Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Nuri, bona tarda a tothom que ens està escoltant.
Avui no hi ha gaire sorpresa pel que fa al tema que el Felip ens ha preparat,
perquè tenim tercera part i ja definitiva per rematar el tema de les flors de pa.
Sí, suposo que tindrem temps.
És un tema, ja ho vam dir, força extens i força interessant
i que valdria la pena, doncs, tampoc precipitar-se,
perquè com que farem al·lusions, i ja vam fer l'altre dia,
tot el que són qüestions, problemes emocionals, psíquics i també físics,
és a dir, parlem de tota la completud que és l'ésser humà,
doncs, a vegades, precipitar-se pot donar una idea poc real
de l'abast de la teràpia, no?, i del que pot fer les flors de bac per tothom.
Si et sembla, comencem amb una amplíssima, breu introducció.
Sí, millor breu, amplíssima, perquè si no, no arribarem.
Doncs, el que dèiem, farem un petit recopilatori.
Parlem de les flors de bac, un remei que està entès dins
de les terapèutiques vibracionals, energètiques,
vam parlar i vam comentar que corregia,
que podia facilitar la correcció d'aquests patrons emocionals negatius,
o patrons psicològics, o fins i tot alteracions del cos físic,
sobretot, quan, això no sé si ho vaig comentar l'altre dia, Núria,
però quan parlem d'alteracions del cos físic,
sobretot parlem de malalties funcionals,
és a dir, quan encara no hi ha hagut una lesió dels teixits,
sinó quan encara, simplement, és el primer pas,
quan el cos deixa de funcionar
o deixa de fer allò pel que estava pensat,
aquella part del cos concretament.
Recordar que vam dir que hi havia set grups de flors,
els set grups els recordarem perquè tothom es posi al seu lloc,
set grups que incluïen flors per tractar la por,
amb totes les seves expressions,
la incertesa,
la insuficiència d'interès per les circumstàncies actuals,
la soledat,
la hipersensibilitat a les influències i a les idees dels altres,
la desesperança,
i l'últim grup eren flors
que podrien tractar la preocupació excessiva pel benestar dels altres.
Havíem ja entrat en profunditat a veure quines flors actuen
en els dos primers grups,
que era la por i la incertesa.
La por i la incertesa, molt bé.
Seguim endavant, si et sembla, amb els altres grups,
perquè són set grups, comentaves, però 38...
38 flors, més un altre, que és el 39,
que és el remei rescat que li diuen,
que és una combinació de cinc flors.
És una mica extra i té unes...
Per casos d'emergència.
Sí, sí, és per casos així,
doncs molt sobtats,
traumes molt sobtats o situacions que potser poden ser difícils de digerir
perquè han vingut d'una manera inesperada.
Llavors, una altra cosa important,
abans de començar amb els grups,
un últim comentari,
és el fet que les flors de Bach les han d'entendre com una terapèutica
que el que fa és donar, diguéssim, oportunitats.
Vam dir el primer dia, explicàvem,
que la persona que les havia descobert,
les havia elaborat,
doncs les va fer pensant que podien ser
unes flors, unes essències,
que podien facilitar l'aprenentatge a la vida.
És a dir, entenir aquest senyor, el senyor Edgar Bach,
que tot el que ens passava
fos tant en positiu com en negatiu,
i les malalties anaven incloses en aquest grup,
doncs eren oportunitats per aprendre,
per treure'n una lliçó,
d'una manera o altra, eh?
Fins i tot, si som pragmàtics,
si de qualsevol situació que vivim,
que ens pesa, que ens és difícil,
som capaços d'extreure'n alguna cosa,
de vegades un aprenentatge potser per no tornar-hi a caure,
o de vegades un aprenentatge per poder
portar-ho de millor manera,
doncs sempre ens serà molt més fàcil
navegar per aquesta vida, segur.
Entrem pel tercer grup.
Anem per les flors, per les essències florals,
que tracten la falta d'interès
pel que estem vivint en el present,
és a dir, el que ens passa ara.
Anem per la primera.
La primera és la flor clematis.
