La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Beta, bona tarda de nou.
Hola, bona tarda.
Segona setmana ja, retrobem el Beta,
un col·laborador de tota la vida de les Ja Tardes
i encara més de Tarragona Ràdio amb la seva secció La Terra es plana.
Notícies d'àmbit tecnològic, científic...
I el que convingui, després de l'estrena de la setmana passada,
avui ja comencem a fer allò el rodatge, ja entrem en acció
i deixem els titulars de l'estiu i ens centrem en notícies
que han tingut lloc aquesta setmana passada.
Curiosament, l'1 d'octubre, es veu que aquest dia
és com màgic per la tecnologia, per la ciència, no?
Ah, sí?
Sí, té alguna cosa, té un poder, un poder ocult que no coneixem nosaltres.
Ui, que poc científic que sona això.
Bé, sí, però de vegades la ciència...
Té límits, no?
Sí, hem de confiar també en altres aspectes quan no arriba la ciència.
Bé, doncs la qüestió és que a l'1 d'octubre, aquest passat,
han passat dos aniversaris però també rodons, no?
Perquè un, de fa 100 anys, en van avançar alguna cosa la setmana passada,
en vam dir alguna cosa,
i l'altre, de fa 50 anys, ja és tot el mateix dia.
O sigui, fa 100 anys, el 1908, va passar una cosa,
i 50 anys més tard, o sigui, ara fa 50 anys,
no sé si em seriu,
doncs el 1958 també va passar una altra cosa,
i per això estem nosaltres aquí per posar una mica de llum
a aquestes coses màgiques o misterioses
que tenen de vegades aquestes casualitats, no?
Bé, doncs anem per la més llunyana, fa 100 anys.
Sí.
Què va passar l'1 d'octubre de fa 100 anys?
Doncs Henry Ford va posar Amèrica sobre rodes amb el Ford T
i quan aquest cotxe, estem parlant d'un automòbil,
quan aquest cotxe es va deixar de produir el 1927,
després de 19 anys,
havien sortit de les seves fàbriques de la companyia
més de 15 milions d'unitats.
O sigui que...
Va ser un èxit.
Un èxit, eh? Un èxit.
Doncs, curiosament, l'1 d'octubre de 1908,
la Ford Motor Company de Michigan
va produir el seu primer Ford T,
un vehicle de dues places, senzill i popular,
que va donar un gir a l'economia empresarial
i a la fabricació industrial.
Doncs, va assentar les bases mundials
de la producció en cadena
i va revolucionar el concepte de mobilitat dels ciutadans.
O sigui...
No era el primer model de Ford que es llançava al mercat,
però aquest va significar un impàs.
Una revolució.
O sigui, la revolució per dues bandes.
Primera, perquè es van començar a fabricar les coses en cadena.
Va ser la primer estri, en aquest cas un cotxe,
que es va començar a fabricar en cadena.
I per tant va baratir costos
i va fer que estàs a la base més gent.
I a més a més,
la temporada passada
vam parlar del senyor Henry Ford
que tenia bons mecànics
perquè els pagava bé.
Els pagava bé.
Sí, era una persona
que tenia una visió de futur
i aleshores
tenia la gent contenta
i bé, doncs,
va ser un d'aquests empresaris atípics
i per això ha passat a la història,
per les seves generalitats.
i bé, doncs, aquí està la mostra
que fa 100 anys va revolucionar
per primer...
Per una banda, això,
el sistema de produir en cadena
que va significar baratir costos
i bé, doncs,
ho hem dit,
després de 19 anys
van ser 15 milions de forts pets
que es van vendre.
Déu-n'hi-do.
I després, a l'altra banda,
el que va revolucionar
va ser el concepte de mobilitat de ciutadans
perquè, esclar,
en 1908
de cotxes no n'hi havia gaire.
Clar, no tothom se'ls podia permetre.
No, esclar.
Era una tecnologia nova,
com avui dia, doncs, pot ser...
L'iPhone.
Val.
Són tecnologies d'última punta.
En aquell moment, doncs,
ho era un automòbil,
la gent encara anava en carruatges,
aleshores, doncs,
va ser la revolució, no?,
que feia falta.
Clar, és el que dius tu,
amb tants cotxes ja,
a l'abast de tanta gent,
es van haver de muntar
totes les infraestructures, no?
Això mateix,
benzineres, serveis, tallers...
De quals vies?
Serveis post-venda,
bé,
assegurances de cotxes...
Fa cent anys, eh?
Fa cent anys.
Va fer cent anys.
Però és que aquí,
aquí no es queda la cosa,
perquè,
a més a més de revolucionar
aquests dos conceptes,
doncs,
el concepte de fabricació
i el concepte de mobilitat
pels ciutadans,
va fer un cotxe
que va afiançar el volant
al costat esquerre.
