar xof, no ho sé.
Molt mala, la felicitat.
Sí.
En fi, que estem dins la secció d'història.
Sí, benvinguts al No em vinguis amb històries,
al programa de divulgació històrica que la ciutat de Tarragona es mereix.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana...
Jo, perdoneu, eh? Perdoneu que sempre introdueixi la situació personal
en què setmana a setmana es troben el Manel i el Jordi,
però és que trobo que pot ser d'utilitat als oients,
perquè es facin una idea de com evolucionarà la secció.
No, avui evolucionarà, com sempre, molt bé.
Com sempre.
Ai, què tenim, Jordi?
Aquesta setmana, com és habitual, iniciem amb una efemèride
protagonitzada per Ivan el Terrible.
Una frase qualsevol signada per Pablo Picasso,
el nostre monogràfic centrat en els segles XIV i XV,
és a dir, en la crisi de la baixa de mitjana,
sobretot fams, epidèmies, guerres i fiscalitat.
I, per acabar, doncs, com és habitual,
les curiositats avui fa 100 anys a la ciutat de Tarragona.
Notícies i també, tancant el programa,
parlarem del següent llibre, titulat...
Bé, es tracta de la història d'Espanya,
dirigida, en aquest cas, per John Lynch,
publicada per Crítica Editorial
i és la publicació del número 6, Època Contemporània.
Afemèrides.
1547.
És coronat zar Ivan el Terrible.
Li van quedar molt dolent.
Això li van posar...
el sobrenom del Terrible.
Però qui ho deia? Els seus enemics? La seva família?
Jo crec que tothom, eh?
Tothom.
Sí, perquè va repartir llenia, ja veuràs.
Il·lustrens.
A tot arreu.
Doncs este senyor, Ivan el Terrible,
era net del ser Ivan Basilevich III
i fill de Basili III
i pertanyia al llinyatge rúric.
Va ser coronat gran príncep de Moscú
amb només 3 anys,
després de la mort de son pare.
Per descomptat, el regne no el va administrar ell,
sinó la seva mare,
la qual va ser assassinada 5 anys després
pels denomenats clans boiars que es disputaven el poder.
El seu regnat es pot dividir en dos parts.
La primera, està l'any 1560.
Recordem que era coronat el dia com avui,
de l'any 1547,
en només 16 anys.
Coronat com a Ivan IV.
I què va passar?
Està l'any 1560,
un regnat caracteritzat
per la seva gran reforma interna,
expansió territorial,
impuls en les arts i les lletres.
Va introduir, per exemple,
la imprenta Rússia, també.
Però l'any 1560 va morir
la seva esposa,
Anastàcia Romanova,
i l'home es va trastocar.
I es va transformar en un governant psicòpata,
fanàtic, religiós i autoritari.
fins i tot per matar
el seu fill primogènit
a cops de pau.
És a dir, la dona li donava equilibri.
Sembla ser que sí.
Com acostuma a passar amb les dones.
No ri, eh?
Se l'ha dit ella, eh?
Home, és cert,
a vegades, jo no diré que no.
I què va passar?
Que ningú va tindre valor
per portar-li la contrària.
Portar-li la contrària,
inclús per endur-se'l a l'altre bar
i per dir, acabem-ho això.
I no, no,
l'home va morir tranquil·lament
l'any 1580.
o sigui que van haver-hi 24 anys
d'arregnat boig,
de terror,
d'aquest senyor
que per això es va guanyar
el sobrenom de Terrible.
Però sense ordre ni concert,
vull dir,
ho feia per què?
Perquè sí,
no per cap estratègia política
que li hagués de servir.
No,
simplement per les seues paranoies.
Algú pensava que era un conspirador,
com faria anys després
el senyor Stalin,
sabeu que hi ha certa tradició,
això, a Rússia,
doncs,
els eliminava.
Portat simplement
per la seva bogeria.
L'art és una mentida
que ens apropa a la veritat.
Aquesta frase
ve de les paraules de Manuel,
però en el seu moment,
signada per Pablo Picasso.
