Aquesta nit, al Passeig de les Palmeres, hi haurà habaneres amb el grup Marandins.
Per parlar una miqueta d'aquest grup, tenim amb un dels seus components,
el senyor Francesc Salsa, al qual saludem.
Senyor Francesc, bon dia.
Bon dia, què tal, com estem?
Molt bé, i vostès?
Doncs mira, preparats, preparats per començar això de les saberes a Tarragona.
Aquesta mateixa nit, a un quart d'onze, els tindrem aquí a Tarragona, com deia?
Marandins i aquí al Passeig de les Palmeres, sí, sí.
Molt bé.
Dic que el grup Marandins va pel món des de l'any 1979.
Déu-n'hi-do, la de places que heu torejat.
És el 30 aniversari, sí, sí, ja tenim programades alguns actes,
per l'any que ve ja per fer el 30 aniversari del grup.
I des de sempre amb la mateixa gent?
No.
Ah, han hagut que amb variant...
Això sí que és pràcticament impossible.
Jo sí, perquè jo sóc el fundador, sóc el que tinc el nom del grup,
i sóc el que el vaig crear i el que el porto.
Però, clar, hi ha moltíssim...
Quanta gent ha arribat a passar amb aquests 30 anys, aproximadament?
Vaja, no els he comptat, perquè vam començar 13.
13.
Després, l'any 86, vam quedar amb 7,
amb incorporació de dos nous,
dintre dels 5 que es quedaven del grup anterior.
Per tant, ja són 15.
Llavors, l'any...
Després hi ha hagut canvis d'una persona,
que surt un, entra un altre...
Home, en total, una vintena ben bé, eh?
Una vintena ben bé.
Una vintena ben bé, sí, sí.
Jo li preguntava perquè de cara a aquest 30 aniversari,
que es farà d'aquell any,
no sé si han pensat de trucar-los a tots,
o almenys a gairebé tots, o a aquells que es puguin,
i que vinguin a fer una actuació conjunta.
Però, vaja, alguns actuen en altres grups,
altres ja s'han retirat...
Vull dir, seria una tasca una mica difícil
trobar tots plegats, perquè, clar, no...
Home, però a alguns potser sí, sí, sí.
Home, seria interessant, no?, si més no?
Seria bé, sí.
No, havia pensat, però és possible que et prengui la paraula.
Molt bé, molt bé.
Doncs, d'allà on va néixer, concretament?
En quina població sorgiu, Marendins?
A Barcelona.
A Barcelona.
Aquí al costadet ho tenim.
cantàvem tots a l'Orfeo Santatecla,
desaparegut, que ara és l'Orfeo Impromptu,
i allà, doncs, a Sants,
al carrer Guadir,
comença els assajos.
Déu-n'hi-do.
El que passa ha acabat molt,
i ara estic a Sant Cugat,
aquí ho fem ara aquí,
ara ja només som cinc components...
Bé, tot això evoluciona molt.
És que jo no m'ho puc imaginar, clar,
un grup de veneres amb 13 persones
sobre l'escenari,
ara gairebé, seria impensable.
Queda algun,
però no, no, no,
de tants tampoc.
Algun que també era,
recordo el grup Baratina,
demà que érem 20,
però actualment són sis o set,
vull dir que també, sí,
tot això ha evolucionat,
diríem,
millorant la qualitat de les veus
i menys veus, sí, sí.
I què se'n mira?
Molt això, precisament,
la tonalitat de les veus
que puguin compaginar-se bé
sobre l'escenari
a l'hora dels assajos.
Sí, bé,
un grup de veneres
no deixa de ser
una petita polifonia, no?
Vull dir,
es canta a quatre veus
la majoria de les veneres,
llavors vol dir que
és com un petit orfeó,
vull dir,
tenint en compte
que llavors amplifiquem,
vull dir,
el que estem sentint
és una polifonia.
i una polifonia
que aquesta mateixa nit
a partir d'un quart d'onze de la nit
tindrem al Passeig de la Sabanera.
