i saludem a la Rosa Claravall. Rosa, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Rosa.
Moltes gràcies, eh, abans que res, per haver entrat en el joc,
per haver-nos deixat que contactéssim amb vostè.
Rosa, què està fent ara mateix?
Doncs repassant el diari.
Quin diari?
El de Tarragona.
Ai, què diuen, què diuen?
Doncs mira, parlen del futur de la plaça dels carros,
després de les parades del Mercat Central,
els paradistes,
que han de fer sis pisos enfonsats per avall
per fer gratjos o...
Mare de Déu.
Un supermercat, també.
Bé, això no ho he llegit encara del supermercat.
Suposo que ho veuran fer.
Expliquen una mica com aniran les obres del Mercat Central, no?
Sí, sí.
Ho estava repassant perquè al dematí a la millor el follejo,
però, doncs, en aquesta hora després hi ha de dinar
i així llavors el repasso una miqueta més.
O sigui que vostè segueix bastant l'actualitat local,
l'actualitat de la ciutat.
Procuro, procuro.
Tot va bé per aquí dalt, per la Mora?
Sí, sí, és molt tranquil.
Oh, a la Mora ja fa temps que ronda pels mitjans de comunicació
que teníeu mosquits.
Això sí.
Això sí.
Això sí.
Però són tigres, són d'aquests tigres, o?
Escolta, piquen i no et dos comptes fins que tens la picada ja feta.
tigre, tigre.
Però, a més, picades d'aquestes grans, eh?
Sí, i unes bullofes.
Que són aquells mosquits que, a més a més,
si poden et piquen un parell de vegades o tres, fins i tot, eh?
Al mateix posto, sí.
I sempre amb unes comissures, allà on s'atacava el peu,
on comença la sabata, si vas una miqueta,
doncs encara sense mitjons, i sí.
Allò em fa mal, eh?
Però n'ha pogut atrepar cap d'aquests mosquits?
Alguns n'he atrepat.
Són de color negre unes ratlletes blanques?
Són com a tigrats, però blanc i negre?
Això existeix.
Això no he arribat, potser hauria de veure un meu peu.
Home, vostè viu aquí a la Mora, diu, no?
Sí, hi viu que a la Mora.
Doncs jo li puc explicar que, per exemple,
al costat d'Altafulla n'hi ha d'aquests, de mosquit tigre.
Ja, doncs segur.
I que són molt, molt empipadors, molt.
I són això, són com de color negre,
amb unes ratlletes a les potes blanques.
I també el llom, diguéssim, del mosquit,
es pot dir així, a l'espatlla,
també hi ha unes ratlletes blanques.
Jo crec que tigre-tigre no ho eren,
perquè es veu que els mosquits tigre donen moltes al·lèrgies,
hi ha inflamació, una cosa molt exagerada.
Sí, en el fet que inclús deixen un petit senyal com de crusteta i tot.
Sí, em sembla que no és el cas.
Però vaja, que hem vist fotografies, eh?
Molt actors, molt.
De gent, a més, amb unes picades molt grans i moltes.
Que ho heu solucionat, això ja?
Ara que ja ha passat el bon temps, ha marxat.
Potser aquesta bruixa d'aquests dos dies
els ha calmat una miqueta,
però si torna a fer bo, ja em penso que us tornarem a veure.
Això fa ràbia, perquè més enllà del fàstic que et puguin fer,
clar, ostres, t'atacen directament, no?
Rosa, a banda dels mosquits, què més l'amoïna?
O que li agrada, que li ve de gust?
Mira, ja, mira, veure un ratet la TV3 en aquesta hora, també,
i llavors fer algun sudoku,
perquè les labors manuals no em van, eh?
Què vol dir amb les labors manuals?
Fer ganchillo, fer mitja, tot això no me va gaire.
No li agrada, això.
No, no, no.
Home, fer sudokus...
La cuina sí m'agrada, eh?
Però la cuina ja, en aquesta hora, ja he plegat de la cuina.
Clar.
Hem conegut, eh, més d'una persona, amb aquestes trucades que fem,
que fa això dels sudokus.
Ah, sí.
Es veu que està molt extès.
Mira, és un entreteniment,
perquè normalment a les tardes ja no surto.
Si surto, sortim al dematí, el marit i jo,
anem a donar un tomet, o anem a comprar, o anem a passejar.