No estava clara la cosa.
Ah, no?
No, no, no,
perquè comencem
des del segle passat,
encara es fabricant cotxes
amb volant a la dreta,
com a Anglaterra, no?,
a Gran Bretanya,
que anàvem, doncs,
per l'esquerra
i tenien el volant a la dreta,
sempre al contrari
per on s'ha circulat, no?
Doncs,
aquest senyor va decidir,
per qüestions pràctiques
i mecàniques,
posar-lo a l'esquerra
i aquí, doncs,
es va ser
el fet
que els americans
passar de ser
una colònia
o van ser colònia britànica,
condueixin
per l'esquerra
com nosaltres,
no?
Bé,
per la dreta,
ui.
Sí,
ara,
el volant a l'esquerra
i condueixen per la dreta,
és que ho diem,
estava invertit la cosa,
no?
Bé,
aquesta va ser
una aportació
que va fer el senyor Ford,
no?
Després va incorporar
una caixa de canvis
de fàcil,
doncs,
maniobrabilitat,
no?
O sigui,
es va que els cotxes
que hi havia anteriorment
eren molt,
molt, molt complicats.
A dalt
o a terra?
La caixa de canvis
estava a terra,
però era més,
més fàcil
de maniobrar
que les altres
que podien ser
molt més complicades.
o sigui,
va simplificar
el sistema
d'aquesta caixa
de canvis,
no?
Després,
també,
tenia una encesa
per magneto,
que es veu que
els anteriors cotxes
vés a saber
com s'engegaven
per la planca aquella,
no?
Sí.
També hi havia
un sistema
de lubricació
centralitzada,
això són novetats
que va portar el Ford T,
un dipòsit
sota el seient,
els dipòsits
de benzina,
es veu que els anteriors
dipòsits
vés a saber
on estaven situats
a l'exterior
i aquest estava
ja incorporat
dins del xassi,
hi havia un netejar vidres,
això és clar,
per sonar
ridícul,
però és que
no n'hi havien
de netejar vidres
abans
i aquest senyor
va dir,
doncs,
si plou,
hem de fer servir...
I no us penseu,
que estem mirant
la fotografia
i això sembla
que siguin molts avenços
i realment
ho van ser per l'època,
però físicament
el Ford T
és retro-retro,
vull dir,
té una cabina
i més que res retro
en les rodes enormes
i la cabina
enorme i quadradota,
eh?
Sí, sí,
com si ho fossin
de carro,
no?
Sí.
I bé,
i per acabar,
doncs,
també una cosa
que va portar
aquest senyor
amb la fabricació
del Ford T
va ser
que estava fet
el Ford T
d'aleació lleugera
de la carroceria
de Serra i Benadi.
Va fer un mix
entre la Serra i el Benadi
i li va sortir,
doncs,
aquesta carroceria
que era més lleugera
que dels competidors
i això,
al rebaixar pes
va poder aconseguir
un cotxe
de més bones prestacions
amb més maniobrabilitat.
Tot i així,
el vellet,
clar,
no era ràpid,
ho vam dir la setmana passada,
només arribar als 50 km
per hora.
A més a més,
necessitava molt d'espai
per la frenada.
Esclar,
1908,
1908.
Després també,
el tank de combustible,
hem dit que estava
sota el seient,
doncs,
consumia 38 litres,
no?
No,
no consumia,
era de 38 litres,
avui que ens en fem un embolic.
Tranquil,
i això vol dir
que tampoc no donava
per fer viatges molt llargs.
No,
no,
perquè el consum
era de 15,2 litres
cada 100 km.
Avui dia,
que rebeixem els consums,
que estem sota dels 4 litres
per 100 km,
doncs,
15 litres per 100 km,
esclar,
s'acabava
i havies d'anar a repostar
de seguida.
Però esclar,
el 1908 tampoc la gent
no viatjava com avui dia.
El cotxe era per desplaçar-se
a la ciutat,
a les granges,
als voltants,
però aquests viatges,
això és més ambient model.
Fins a quin punt es devia popularitzar tant?
No sé si realment el preu
va baixar tant
com perquè estés
molt a l'abast de tothom.
Suposo que no,
no?
Home,
al principi,
a veure,
els primers anys,
concretament,
el 1908
tan sols es van vendre
uns pocs milers d'unitats,
no?
però
a partir del
del 1917,
no,
més aviat el 1914
ja es va començar
a vendre
amb més quantitat
la gent,
doncs,
va poder tenir
possibilitament
més poder
adquisitiu,
es van baixar
també costos.
Bé,
la qüestió és que
al final,
sí,
la gent hi va poder accedir
perquè aquests 15 milions
d'unitats venudes
durant aquests 19 anys
canten,
els números canten,
no?