El Passeig de les Palmeres
que podíem dir gairebé
li podíem canviar el nom
pel Passeig de les Sabaneres
perquè gairebé cada any
per Sant Magí
les tenim allà.
Sí.
És la primera vegada
que el grup...
He cantat diverses vegades, eh?
Ah, això.
La primera endilla
ja he cantat diverses vegades, sí.
I per Tarragona també,
jo crec que més o menys,
no només el Passeig de les Palmeres.
Fa poc que estàvem
aproximadament aquí
al barri,
a la part alta.
Ah.
El carrer Sant Futur
estàvem a cantar fa poc,
o el mes passat.
Què tenen les Sabaneres
que conquereix a tothom?
Què tenen?
Què ens doneu?
No podríem que conquereix a tothom
perquè els molts joves
no massa, no?
Tot i que tot depèn també
de certes coses, no?
Vull dir,
les Sabaneres jo crec
que no arriben a la joventut.
Jo molt jove
em refereixo a nens
de 14, 16, 18 anys
no els arriben massa.
suposo perquè no van
a les actuacions.
A les actuacions, sí.
I suposo que perquè,
com que som els que ho fem,
som gent gran també.
Aquí, si hi hagués
algun
d'aquests d'Operació en Triunfo,
per dir alguna cosa.
Sí,
que cantés alguna.
Si no canta barreres,
podria fer una mica de revolució,
no?
Oh,
mira la mella Lola, eh?
Aquests arrosseguen, diríem,
arrosseguen molta gent jove,
i llavors, clar,
la mateixa,
hi ha quetzoles molt boniques
en totes les Sabaneres.
Llavors,
si ho...
Clar,
el que passa és que
cantant pels grups convencionals,
que som gent gran,
la majoria,
hi ha de tot, eh?
També hi ha bastanta gent jove
cantant habaneres.
Però,
si sentim bé una habanera,
per exemple,
ho dic per la gent jove
que ens estigui sentint ara,
si sentiu bé una habanera,
hi ha moltes altres cançons
que no som,
que som pop
o que som rock
i que gairebé
diuen el mateix,
perquè es canta l'amor,
es canta a la pau,
es canta a les coses bones
que té la vida.
Efectivament,
el que passa és que no
es paren a escoltar
una habanera.
Aquest és el problema.
Tot està enfocat
de cara al rock,
de cara al metall,
de cara a
els grups aquests
roqueros,
vull dir,
i llavors sentir
un acordeó
amb una guitarra
que veus cantant,
doncs això, clar,
diríem que no és molt actual.
Forma part més
de la música popular
i llavors la gent jove
no s'hi para aquí.
Home,
ara ja comencen
a trencar-se una miqueta
perquè hi ha gent
que fins i tot
agafa Estradivarius
a l'hora de tocar
i toquen música pop
i música rock,
però, bueno,
i ho fan amb aquests complements.
Una experiència molt agradable
i és que,
com que nosaltres
hem fet cinc concerts
al Palau de la Música.
Déu-n'hi-do, eh?
Amb un d'ells,
el que ho feia
el 25 aniversari,
va venir a cantar
el Carles Torregrossa.
Sí.
El Carles Torregrossa
és el que cantava
Mira qui en baila
i que ara està cantant
el programa aquest
al Pie de la Letra.
Sí.
Llavors,
aquest home,
aquest noi,
té innombrables fans
joves.
És cert.
i llavors,
i llavors,
ha passat una cosa
molt curiosa,
com que allà
va cantar
dues habaneres
i aquestes dues
habaneres
estan gravades
amb DVD
i amb CD,
doncs,
per internet
estan penjades,
que no sé qui
els ha penjat,
total,
que m'ha arribat
inclús
correus electrònics
de noies
que han estat
investigant
i,
com que són fans
del Carles Torregrossa,
de retruc
han vist
que cantava
amb mar endins
i de retruc
ens han fet
un correu electrònic
a nosaltres
dient que gràcies
a mar endins
i a Carles Torregrossa
havien descobre
les habaneres
i que són tan boniques.