Com ja sabeu,
pintor, dibuixant,
gravador, escoltor,
ceramista,
nascut a Màlaga l'any 1881
i mort a la Provença l'any 1973.
La seva figura sintetitza
l'aventura plàstica
en l'art modern
i possiblement és la figura
dins del món de l'art
més important de la història.
Realisme,
fobisme,
expressionisme,
cubisme,
abstracció,
surrealisme,
etcètera, etcètera.
No res,
cap estil,
se li va escapar
a les seves mans,
inclús va arribar a ser
creador,
va ser un punt
important
de creació
d'alguns d'ells.
No envinguis amb històries,
el monogràfic.
Fam,
epidèmia,
guerres.
Sí,
és que la setmana passada
el Manel
ens va fer
un monogràfic
que no recordo ara
de què anava.
De pernils.
No, de pernils no.
Mobificació.
De mobificació.
I vaig dir,
doncs jo també vull ser terrible,
més terrible que l'Ivan.
I en aquest cas,
doncs parlem de fams,
epidèmies i guerres.
tirem enrere
amb el temps,
com és habitual
en aquest programa,
i ens plantem
al segle XIV.
Després d'una època
de creixement,
en el món europeu
de l'edat mitjana,
doncs hi ha una fractura,
una fractura
que es fa palessa
en tots els àmbits
de la vida quotidiana
i de no la vida quotidiana.
L'època medieval
es clou
amb una profunda fractura
que va commoure
tota la societat.
Per diferents motius,
la producció
va tocar sostre
i es produïa
una estagnació,
és a dir,
una aturada
del creixement econòmic,
que va comportar
una davallada
i una diminució global
del volum de producció
i, per conseqüent,
una mimba també
de les xifres dels negocis
i una caiguda de la renda.
D'això,
tot el teixit social
em va resultar afectat,
ja siguin nobles,
privilegiats,
pagessos,
serps,
hamburgessos,
etcètera,
etcètera,
laics o eclesiàstics.
I em va derivar
l'esclat de conflictes
socials
convenients als pogroms,
és a dir,
les revoltes
contra els cais jueus,
les revoltes
camparoles antisenyorials
o conflictes
entre nobles
petits nobles
o senyors feudals
o inclús entre monarquies
com va ser
la Guerra dels Centa anys
1337-1453
si no recordo malament.
Conflagracions militars
a escala
fins ara,
fins a aquella època
desconeguda,
si deixen de banda
les croades
que s'havien produït
en segles anteriors.
Com és natural,
també els esperits
se'n van ressentir,
la propia institució
eclesiàstica
també va sortir
malparada,
en definitiva,
hi va haver una crisi
baix medieval
que va destruir
els equilibris
anteriors,
però avui
centrarem la nostra
atenció
en les fams
i les epidèmies
i la conseqüent
caiguda
o la mimba
de la població,
la crisi demogràfica.
De fet,
les fams
i les epidèmies
serien una
conseqüència,
no una causa
d'aquesta davallada
econòmica.
No,
serien causes,
en general serien causes.
Les fams,
les males collites,
les plagues
de llagosta,
canvis
en el clima
que van ser
desfavorables
per les collites,
van provocar
la fam,
ja sigui
a la ciutat,
ja sigui
al camp,
al món rural.
Va ser el començament
de la nomenada
petita edat de gel,
no?,
al segle XIV,
crec,
que és que hi ha
una davallada
de les temperatures
importants.
Ah, sí?
Sí.
Per tant,
la fam va ser
una conseqüència
i suposo que
també una causa.
Sí,
les epidèmies també,
les ciutats
eren molt brutes,
la higiene
no estava
a l'ordre del dia,
ni a nivell individual,
ni a nivell col·lectiu,
i aquesta manca
d'higiene
va ajudar
a la difusió
no només
de la pesta negra
o pesta bubònica,
com veurem ara
tot seguit,
sinó també
de les grups,
de la còlera,
del tifus,
de qualsevol malaltia,
de qualsevol gran
pandèmia o epidèmia
que es podia produir.
Les ciutats
havien crescut molt.
