Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
I també companys cap a la Rambla Nova, cap a l'estan, on està situat, si no recordo malament, just davant del Teatre Metropol.
Ara li preguntarem a la Núria Cartanyà, que la tenim allà. Núria Cartanyà, bona tarda.
Bona tarda, Sílvia.
Estàs allà o és una miqueta més avall, una miqueta més avut?
Doncs mira, sí, diria que just davant del Teatre Metropol, el que passa és que si giro el cap veig aquesta mena d'establiment de menjar ràpid que comença per bé baixa.
No et giris, no et giris. No miris al Viena.
Està a rebentar. Fa moltíssima calor aquí a la Rambla, hi ha moltíssima gent passejant i ventant-se amb tot el tipus de paperets que van arroplegant de tots els estants.
I suposo, vaja, pel que he pogut comprovar, fan la parada en els diversos establiments de la Rambla, una parada ben fresqueta.
Ai, que fantàstic, m'adones també, que li portin una xata, una llimanada, aquesta bona dona, perquè encara queden dues hores i mitja per davant que ha d'estallar, eh?
Tres i mitja.
Per això. Ah, tres. Tres i mitja.
Ai, ja, clar, que jo tinc la idea dels de tardes de sempre.
I la de coses que tindrem, però jo passaré calor, però relativa, perquè estem a l'estant que Tarragona Ràdio ha muntat aquí una mena de carpa, que si us apropeu us donarem punts de llibre i també xapes de l'emissora.
Mira, és el regal que tenim per vosaltres aquest any.
Jo passaré calor relativa. Estic a suplut, eh? Sota de... Vaja, m'ha tapat el sol, aquesta mena de carpa, però qui realment passarà calor és el nostre company Pep Sunyer, que, micròfon inalàmbric, a la mà anirà amunt i avall, passejant-se. Pep, bona tarda.
Hola, Mòria, què tal? Bona tarda. Hola, Sílvia.
Hola, guapo, bona tarda.
Ui, quina caloreta que passarem avui, eh?
Vaig obrir la porta, un momentet, eh? Això és surrealista, però és veritat. Vaig obrir un moment la porta, eh?
Bé, doncs xerrem.
Explica una cosa. De veritat se vendran tants llibres i tantes roses avui, com hi ha a la Rambla.
S'estan venent ja, eh?
Jo crec que, a més a més, del llibre i la rosa també, i Núria estaràs d'acord amb mi, eh?
Potser un dels grans triomfadors d'aquesta jornada serà el pastís de Sant Jordi, eh?
Trobes, sí, creus.
Tu ja l'has provat, aquest pastís, el de Sant Jordi?
Encara no l'he provat, però sé que algun dels nostres oients el provarà, perquè què farem, Pep, avui?
Doncs farem, mira, farem un sorteig, sortejarem un pastís de Sant Jordi per a tots aquells que vinguin aquí.
I què hem de fer, Núria, que havíem acordat que havíem de fer per aconseguir aquest pastís de Sant Jordi?
Encara no, tranquils, però d'aquí una estoneta obrirem la línia telefònica i entre quatre i fàgia fins a les cinc de la tarda podreu trucar,
us apuntarem el nom, ens expliqueu quin llibre recomaneu i entre tothom que truqui sortejarem un pastís.
Sílvia, teniu un munt de coses per explicar-te.
i podem ja fer una connexió amb el Pep per conèixer quin és l'ambient que es respira aquí,
però si et sembla, comencem ordenadament, sí?
Bé, què vols fer? A veure.
Doncs mira, primer la informació, que això no ha de faltar mai.
Si et sembla, tu connectes amb el Centre d'Emergències de Catalunya,
tu t'encarregues de la selecció musical avui, què tal?
Bé, no? Així romanticona del dia.
Ai, Sílvia, bueno, acceptes peticions?
Sí, alguna cançó que estigui bé, quina voldries?
Ens ho anem pensant, el Pep i jo, tu ja ho tens clar, Pep.
No, no, encara no, ho rumiarem, eh, ho rumiarem.
Doncs ens ho anem pensant i tothom que truqui també pot demanar cançons.
Bé, ara us fem el sumari.
Vinga, comencem.
Doncs començarem el nostre primer sumari.
O el nostre inici de programa, diem-vos que el primer que sempre fem,
o que acostumem a fer dintre dels ja tardes,
és la connexió amb el Centre d'Emergències de Catalunya.
I que ja els tenim preparats.
Saludem el Nacho. Nacho, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Què tal?
Des de l'Amergències de Catalunya.
Com has preparat la Diada de Sant Jordi per vosaltres?
Hi ha molta feina?
No, la veritat és que és un dia força tranquil·let,
tot i que en el repàs de les nostres actuacions,
a les demarcacions de Tarragona i Terres de l'Ebre,
avui parlarem de temes relacionats amb la carretera.
Són dos accidents en què us podem dir que no hi ha cap mort,
però sí que hi ha algun ferit.
El primer és un avís de les 10 del matí a Pradell de la Teixeta,
concretament a la carretera N420, al quilòmetre 848,7,
on ha tingut lloc un accident entre un cotxe i un camió,
a Cruïa de Pradell.
Amb aquest accident ha treballat una dotació de bombers
i hi ha dues persones ferides,
totes dues responen al conductor i acompanyant del vehicle.
Les ferides no són molt importants,
tot i que un ha sigut traslladat amb helicòpter
al Joan XXIII de Tarragona amb una fractura oberta,
l'altre té ferides lleus
i ha sigut traslladat a l'Hospital de Reus.
L'altre accident del que us volem fer comentari
és a les 12 i 17 a la Pobla de Monttornès,
concretament a la carretera 3-210, al quilòmetre 2,
on un trailer s'ha empotrat contra les vigues d'un pont.
L'estructura del pont no ha estat afectada,
tot i que s'ha hagut de retirar una de les vigues.
Déu ni de quina en surt.
Ha sigut un en surt prou fort,
però per sort només caldrà que carreteres faci la reparació.
En principi no es preveu que sigui un tall de carretera molt important
i en aquest cas no hem de lamentar cap víctima ni cap ferit.
En aquest accident han treballat dos vehicles dels bombers
i tampoc no hi ha hagut més informació rellevant.
Com us deien, força, tranquil·litat,
només parlem d'aquests dos accidents.
Un ferit una mica, podríem dir, greu,
que és el que ha sigut trasllat amb la fractura oberta,
el Joan XXIII, però ja està fet el trasllat
i ara ja serà més la recuperació d'aquest ferit.
I això és tot pel que fa al repàs de les nostres actuacions.
a Tarragona i Terres de l'Ebre
i només desitjar-vos un bon setjordi
i recordar-vos, com sempre, el telèfon 112,
que resta operatiu les 24 hores al dia,
tot d'any, inclús festius i no festius,
com avui, tot i ser d'un dia assenyalat.
Doncs moltíssimes gràcies
i tornem a parlar una altra vegada amb vosaltres.
Ja serà a partir de les 5, com sempre,
als Ja Tardes. Gràcies, Nacho.
Perfecte, gràcies.
Adéu-siau, bona tarda, fins demà.
Hem fet la primera de les connexions,
us hem de parlar de tot el que ens ocuparan
aquestes 3 hores i mitja,
com molt bé ens declararia la Núria,
i això m'agradaria que ens donés un cop de mà ella mateixa.
Núria, perquè passaran tots els convidats
que avui tenim, passaran per aquí,
per on estàs tu, per l'estan, per la Rambla.
I si no falla ningú, i jo per bé
que hi tindrem alguna sorpresa,
algun convidat més que potser no teníem previst,
perquè per aquí passa moltíssima gent
i a la que puguem, nosaltres el sem seure i xerrem.
Mira, de moment, el timing, el programa establert,
el sumari, el que ens queda per aquestes 3 hores i mitja,
passa primer, si tot va bé, per parlar sobre el còmic,
sobre el món del dibuix, del disseny gràfic,
i és que tindrem amb nosaltres representants
de la revista Delirópolis,
una revista que publica periòdicament,
tot i que no amb tanta freqüència com voldríem,
crec que treuen número un parell de vegades l'any.