Ai, m'ho sona?
Sí.
És normal?
El castellà és la clemàtide.
Potser sí.
És una planta amb una floreta molt maca.
És una planta que el patró negatiu que intenta treballar,
o més aviat superar,
és l'indiferència més clara pel present.
És a dir, la falta d'interès.
Si et sembla que aquesta planta
és més fàcil de definir
des del punt de vista d'un caràcter,
que són les persones que són somiatruites.
Ah, val.
Saps? Aquestes persones que sempre estan pensant
amb altres coses,
menys amb el que estan vivint.
Clar, això té unes circumstàncies,
té una repercussió.
Per què?
Perquè el que fan,
doncs no acaba mai de concretar-se.
No acaba mai,
no es porta mai a termini.
Llavors, el que fa aquesta essència
és potenciar l'interès i atenció,
i l'alegria per viure.
Però clar, els somiatruites,
alegre, alegre no ho és.
Només viu pensant en allò que podria ser,
o allò que podria haver estat,
sense realment valorar el que està vivint.
Llavors, el que és una essència
que potencia sobretot
el que és l'expressió creativa,
el posar-ho en pràctica a les coses.
Interessant.
També,
també és una planta, et diria, Núria,
que a nivell físic,
el que tracta aquesta essència
és una cosa molt curiósia.
Són totes aquestes malalties
en les quals hi ha alguna pèrdua de funcions,
és a dir, hi ha com una sensació de desconnexió.
Per exemple,
la típica persona que ha quedat
amb un tipus de paràlisis,
o aquesta gent que, per exemple,
per culpa de problemes cervicals,
doncs deixa de notar les seves mans,
perd la sensibilitat a les mans,
o sent fins i tot com una espècie de formigueig,
que això ben bé és com a falles de desconnexió,
a menys a nivell de sistema nerviós,
s'interpreten així, no?,
independentment de l'origen, insisteixo.
Llavors, aquesta essència pot tractar
i pot facilitar la superació d'aquestes circumstàncies.
Anem a una altra.
Anem a una que aquesta sí que et sonarà, potser.
El nom en anglès és el honey sukle,
però en castellà és la madre selva.
Potser aquesta sí que la tens més coneguda de nom.
És una essència, Núria,
que treballa una cosa molt curiosa.
Treballa, o millor, mira de corregir
el patró d'aquesta gent que viu en el passat.
Aquesta gent que ha viscut alguna situació
que li ha sigut traumàtica,
que li ha sigut difícil,
i que viuen només pensant que allò
que van viure és el bo,
que res els vols hi pot passar a partir d'ara.
Una paraula que defineix molt bé això és la nostàlgia.
La gent que constantment viu amb nostàlgia, no?,
pel que havia viscut, pel país d'on venia.
Aquest és molt interessant, sobretot,
per aquesta gent nouvinguda,
que pateixen, perquè es troben aquí,
que han deixat la família, molt possiblement,
i els és difícil, doncs,
el honey sukle els pot facilitar,
perquè el que potenciarà més aviat
és que aprenguin a treure un profit del que viuen,
comencin a tornar a valorar allò que estan fent,
que sí que pot ser molt cert
que el que van viure era fabulós,
però ja és un passat.
I els passats s'han de tancar, no?,
aquesta essència facilita el tancar,
aquests processos tancar al mig obert.
També és una essència molt interessant
perquè hi ha gent que, bueno,
ha tingut una ruptura sentimental,
d'acord?
És una flor que facilita,
que bé, el viscut, viscut, estar,
però la vida ha de continuar
i pot ajudar.
Anem a una altra, Núria.
Aquesta té,
aquesta és una essència també molt bonica,
el nom.
En anglès és el Will Rose,
però en castellà és la Rosa Canina.
La Rosa Canina,
aquesta la podem trobar a les nostres contrades fàcilment, eh?
És una flor que,
a nivell de flor,
a nivell de planta,
químicament,
té molta riquesa de vitamina C,
aquest és interessant,
però ja sabem que aquí no estem parlant
de la química de les plantes,
parlem de la vibració.