Sí,
vers l'any 1300
Europa donava
una imatge
de plenitud
i riquesa,
les ciutats
i els camps
estaven
densament poblats,
inclús
alguns historiadors
parlen que
estaven inclús
superpoblats,
però clar,
superpoblats
tenien en compte
el passat
dels contemporanis
del segle XIV,
no en l'actualitat.
Per contra,
vers l'any 1450
el panorama
era desolador.
Hi havia famílies
amputades,
cases i pobles
abandonats,
terres sense conrear,
molins
enronats per no
fer-se ús
d'ells,
buits de població
molt importants,
tant al camp
com a la ciutat,
etcètera,
què havia passat?
Durant el segle XIV
i la primera meitat
del XV
s'havien produït
un seguit
de drames
personals
i col·lectius,
particularment fams,
epidèmies,
guerres que van causar
grans mortalidats.
A l'hora d'elaborar
un diagnòstic,
la primera evidència
és la devallada
de la població.
El creixement medieval
va tocar sostre
a prop
de l'any 1300,
immediatament després
va començar
el decreixement.
Les fams van ser
un dels primers
indicadors clars.
És veritat
que les caresties
sempre han estat
pròpies
de qualsevol tipus
de societat
preindustrial
que basava
la seva existència
en el sector primari,
podríem dir,
en l'agricultura,
la ramaderia,
però també
és veritat
que quan s'encadenen
i són particularment
mortíferes
és que el sistema productiu
també està en crisi,
que alguna cosa fallava.
Després d'haver identificat
el primer flagel,
la fam,
causant de grans
mortaldats,
els historiadors
posen la visual
en les epidèmies,
començant per la primera
i més greu,
la Pesta Negra,
1347-1348,
que es va batre
sobre la població
malalimentada
i amb escassos
coneixements mèdics,
a més a més,
malalimentada,
manca d'higiene,
etcètera.
És a dir,
en definitiva,
una població
molt vulnerable.
Va ser una autèntica
catàstrofe
que segons les cròniques
va exterminar
un terç dels europeus.
Un terç dels europeus,
que es diu aviat, eh?
Només per la Pesta Negra,
no per la fam
o no per la còlera
o no per el tifus,
etcètera,
i potser més encara
en determinades regions.
Els contemporanis
van quedar
en un estat de xoc
i aterrits,
incapaços d'explicar-se
racionalment
el que passava.
Van atribuir
l'arribada de la Pesta
a càstigs divins,
malefices hipotètics
i hipotètics enemics,
infeccions causades
per minories ètniques
o religioses,
com per exemple
els jueus,
pobres i malalts,
com els laprossos.
Per això l'ataca
als caix jueus,
que normalment hi havia
un caix jueu,
és a dir,
un barri poblat
per aquesta comunitat
religiosa
a les grans ciutats
d'Europa,
Barcelona,
París,
Londres,
etcètera,
etcètera.
O també,
el que hem comentat,
atribuïen
l'arribada
de la Pesta
a càstigs divins,
a la bogeria
o a la mala vida
que portaven
alguns dels cristians.
És curiós
perquè inclús
la mateixa penitència
va ajudar
a expandir
o a la difusió
de la Pesta.
Moltes persones...
Clar,
això devia ser
un incentiu
per la fe cristiana,
no?
Com?
A tota aquesta superstició
que hi havia voltant
de la Pesta
devia ser un incentiu
per creure en Déu.
Sí,
per creure.
Apareixen comunitats
com,
per exemple,
els flagel·lants,
grups de religiosos
com els flagel·lants
que recorrien
les ciutats
amb processó
flagel·lants
a l'esquena
per fer penitència.
De fet,
el que feien
a banda de,
bé,
de castigar-se
ells mateixos
i segurament
de tenir
una baixada
de defenses,
també ajudaven
de forma involuntària
a la propagació
de la Pesta
de ciutat en ciutat.
La gent,
el millor
segurament serà
veure
les memòries
d'un contemporani,
en aquest cas,
l'arribada
de la Pesta Negra
a l'Occident
segons la història
de Sicília,
signat per
Micaelo de Piazza,
a Manel Anxuller i Eix.