Publicen, doncs això, il·lustracions, dibuixos, còmics,
en definitiva, no només dels dibuixants de Tarragona,
que n'hi ha molts i molt bons,
sinó també dibuixants a nivell internacional.
Delirópolis, que no només ens han de parlar
del nou número de la revista,
sinó que ens han de parlar de l'organització,
ja imminent, per la segona setmana de maig,
de la primera fira del còmic, aquí a Tarragona.
I també parlarem del REC,
perquè estem en ple cinema, en ple festival.
Doncs sí, ahir ens vam estrenar,
i de fet els companys del REC,
del Festival de Cinema de Tarragona,
ja ens han promès que cada dia ens portarien protagonistes.
En aquesta ocasió, si tot va bé,
tindrem aquesta tarda el Javier Espada
i el Gaetca Urresti,
són directors de L'últim guion,
i també formen part o ajuden
en aquesta exposició de fotos
que trobarem a l'antiga audiència.
Quin munt de soroll que tens ara, perdona'm, Núria.
Sembla que sigui una manifestació d'alguna cosa,
fins i tot he sentit algun tambor.
Bé, no, globus que peten,
nens que es tirant per terra,
gent cridant, ei, ei, de tot.
Sí, sí, però ho sents tu també, no?
Hi ha una cridòria, de cop i volta,
semblava una manifestació.
Estàvem així com en silenci.
Home, mira, mira, mira, mira.
Sí, sí, sí, això pot tenir a veure
amb la carpa que tenim aquí davant
d'uns nois molt jovenets.
Després el Josep podria parlar amb ells.
Són molt joves i són la típica parada
que venen roses, allò,
per pagar-se alguna tipus d'excursió
de final de curs, una cosa així.
I, clar, són jovenets i fan molt de xivar-ho.
Van llençant aigua als companys que passen.
Que veigis.
L'aigua dels covents de les roses, Déu miro.
Escolta, a les cinc de la tarda,
que ja haurem fet una mica de gana,
allò que, home, podria ser la prèvia
a l'hora de baranar,
menjarem postres.
Me regalaràs el pastís aquest que...
No, però no m'has dit que era per sortejar?
No, no.
Ah, no.
El pastís ja l'haurem sortejat.
No, menjarem postres, postres...
Això que era una altra cosa.
Calla, calla, digue'm.
Postres tarragonines.
Exquisides, exclusives,
però a més que es poden fer a casa
gràcies a que el senyor Salvador Arimany
per fi ha publicat els seus secrets,
les postres de l'Arimany.
Home, home, home.
Et dic una cosa, Sílvia.
Què?
És aviat, potser, per fer el rànquing
dels llibres més venuts,
però comenta'm per aquí
que serà un dels més venuts.
No, Pep, d'això...
Això m'ho has comentat tu, no?
Jo m'estic convençut, eh, segur.
Jo crec que també.
Perquè, a més a més, de llibres així,
tarragonins, tarragonins...
N'hi ha, eh?
N'hi ha uns quants,
però llibres de gastronomia,
tarragonins, de postres...
I que, a més a més,
fets pels sabols de l'Arimany,
no n'hi ha un, eh?
Exacte.
Aquest llibre que triomfarà, segur.
Aquí estem d'acord amb tu, eh?
Sí, eh?
És una persona molt coneguda,
molt popular,
molt estimada a la ciutat
i segur que molts buscaran aquest llibre.
Perquè, a més a més,
quan fas un sopar i convies a algú,
si a més a més les postres o rubriques,
ja quedes com un senyor, no?
I amb aquest llibre
hi ha receptes per quedar com un senyor
i com una senyora.
Doncs sí.
Doncs ens ho comentarà el Salvador Arimany,
que el tindrem aquí
i jo tinc moltes curiositats per preguntar-li.
Si vosaltres també sou pastissers aficionats
i li voleu fer alguna pregunta,
contacteu amb nosaltres abans de les 5
per telèfon, via e-mail,
el que convingui
i li traslladarem les vostres preguntes.
Molt bé.
Què més tenim, Sílvia? Va, ajuda'm.
Continuem amb el rec.
Si abans teníem el Xavier Espasa
i el Gait Caurresti,
ara parlarem amb un altre director
i amb altres protagonistes
d'una pel·lícula que es diu Supermarket, no?
Doncs sí, no sabem exactament
qui ens vindrà representant aquesta pel·lícula,
Supermarket.
Serà sorpresa.
A veure què passa.
Però, vaja, si l'entrevista va,
com va anar la d'ahir.
Sí?
Què va passar?
Què va passar?
Que no vaig poder sortir?
No, vam parlar...
Què, què, què?
No, no, no.
Vam parlar amb el director
de la pel·lícula que es representava ahir,
que es projectava tres dies.
I, clar, són gent molt interessada.
És que són gent que roda en pel·lícules, Sílvia.
Això és, bueno, és una cosa
que a mi em ve de sort de lluny.
que un dia d'aquests poden ser en el Modo Bar de Torn o...
Sí.
Oi, poden estar allà a Hollywood i dir,
mira, jo me'n recordo que fa anys...
L'any 2008, Tarragona Ràdio em va fer una entrevista.
Clar, és que estem parlant de gent...
Se'n recordaran de nosaltres, potser?
Gent que ja fa l'esforç de fer curtmetratges,
però que en sec tenen l'oportunitat
o la idea boja de dir, vinga, va,
vaig a fer-ho en llarg, un llarg metratge.
Ostres.
No, no, i després, clar,
ells comencen a obrir portes
i el seu futur ara mateix,
ara estan en el rec,
però el dia de demà no se sap, no?
A veure, a veure què passarà.
Doncs mira, Supermarket,
pel·lícula que es projecta aquesta nit,
a dos quarts d'onze.
Aquesta nit ja?
Sí.
Oiga, no ens donarà temps a veure-la.
Sí, dona, a dos quarts d'onze ja s'anem fora,
ja s'anem fora.
Parla de 13 persones que es tanquen en un supermercat
per fer una pel·lícula,
o sigui, és cinema dins del cinema.
Home, menjar...
I dins d'un super...
Home, menjar no els hi falta.
Això està clar.
I depèn de quin supermercat hi va,
ni roba, ni complements, ni tot això.
perquè ho tindran tot.
Seria fantàstic, eh?
Deixeu-me dir una cosa,
em deixeu dir una cosa del rec.
Sí.
Deixeu-me dir que aquest any
han apostat de forma clara
per les òpera Prima,
pels directors novells,
i que és important
que hi ha molts directors d'aquests novells
que, malgrat que és el primer cop
que fan el seu cronmetratge,
la seva pel·lícula,
molts ja venen avalats pels premis.
Hi ha alguns que s'han projectat ja en aquests dies
i que han vingut avalats.
Un, per exemple,
va guanyar un premi molt important a Màlaga
i s'ha pogut veure aquí.
No ho sabien pràcticament
com l'havien programat,
però de Camilla ha recollit aquest premi.
És a dir,
que són òpera Prima,
són directors novells,
però que molts d'ells
estan molt, molt baragats
amb això del cinema
i fan productes de molta qualitat,
eh?
És que són alguns dels que podem veure aquí.
Doncs,
tota aquesta gent
que té coses per explicar,
els tindrem al llarg de la tarda aquí,
als Ja Tardes.
I no podia faltar,
hem parlat de cinema,
parlem de còmic,
que no podia faltar
al món de les lletres,
tradicional, convencional,
però sempre reinventant-se, no?
Descriptors,
a veure,
n'han passat molts
pel matí de Tarragona Ràdio,
n'enganxarem algun al vol?
Jo crec que el Pep
anirà a la casa de l'escriptor,
però també hi ha
tota aquella gent
que sense haver publicat
fa les seves cosetes,
li agrada escriure
i té perseverança.