Si parlem de la vibració,
la Rosa Canina
és una essència ideal
per treballar
aquesta gent que es dona per vençut enseguida.
Saps?
Aquesta gent que sembla que davant del que han viscut,
una malaltia,
o el que els ha passat,
agafin aquella actitud de resignació.
No em queda més remei que resignar-me.
Clar, això que genera, Núria,
genera sobretot apatia,
poques ganes de la vida.
Llavors és clarament una flor
que treballa aquesta falta d'interès
pel present.
Què fa?
Com ho fa?
Doncs mira,
molt senzill,
potencia sobretot l'interès,
l'interès,
atenció,
per millorar,
per anar a més,
per no voler-se quedar
en aquella situació
que aparentment ens havíem resignat.
Oh, no toca res més que patir,
no sé,
patir mil coses,
patir aquella feina que no m'agrada,
patir aquella circumstància familiar
que tampoc m'aporta,
o aquella parella
que al contrari de fer-me créixer
m'està ofegant.
Doncs en vez de quedar-se allí
i dir, bueno,
doncs no em queda més remei,
doncs és una essència
que farà donar força.
Farà perquè entenguem
una mica
que podem anar més,
podem estar millor.
És una flor
que es fa servir,
sobretot,
és interessant aquesta,
a nivell físic,
perquè més aviat
es fan servir
en aquelles malalties
que es caracteritzen
per el que es diu
l'atonia,
poc to.
quan sembla que
algú
s'hagi de recuperar
i li costa
recuperar-se,
aquesta debilitat,
aquesta,
com tu diria,
inexpressió
de la capacitat curativa,
que sembla que no puguin,
doncs aquesta essència
facilita
com cregui que pot.
Per tant,
vagi endavant.
Mira,
anem a una altra
molt interessant.
Aquesta segur que l'has sentit
i n'has vist moltes vegades.
que és l'olivera.
L'olivera,
Núria,
és una essència molt curiosa,
perquè es fa servir
per casos
d'esgotament físic
i mental.
Allò que hem quedat
derrotats
després,
per exemple,
d'una gran feina
o després d'una gran emoció
que ens ha fet patir
o fins i tot
aquelles sensacions,
no sé si s'han passat mai,
Núria,
de no tenir forces
que en sec,
pam,
sembla que no et quedis
amb forces,
que quedis desconnectada,
que no puguis
i no saps ben bé per què.
Això ens passa
moltes vegades
després de dinar.
Bé,
això és una miqueta diferent,
perquè el dinar
és progressiva,
s'apoderà aquella somnolència
que fa caure,
aquesta en canvi,
la fatiga
que t'estic comentant
és aquella
que és de cop,
sembla que
s'ha pot descriure
com mai quedat
descarregat
de piles,
no tinc piles,
no puc més
i quedes assegut
i no puc més.
A vegades no cal que sigui
per una qüestió física,
un estrès psíquic
el pot fer.
Normalment és conseqüència
d'un gran estrès
pel cos,
després d'ha de estar
amb tensió.
Aquesta situació
també es dona a vegades,
Núria,
quan estem en contacte
amb gent
que està molt nerviosa.
Allò que et trobes
amb algú
que està tan neguitós,
tan neguitós,
tan neguitós,
parla amb tu
i em sembla que l'altre
sí que es tranquil·litzi
perquè s'ha calmat
i aquí el que acaba
és neguitós i cansat,
ets tu.
Una mica d'una espècie
un seu de contagi
d'aquesta fatiga
o d'aquest estrès.
Resultant,
cansament.
Doncs aquesta essència floral
dona molta energia,
espavila molt,
espavila moltíssim,
potencia l'energia
i també dona una altra cosa,
una altra lectura interessant
que es pot fer d'aquesta essència,
Núria.
I és una essència que,
a part de donar energia,
l'energia l'hem de donar
quan ens fa falta,
però és una essència floral
que facilita
que reconeixem
els nostres propis límits.
Això també és una cosa
molt curiosa.
Moltes vegades
caiem
o tenim la tendència
a pensar,
a vegades per educació,
que podem amb tot.