Eus aquí
que el mes d'octubre
de l'any
de l'encarnació
del senyor
1347,
uns genovesos
van arribar
al port de Messina
en dotze galeres,
fugint
de la colera divina
que s'havia abatut
sobre ells
en raó
de la seva
iniquïtat.
transportaven
amb ells
impregnada
en la seva
ossada
una malaltia
tal
que tots
els que
parlaven
amb qualsevol
d'ells
resultaven
infectats
d'aquesta
malaltia
mortal.
Aquesta mort,
mort immediata,
era absolutament
impossible
d'evitar.
Veus aquí
quins eren
els símptomes
de la mort?
En raó
d'una corrupció
de l'alè,
tots els que
en parlaven,
barrejats els uns
amb els altres,
s'infectaven
uns a altres.
El cos
semblava llavors
quasi tot
sense ser
trastornat
i com
deslocat
pel dolor.
D'aquest dolor,
d'aquest tremolor
i d'aquesta
corrupció
de l'alè
naixia
a la cuixa
o al braç
una pústula
de la forma
d'una llentia.
Aquesta pústula
impregnava
i penetrava
tan fortament
en el cos
que l'afectava,
que l'afectat
tossia violentament
expulsant sang.
Aquestes
expectoracions
duraven
tres dies
ininterromputs
i després
el malalt
moria
sense
remei.
La mort
no arribava
únicament
als que
parlaven
amb els malalts,
sinó també
a tots
els que
compraven
les seves coses,
les tocaven
o s'hi
acostaven.
Comprenent que
aquesta mort terrible
s'havia
s'havia
abatut
sobre ells
a causa
de l'arribada
de les
caleres
genoveses
i els
habitants
de Messina
perseguiren
els
genovesos
acarnissadament
i d'això
se'n seguia
una mortalitat
generalitzada.
Es tenien
aversió
els uns
als altres
fins al punt
que si un fill
es contagiava
del dit mal,
son pare
refusava
totalment
d'arrestar
al seu costat
i si
gosava
acostar-s'
ben segur
que contraia
de la malaltia
i no s'escapava
de la mort.
En el termini
de tres dies
lliurava
l'esperit.
La dita
mortalitat
va ser
tan general
a la Messina
que eren
molt nombrosos
els que demanaven
als sacerdots
de confessar
els seus pecats
i fer testament
però sacerdots
jutges
i notaris
refusaven
d'entrar
a les cases
dels malalts
i com que
franciscans
dominics
i frares
d'altres ordres
van voler
entrar a les cases
dels dits malalts
rebre
rebre la confessió
dels seus pecats
i donar-los
l'absolució
la mortaldat
mortífera
segons la voluntat
de la justícia divina
els va infectar
tan completament
que alguns
gairebé
no van sobreviure
en les seves cel·les.
Què més
puc dir?
Els cadàvers
quedaven abandonats
a les cases
es donava
als enterremors
un salari considerable
per portar-los
a les sepultures
les portes
obertes
de les cases
dels difunts
posaven
a l'abast
de tothom
les joies
la plata
i els tresors
la gent de Messina
davant d'aquest cop
terrible
i increïble
es va estimar
més fugir
de la ciutat
que moriri
fora de la ciutat
els de Messina
van establir
per allurs famílies
llocs de refugi
en camps
i vinyes
alguns van anar
fins a la ciutat
de Catània
amb l'esperança
que la benaurada
Agata
la verge de Catània
els lliuraria
d'aquesta malaltia
i la gent
de Messina
fugint
va estendre
el mal
la ciutat
de Siracusa
la ciutat
de Xiaca
la ciutat
de Trapani
la ciutat
d'Agrigent
en van ser víctimes
a Catània
la pesta
que s'estenia
per la ciutat
era tan forta
que no es manifestava
únicament
amb les pústules
que s'anomenaven
àntracs
sinó també
amb bubons
que formaven
en diferents parts
del cos
sabem que
el basil
de la pesta
no va ser identificat
fins al segle XIX
a Hong Kong
i sabem també
que
la pesta
va arribar
a Occident
degut
als comerciants
genovesos
que la van portar
de la Mar Negra
en concret
del port de Cafa
a la Mar Negra
sense saber-ho
clar
van portar
rates infectades
i les rates
amb les pusses
van acabar passant
la pesta