I, total,
en va cantar dos.
Déu-n'hi-dó,
però mira,
suficient, eh?
Suficient
per començar
a obrir la porta
aquesta
que sembla
que estigui tancada.
Abans de tot això
de que si aquestes habaneres
es posés a cantar
a algú,
diríem,
jove
i amb fama,
amb èxit i tal,
doncs,
potser donaríem
un...
Un altre tom diferent.
Una revolució aquí al món de la habanera
que falta, diria,
ja li aniria bé
que es fes, no?
I jo, també,
una altra cosa
que també m'agradaria
que fessin,
jo crec que més trobades
de gent d'habaneres.
Perquè jo crec que
de tant en tant,
d'any en any,
apareix alguna,
d'altres que ja són fixes,
però que estan
minvant
més que creixent.
Vols dir trobades?
Trobades?
Es tracta de cantar
des de més d'un grup, vols dir.
Exacte,
allò que fer un...
no sé,
com passa a la banda de Girona,
que una vegada a l'any
es troben diversos grups
d'habaneres
i es fan un festival.
Nosaltres a la persona
organitzem la trobada
a Barcelona cara al mar
per exemple.
L'últim dissabte de juny
sí,
s'organitza diversos,
a Montjuïc
també s'organitza una altra
i hi ha diferents
poblacions
que fan trobades
d'habaneres.
Però hi ha d'altres
que els costa una mica més,
no?
Passa com la sardana.
Sí, perquè quan no es veu
és molt fàcil
llogar un grup
i vinga,
cantar a habaneres
fem un rom i tal.
Ara quatre grups
ja és més diferent,
ja és més costós,
però aquí per exemple
per la banda de Tarragona
estava pensant
a l'igual que passa a Barcelona
que teniu molt de turisme
i també és una altra banda
de vendre cultura
perquè a la fi
vosaltres feu cultura
i cultura de tota la vida,
no?
Sí, sí, sí.
Que seria interessant.
Deixa'm en l'aire
a veure si algú agafa
i de cara a l'iminent
tenim aquí
el festival de Tarragona
d'habaneres
que també estaria bé.
Home, escolta,
aquest passeig
de les palmeres de Tarragona
per què no convertir
en una trobada?
Per exemple?
Per exemple,
i de cara a Magill
o a Santa Tecla.
Una cantada
posa una trobada
i això
té en compte
que organitzar l'Ajuntament
doncs
l'Ajuntament
que ampli,
que ajudin
alguna associació més.
Per organitzar
una cosa d'aquest tipus.
Doncs sí, doncs sí.
Ha parlat d'un altre tema
molt important.
A veure, a veure,
nosaltres ho deixem en l'aire
i algú que agafi.
Això és com els peixets.
Els deixem que nadin
i algú els pescarà.
Exacte.
A veure què passa.
Una de totes les combinacions
boníssimes
que hi ha a l'habanera
i ho ha dit vostè abans
és el ron.
El ron cremat.
Jo crec que si el jovent
descobreix el ron cremat
així calentet,
segons quines hores,
jo crec que s'apuntaria
a cada trobada d'habaneres,
a cada actuació.
un tallon per al ron.
Home, espero que no arribi
la sang al riu.
Però bueno,
seria un altre puntet, eh?
Sí, sí, sí.
Seria boníssim.
És una cosa bonica.
El ron cremat
és una cosa bonica
que es fa dintre
de les abaneres.
Sí, perquè sembla
que si no hi ha ron cremat
no hi hagi habaneres
i si no hi ha habaneres
no hi ha ron cremat.
Sembla que vagin
de bracet, no?
És una cosa de sempre.
Sí, està molt lligat.
Està moltíssim lligat.