Són, entre altres,
els membres
de l'Escola de Lletres
i és per això
que també els volem entrevistar
i que ens expliquin
què han organitzat
per aquest dia de Sant Jordi.
Molt bé,
Déu-n'hi-do.
I tot això també barrejat,
hem de dir,
música,
notícies,
perquè passarem per aquí
els companys d'informatius,
la Laura Casas,
també la banda esportiva
amb el Jordi Blanc.
És que hi ha un munt de coses,
Núria,
tu creus que en tres hores i mitja
hi cabrà tot això?
No ho sé.
Com ho farem?
Ai,
que el Pep,
el Pep em demana pas.
Digues, digues.
Què passa?
Ja tenim ambient aquí.
Espera't.
A veure,
què està passant a la ramba?
Doncs mira,
que tinc aquí just al davant
de l'estat de Tarragona Ràdio
una parella de novis
que acaben de passar
per aquí davant
van vestits així
de blanc colonial.
De l'estat catalana
del segle passat.
Estem promocionant
la infanticia Víctor Català
Premi Beca
de Metropol 2007.
I que estrenem el dia 17
i 18 de maig.
I que la gent vingui.
Com serà aquest espectacle?
A què ens podeu avançar?
Doncs ja és mig teatre,
és mig cinema,
s'ha rodat a dintre
de la Casa Canal Zardenya,
a la part alta de Tarragona
amb una música molt especial
i un muntatge d'època,
un muntatge modernista.
Amb molts registres.
Ja estic puedolet.
Neu molt guapos els dos, eh?
Moltes gràcies.
És el meu estimat reiner.
I aquí l'anela.
Escolta,
l'Alícia està fantàstica,
vestida de blanc colonial,
com dèieu,
però jo crec que et tacaràs
una mica de sang.
És un espectacle dur.
Com us heu atrevit
a fer aquesta obra?
Com us heu atrevit
a fer aquesta obra?
És un espectacle dur.
us tacareu de sang, eh?
A veure,
mira,
aquest és un projecte
que teníem pensat
des de fa 10 anys,
o sigui que la cosa
porta cua
i llavors s'ha anat gestant,
gestant, gestant,
com un part,
saps?
I bueno,
l'obra es diu
La Infanticida.
I la gent l'ha de venir a veure,
perquè és molt difícil
veure obres d'època
i més aquí Tarragona.
Doncs ja ho sabeu,
gràcies,
que vagi bé,
que aneu a tombar.
No per la Rambla,
amunt i avall?
Amunt i avall.
Que vagi bé.
Vinga, gràcies.
A la Bona Sant Jordi.
Que maco.
La Infanticida,
eh?
No n'hi do,
eh?
La Infanticida.
Ens hem passat per aquí,
per cert,
propaganda, Núria,
si la vols.
Doncs sí,
la Infanticida,
el Teatre Metropol,
de fet,
van guanyar la beca
per realitzar-la
i recordem,
les dates seran
dissabte 17
i diumenge 18 de maig
en horari diferent,
diumenge
en horari de la tarda.
Has vist, eh?
Si és que està a la Rambla
és tota una sorpresa.
No saps què te pots trobar.
I acabem d'arrencar.
Doncs mirem,
la primera sorpresa
és que no tenim convidats.
Estem esperant
els dibuixants gràfics
de Deliròpolis
i no els tenim.
Així que, Sílvia,
comença la teva selecció musical.
Comença amb un quicat.
Obrim la porta dels somnis,
et sembla?
Et sembla, Pep?
Digues, digues.
Això és un trio avui.
Et sembla?
La porta de los sueños
per començar?
Perfecte, perfecte.
Sí, sí.
Sí?
Doncs ving,
anem amb ells
i a veure si a la tornada
podem parlar dels Deliròpolis,
que Déu n'hi do la paraula,
amb el Miquel Villalba,
a veure si el tenim ja per aquí.
Fins ara.
El garreca
busca els seus tresors
mai
No s'atura
enfront de la foscor
perquè sent la força
del canela
que es troba
la llibertat.
Si trobés
aquest cop i per fortuna
aquella llum
que va perdre
en algun lloc
la claror
dels suaus
ratxos de lluna
dibuixant
amb la seva sort
Qui l'impedirà
que pugi al cim
de les muntanyes
que esborri
els núvols
amb les de la somriure
plorar.
Flora
vèncer la soledat
i allunyar les pors
movent les cames
i sent la leva
el seu desànim
a l'esquena
fantasma
de tot el que va
baixant
enrere
minant les poques
forces
que li queden
sembrant
dubtes
el seu pas
a l'obrir
a l'obrir
la porta
dels somnis
en un bosc
fet de gel
i confusió
tantes claus
li van caure
des del cel
i a l'esquena
com
pluja
de ficció
Qui l'impedirà
que pugi al cim
de les muntanyes
que esborri
els núvols
amb les de la somriure
plorar
vèncer la soledat
I alluny a les gos movent les cames
I alluny a les gos movent les cames
Que esborri els núvols amb les ales
Somriure, plorar, vèncer la solada
Immersa l'aventura, pensa aquí
Qui l'impedirà que pugi al cim de les muntanyes
Que esborri els núvols amb les ales
Somriure, plorar, vèncer la solada
I alluny a les gos movent les cames
Qui l'impedirà que pugi al cim de les muntanyes
Que esborri els núvols amb les ales
Somriure, plorar, vèncer la solada
I alluny a les gos movent les cames
I alluny a les gos movent les cames
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid
Xana, t'obre les portes a un món màgic i misteriós
A la nostra botiga trobaràs objectes singulars
De civilitzacions antigues
Amb una gran riquesa cultural
Com els egipcis, els azteques o els incas
Entraràs a una altra dimensió de la realitat
Plena de fades, fullets i bruixes
Que ballaran per la teva bona sort
Una dimensió plena de màgia i bons sentiments
Destinada per una persona com tu
Que no oblida el seu nen interior
La sabidoria ancestral i la màgia s'han fet un lloc a Tarragona
Xana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higiene Anglès
I al telèfon 977-24-09-01
977-24-09-01
Xana
Ciutadans de Tarragona
Don Tresillo Perafort
Ja és aquí
En Don Tresillo Perafort
Mata 2.000 metres de sofàs, rinconeras, sillones
I una amplia gama de colchones de látex, viscoelàstica i muelles
Per una compra de 100 euros
Un nórdico de regalo
Per una compra de 75 euros
Una almohada de plumas de oca
I per només visitar-nos
Un preu regalo d'inauguració
Don Tresillo Perafort
En la carretera nacional 248 Rotonda AVE
Don Tresillo Perafort
Ja és aquí
Ja has visitat la nova botiga de Yanua Kaeli?
Ara, les portes del cel
S'obren cada dia a la Baixada de la Misericòrdia
Yanua Kaeli té una nova botiga
Més gran, més confortable
Amb 100 metres quadrats només per tu
Tot un món màgic
On trobaràs aquell detall que estàs buscant
Per fer de la teva celebració
Calcom especial
Visita la nova botiga de Yanua Kaeli
A la Baixada de la Misericòrdia
16
Més informació al 977 24 55 97
La búsqueda del control
La búsqueda de la potència
La búsqueda de la emoción
Lexus IS 220D
Un motor diésel de 177 caballos
Los más avanzados sistemas de seguridad
Y un silencio absoluto
Lexus IS 220D
La búsqueda de la perfección
Lexus Tarragona
Autovía Tarragona
Reus
Calle Carabia
Número 11
Tarragona
¡Hola, soy Curro!
Y para que este verano
Todo el mundo se vaya de vacaciones a la playa
Si reservas entre el 15 y el 30 de abril
Pagas hasta un 25% menos
Con tu visa Halcón
Andalucía, Levante, Cataluña
Y muchas playas más
Eso sí, solo en Halcón Viajes
Halcón Viajes
Es la forma más inteligente de viajar
Ja tardes
A manca només de 5 minuts per arribar al punt de dos quarts de 5 de la tarda
Anem de nou cap a la Rambla
A veure què és el que passa
Ja tenim el convidat, no el tenim
Parlem amb d'altra gent que es troba ara mateix passejant
Ho esperarem tots aquí
Núria Cartanyà, bona tarda
Hola Sílvia, bona tarda
Què? Tenim el convidat?