l'epidèmia
als éssers humans
hem vist
segons les descripcions
de Miquel de Piazza
la seva història
de Sicília
que el contagi
doncs era gairebé
doncs
el nivell de mortalitat
dels infectats
era gairebé
del 100%
tres dies després
d'agafar la pesta
doncs
mories
els símptomes
de contagi
ja els hem vist
especturacions de sang
bobons
inflamacions
de gangres
linfàtics
etc
el pitjor del cas
és que la pesta
es va instal·lar
al si de la societat
de manera que va rebotar
va rebrotar
de forma cíclica
al llarg
dels anys
i també
s'ha de tenir en compte
que la pesta
no va actuar sola
també
hem de recordar
que altres malalties
com el tifus
la còlera
la grip
etc
etc
doncs afectava
en greument
els nivells demogràfics
europeus
del segle 14-15
les conseqüències
principals
van ser
l'estancament
del creixement
urbà
i el despoblament
del camp
amb l'aparició
dels massos rònecs
però les fams
i les epidèmies
no van ser
els únics factors
causants de la crisi
a més
hem d'afegir
la guerra
i la fiscalitat
que l'alimentava
que ja en un altre programa
en parlem
més endavant
i segurament
us preguntareu
i què va passar
a Terres Catalanes
la pesta
sí que em va afectar
aquí
va entrar
en Terres Catalanes
a partir de l'any
1348
és a dir un any aproximadament
després que arribés
a Europa
per dues vies
per una banda
la terrestre
és a dir
pel llengua d'oc
i per una altra banda
la marítima
pels principals ports
comercials
de Barcelona
Colliure
o Sant Feliu de Guixols
la mortalitat
també va ser ràpida
i extraordinàriament elevada
i afectar
principalment
les ciutats
on la concentració
demogràfica
afavoria el contagi
tenint en compte
tornem a repetir
de la manca d'higiene
etcètera
etcètera
la mortalitat
va ser
particularment intensa
arran de la pesta
de 1348
però aquesta pesta
com
ja sabeu
només va ser un episodi
de tota una sèrie
de calamitats
que es van succeir
al llarg del segle
14 i 15
pestes
plagues de llagosta
terratrèmols
fams
revoltes i guerres
a Catalunya
realment hi va haver
plagues de llagostes
sí
que van afectar
doncs clar
la producció
i el conreu
de l'agricultura
és que avui en dia
una plaga de llagostes
afecta la butxaca
dels pagesos
i prou
però si
en aquella època
t'afectava tota la producció
anual
i la gent
s'hi quedava sense mitjà
sí
hem parlat
fa un moment
o hem esmentat ràpidament
els massos rònics
què eren els massos rònics
el món rural
durant el segle XIII
i els primers decenis
del XIV
hi havia una densitat
de població molt alta
això al camp
a les zones
on predominava
un tipus d'habitat
dispers
s'havien edificat
massos
bordes
massoveries
en qualsevol terreny
que podia ser útil
pel conreu
alguns dels possessors
d'aquestes explotacions
vivien en una situació
econòmica molt precària
és a dir
una agricultura
de subsistència
i amb la crisi econòmica
i demogràfica
dels segles XIV i XV
això va provocar
que s'abandonessin
molts d'aquests massos
que aquests són
els massos rònics
van sortir
els massos rònics
les terres
dels quals
després van acabar
sent treballades
per altres pagesos
veïns
o van acabar
amb mans
d'altres propietaris
però
la recuperació
del món rural català
doncs
en termes generals
no podem dir
bé
podem dir
que no es va
que no es va produir
fins ja ben arribat
al segle XVI
i
entre el segle XVI
i el segle XVIII
però això
ja és una altra història
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Avui fa 100 anys
a Tarragona
o sigui
16 de gener
de l'any
1908
no m'equivoca?
Sí
No, és a veure
No t'equivoques
Està bé
Doncs veiem
què mos dia
el diari
de Tarragona
Avui en dia
en a mi
és una cosa
relativament fàcil
no?