és aquella cosa
que dius...
Doncs mira,
si hem de lligar
aquesta notícia
amb notícies locals
és curiós
perquè l'1 d'octubre,
també la setmana passada,
és quan va entrar
en funcionament
ja plenament
l'abonament
aquest
de transport públic
del Camp de Tarragona,
abonament únic,
no?
Sí, sí,
la terifa integrada,
l'ATM,
que és l'autoritat
del transport
per la mobilitat,
sí, sí, sí,
és curiós,
dos notícies
d'una efemèride
sobre mobilitat
i una notícia nova.
Sí, sí, sí,
la revolució
que va representar
els nord-americans
que se'n van beneficiar
primer ells,
esclar, evidentment,
molts més anys,
tard, més tard,
va arribar aquí
la cosa,
però, esclar,
el forter,
doncs,
va ser inicialment
pel mercat nord-americà.
Doncs aquesta cosa
que va revolucionar
la mobilitat
dels nord-americans,
ara,
aquest 1 d'octubre passat,
doncs, sí, sí,
està la mobilitat
està en veu de tothom
gràcies a aquesta tarifa
integrada
que s'acosta ja
en certa manera
a aquestes ares metropolitans
com són persones
que fa temps
que tenen,
aquestes tarifes integrades
que poden fer servir,
doncs,
amb un ticket,
amb una targeta,
diversos transports,
el que passa
és que allà
poden escollir més,
poden escollir,
doncs,
tramvies,
metros,
autobús,
aquí, doncs,
de moment,
només autobús,
però esperem
que algun dia,
doncs,
podem també
aquesta tarifa integrada
serveixi també
per a algun metro
lleuger
que fem
en superfície,
bé,
la qüestió és
que això passava
fa 100 anys
i fa 50 anys
doncs,
va tenir lloc
la fundació
de la NASA.
Què en dius?
Sí, sí.
Només fa 50 anys?
Només fa 50 anys.
L'1 d'octubre del 1958
es va fundar la NASA.
En vam parlar també
la temporada passada
perquè dèiem
el 1908
era l'any
que es va fundar la NASA,
però, esclar,
en vam parlar
dient el 1908
però no vam concretar
i ara, doncs,
estem en el moment
de dir que va ser
el dijous,
el dimecres passat,
1 d'octubre.
1 d'octubre del 1958.
I la NASA,
doncs,
al llarg d'aquests anys,
doncs,
per ser breus,
ha fet molt per la ciència,
ha fet molt perquè
el 1958
em va llançar
l'Explorer 1
que va ser
el primer satèl·lit artificial.
El 1969,
doncs,
amb l'Apola 11,
dos astronautes de la NASA,
doncs,
van trepitjar
per primera vegada
la Lluna.
Hi ha gent que encara
no s'ho creu,
però bé.
Més, més, més,
més efèmèrides.
Doncs,
el 1988,
el 1981,
perdó,
primer llançament
d'un transbordador
reutilitzable,
reutilitzable,
que és el Columbia,
aquells transbordadors
que sortien
en forma de coet
i tornant
en forma d'avió.
Això va ser
el 1981.
Mira,
això no ho sabia jo.
Sí, home,
els transbordadors...
De tota la vida,
els transbordadors
fan això.
Sí.
Surten en forma de coet,
deixen anar
el que hagin de deixar anar
i tornen ells
tranquil·lament en forma d'avió.
Sí, home, eh?
Val, val, val.
Ai, Núria!
No, he de mirar
més pel·lícules.
No,
o més...
Bé,
pel·lícules
o més documentals.
Sí, home, sí,
surten en posició
com un coet,
estan enganxats a un coet
i aleshores,
en vida que va sortint
de l'atmosfera,
doncs surten els coets,
surten el tanc de combustible
i al final,
doncs,
ja surt,
ja va per l'espai
com si fos un avió
i torna aterrant
com un avió.
Sí, sí.
Això és el transbordador
que el 1981
va fer aquesta aportació
a la NASA.
Després,
altres coses.
Doncs,
el 1990,
Hubble,
que va ser el llançament
del telescopi robòtic
i que durant anys
ha estat
de l'aigna
d'astronòmica
més precisa
i útil.
1990.
Què més?
1998,
una altra fita
dins de la NASA.
I ens anem apropant, eh?
Sí,
ens anem apropant.
Què va passar el 1998?
Doncs,
que es va fer
el llançament
del primer mòdul
per al complexo orbital
més important
de la història espacial,
l'Estació Espacial Internacional
Alfa,
la ISS.
Sí, senyor.
És una paradeta
enmig de l'espai.
1998.
I arribem,
doncs,
ara,
fa poc,
el 2007,
amb el llançament
de la Phoenix Lander,
que va ser
una sonda
concebuda
per l'explosació
del pol nord
de mar.