Sí, sí, es fa.
I des de...
A totes les cantades
no hi falta el ron cremat.
Em comentava que fa 30 anys
que el grup Marandins
va per les terres,
diguem-ho així.
I sempre amb el ron cremat?
Sempre?
A veure, nosaltres no el portem, eh?
No, no, ja, però que dic
que sempre es fa aquesta combinació
des que vostè recorda.
Sí, sí, pràcticament
a quasi el 98-99%,
per no dir totes,
les cantades i el ron cremat.
Els organitzadors ja saben
que això es lliga molt
i sí, sí, ja fan les dues coses.
I després també
una de les cançons
que espero que tampoc ens falti
aquesta mateixa nit
sigui la de la vella Lola,
que hem de treure tots al mocador,
hem de fer tot el peripè.
La vella Lola i el meu avi.
I el meu avi, home.
Què has de dir d'aquestes dues, eh?
No poden faltar.
Són dues sabaneres
que els grups,
la veritat,
ja no les faríem
perquè n'hi ha d'altres
i n'hi ha més modernes i tal.
I d'altres noves, eh?
Però n'hem obligat-se a fer
perquè el públic ho demana.
A més, també feu això
del mocador que jo comentava o no?
Sí, sí, sí.
A més, fem cantar al públic i això, sí, sí.
És que ens agrada, eh?
Jo crec que ens agrada ser partíceps,
no només cantar allò
des de l'ombra
i sentir-vos,
sinó també de tant en tant
i jo, mira,
que sembla que estiguem aquí, no?
Nosaltres ho tenim organitzat
de manera que el meu avi
i la vella Lola,
les dues cançons,
els fem cantar al públic.
Ah, molt bé.
I la gent, clar, respon.
Sí, sí,
els hi veien la frase
que han de cantar
i la gent,
que molts ja se la saben,
però que si no se la saben
ja els hi diem
perquè cantin.
I segurament
que més d'una persona
s'ha apropat
per dir
que bé que ho feu,
que meravella,
on puc aconseguir
perquè també teniu discos,
clar.
I aquesta és la satisfacció
que tenim els brudadaners,
que després de la cantada
quasi sempre
s'acosta algú
i diuen
s'agraden molt, eh?
Felicitats, eh?
S'agraden molt.
I no només una persona,
sinó algunes vegades
fins i tot famílies
complertes.
Però aquí no tenim la sort
que moltes vegades
el pare, la mare,
els agrada
i ja inculquen
els més petits de la casa
que hi vinguin, no?
També a veure les habaneres.
Es troba,
hi ha molts casos
que depenen
tota la família, sí.
Clar.
Estan baranejant i tal,
el que sigui,
doncs ve tota la família
i, bueno,
sí, sí,
és molt bonic
perquè el que passa
és que, clar,
quan aquests nens
ja són més grandets
i ja tenen la seva
via pròpia,
doncs llavors
ja busquen
un altre tipus de música, no?
Ja, però això
és un quicat,
el quicat dels 15, 16,
fins als 18, 20 anys,
però ja quan assenten
al cap ja tornen,
jo crec que tornen
una altra vegada
cap a les habaneres.
Més o menys,
o almenys ho intentem, no?
Donant un temps,
i jo, ai, mira,
això l'escoltava
quan era petit.
Aquí a la habanera
li falta un revulsiu.
Sí, el que comentàvem.
Li falta un altre,
el meu avi.
No sé què té el meu avi,
però encara es canta
i encara es demana.
Doncs ara caldria
alguna altra cosa
d'aquest tipus
que quedi a la teva
sobretot de la jove.
I el Francesc
també composa?
Ara que comentàvem d'això,
també composa
algunes habaneres
que podem sentir?
Sí, jo tinc també un CD meu,
de habaneres fetes per mi.
Ah, molt bé.
I, a més a més,
doncs,
aquest CD ja està,
van ser les 14 primeres,
però ara ja en tinc 26.