Jo mateix vinc aquí
Sí, ara t'ho anava a dir
Sí, sí
I no tinc
que organitzar
cap història
militar
ni fer cap
Doncs veureu
ja n'havien comentat
alguna de notícia
de sortides
en bici
En bicicleta
o velocípedos
En bicicleta
en velocípedos
Però
veureu com era
una cosa
realment
tenia un aire
castrentse
molt fort
Diu el següent
esta notícia
d'avui fa 100 anys
La comissió esportiva
del Sport Club
Ciclista
ha organitzat
una excursió
a Torredembarra
i la junta directiva
en vista
de l'animació
que reina
entre els seus socios
invita a tots ells
con un esplendoroso
almuerzo
que tendrà lugar
en la plaza
de dicha vila
O sigui
que qui arribés allí
tindría un bon esmorzar
La excursió
d'esta ciutat
partirà
a les 9 de la mañana
el domingo
dia 19
de la actual
para llegar
a Torredembarra
a les 10.30
Dixa excursió
irà presidida
i capitaneada
per el capitán
de ruta
don Antonio Argenté
vicecónsul
de la Unión Velocípeda
Espanyola
Perdó
Velocipédica
Espanyola
lo que tú díes Jordi
Para los cargos
de capitán
teniente
etcétera
etcétera
han sido escogidos
los mejores ciclistas
del club
y que
se expresan
en el siguiente orden
Capitán
Això de la sortida
Capitán
Capitán de ruta
Señor Argenté
Teniente
Señor F. Simó
Ayudante
Señor Miquel
Banderín
Señor R. Simó
y Cruz Roja
Señor L. Simó
El germà de l'anterior
suposo
También tomaran parte
en la excursión
varios ciclistas
de la Canoja
Vilaseca
y Torredembarra
O sea que
organizar una
Debería
toda una organización
militar
militar
Sí, sí
El banderín
no sé exactament
que debía
debía ser
potser el farolet de cola
no ho sé
com debía funcionar
No ho sé
Però ben diferent
de les sortides
que es fan avui en día
Ben segur
I crec Benel
que ens has trobat
un altre patrocinador
pel programa
Sí
Tengo molt de preparación
¿Cómo areu vosaltres
de vías urinarias?
¿Feu pipí bé?
Yo soy feliz
y hago pipí bé
Sí
A mí me ayuda
a ser feliz
hacer pipí bé
Enfermedades
de la matriz
de la matriz
y de las vías urinarias
Consultorio especial
del doctor Salvat
Tratamiento y curación
de las afecciones
de dichos órganos
aplicaciones eléctricas
radioscopia
y masaje
Carrera del Carme
número 25
principal
Barcelona
Consultas por escrito
mediante envío
de 10 pesetas
en sellos
o giro
El doctor Salvat
patrocina
No em vinguis
amb històries
Evidentment
No em vinguis
amb històries
Curiositats
I avui
el tema que
mos portes
Jordi
té bastant a veure
el monogràfic
Sí, sí
Com que sabia
que no em donava temps
de dir-ho tot
i hem deixat
moltes coses
a la carpeta
doncs
la curiositat
també la fem relacionada
amb la Pesta Negra
les terribles mortaldats
de la Pesta Negra
i altres epidemies
del segle XIV
van impressionar
tant a la gent
dels contemporanis
d'aquesta època
que es va divulgar
molt el tema
de la dansa de la mort
la idea central
era que la mort
iguala a tothom
i s'ha de dir
a tots els humans
com hem dit
també abans
a rei
nobles
pagesos
burgesos
homes
dones
nens
eren diferents
la mort
en aquest cas
la Pesta Negra
arribava a tothom
avui dia
en algunes localitats
encara de Catalunya
es representa
durant la Setmana Santa
aquesta dansa de la mort
la dansa de la mort
de Verges
al Baix Empordà
és l'única
que ha sobreviscut
al pas del temps
i que es conserva
des de l'època medieval
quan aquest gènere
de dansa
en el qual
uns quants escalets
ballen
el so d'unta aval
estava estès
per tota l'Europa occidental
notícies
sabíeu que potser la Gioconda
ja no riu tant
misteriosament
misteriosament
ah no
que ha passat
que ha passat
definitivament
s'ha sapigut
la seva identitat
bé
més o menys
ja se sabia
quan Bassari
va identificar
a la Gioconda
al segle XVI
ja va dir
que la Gioconda
era l'Elisa
Gerardini
dona del mercader
Francesco
del Giocondo
però ara ha aparegut
la prova definitiva
podríem dir
un manuscrit
confirma
la identitat
de la Gioconda
unes notes
de l'any 1503
identifiquen la model
com a l'Elisa Gerardini
unes notes
del florentí
Agostino Vespucci
amic de Leonardo da Vinci
que va deixar
aquestes notes escrites
l'any 1503
als marges
d'una edició
de les cartes
de Cicero
de la seva propietat
ara s'han trobat
i ja queda constatat
que em situé
un amic de Da Vinci
va escriure
unes notes
als marges
d'un llibre
Leonardo
que guai
com es diu
aquesta xica
deies?