Llavors, ja a l'hora de fer el menjar ja em poso la cuina,
però ara, en aquesta hora, ja, el de la cuina ja està llesta
i ja és un ratet per mi.
Rosa, si ara vostè pogués, imaginem-se,
que pogués recular 30 anys enrere,
faria alguna cosa que no ha fet?
Doncs sí.
Què faria?
Faria una carrera, estudiaria,
que no ho veia en aquella època.
Què li hauria s'agrada estudiar, vostè?
Ni que sigui magisteri.
M'agradava, m'agradava la història, també.
Doncs, escolti, ja ho deu saber, però hi ha classes...
Hi ha, hi ha.
Hi ha classes?
Universitat, com es diu?
L'aula de la gent gran de la Rovina i Virgili, eh?
És a dir, que fan classes, això,
per a persones que estan jubilades i que volen estudiar.
Ja, però a mi no porto cotxe.
És a dir, depèn del marit, de què em pugi en baix i tot això.
I, doncs, ja s'ha muntat la vida d'una altra manera.
Ara ja fa una mica de mandra, no?
Ja és diferent.
Sí.
Bueno, Rosa, doncs ens n'alegrem molt d'haver parlat amb vostè.
Ho deuen notar, no?, aquest canvi de temps,
el fet que s'acaba l'estiu,
ja no hi ha tanta gent a la punta de la mora, no?
Ara ja hem d'ajustar les portes
i ja fa frescor
i alegurem d'encendre la llar del bloc.
I és això, gent, ja no n'hi deu haver tanta,
potser, a la punta de la mora, no?
No, no, no.
També estem a la part alta de la mora en altres
i és tranquil.
Molt bé.
Hi ha gent que només hi ve a l'estiu,
que té, doncs, casa Tarragona i casa aquí
i n'hi ha els que vivim tot l'any.
Home, aquí dalt esteu la mar de bé, eh?
Dalt, si està per la part de dalt,
a part de bones vistes,
és un lloc tranquil·let, eh?
Sí, sí.
Però a cap damunt de tot o una mica més avall?
No, no, bastant amunt de tot.
Ah, molt bé, molt bé.
Bueno.
Rosa, tinc aquí ara el telèfon
de l'aula d'extensió universitària de la URB.
La vol apuntar?
Ai, que la vols enredar, la Rosa.
Què?
Que tinc el telèfon de contacte
de l'aula d'extensió universitària
de la Rovira i Virgília, de la universitat.
Sí.
Vol apuntar-lo, no sé, per trucar, per informació,
per si no s'hi ve de gust a fer magisteri,
no sé, eh?
No se sap mai.
No, no, ja m'ha passat l'edat, ja m'ha passat...
No digui això, no m'ha passat mai l'edat.
Bueno, sí.
Bueno, de tant en tant,
encara que no sigui per anar a classe habitualment,
però de tant en tant, a més,
aquí a Tarragona fan xerrades, conferències,
sobre mil temes, mil històries,
que baixen molt per aquí a Tarragona, o no?
Sí, sí.
Van anar baixant.
Van anar baixant.
Doncs que ho sàpiga que...
Està molt malament.
Avui hem baixat per anar al mercat.
Sí.
I allò està fatal.
Quan trobes un carrer obert,
anaves a entrar per un carrer i ja no has pogut entrar,
has hagut de donar més volta.
I el marit diu,
és una merda entrar a Tarragona.
Escolta,
vostè no serà filla de la conca de Barberà, vostè?
Com?
No serà filla de la conca de Barberà d'un poble?
No, no, no.
És d'aquí de Tarragona?
Soc de Tarragona, eh?
Del Serrallo.
Ah, mira.
Del Serrallo, mira.
Sí.
Mira que bé.
Doncs Rosa,
que ho sàpiga que si baixen a Tarragona
i aconsegueixen a passar i a aparcar i tot això,
vingui'ns a veure un dia,
home, que estem aquí a l'Avinguda de Roma.
Gràcies.
Pot venir un dia a visitar-nos a Tarragona Ràdio
i li farem un cafè.
Molt bé.
Rosa, una abraçada.
Molt bé, gràcies.
Moltes gràcies.
Bona tarda.
Bona tarda.
Igualment.
Adéu.