26?
Habaneres fetes per mi, sí.
I com s'acomposen,
les habaneres?
Com es fa per sentir?
Allò que és,
clar, que m'assembla
molt difícil,
almenys a mi.
Jo tinc la sort
de tenir una persona
que em fa lletres.
Ah, d'acord, d'acord.
I a més a més,
que me les fa molt bé,
perquè saps què passa?
Que a vegades
trobes molta gent aficionada
i et diu,
ja,
mira quina lletra
que he fet.
i jo li enviaré una lletra
perquè ja n'he fet una lletra
i tal,
i te l'envien.
Però llavors,
quan la veus,
veus que està mal feta,
que està mal organitzada,
perquè normalment
una habanera,
doncs,
són dos quartets,
llavors un altre quartet
o dos que formen
la tornada,
i llavors tornem a començar
amb dos quartets més
per la segona part
i repetir la tornada.
Clar, clar, clar.
I això ha d'estar
molt ben constituït.
Sí.
i hi ha persones
que això no ho saben bé
i com que no ho saben bé
doncs
et munten una lletra
de qualsevol manera,
no?
i llavors costa molt
d'organitzar això
per fer una altra manera.
I d'anar a dir-li...
de tornar en contacte amb ell,
això ho haurien de canviar,
això ho haurien de fer això...
Jo tinc la gran sort
que el Josep Maria Cau,
una persona que ens coneixem
de fa molts anys,
que em va començar a fer lletres,
i jo amb ell,
si no recordo malament,
m'haurien de fer ja 13.
13.
13?
13 lletres d'ell
que jo he musicat.
I com va néixer aquesta unió
entre la música
i la lletra, diguem-ho així?
És company de feina.
És company de feina.
És company de feina.
O sigui que gairebé
se'l va trobar allà.
Sí, exacte.
I xerrant, xerrant,
doncs un bon dia,
t'he fet una lletra, no?
Sí.
I clar, com que parles,
el tens allà al costat,
doncs t'ho fa al teu gust, no?
Sí, sí, sí.
I si tens una bona lletra,
posar-hi música és molt més fàcil.
Clar, i a més a més,
moltes vegades,
fins i tot la pròpia lletra
sembla que te la doni la música, no?
L'acompanyes a través de la veu...
Tens una lletra molt ben montadeta,
molt ben organitzada,
ben rimada,
doncs és molt més fàcil
posar-hi una música que estigui bé.
Jo no sé si és el somni
d'un grup d'havaneres
que es poden tocar
a un país com...
o a una illa com és Cuba.
Seria el somni de tot havaner?
Sí.
Sí?
Per la relació que sempre hi ha, no?
Hem cantat a Alemanya,
hem cantat a Londres...
I com es reben per allà?
Amb sorpresa, potser?
A Londres va ser enviats pel...
pel Ministeri de Turisme Espanyol,
que era una festa que es feia allà al Meridià de Greenwich,
i molt bé,
molt bé.
Vam fer dues actuacions,
els vam fer un ròp cremat,
perquè ells no el sabien fer,
però teníem preparat els ingredients,
i llavors un de nosaltres,
que és més culinari,
doncs els hi va fer el ròp,
i molt bé, vull dir,
van veure el ròp,
que m'encantava,
és molt bonic, molt bonic.
Molt bé.
I després, segurament,
que la gent amigua en anglès,
thank you, thank you,
no?
Jo m'imagino, eh?
Jo m'hi poso allà.
I llavors també un de nosaltres traduïa una mica,
perquè és que si no és molt...
Clar, és complicat.
És molt palo seco, això, eh?
Llavors vol dir que un de nosaltres traduïa,
que sabia una mica d'anglès,
però es traduïa una mica,
els hi explicava una mica,
de què es tractava les aveneres.
Ja sap el que passa, no?,
de cada propera sortida de...
cap a l'estranger,
una avenera en anglès.
Seria un repte, eh?, també.
Seria bé, això, sí.
Sí, sí, sí.
Oh?
Jo que la poguessis cantar
i segurament seria,
per la gent,
seria un elogi
i encara és una manera
de rebre més a l'avanera, no?
Home, estaria bé, això, sí.
De cantar el mateix,
amb el mateix sentiment...
Tinc problemes de pronunciar bé, però...
Home, però això seria...
Això els primers dos dies.
El tercer i el quart ja s'hauria d'agafar, ja.
Hauríem d'estudiar la pronunciació,
però, bueno,
no és una mala idea, eh?
Sempre s'ha d'aprendre, no?,
aquestes coses,
sempre s'ha d'estar,
el que dèiem,
abans sempre s'ha d'obert
a noves idees
i coses que puguin arribar.
Doncs, Francesc Salça...
Això que ens deies de cantar a Cuba,
diguem, sí, sí, perdó.
Ha de ser producte d'unes vacances.
Clar.
A veure,
anar a fora d'Espanya,
sí,
quasi sempre,
ha de ser
que t'ho agafis una mica
com vacances,
perquè ni et paguen
el que hauries de cobrar
i, a més a més,
doncs,
és molta despesa
de temps,
aeroports,
tal,
per una cantada,
doncs,
no val gaire la pena.
Clar.
Aleshores,
si t'ho allargues
i, bueno,
anem a Cuba,
molt bé,
i ens ho fem ben i bé,
bé,
i estem vuit dies més.
Exacte.
Això sí.
pot ser que tots coincidim
en dir,
va,
anem a fer unes vacances.
Anem tots cap a Cuba,
anem a veure què és el que passa,
no?
Exacte.
Perquè anar-hi exclusivament
per fer una actuació...
No,
és molt complicat.
Doncs,
no paga la pena,
no?
I ara estem tots
una miqueta desaccelerats,
no?
També.
Allò que deia,
una mica es diu per la televisió
i que tothom ens bombardeja
amb aquestes coses.
Sí,
la crisi,
no?
Sí,
això,
jo dic allò de desacceleració
que sona menys,
no?
Menys forta,
no?
Sí,
sí,
sí.
Estem tots més tranquils,
que sembla que no hagin d'anar
tant de pressa,
tant de pressa.
Sí.
Ens relaxem.
Doncs el que dèiem,
aquesta mateixa nit,
a un quart onze,
al passeig de les Palmeres,
a Vaneres,
amb el grup Marendins,
que l'any vinent estaran
d'enhorabona
i jo espero que de cara
a l'any vinent
torni a venir per Tarragona
i celebrar conjuntament
una bona bona festa
el 30 aniversari
d'aquest grup.
L'any que bé farem
el 30 aniversari
ja tenim pensades
algunes coses,
una recopilació
de disc
que recopili
tot el que han fet.
Ah, molt bé.
El millor.
Ja tenen la discogràfica,
ja ho tenen tot pensat,
com anirà?
Sí, en quatre caders.
A més a més,
gravarem un de nou.
Molt bé.
I a més a més,
doncs,
jo he d'intentar
recopilar
també les meves
sabaneres.
Bueno,
hi ha una sèrie de projectes
que potser tots no,
però alguns
s'han portat a terme.
Doncs jo el convido,
Francesc,
si ha de venir per aquí
per Tarragona
i ens vol presentar
aquí el disc,
només que ens posem
abans en contacte
i fem la presentació
també oficial
aquí a través
de la nostra emissora.
Molt bé.
I fem la celebració
almenys durant uns minuts
d'aquest 30 aniversari
que sempre ens agradaria.
Molt bé, molt bé.
D'acord.
Doncs aquesta nit
ens veiem.
Ja farem alguna cosa.
Gràcies.
Doncs vinga.
Adeu-siau i fins aquesta nit.
Gràcies i ens veiem al vespre.
Bon dia.
Adeu-siau, bon dia.
Bon dia.