I bé,
doncs,
què més?
Doncs,
el futur
de la NASA
és...
és...
és...
tot seu.
Esperem,
esperem que sigui
tot seu,
tot i que té
una competidora
o una aliada,
depèn de com s'ho agafi,
no?,
amb l'Agència Espacial Europea.
Sí,
evidentment.
Va començar...
Evidentment.
Clar.
Evidentment,
va començar sola
i amb la confrontació
entre els americans
i els russos,
la Guerra a l'Espai,
o sigui,
la Guerra Freda
a la Terra
es va traslladar
a l'Espai
i ara,
doncs,
compta amb un soci
del soci
de la ISS
i molts projectes
com l'Estació
Espacial Internacional
i moltes coses
anys de la creació
de la fundació
de la NASA.
Sí, sí, sí.
I bé,
un parell de notícies breus.
No, no,
una, una,
una,
acabem,
que està en marxa
des del passat dijous,
2 d'octubre,
a la 41N
i edició
dels Sitges
08,
o sigui,
que és el Festival Internacional
de Cinema
de Catalunya.
En guany,
en guany,
fan un homenatge
als 40 anys,
també un altre
aniversari rodó,
d'una pel·lícula
de ciència-ficció
que va portar molt,
o sigui,
va revolucionar
també al gènere
de la ciència-ficció.
Estem parlant
de 2001,
una audició
a l'espai.
I saps el curiós de tot
que el trailer
que fan per anunciar
en guany
aquesta 41N
edició
del Festival
de Sitges
diuen
d'aquesta pel·lícula
que en el seu moment
ningú la va entendre
i li fan un homenatge.
I jo penso
que 40 anys després
costa també
d'encarre entendre,
eh?
Sí,
molt ben trobada
aquesta sintonia.
És la que toca.
És la que toca, eh?
I no sé
si estaràs d'acord
amb tu,
però té la seva gràcia
el trailer aquest
que per anunciar
al Festival de Sitges
d'aquesta edició
d'enguany
que diuen
això, no?
Que li fan un homenatge
als 40 anys
de...
Però que encara no hi ha manera
d'entendre.
És que és això.
La gràcia fa que diu
una pel·lícula
que en el seu moment
ningú ho va entendre.
I esclar,
han passat 40 anys
i costa, eh?
Costa.
Però bé,
és una pel·lícula
que va revolucionar
tot plegat
aquest gènere
i per aquest motiu
doncs l'edició
d'enguany
d'aquest 608
li donen
un gran premi
honorífic
a Kubrick
que va ser
el director
a l'Estany Kubrick
evidentment
Kubrick
no li podran donar
perquè va morir
i li donaran
la seva vídua
a la Christian Kubrick
bé, doncs
és d'aquells
homenatges
que
que bé
merescuts
i nosaltres
ens fem ressò
dins d'aquesta secció
que parla
de tecnologia
ciència
pel·lícules
que van més enllà
i bé
aquestes històries
que ja saps
que ens agraden molt.
Això també sona
molt futurista
és el nostre viatge
a vinília?
Sí
futurista
i retro
això és del 1987
són uns russos
parlant
sobre
energia
atòmica
guerra freda
guerra nuclear
i està dins
d'un tema
dels The Page Mode
d'un àlbum
que es titulava
Music for the Maces
o sigui música
per les masses
pel poble
el tema
es diu
To have and to hold
o sigui tenir i agafar
i el començament
el començament
que està així
amb russos
fa entreveure
allò
els problemes
que hi havia
de guerra freda
aleshores
1987
recordem-ho
encara hi havia
la Unió Soviètica
encara no havia caigut
el mur de Berlín
va caure el 1989
o sigui que
la cosa
encara estava
en tensió
i els
The Page Mode
van voler
reflectir
en aquest diàleg
rus
sobre qüestions
nucliars
i nosaltres
com vam fer
l'escenari passat
també la volem dedicar
i encara que sembli
allò
que rinclor
ho volem dedicar
a la pau al món
perquè és que
aquest estiu passat
els russos
ens han donat disgustos
que sembla ser
que tornen
a l'època
de la Unió Soviètica
i amb això
no volem dir
que siguin
els dures de la pel·lícula
perquè els americans
també deixen-los anar
però esclar
si els dos
comencen a burxar
ai què passarà
i això que nosaltres
recordem
aquesta cançó
del 87
i fem aquests propòsits
perquè no vagin
més enllà
aquesta tensió
que sembla
que es torna
a engegar
Beta
gràcies
fins la setmana que ve
a rebeure
a heart
of gold
to heaven
to hold
Soprà
Soprà
Soprà
Soprà
Soprà
Soprà
Soprà
Soprà
Soprà
Soprà
Soprà
Fins demà!