Jo puc amb tot,
ho puc fer tot,
puc estar a totes parts.
Puc ocupar-me dels crios,
puc ocupar-me de l'home,
puc ocupar-me de la família,
dels pares,
de la feina,
puc ocupar-me de tot.
No.
Tothom té uns certs límits
i les àrees a la via
les hem de una mica
redistribuir a vegades energèticament,
de dir,
aquí puc destinar esforços
i aquí no en puc destinar tants.
Llavors aquesta essència
és ideal
perquè aquesta gent
que volen arribar tot
però se'n donen compte
que no poden
i insisteixen
i insisteixen
i això a la llarga
pot portar a processos
més difícils,
pot portar a processos depressius.
Per tant,
aquesta essència
interessant
perquè hi ha gent
que es fatiga molt,
que es cansa molt.
Aquí,
provar-hi les orelles també,
perquè a nivell físic
es fa servir
la gent que pateix fibromiàlgia.
Fibromiàlgia
moltes vegades
va associada
a un altre síndrome
que és la fatiga crònica.
Doncs aquesta
aquesta essència floral
els pot ajudar
una miqueta.
Anem a una altra.
El castanyer d'Índies,
el white chestnut
en anglès.
Aquest és segur
que potser coneixes
algú, Núria,
o si no t'ha passat a tu
perquè era una cosa
molt comuna.
Treballa
a nivell
d'aspectes negatius,
és a dir,
treballa intentant
evitar
el que són
els pensaments
recorrents.
saps aquelles idees
que a vegades
anem a dormir,
el típic que se m'ha a dormir
i li dóna voltes
a les coses
i no pot parar
i no pot parar
i somia
i somia sempre el mateix.
Saps?
I durant el dia
li ha passat alguna cosa,
algun disgust
o no li ha passat
però saltem
i li dóna voltes
i voltes
i voltes.
Aquesta és una essència
que combina molt
amb aquesta gent també
que té molta tendència
a l'autocàstic,
saps?
S'automartiritzen
com a mecanisme.
Veurem que després
n'hi ha una altra
que és més interessant
en aquest sentit
però que
aquestes idees recurrents
i cícliques
que tornen
i que no ens deixen
no ens deixen
moltes vegades
normalment descansar,
no deixen.
Doncs
el castanyer d'Índies
és ideal
perquè què fa?
Potencia la pau mental,
fa que et tranquilitzis
i us ho puc assegurar,
ho fa amb una velocitat
vertiginosa, eh?
Si s'hi trobeu
en un procés d'aquests
s'ha de fer una ingesta
de l'essència
aquesta floral
amb una pauta
normalment de minut en minut
i et trobes en sec
que estàs tranquil
que aquelles idees recurrents
s'hauran calmat,
s'hauran calmat
i fins i tot
ja no només calmar-se,
és fàcil que se'n vagin de la ment.
Interessant,
interessant.
Llavors,
pensa que també
a nivell físic
serveix per unes patologies
i concretament
serveix per aquestes patologies
que s'expressen repetint-se.
Què vol dir això?
La tos,
aquell tos que no pot parar,
aquell estornut
que tampoc pot parar,
sobretot d'origen nerviós,
doncs aquesta essència
és ideal per això.
Això em fa pensar en una cosa,
creen certa addicció
les flors de bac?
No, no.
Quan, clar,
jo m'imagino
amb una patologia d'aquestes
o un cop la patologia passa
i ja està,
no és que tinguis dependència.
Què vam dir el primer dia?
Vam dir,
que tu preguntaves,
no?,
si les sensibilitats
tenien alguna contraindicació.
Vam dir
que estem parlant
d'una teràpia vibracional,
d'uns patrons energètics.
És allò que deies
que quan el cos ja no la necessita...
si al cos no li fa falta
no li fa cap profit,
vull dir,
l'elimina com que cosa.
Llavors,
entrar en dependència,
en principi
estem parlant
específicament per la flor,
pel fet de la teràpèutica aquesta,
és gairebé impossible.