aquí
ah
L'Elisa Gerardini
la Gioconda
que guai
que t'està quedant
la L'Elisa Gerardini
mentre la pintes
i allò
ha quedat allà
i ara s'ha trobat
i ara s'ha trobat
i a més també pot ajudar
a adaptar més concretament
la pintura
el que sempre queda
de moment
és el misteri
del somriure
perquè reia
sí
li estava explicant
un acudit
a Leonardo da Vinci
tan léger
a Leonardo da Vinci
però jo
hi he arribat
a sentir
notícies
o teories
realment al·lucinants
per exemple
te'n recordes
alguna cosa
sí per exemple
que els llavis
eren el cos
d'un home nu
d'un tors masculí
vist per detrás
i realment
te ficava en la foto
i ho semblava
però
moltes teories
al·lucinants
i segurament
no
la trobeu tan misteriosa
aquell somriure de la Joconda
no
jo la vaig intentar
veure quan vaig anar a París
però hi havia tants
de japonès
i és molt petit
el quadre
és molt petit
els japonès
són baixets
i tu ets alt
sí però
em vaig sentir incòmoda
i me'n vaig anar
perquè no
a mi m'agradaria
veure-la
quan va fer Napoleón
no se la va penjar
al lavabo
Napoleón
crec
sí
crec que sí
o sigui
quan anava al lavabo
veia la Joconda
a mi m'agradaria
veure-la
una intimitat
però amb tanta gent
a saber què feia
amb la Joconda
de venir al lavabo
bé més notícies
Nacions Unides
s'ha declarat
l'any 2008
com l'any internacional
de la patata
que us sembla?
genial
la patata
és un gran aliment
és un gran aliment
a mi m'encanta
però de totes maneres
bullida
fregida
com que ets feliç
t'agrada tot
bueno
quan no soc feliç
també m'agrada la patata
jo proposo
d'aquí a unes setmanes
fer un monogràfic
sobre la patata
va fem-lo
ja ho prepararem
vale
sí
fem-lo
fem-lo
sí
és que és un gran aliment
no només la fregida
però jo trobo
que si fem això
hauríem de portar
una bossa de patates
i anar menjant
mentre fem
va ho farem
el micròfon
la bossa
l'apaga la ràdio
vinga va
ens estirarem
ondulades
ondulades
amb gus a pernil
no
normals
normaletes
són més bones
però què ha passat
amb la patata
no
simplement això
torre de la notícia
de 2008
com a any internacional
de la patata
i esperant tot d'actes
internacionals
a Prades
a Prades
vindrà una delegació
de l'ONU
de la Vore
ja en parlarem
simplement
el titular
crec que ho diu tot
inclús
el que no sé
si serà també
any internacional
de totes aquelles
persones
a les quals
algun cop
els han dit
no siguis patata
o la patata
de ta mare
que sobre això
també caldria parlar
perquè què vol dir
exactament
no siguis patata
quan li dius
amb algú patata
què li vols dir
en realitat
un torpe
torpe no
sí
sí
bueno va
ja discutirem
digue'm
i així brument
teniu que anar a tenes
bueno vaig tornar ahir
vas tornar ahir
i no vas veure
el nou museu de l'acròpolis
no
no no
perquè en el seu moment
vaig veure tot això
amb Napoleó
és veritat
què passa
que estan fent
un gran museu
han tirat la casa
per la finestra
aquesta gent
i el tenen a punt
a punt
a punt
però com que han trebat
tantes restes arqueològiques
al subsol
on ho hem de fer
hi ha hagut molt de retard
ara el que fan
és obrir-lo
de manera provisional
de 10 a 12
encara no està acabat
però la gent ja es pot