Doncs no, és que els artistes és el que tenen
Es fan a rogar
Els artistes, els dibuixants de còmic
Tenen el puntet friki
I arriben tard
I jo ho dic amb tot el carinyo
I ho dic perquè parlem del Miquel Bijalba
Si no, no ho dic
L'estem esperant
Però ja ens va bé
Perquè mira, saps què podem aprofitar?
Digue
Per preguntar-li al Pep com són els pastissos de la pastisseria Conde
I per rebre ja les primeres trucades
Recordeu que fins a les 5 màxim
Podeu anar trucant
I us apuntarem amb una llista
I sortejarem entre tothom que truqui
Un pastís de gentilesa de la pastisseria Conde
Doncs això, Pep
Doncs Núria, que passa que si ens escolta el Josep González
De la pastisseria Conde
Voldria no equivocar-me
Perquè, no, mira
Però ell m'ho va explicar
Abans d'ahir vam anar a fer una unitat mòbil
I em va explicar com feien aquest pastís de Sant Jordi
Em va dir que és un pastís que
Malgrat que és molt nostre
Molt català, molt d'aquí
S'està una mica perdent la tradició
Perquè si bé, clar, la Rosa i el llibre, Núria, són molt coneguts
En aquesta via de Sant Jordi
El pastís de Sant Jordi potser no ho és tant
És que jo tenia la impressió que era una cosa nova
Un producte nou que havien trobat Sant Jordi
És un producte, ja m'explicava, que fa moltíssims anys que es fa
I que en algunes pastisseries de Catalunya l'han recuperat
Intenten fomentar-lo per això, precisament
Perquè és una tradició que s'està perdent
A veure, no és normal
I ara entretú jo, eh
Que es conegui més el Pantone aquest italià
Saps aquest Pantone que venen als supermercats?
Mmm, boníssimo
Bueno, però...
I surt la vena italià
De seguida has vist la textura
Has vist el gust
I no és normal que coneguis més el Pantone que el pastís de Sant Jordi
A mi em passava mateix, ho he de reconèixer
Panetone, Panetone
Panetone, Panetone, què he dit?
Pantone
No, Pantone, és que clar, parlaves de dibuixants
I ara m'ha vingut el Pantone al cap
Com lliguem els temes, eh, Pep?
Panetone, Panetone
No, pastís de Sant Jordi
Doncs mira, l'elaboració està feta, saps el braç de gitano
La molla que porta el braç de gitano
Sí
Doncs bé, la base és aquesta, eh
És a dir, la molla de braç de gitano
Llavors porta diferents capes
I entre capa i capa hi posa mantega
Sílvia, ves en compte amb la bava
Perquè ens tacaràs la taula de controls
Jo me veig un cor-circuit aquí a la visora
Té forma de llibre, també, eh
És a dir, és un pastís que l'acabat té forma de llibre
Tu el veus i és ben bé com un llibre de pastís
Llavors a la capa superior, si més no, al que sotejarem nosaltres
Hi ha Sant Jordi de xocolata
Però aquest Sant Jordi, és a dir, aquesta xocolata
No és una xocolata normal
És la xocolata que fan a Pastisseria Conde
Que la fan ells artesanalment
Que és boníssima
I que il·lustra aquesta imatge del drac
De Sant Jordi
En fi, tota aquesta escena, diguéssim
I és així, és a dir, és en forma de llibre
Feta de la base del material que s'utilitza per fer el braç de gitano
I està boníssim
Primera trucada, sent-ho, no, Sílvia?
Sí, jo no sé perquè la poso si tinc el micròfon obert
Però queda bé
Va, que vaig apuntar, em vaig fer en llista
Vinga
Bona
Hola, bona tarda
Bona tarda, el teu nom
Hola
Hola
I la mare i el meu gos
També no vaig sortir
És ben treluca, eh?
T'has fixat, Núria?
Sí, sí
Hola, bona tarda
I es fa el gos
Ja tenia ganes de participar
Com es diu el gos?
Que també...
Ja?
Ai, que pesau
Ima, com es diu el teu gos?
És com un d'esto...
Un d'esto, com se diu?
Fosterrier, eh?
No, un fosterrier
A que no me'n recordo
Jo no dic la raça, dic el seu nom
Com li dieu normalment?
Ah, vale, Rosco
Rosco
Rosco
Veus, és que clar
Parlem de coses de dolços
I un rosco també és dolç
I ja s'apunta per aquí
Li hauríem de preguntar a la Imma
Quin llibre li agradaria que li regalessin
Si li agrada llegir
Si ja li ha caigut la rosa
Sí, la rosa m'ha anat avui al matí
Aquí a Tarragona
Però era una rosa rara, no?
Una rosa com?
Rara
És com si fos...
Amb ratlles?
No, rara
Ah, rara
És de què?
Com plastelina
Està feita com si fos pastilina
És que hi ha roses de tot tipus
Sí, és una passada
Avui en dia regalar la rosa vermella ja és com ser poc original
Sí, és per això
Clar
I el llibre estic llegint el Harry Potter
El Harry Potter?
Sí
Que ets superfan
Home, la pel·lícula sí que l'he vist a totes
Però no...
El llibre, pues comença el 1, ara vaig per el 2
Doncs te'n queden uns quants, eh, nena
I són dobles, eh?
Prens-te amb paciència
Que igual estaré ja una temporada
Doncs, Imma, t'apuntem amb el número 1 pel sorteig del pastís
I anem fent via perquè és que hem de recollir moltes trucades, tantes com puguem
I tenim molt poc temps
Molt bé
Gràcies
Bé, bé, bé
Bé, sí, bona tarda, bona diada
Doncs ja està
Ja hem encetat, eh?
Que això és moltes vegades el més difícil
Doncs sí
Mira, mira, mira
Ho sents, no?
Hem d'anar ràpid perquè...
Digue-ho tu, digue-ho tu
Perquè hem de parlar de còmics
Bona tarda
Hola, bona tarda, guapes
Dora
Sí, què tal?
Ui, que l'ha clitxat, eh?
L'has clitxat a la primera
Dora, que no et convé el sucre
Que tu de pastís no n'hauries de menjar
Sí, m'agrada veure-lo salat
Però sí, estic esperant el llibre del senyor Arimany
Que va dir que l'està preparant un de salat
Sí
En quantes de salat dolç o la Maria Dolors?
Què li preguntem al senyor Arimany?
Que després vindrà-li?
Vols fer alguna pregunta?
Ah, mira, si el traurà per Nadal o alguna cosa així
Quan traurà el proper, el de salat?
Sí, quan ho traurà
Val, m'ho apunto
Molt bé
Que també està bo, eh?
Sí, sí, sí
Que es pot xupendre, molta gent
Molts postres salats
Que molta gent diu
No, no, totes dolç
No, hi ha moltes coses, eh?
Com un canapés o algunes cosetes d'ací
Sí, per exemple
Uns entremesos, aquello per picar
Penso jo, no ho sé
També, també
Jo vaig estar a la presentació del llibre dels dolços
I estava molt bé
Dora
Què?
Que t'emportes, si no recordo malament
Si no he perdut la compta, el número 2
Molt bé
Gràcies
Vinga, bona tarda per tots
Gràcies
Adéu, adéu
Quina memòria, Sílvia
Quina memòria numèrica que tens
Ai, mira, per què m'ho estic apuntant
Escolta, deixem les trucades per aquí una estoneta
Agafem l'última
Vinga, l'última ràpid
Per ser la tercera, per l'avançuda
Sí
Bona tarda
Hola, bona tarda
Qui ets?
Maria
Hola, Maria
Hola
Maria...
L'Apellit
Sí
Tot
Veus?
La Núria segur que ho hi ha sabut
Segur, eh?
Ja la tenia apuntada, eh?
Bé, ja estava apuntada
Escolta, Maria
Sí
Llibre, rosa, les dues coses
Com va això?
De moment no m'han regalat res
Però ni una rosa, ni una rosa
No
No m'han regalat
Bé, ara he dit un rato potser sí, no?
Però de moment no
Bé, nosaltres et regalem el número 3
Vale
Ja, per començar, per fer alguna cosa
Per fer boca, eh?
El 3, mira, tinc una ràbia de modres
Perquè ahir, per este número
Quan te de ser el 3 arribes el nom
Arriba a tocar los ciegos
Tot se'n sé
Tu te creus?
Quina llacima
Mira, a veure si avui tens sort
I t'emportes aquest pastís de Sant Jordi
De la pastís seria Conde
Gràcies
Vale, Silvia
Adéu-sia, guapa
Adéu-sia, guapa
Adéu-sia, guapa
Adéu-sia, guapa
Adéu-sia, guapa
Adéu-sia, guapa
Adéu-sia, guapa
Adéu-sia, guapa
Súria, si crec que ja tens el nostre convidat d'ara
Ah, sí?
És el Miquel Villalba
Vinga
Dibuixant de còmics
Sí, bàsicament, entre altres coses
Un home que avui ve molt tapat
I que el tenim aquí per parlada de l'Iròpolis
I de la setmana del còmic
Miquel, bona tarda
Hola, bona tarda
Què fas amb abric i bufanda?
És que soc fetichista
Llavors, normalment el dia de Sant Jordi
Soc particularment fetichista
I he de portar aquesta bufanda
I aquesta...
Que per altra banda és l'abric i la bufanda
Que jo t'he vist durant l'últim mes
De tota la vida
Sí, de sempre
No només per Sant Jordi
No t'estàs morint de calor
Sí, però he de cultivar el meu sarampió
És una cosa que he de mantenir
Ah, tens sarampió?
Sí, sí
Val, doncs mira, si cas tu
Vesca el nàstic!
Agafa l'inalàmbric
Acaben de passar uns espontanis
Dient visca el nàstic
Agafa el micròfon inalàmbric
Te'n vas a l'altra punta de la Rambla
I fem l'entrevista des d'allà, d'acord?
Ensenya'm les mans
Sí, les té brutes de pintura, de cosetes
Ui, les has fetes sols
D'al·lèrgia
D'al·lèrgia
D'al·lèrgia
D'al·lèrgia
D'al·lèrgia
D'al·lèrgia
D'al·lèrgia
D'al·lèrgia
D'al·lèrgia
D'al·lèrgia
Miquel, què feu amb Deliròpolis aquí a la Rambla
Teniu un estant
Jo diria que el mateix cantó d'aquí de Tarragona Ràdio
Però més avall
No, molt avall
Sí, entre la llibreria de la Rambla i l'Atserà
Estem allà i mull
O així us assegureu molta gent
Perquè són dues de les parades més plenes
Sí, és tranquil·let
No hi ha tanta acumulació com aquí
És més ampla i tot
Però bé, sí, està bé
I què promocioneu?
Bé, estem presentant el que és la primera setmana del còmic
Que tindrà lloc del 7 a l'11 de maig a Tarragona
Llavors estem distribuint els prospectes amb tot el programa
I també estem venent la revista i fent caricatures a la gent que hi passa
Bueno, ho has dit molt ràpid però són moltes coses, eh?
Sí, sí
Primer parlem, caricatures
Què feu? En plan espontàni
La gent ve, va, fes-me una caricatura, pim-pam
Sí, arriben, s'asseuen i fem la caricatura
S'emporta a una revista
Li parlem una miqueta de tot el projecte de la primera setmana del còmic
I tothom puntem
És una mica allò venador d'enciclopèdies, eh?
Vinc allà amb la caricatura
Exacte
I te voy explicando mientras tanto
I te voy explicando
Bueno, ja està bé
Quanta temps tardeu a fer una caricatura?
Una mitja... d'un minut i mig a dos minuts com a màxim
I el preu?
Doncs un euro i mig, caricatura més revista
Però és que treballeu rebentant preus?
És que això és molt, molt
És que no, perquè nosaltres som artistes que promovem l'art a la ciutat de Tarragona
No tenim cap mena d'intensió lucrativa
I som gent molt... som una ONG de la cultura
Les caricatures que avui us faran els nois de Delirópolis
Doncs és això, és un pim-pam
Amb quatre traços ja us trauran, no?
Però si voleu veure un dibuix acabat, més perfeccionat i fantàstic
Delirópolis
Delirópolis, la revista que surt cada mes
Cada mes?
Cada mes, cada mes
Saps que em pensava que només traieu dos honors?
No, no, cada mes
Si el director no cau en depressió, surt cada mes
És fàcil
És bastant habitual, últimament
I, a més a més, una novetat internacional
Aquest mes, la portada de Delirópolis
Va a càrrec ni més ni menys que de Moebius
Jan Giró Moebius
El maestro del còmic internacional
Que va dissenyar Alien
Que ha creat escola a Europa i a Amèrica i a tot el món
Doncs aquest mes tenim una portada a aquest home
Li surten els ulls de les òrbites
És la primera vegada a la història d'aquest país
Que hi ha un fancine amb una portada de Moebius
Com ho heu aconseguit?
Perquè això, vosaltres teniu contactes a nivell internacional
A Delirópolis publica
En diueixants internacionals
Però és que Moebius és gran, eh?
Com ho heu aconseguit, això?
Doncs mira, vaig rebre una invitació personal
En una sastreria d'un carrer cèntric de Barcelona, petit
A Persiana Baixada
A la Contra Botiga
Vaig estar parlant amb ell
Vaig estar parlant la setmana del còmic
Això gairebé de casualitat, no?
No, gairebé no
Totalment de casualitat
Aquestes coses del fàtum del destí
Vas estar parlant amb ell?
Li vas caure en gràcia?
Sí, vam parlar
Em va fer la portadeta
Em va parlar de l'època gloriosa del còmic Europa
Em va fer el dibuixet de la portada
Em va parlar dels seus futurs projectes editorials
I, bueno, va ser una oportunitat molt...
Sí, va ser una situació surreal, absolutament
Això serà el proper número de Delirópolis
Com és la portada?
Doncs ell està editant uns llibres que són autoeditats
No van per cap mena d'editorial
Per això és un article de col·leccionista, diguem
I com que ja el senyor és una mica gran, és el 70 i pico
Està fent una mena d'antologia de la seva carrera professional
Llavors es dibuixa ell mateix recorrent un desert
On es troba tots els seus personatges
Que al llarg de l'estiu del còmic han tingut d'èxit
Blueberry, Arsac...
I llavors el que ha fet per la nostra portada
És un autorretrat d'ell mateix
Amb una nuboleta que diu
Dins meu hi ha la vila del deliri
Fent referència a Delirópolis, que és el nom de la nostra revista
És un honor absolut i és una cosa que disfressia
Que guapo, però és que això és genial
El proper número de Delirópolis em portava de Moedius
De Moedius, diners diners
I a dins, suposo que també dibuixants de Tarragona, dibuixants de fora...
Sí, a dins aquest mes, la tercera...
Al final de la trilogia de Tom Carlson
Que és un dibuixant suec i marvellós
Quatre pàgines d'un servidor
Que encara estic entintant l'última, a veure si he tenit-ho a cabo
Un reportatge sobre aquest encontre surrealista amb Moedius a Barcelona
I una pàgina d'humor del Cap, del Jaume Capdevila
Que és el humorista gràfic de l'avantguarda i del món de l'eportiu
Doncs mira, molta gent ha sentit parlar de Delirópolis
N'anem parlant, però potser no és tan fàcil saber on trobar-la
Com la teniu distribuïda?
Bé, actualment aquí a Tarragona la tenim distribuïda a La Capona
Lliberia de la Capona i al Terracòmics
Perquè abans estàvem també a la plaça de la Fona
Però el raconet ara ha canviat de propietari
Ha canviat tota la gestió i de moment estem una mica enlaire
Però a la Capona i a Tarragona segur que la trobeu
Molt bé, acaba de passar aquest cap de setmana passat
Es tancava la Fira del Còmic de Barcelona
Bé, amb un èxit, com cada any
Vosaltres enceteu per primera vegada a Tarragona
Fira del Còmic, del 7 al 11 de maig
Per què és tan important?
Bé, és important perquè una iniciativa d'aquest tipus
No existia encara en aquesta ciutat
Hem de dir que no té res a veure amb el Saló del Còmic de Barcelona
Perquè, bueno, diguem que és una fira més aviat adreçada
A la promoció del Còmic com a vehicle d'art i de cultura
No és tant, el Saló del Còmic de Barcelona té moltes vertents
Però fonamentalment és un supermercat editorial
És molt comercial, el que fem aquí no té res a veure amb això
És més aviat una sèrie d'exposicions i de conferències
Que parlen dels diferents amics del Còmic
Des d'un punt de vista artístic i cultural
És una cosa molt més intel·lectualitzada en aquest sentit
I a més a més és la primera vegada que es fa una iniciativa
Que també hi ha aquí en aquesta ciutat
És molt nou, és tot amb molta il·lusió, molt fresc, molt jove
I a veure què és el que passa, a veure quina és la resposta al públic
Que hi ha prou públic, hi ha prou públic a Tarragona
Interessat pel Còmic, a tota la demarcació
Jo personalment, que soc el que diuen una persona pessimista i negativa
Diria que no, però hi ha molts col·laboradors d'aquesta iniciativa
Que diuen que sí, que la gent respondrà
Jo personalment penso que en aquesta ciutat no hi ha encara prou promoció
Prou educació envers aquest vertent de l'art
Però bueno, veurem què és el que passa, veurem com respon la gent
Del 7 al 11 de maig, aquesta setmana del Còmic aquí a Tarragona
Amb diferents xerrades, diferents conferències
Exposicions, activitats, caricatures al carrer, al mercat central, una mica de tot
Miquel Villalda, que ens hem descuidat de dir alguna cosa
No, no, que tinc prostatitis, només això
Però no crec que li interessa al públic
A part d'altres coses
Exactament
Bé, aneu perquè com que està a punt de palmar-la el Miqui
La vostra caricatura, la que us fa aquesta tarda, tindrà molt de valor
De 5 a 2 quarts de 7 estem allí
Més o menys a quina alçada de la Rambla?
Alçada de la llibreria de la Rambla i l'atzarall, davant de la font del centenari, no?
Sí, es diu, es diu
Sí, per dir
Doncs moltes gràcies Miqui, seguirem parlant
Que vagi molt bé
Adéu, adéu
Sílvia, voldríem, si et sembla, saltem ràpid de tema
Ara et donarem pas a una miqueta de música
I és que jo estic interessada perquè em recomanen llibres
Miqui, tu no m'has recomanat cap llibre
Un còmic, per on comencem?
Sí, recomana'm un còmic
Ara mateix, recomano l'últim número de l'Iròpolis
No, que crides
Això, l'Iròpolis és un realisme i arsecoçal número 30 de març
Amb uns còmics meravellosos de Tarragona i de tot el món
Així de fàcil
I si ens volem començar introduint al món del còmic
Algo bàsic, bàsic?
Home, doncs aquí a Tarragona hi ha poca oportunitat
Passeu per Tarragona, que hi ha un senyor que porta a la botiga que entén de tot
I tot el que us interessa us va assessorar
Carregasòmetre?
Com?
Carregasòmetre?
Carregasòmetre número 15
Vale, gràcies Miqui, una abraçada
Doncs ràpidament hem segrestat a un altre Miqui
El Miqui Tono, que no Miqui Puig
Això és diari, eh? Això m'ha sonat del diari, eh?
A mi també
A mi em sona del diari, eh?
Microsemun, Miqui Tono, bona tarda
Hola, bona tarda
Jo voldria que ens recomanessis un llibre d'esports
Perquè jo he fet un tour que tenia moltíssims d'esports
Doncs mira, un de fàcil
I a més que crec que aquest matí heu tingut el protagonista
Diria, el Mañana Lo Dejo
Del Pedro García
Un ex-vaterpolista que
Que explica una història molt interessant
De com ella, després de ser campió del món
I d'haver sigut un dels millors jugadors de vaterpolo
Ha aconseguit també combatre el món de les drogues
Ella ha reconegut que és un cocaïnoman
Que durant la seva temporada com a jugador
Estava enganxat a l'alcohol i a la cocaïna
I ha aconseguit superar una adicció
I és una història bastant interessant
Sobretot perquè és molt pedagògica i amb molt de missatge
L'has llegit ja?
Sí, l'he llegit
Ah, sí?
Sí
Està bé
Molt interessant
Molt bé, gràcies Miqui
Ja està, l'hem seguretat un momentet
Molt bé, moltes gràcies
És que de llibres esportius
Doncs no serà tan fàcil que ens en recomani
És una cosa més especialitzada i ens ha fet gràcia
Veure el Miqui del diari aquí
Doncs que ens ho pogués dir
Sílvia, si et sembla, ràpidament
Posa'ns una cançoneta
Un descans musical
Perquè ja tenim els propers convidats aquí
Parlem de cinema
Parlem del rec amb el Javier Espada
I el Ghezka Urresti, crec
I això ha de ser ràpid
D'aquí ben poquet
No sé com dir-te que em crema ja massa l'espera
S'obren paraules, mirades, cerveses i festa
Veig llum als teus ulls
Que són foscos color de la nit
I són ells els que em diuen
El que els teus llavis no em saben dir
No vull prometre
Ni vull comprometre els teus somnis
Però les coses no són tal com les imagines
Hi ha cops que tu sents que una força t'estira i te'n vas
El passat és ple i el futur és buit
I no hi ha res que passi si jo no ho escric
Només vull que ser teu per aquesta nit
I néix al teu costat demà al matí
Diuen que cada nou dia és una nova vida
Que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida
I les coses seran com van ser unes vides abans
Perquè no seré jo qui manegui el destí
Que tu creus que a la fi vas trobar-te amb el teu marit
I és que jo no entenc
Per què tanta gent
Dels sesitjos fa somnis
Però no s'atreveix
Potser és cert que hi ha cops en què jo mateix
No goso a fer el que faig aquesta nit
Però el passat és ple i el futur és buit
I les coses no passen si no les escric
Només vull que ser teu per aquesta nit
I néix al teu costat demà al matí
I néix al teu costat
Aquesta nit
No serà aquesta nit, serà si durant tot el dia que podeu celebrar aquesta diada de Sant Jordi
Anem ràpidament cap a la Ramla que tenim nous convidats
Voleu anar al cinema? Escoltem el rec
Núria, anem-hi
Doncs Sílvia, ja estem acompanyats
De moment tot va sobre l'horari previst
Tenim amb nosaltres el Javier Esperà i el Gaizca Urresti
Ells són directors de L'últim guion
Una pel·lícula que podreu veure en projecció avui
Dins la programació del rec
Com a projecció, diguéssim, de Sant Jordi
Com a acte espacial
El últim guion, Buñuel en la memòria
Gaizca, Javier, buenas tardes
Hola, muy buenas tardes
Os llevan de volo, no?
Havéis venido a Tarragona a presentar la pel·lícula
I vais haciendo promoción, entrevistas
La verdad es que sí
Comenzamos en Berlín, en el Festival de Cine
Hemos seguido por Granada
En el Festival de Medina del Campo
Y ahora en el rec
Sí, la verdad que
El que te estaba explicando antes
Que además es un privilegio
El poder mostrar una película
Que todavía está en fase de
De embrión, no?
Que es un montaje de la primera parte
De lo que será un largometraje
Que estará ya listo
Para verano
Para poder estrenar en los cines
Porque no la tenemos acabada
Y aún no estando acabada
Ya la enseñáis
Pues...
Pues...
Ponemos poca vergüenza
Pues porque todo es muy surrealista
Cuando te acercas a Buñuel, no?
Y entonces el director de la berlinal
Edietir Kozlik
Nos propuso estrenar la película
En el Festival de Cine de Berlín
Cuando habíamos filmado dos días
En el Festival de Cannes
Y no teníamos nada montado
Entonces, bueno
Nos comprometimos a llevar
Estos 45 minutos
Que es la vida de Buñuel
Desde que nace en Calanda
Hasta que se va al exilio
Por causa de la Guerra Civil Española
Y eso es lo que va a poder ver
El público
Que se acerque hoy
A las Ramblas de Tarragón
A partir de las 9
De todas formas
Como parece ser que ha quedado tan bien
Y gusta tanto
No vamos a tocarlo
O sea que se queda así
Y ya está, no?
¿Para qué tocarlo?
Vamos a apropiarlo, no?
A partir de aquí
La vais alargando
Pero lo que ya está montado
Ya está montado
Bueno, estamos haciendo cambios
Estamos haciendo cambios
De hecho
Hay la posibilidad
Con las incorporaciones
Que haga el público
Con el visionado
Pues decir
Oye, pues esto me ha gustado
Pero esto no lo he entendido
Pues
Corregirla
Con verla
Porque es un producto
Una película que está viva
Que está en proceso
Ah, pues esto es genial, no?
Porque hacéis
Como una primera encuesta
De opinión
La verdad es que tenemos mucha suerte
Porque, bueno
Me lo decía el otro día
Luis Eduardo Aute
Pero bueno
Poder mostrar un trabajo
Cuando está todavía sin terminar
Y que la gente pueda opinar
Es que es todo un lujo, no?
Y además
En los escaparates
En los que se está mostrando
Hoy aquí
En el día de San Jordi
En la Rambla
De Tarragona
Que es un espacio
Yo creo que
Muy, muy apropiado, no?
Va a ser en la pantalla
Esa pantalla que hemos visto
Un poquito más abajo
A media Rambla, no?
Sí, sí, sí
O sea que hemos visto
Un entarimado
Y una pantalla gigante
Si pasáis yo para la Rambla
Lo trobaréis rápido
Hasta la mitad de la Rambla
¿Es un documental?
Sí, bueno
El documental es un género
Que permite mucha libertad
Es...
La película plantea
Un recorrido por la vida de Buñuel
Que mantiene
Jean-Claude Carrier
Y Juan Luis Buñuel
El biógrafo y amigo
Y el hijo primogénito
De Buñuel
Que van
Paseando por los lugares
Que fueron importantes
En su vida
Y van dialogando
Sobre la vida de él
Entonces
Tiene elementos
De puesta en escena
Entre comillas
Pero básicamente
Es un documento
O sea
Parte de la vida real
De Buñuel
Y narra la vida
De Buñuel
Y las anécdotas
Y su personalidad
Sobre todo
¿Qué tiene de especial
Buñuel
Y cuál es vuestra relación
Vuestra aproximación
A Buñuel
Bueno
Yo dirijo
El centro Buñuel de Calanda
Entonces algo sí que me toca
Pero luego yo creo
Que Buñuel
Es muy interesante todavía
Se conoce poco
Por desgracia
Y una de las cosas
Que aporta este documental
Aparte de una forma
De contar una historia distinta
Porque es con un peregrinaje
Que van
Bueno
Los convertimos
A los protagonistas
En peregrinos
Y van recorriendo
Todos estos lugares
Contando a cámara
Y hablando entre ellos
Y con muchas imágenes
De archivo
Lo cual le da
Una gran riqueza
Al documental
Pero es que además
Estamos
Bueno
Yo creo que creando
Una forma distinta
De contar una historia también
Sí
En cuanto a lo que dices
¿Qué aporta Buñuel?
Yo creo que
Efectivamente
Que su vida
Es un recorrido
También en la historia
Del siglo XX
¿No?
Él nace en 1900
Y es un
Recorre lo que
Lo que era
Desde la España
Más rural
Del Bajo Aragón
Hasta
Las nuevas
En París
Todo el tema
De las nuevas
Tendencias artísticas
El inicio de la república
Una guerra civil
El exilio
O sea
Yo creo que es una vida
Apasionante
Como la de tantos
Otros creadores
Del siglo XX
¿No?
No solo es importante
A través de su obra
Sino también
Bueno
Su vida personal
¿No?
También por las relaciones
¿No?
O sea
Su relación con Dalí
Con Lorca
Con tantos artistas
¿No?
De hecho
Acerca de estas relaciones
Hablaba Juan Luis Buñuel
El hijo
De Buñuel
Cuando estuvo el sábado aquí
Presentando un poquito
Esta exposición
Ahora hablaremos de una exposición
De fotos
Que podeu visitar
A la antiga audiencia
Això es el que explicava
Sobre el seu pare
Juan Luis Buñuel
Y esa era mi primera película
Con Orson Welles
Que era el Don Quijote
Que hacía en México
Y una que trabajé con Bardem
Sonatas
Con Paco Rabal
Y María Félix
No pudo acabar la película
Y el último día
Muy triste
Bueno ya
Estamos en el centro de México
Ya
Ya se acabó
Y salió a un parque
Que está ahí
Lo seguí
Y se estaba sentado
Llorando
Entonces le puse el brazo
Lo vi años antes de su muerte
Y le digo
Hola Orson
¿Qué pasó con Don Quijote?
¿Qué pasó con Don Quijote?
Era la veu de Juan Luis Buñuel
Que va venir dissabte
Recordem-ho a presentar
A inaugurar
Aquesta exposició
Que podeu veure
A l'antiga audiencia
Que es diu
Amigos Rodajes
I algún disparate
Al voltant de fotografies
Que tenen a veure
Amb Luis Buñuel
Tu eres comissario
D'esta exposición
Sí
Soy el comissario
D'esta exposición
Fue un proyecto
Que me propuso
El propio Juan Luis
Porque tiene una gran cantidad
De fotografías
Y bueno
Con esos material
Él pensaba
Que se podía hacer
Una exposición como así ha sido
Las fotos que había hecho Luis Buñuel
Sí, no
Juan Luis
Juan Luis
Sí, sí
Son de
Son de
El hijo de Juan Luis
Que bueno
Él tiene una vida muy interesante
Lo que pasa es que es una persona muy discreta
Y no la quiere contar
A veces
Pero por ejemplo
Ahí está el testimonio de mayo del 68
Que yo creo que es un elemento muy importante
Y que él ha estado viviéndolo
De primera mano
Las manifestaciones de los cineastas en París
Pero también con los Panteras Negras
En Estados Unidos
En Nueva York
Antes de que fueran asesinados
Por la policía norteamericana
Pero también las manifestaciones que hubo en México
De las que no se habló para nada en Europa
O también en Chile
Es decir
Que son elementos que él ha vivido
Momentos de la historia
Que nos cuentan mucho
Son muy interesantes
Quedan reflejados en las fotos
Exactamente
Tienen componente social
Pues la exposición también
Sí, sí, también
¿Qué hacéis con estas fotos?
¿Es la primera vez que se exhiben?
Es la segunda
Se exhibieron en el centro Buñuel de Calanda
Este espacio que comentaba antes que dirijo
Y ahora se han exhibido aquí por segunda vez
¿Y después?
Puede que tienen en más sitios
Porque la gente está descubriendo
Una faceta desconocida de Juan Luis Buñuel
Como fotógrafo
Pero también se pueden acompañar
Esta exposición con algunos documentales
En este caso se proyecta el documental Calanda
Rodona en el año 1966
Es la ópera prima además de Juan Luis Buñuel
Un documental sobre la Semana Santa del Pueblo
En el que nació su padre
En Calanda
Bueno, yo también nació ahí
Pero eso es menos importante
Y bueno, yo creo que
A todo el mundo que está viendo la exposición
Pues le está gustando
Y además el espacio es genial
Porque es una de las sedes del REC
Con lo cual los espectadores de las películas
También están disfrutando de esta exposición
Sí, que quieras que no te viene de paso
Sí, sí, claro
Aunque no quieras
Te encuentras con la exposición allí
Recordem la projección
Avui a las 9 del vespre
Que yo creo que
O lleneu expresamente
O a mucha gente
Le va a pillar por la Rambla
Paseando
A las 9 de esta noche
Projección del último guión
Buñuel en la memoria
Solo para expertos?
No, para nada
Lo que pretende el documental
Es acercar a un público muy amplio
La vida de Buñuel
Pretende ser divertido
Como es la propia naturaleza de Luis Buñuel
Tiene bastante ritmo
Porque cada dos o tres minutos
Se cambia de localización
Y nuestro protagonista está en otro sitio
Y se desvela lo que es la vida de Buñuel
Pero gente que no conoce nada de su vida
Engancha enseguida con la historia
Vamos
Os da un poco la impresión
Vosotros que estáis tan especializados
Y más a partir de esta película documental
La impresión de que era un hombre único
En el sentido de que hoy en día ya no hay cineastas
Sobre los cuales tan magníficos
Sobre los cuales...
Bueno, fue una persona clave en su época
La relación con Lorca y con Dalí
Yo creo que le marcó profundamente
Pero también su paso por el movimiento surrealista en París
Y sobre todo, él fue creador de un tipo de cine nuevo
Que es el Tercer Cine
El cine que denuncia una situación
No solamente hace una película complaciente
Sino que además denuncia una serie de injusticias
Fue un cineasta comprometido también con su época
Que tuvo que exiliarse por culpa de la guerra civil
Y yo creo que todo eso ha enseñado una carga muy profunda a Buñuel
Este perfil ya es irrepetible
Claro, es que es hijo de su tiempo
Pero frente a todas esas situaciones
Él nos enseñó que se podía ser un creador
Un cine, alguien que pueda hacer una película
Puede ser también autor
Y en ese sentido yo reivindico la figura de Buñuel
Como un creador
Como alguien que nos ha legado la libertad
De poder crear también en el cine
¿Por qué película recomendaríais empezar a introducirse en el cine de Buñuel?
Por un montón de ellas
Quizás la etapa mexicana
No, quizás la etapa mexicana es la más cercana
Películas como Nazarín
Como Los Olvidados
Son películas que comentan eso
Que tienen una relación con la realidad
Pero también tiene ese mundo de imágenes potentes
Y bueno, yo creo que eso
Quizás la etapa mexicana es la etapa más, entre comillas, comercial de él
Sí que te da impresión que es un director
Muy de imágenes, de iconas
Bueno, es que tiene
Imágenes que quedan
Claro, es que tiene unas imágenes muy, muy potentes
Y esto además lo han estudiado algunos amigos de Hector Cervantes
Cómo se repiten a veces estas imágenes
Que son casi icónicas
Y contestando un poco la pregunta que hacías
¿Por qué película empezar?
Depende de para quién
Yo a las monjas les recomendaría que vieran Viridiana, por supuesto
Y si no llevamos hábito
Bueno, pues también no pasa nada
Viridiana también se lo quita
Y luego, bueno, hay un problema también con ese diablo
Que aparece en Simón del Desierto
Que a mí un cura me ha dicho que es el diablo más perturbador
Que ha visto en la historia de la representación que se ha hecho de esta figura
O sea que, no sé, depende un poco de para quién
¿Cuál es la fotografía, ya que te tenemos aquí Javier
Que recomiendas o que a ti te impresiona más
O te gusta más de la exposición
Volvemos a la exposición de la antigua audiencia
No lo sé
Hay una niña con unos caracoles
Que es una imagen, yo creo que muy potente
Muy sencilla, pero que es muy potente
Pero también hay unas fotografías
Del barrio latino en París
Con una carga de la policía
Hecha en un instante
Que parece una imagen de fotoperiodismo
Que también me gusta mucho
Dejo dos
Me ha gustado una mucho que es la madre de Juan Luis
La esposa de Luis, Jean Rucard
Haciendo gimnasia con una bicicleta estática
Fumando, ¿no?
Esa imagen también me parece como
Esa contradicción muy bonita
Es una imagen muy bonita en su casa
Pues mira, es para hacer el guiño
Para la gente que visite la exposición
Cuando vayan y vean las fotos que se acuerden de vosotros
Gaizka, ¿para cuándo terminamos el documental, va?
Nuestra idea es estrenarlo en salas de cine
Ya el 29 de julio
¿Va a llegar al cine comercial?
Sí, sí, sí
La idea es, ya veremos cómo
No, estamos en negociación con dos distribuidoras
Y sí, la idea es llegar a salas comerciales
A la distribución de un documental
Con 5 o 10 copias
Pero la fecha sería el 29 de julio
Que se cumple este año
El 25 aniversario del fallecimiento de Luis Buñuel
Entonces estamos trabajando con ese objetivo
¿Trabajáis normalmente juntos, vosotros dos?
Bueno, para hacer la película, sí, claro
No, no, ya, pero
Habitualmente
No, porque os voy a preguntar por proyectos futuros
No sé si tenéis algún proyecto conjunto
Hemos colaborado más veces
Pues por ejemplo
En la producción del documental
De Juan Luis Buñuel Calanda
40 años después
El año pasado, pues
El Centro Buñuel de Calanda
Colaboró en la producción del documental
Y bueno, pero
El proyecto más ambicioso
Que hemos hecho juntos
Es este último guión
Y la verdad que nos lleva unidos bastantes años ya
Y no sé, del momento
Vamos a terminar este
Que no está terminado
Sí, sí, nos dejan los festivales
Porque como sigamos yendo por ahí
De galas, de festival en festival
No vamos a terminar la película
Sí, todos los bolos muy peligrosos
¿Qué tal el Centro en Berlín?
Muy bien
O sea, nos quedamos muy sorprendidos
Gratamente sorprendidos
Primero porque ni Juan Luis Buñuel
Ni Jean-Claude Carré
Habían visto todavía nuestro trabajo
No habían visto el documental
Entonces fue para ellos también una sorpresa
Y nosotros estábamos expectantes
Ver cómo lo recibían, ¿no?
Porque el planteamiento del documental
No es un documental al uso
Hay bastante sentido del humor
Bastante ironía
Muchas bromas
No es políticamente correcto
En muchos sentidos
Y les encantó
Y a la gente del festival también
Empieza con una pequeña broma
Que nosotros no captamos
Cuando montamos la película
Porque habla
Juan Luis Buñuel
Está contando en Calanda
Que llega la rompida
Que es ese momento
En el que toda la plaza
Se pone a tocar a la vez
Y es un estruendo impresionante
Y en ese instante
Hay un alemán de dos metros
Y se desmaya
Bueno, eso en Berlín
En Berlín rompió
Hizo que la gente se riera
Y a partir de
Sintonizaron muy bien con el documental
Con lo cual
Fluyo perfectamente
Tenemos que dejarlo aquí
Se nos acaba el tiempo ya
Hem estat amb el Javier Espadá
Y el Gaizca Urresti
Directors de l'último guión
Una projecció
Un documental
Película documental
Que podreu veure projectat
Avui a les 9 del vespre
Aquí mateix
Al mig del Rebell de l'Ou
A la Rambla Nova
Muchísimas gracias
Javier Gaizca
Gracias
Gracias a vosotros
Y acercaros a ver el documental
Que os lo vais a pasar bien
De verdad
Nos vemos ahí
I amb la música del Pascal Copanada
Que ens acompanyaran més d'una vegada
Anirem a les notícies
Al punt de les 5 de la tarda
Al punt de les 5 de la tarda
Ja tardes
Les tardes de Tarragona Ràpid