Una altra cosa
és que hi hagi
algun trastorn psicològic
i també es podria
entratar amb la flor,
ajudaria,
que necessités
tramitar-ho
a través d'aquesta dependència,
però vaja,
en si la flor,
crear-la
no l'hauria de crear.
Per què?
perquè una cosa interessant també,
si recordem el que he dit fa un moment,
les essències ajuden
a aprendre,
a aprendre del que vivim.
Llavors,
un cop ja ho hem après,
les coses,
normalment,
si ens fan mal
no hi tornem.
Normalment.
Hi ha casos
i ja centrem
en processos,
si ho dic,
d'autogressió
que es costen,
però normalment ja no entrem
amb allò que ens ha fet mal.
Una altra essència,
mira,
la planta de la mostassa,
el mústard.
Aquesta planta és curiosa,
és per aquesta gent
que pateix una tristor,
però bàsicament
no és una tristor profunda,
sense motiu.
Abans parlàvem dels nostàlgics,
no?,
quan hem parlat
del mare selva,
del honey suckel,
però ara parlem
d'aquesta gent
melangiosa,
tristos,
hi ha gent que els definem,
moltes vegades com a
és que és una persona trista.
No hi pot fer més?
Sembla que no hi pugui fer més.
Doncs sí que hi pot fer.
Aquesta essència
potenciar l'ànim.
Potenciar l'ànim,
ja s'ho dic,
independentment
que sàpiguem
per què estem desanimats.
Fins a tots aquests dies
que ens aixequem
i que no saps per què,
escolta,
aquell dia és incapaç
de veure-ho res,
res en positiu,
al contrari,
tot es fa fosc,
tot costa,
la feina,
la família,
els sorolls,
tot.
Doncs aquells dies,
aquesta essència
ens pot donar un cop de mà,
al començar el dia.
Hi ha un síndrome,
que es tracta normalment
amb una combinació de plantes,
que es diu
el síndrome dels dilluns al dematí.
Sí,
és molt gràfic,
però no vol dir que passi
només els dilluns al dematí.
Vol dir que
és aquell moment,
sobretot un estat anímic,
en el qual
costa tirar endavant.
Costa tirar endavant
per què?
Perquè se'ns fa una muntanya
tornar a allò
que potser és el que ens fa
tensar-nos
o el que ens fa
estressar-nos.
És aquell moment,
es diu
els dilluns al dematí,
perquè això aparentment
torna a començar la setmana,
torna a començar la feina,
aquesta dificultat.
La mostassa
ens ajudaria una miqueta.
Una altra,
l'última del grup
de les plantes
de les essències florals
que treballen
la falta d'interès
pel present,
que és el brot
del castanyer.
Aquí parlem
d'una part de la planta,
el brot del castanyer.
I el brot del castanyer,
aquest és una miqueta
a vegades difícil
d'explicar
o d'entendre
més aviat.
Es tracta,
com a patrona negatiu
que treballa,
que intenta corregir,
és la dificultat
per aprendre
de les coses.
Són aquestes persones,
Núria,
que no n'aprenen
de les coses.
Són els típics,
saps aquella frase
que diuen
que l'ésser humà
és l'únic
que tropeça
dues vegades
amb la mateixa pedra?
Doncs hi ha gent
que li acostuma això,
no és.
No els sembla
que siguin addictes
a repetir els errors.
Doncs una mica
per trencar tot això
hi ha aquesta planta,
perquè en un d'aquests,
en una d'aquestes
entrampossades,
veiem clar
el que està passant,
el que estem fent
amb nosaltres mateixos.
Interessant,
aquesta planta,
aquesta essència,
amb tot el que són,
atenció,
trastorns,
trastorns intel·lectuals.
Aquests nanos,
trastorns d'aprenentatge,
que els hi costa.
En dislexi
també es fan servir.
La gent gran,
és una planta
que ajuda molt
a revisar
aquesta capacitat
memorística
de la gent gran,
saps?
Ajuda a exercitar
la ment.
Per què?
Perquè bàsicament
la intenció que té
és que aprenguem,
que assimilem.
Molt, molt interessant
el castanyer.
El senyor que va inventar,
que va descobrir el sistema,
l'Igward Bach,
en aquesta potser
li donava
el gran valor
de totes les que hi havia.
Ah, sí?
Perquè clar,
si tenim una essència,
Núria,
que el que fa és potenciar
l'aprendre
de les coses,
aprendre'n de la vida,
doncs
és l'essència
per excel·lència
que dona sentit
a gairebé tot el sistema.
que hem dit abans
que era
una intenció
de creixement personal.
Això és important.
Aquesta paraula
li podem posar un igual,
creixement personal
igual l'aprenentatge.
Podríem,
en aquest sentit,
les essències
volen això.
Anem en un quart grup,
Núria?
Tenim temps?
Sí, sí, sí.
No ho acabarem avui,
ja t'ho dic, Felip,
però m'agrada que anem tant
al detall
perquè jo crec que donem
molta ajuda, no?
Sí, ja ho vam dir.
Que es pot sentir identificat
amb aquestes coses.
Aquí, la intenció
que aquests programes
els allarguéssim,
o sigui, els féssim
al ritme que s'han de fer,
és que tothom que ens escolta,
si en algun moment
se sent identificat
pel que sent,
pel que les flors,
les essències
estan treballant,
pugui entendre
que hi ha un sistema
que els pot ajudar.
Estem parlant
quan la identificació
és perquè allò que vivim
ens angoixa,
ens provoca tristor,
ens provoca ràbia,
és a dir,
ens provoca disconfort vital,
no ho vivim alegres.
Sí, sí,
aquí pot passar
que sentim
algun dels patrones negatius
i que algú digui
o sigui, jo sóc així,
però no li porti cap patiment,
no cal que algú treballi
si no li porta patiments.
Això,
hem de ser també
sensibles a això.
En canvi,
qui ho senti,
qui escolti
algun d'aquests patrons,
algun d'aquests caràcters
i realment li faci nosa
perquè són qüestions
que l'angoixen,
doncs pot recordar
les essències
florals.
Provem els de la soledat,
que els de la soledat
són tres plantes només,
aquesta sí que ens dona temps.
Mira,
la primera és
la violeta d'aigua,
el water violet.
Violeta d'aigua,
és una fló molt maca aquesta.
I aquesta és per
aquesta gent,
atenció,
que tenen
aparentment,
aparentment,
dic aparentment,
un gust
per la soledat.
en principi,
tenir gust per la soledat
no és dolent,
el problema és
quan això ens aïlla
i arriba a un punt
que ens fa perdre
la referència del món.
una altra manera d'explicar
aquest gust per la soledat
seria més gent
la frialtat.
Aquesta gent que sembla que
siguin...
la independència és molt maca,
és potser el millor que pot passar,
però una cosa és la independència
amb indiferència dels altres,
del que li passi als altres.
Això és una altra cosa.
Clar.
Perquè les persones,
ens agrada dir no,
som sociables,
vivim en societat.
Les persones aïllades,
doncs,
poc sobreviuen.
Com que vivim en societat,
una mica val la pena
aquesta obertura.
Doncs, precisament,
és això.
El que fa aquesta essència,
la violeta d'aigua,
és facilitar l'obertura
als altres.
Mira, Núria,
quina cosa més curiosa.
aquesta essència es fa servir
dins el món de la psicologia,
es fa servir,
o s'ha experimentat
i s'ha vist que pot ajudar
en la gent que pateix autisme.
Autisme seria també,
simbòlicament,
aquest aïllament,
una forma simbòlica d'aïllament,
no?
Doncs, facilita aquesta reconexió.
O aquesta gent que pateix,
atenció,
que pateix
algun tipus d'alteració sensitiva,
aparentment sobtada,
doncs,
una sordera.
Ah, sí?
Sí, sí,
hi ha gent que a vegades,
però estressos traumàtics,
doncs, escolta,
sembla que no hi senti.
O algú que quan s'estressa
i a casa,
perd l'audició.
I fins i tot hi ha gent
que li arriba a passar
amb la vista.
Aquesta gent
són els típics
que es fan proves
i proves i proves
i clar,
no els hi troben res,
perquè no és una alteració física,
en aquest cas,
és una alteració funcional.
Llavors,
sobretot,
sotmesos
en aquest estrès físic.
Llavors,
el water violet,
escolteu,
per millorar
el que voldria ser
l'obertura
o la comunicació emocional.
Un altre,
aquest és molt maca,
a jo m'agrada molt aquesta,
perquè jo la faig servir força,
que és l'impatience.
La faig servir força
perquè ara t'explicaré per què.
L'impatience,
la planta en castellà
és la impaciència,
també,
és una flor molt maca.
L'impatience treballa
precisament això,
la impaciència,
aquesta sensació de pressa,
que no puc aguantar-me,
estem parlant de la soledat,
però atenció,
quan aquesta impaciència
provoca tensió
i provoca irritabilitat,
perquè un pot estar impacient,
però,
però bé,
mitjanament portar-ho.
Una altra cosa
és que aquesta impaciència
arribi al punt
que, escolta,
que ens desbordi,
que ens irriti,
que ens acceleri
de tal manera
que, escolta,
sigui terrible
conviure-hi,
per nosaltres mateixos,
doncs penseu que aquesta planta
és una planta que relaxa,
relaxa molt,
facilita que tolerem
atenció,
no hi hauria,
el ritme dels altres.
De vegades hi ha molta tendència
a voler que les coses
siguin només com volem nosaltres
i que els altres
ho facin com ho faríem nosaltres.
I no.
Hem d'entendre
que cada persona
té un ritme,
cada persona té un ritme
i sobretot
cada persona té un ritme
davant d'unes circumstàncies concretes.
Hi ha persones
que assimilen
molt fàcilment
o relativament fàcilment
les pèrdues,
les ruptures emocionals,
les ruptures sentimentals.
Hi ha gent al contrari
que es passa anys i anys.
I això a vegades
ho hem d'entendre.
i quan volem ajudar a algú
el que hem de fer
és acompanyar-lo
i permetre el seu ritme.
No deixar que s'adormi
però permetre el seu ritme.
Doncs aquesta essència
relaxa,
permet la tolerància
amb aquests altres.
I atenció a nivell físic
és molt interessant.
Et podria dir fins i tot
que està catalogada
com una essència
ansiolítica,
és a dir,
baixa l'angoixa,
l'ansietat.
És extremadament relaxant.
Sobretot jo t'ho dic
que t'ho de fer servir
perquè aquesta essència
combinada, per exemple,
amb qualsevol oli de massatge
doncs relaxa la musculatura
moltíssim.
És una cosa sorprenent.
Contractures musculars
es poden tractar
d'aquesta manera.
Fabulós, espectacular,
podria dir gairebé.
Estem parlant
d'un efecte gairebé instantani.
Les essències
acostumen a ser molt ràpides
en quant a la seva actuació
i sobretot
si estan ben prescrites
si donem a la persona
el que necessita.
Per què?
Perquè llavors el seu cos
fàcilment
en fa un ús.
Si és un patró
que no necessita
i ho hem dit
el perd i ja està
i no té cap efecte.
Doncs és important
fixar-s'hi molt bé
o estar en les mans
a dir-nos en aquest sentit.
I l'última
del grup de la soledat
és una que es diu
hícer
en anglès
i és l'abrezo
en castellà.
Jo en català
no ho recordo
em sap greu
perquè aquesta la sabia.
Bé,
és una essència
que tracta aquesta gent
mira Núria
això segur que coneixes algú
perquè és habitual.
Són aquesta gent
que es passen el dia
parlant d'ells
d'ells mateixos
però que es passen
d'ells mateixos
no per tirar-se floretes
atenció
sinó més aviat
aquesta gent
que
m'ha passat això
i la meva malaltia
és això
i els meus fills
això a mi
és constantment
O sigui que parlant
de desgràcies
personals
Sí però d'ells mateixos
sembla que el resto del món
clar, això els confereix
una soledat
Núria
perquè si només parles
de tu
i vols parlar
amb els altres
per parlar de tu
t'estàs aïllat
t'estàs quedant sol
són gent
que se'ls hi veu
és gent que tenen
una gran necessitat
de tenir companyies
que no poden estar sol
no ho suporten
els és insuportable
gairebé
la soledat
doncs com que es passen
el dia
parlant d'ells mateixos
i de tot el que els passa
i de les seves
desgràcies personals
doncs aquesta essència
el que potencia
és el contrari
una cosa molt curiosa
potencia
la capacitat
d'escoltar
és a dir
què fa?
doncs
d'atura
allò que estàs vivint
aquella
només parla de tu
per escoltar l'altre
el curiós
i el fabulós
del mecanisme
és que
escoltant l'altre
un mateix
també s'hi trobarà
aquestes persones acostumen a pensar
que és només a partir
del que es parlen amb ells
i normalment
el que parlen amb ells
els passa
és aquella planta
que dèiem abans
que constantment repetíem
idees
idees
idees
que és el white chestnut
el castanyer índies
doncs
una cosa semblant
quan entrem
en aquestes cadenes
som encara ben capaços
de poder veure
que el món
o pensar en una altra idea
no?
hem dit abans
doncs
a aquesta gent
li passa una cosa semblant
que com que es passen el dia
parlant de tots els patiments
que passen ells
quan poden escoltar
els altres
moltes vegades
i si hi ha l'essència
que ajudin
clar
per suposat
el contrari
comencen a calmar-se
i comencen a trobar respostes
en allò que els angoixava
sigui saber escoltar
interessantíssima
aquesta
així tanquem
aquest altre grup
que seria el de la soledat
a mi se m'acut Felip
que a veure
totes
absolutament
bé
gairebé totes
un 90%
de les situacions
que has posat
dels exemples
jo diria personalment
que els he viscut
tu potser també ho diries
i jo crec que molta gent
que ens està escoltant
moltíssima gent
clar llavors
què hauríem de fer
vull dir
un dilluns al matí
d'aquests dos
el té tothom
una situació
de no ho sé
de sentir-se sol
un dia concret
també el té tothom
què hem de fer
tenir sempre una ampolleta
de cada clan
no pot ser
resposta
s'ha d'equilibrar
potser i valorar
el que és important
i el que te'n pot sortir
sense
aquí està
a veure
si nosaltres som capaços
de superar les coses
d'extraure'n un aprenentatge
és a dir, de créixer
davant de qualsevol
contratemps
sigui emocional
sigui psicològic
no ens fa falta
les essències
recordem el que eren
eren
més aviat
oportunitats
per aprendre'n
llavors
quan aquestes situacions
que vivim
que tu has dit
que tots hem viscut
segurament
s'ha converteixent
en algo patològic
algo que ens és impossible
sortir-ne
algo que ens està dificultant
la vida
per què?
per què?
potser perquè cada dia
és present
perquè una cosa està
un dia
el dilluns al matí
bueno
altra cosa és que els set dies
de la setmana
o els cinc dies laborals
ens passi
que cada dia
sigui dilluns el matí
això és un problema
llavors és el moment
d'acudir a les essències
no podem estar
no per sistema
tenir totes les essències
el que dèiem
i ho vam dir el primer dia
les essències
podien tractar de base
més aviat caràcters
i podien tractar
situacions puntuals
però quan es diu
situacions puntuals
són situacions puntuals
en les quals
un és insuficient
o incapaç
de sortir-se'n
llavors les flors
ajudarien en aquest sentit
però si som capaços
no ens ha de fer falta
i ens queden encara
quants grups Felip?
doncs només ens queden
tres grups
a veure
i suposo
si Déu vol
que ho acabarem
el pròxim dia
si pot ser
tinc ganes
tinc ganes
perquè estàs posant exemples
allò
doncs sí
molt clars
molt pràctics
espero que arribin
i que puguin ajudar en algú
que això és el que
ens mou a fer això
continuem la setmana que ve
Felip Capdech
gràcies
gràcies a vosaltres