anar fent un petit tast
de 10 a 12
està el dia 31 de març
o sigui que si aneu a Atenes
teniu l'oportunitat
de anar a veure gratis
el que serà
el nou museu
de l'acròpolis
d'Atenes
cal dir que aquí
hi ficaran
bé
tot el que tenien
al museu
que hi havia
a la mateixa acròpolis
fins ara
que són més de
400 estàtues
d'uns 4.000 o 5.000
objectes
4.800
objectes
que estan
traslladant
de la muntanya
de l'acròpolis
a baix
això està situat a baix
en
molta
cura
en unes grues
especials
perquè no se les acaba
de trencar més
del que ja estan
i evidentment
continuen reivindicant
els frisos del Partenon
que tenen
els anglesos
i una de les cariàtides
hi ha una sala especial
la del tercer pis
el british
sí que estan al british
que és de les cariàtides
han fet una còpia
i també
els frisos
que els van mangar
que els sultans turcs
els van oferir
els anglesos
que els anglesos
van agafar
també han fet còpies
esperant que algun dia
puguen recuperar
els originals
avui el senyor Jordi
ens parlarà
del següent llibre
Història d'Espanya
volumens 6
Época contemporània
Espanya 1808-2004
Toma ja
Escrit
però següents autors
Charles Sdale
i Javier Tusell
Qui edita?
Crítica
Això és un totxo?
Considerable
944 pàgines
Però penso que té un preu
que està prou bé
Si comparem preu
amb totxo
diguéssim
sí
només 45 euros
Està molt bé
Doncs bé
6è volum
de l'època
mentira
de la història d'Espanya
dirigida
per
l'especialista
John Lynch
professor mèrit
de la Universitat de Londres
una obra
en general
escrita
per especialistes
espanyols i britànics
i en aquest cas ens toca
el volum número 6
Época contemporània
Espanya 1808-2004
obra dels professors
Charles Sdale
i Javier Tusell
que cobreix un període
o el més recent
de la història
de l'estat espanyol
hi ha any 1808
doncs
Ferran Seté
arribada a Napoleó
etcètera
etcètera
les lluites
les primeres lluites
pel liberalisme
la seva fractura
fins a l'actualitat
passant per la guerra civil
el franquisme
la transició
la democràcia
un totxo
com dieu
de 944 pàgines
a un preu
de 45 euros
però
força interessant
per a tota aquella gent
que estigui interessada
a tenir una idea general
i una exposició narrativa
però a la vegada rigorosa
de la nostra història
més propera
més propera
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Ferraner
30 minuts després
continues sent
igual de feliç
més
satisfet
més
perquè mos ha sortit
un molt programa
que per cert
tenim un blog
no?
Ah sí
és veritat
Fa temps que no el diem
No em vinguis amb històries
puntblog
espot.com
i l'adreça de correu electrònic
la podríem dir
però és que fa mesos
que no l'obrim
Que no mireu el correu
mare de Déu
Si algú ens vol deixar
algun comentari
que entri al blog
i per això serveixen els posts
Un comentari del tipus
mireu el correu sisplau
Per exemple
Bé Núria
encantats
de veure't
d'escoltar-te
és que abans
que ens acomiadi
ella nosaltres
En la nostra felicitat
que avui ho impregna tot
Volem que sigues molt feliç
tu també Núria
Ho seràs
I bon pròsper
2008
Fins la setmana que ve
Adéu
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve