Quina és el més important que saludar alguna persona,
algun tarragoní o tarragonina anònim.
9-7-7, sis xifres més.
Sí, ja tenim algú a l'altre costat del fil telefònic.
Ja sabeu que nosaltres a aquesta hora cada dia que fem el llistint,
com es diu, el llistint de telèfons, ja ho diré.
El llistint telefònic i a l'atzar fem una trucada
i avui anem fins a l'Avinguda Catalunya, és el que diu al costat del nom,
l'Avinguda Catalunya número 56,
i allà hi viu, si no anem a ratx, Rosa Batalla Bernat.
Rosa, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Bé, i vostès?
Molt bé.
Rosa o Rosita?
Ah.
Bé, és igual.
Igual m'hi ha d'una manera que d'una altra.
Pensa que té nom de cervesa, eh?
Bé, no?
La Rosita l'ha provat.
Anys enrere tothom posava Rosita, Rosa o Rosó,
però ara, doncs, mira, a mi m'és igual.
Vostè triomfa com la Rosita o no?
Jo sóc gran i ja no triomfo en res, la veritat.
Ah, vol dir-ho.
Això vol dir que ja ha triomfat, doncs, eh?
Sí.
Ara ja sóc grandeta, escolti'm.
Escolti'm.
Digui-vi-hi.
Jo sap què voldria fer.
Què vol fer?
Què li veus?
Queixam, ja que tinc l'oportunitat de parlar,
dels gossos que van pel carrer.
perquè els amos no són gaire cuidadosos a recollir tot el que llancen els gossos.
I, escolti'm, és massa.
Nosaltres aquí a la cantonada que vivim en Sant Antoni o Maria Claret,
hi ha unes plantes que es van posar molt boniques
i tots els gossos del barri venen aquí.
I els amos no s'acotxen a plegau.
I és, n'hi ha, sembla allò a les mines,
està facit, escolti'm.
Jo pensava queixam d'això.
Ja que tinc l'oportunitat que m'han trucat,
diré això perquè hi ha gent que ho recull,
però molta gent que no.
I aquest barri, com queda una mica apartat,
la gent treu en cada dies gossos,
de matí, tarda i nit.
L'Avinguda Catalunya, per qui no està a Regoni,
on la uicaríem?
Per on cau.
Per on cau.
Per on cau?
Saps que hi ha una retonda que hi ha als Garrofers?
Sí.
Doncs allà.
Són els quatre Garrofers, no? Cap amunt.
Sí.
No, no, per avall.
Cap avall.
Va des de muralles, des del Camp de Mar, no?
Pujant de la carretera de Valls,
bé, de l'Avinguda d'Andorra,
és la segona casa.
Però és el tomb,
que el tomb està ple de palmeres
i està ple de plantes molt boniques,
però, escolti'm, els gossos venen aquí,
hi ha unes pedretes,
les escarben, les tiren a fora
i això està passant cada dia.
Rosita, i a vostè què la fa contenta?
A mi?
Doncs no ho sé,
aixecar-me cada dia i trobar-me bé,
anar a la platja,
passejar,
és la vida que faig.
Sóc gran ja, eh?
Però escolti,
porta una vida, doncs,
molt activa, no?
Sí,
faig el que puc.
Molt bé.
Abans d'ahir
arribava anar a la platja.
Molt bé,
s'està bé a la platja,
de més,
durant aquesta època,
que no hi hagués gaire gent.
I al cap de setmana,
si deu vol,
també hi anirem,
i miri,
anar passant la vida.
Rosa Batalla,
Rosita Batalla,
vostè ha triomfat com la Rosita
i, a més a més,
donarà batalla,
encara.
Això m'ho deien
quan anava a col·legi.
i, a més a més,
li agradava que li diguessin o no?
No.
Ja em sap greu, eh?
Passa algun efecte de pífia.
Ja em sap greu, Rosita.
No res.
No, però escolti,
vostè encara, diguéssim,
n'ha de fer moltes de coses, no?
Fai el que puc,
també cuso,
m'agrada molt cosir.
Miri, anar fent.
Veus,
això és una cosa
que jo no hi he après mai.
I això està molt bé.
Que es fa amb vostè mateixa la roba.
Doncs sí,
diverses coses,
m'ha de fer, sí.
Molt bé,
això és molt pràctic.
Sí.
Havia parlat mai per la ràdio,
vostè?
Doncs no.
M'assembla que no.
M'assembla que no.
I què li sembla,
l'experiència?
Ah, miri,
li he dit,
això feia temps que jo tenia ganes de dir-ho,
perquè a vegades pensava,
dic,
si un dia tiqués oportunitat,
m'ha queixeria d'això.
I ara l'he tingut,
doncs miri,
ho he dit.
Perquè, escolti,
que van anar recollint
tots els desperdicis dels gossos.
Ho van anar recollint
la brigada municipal,
dic,
van anar...
No, els brossaires no.
No.
Els brossaires me van dir
que això no era feina d'ells.
No, no, no.
Ah, sí, aquí...
Clar, no.
Aquí es fan secs,
s'assequen,
s'assequen,
s'emullen quan plou.
És de difícil solució
perquè és una qüestió
de conscienciar la gent.
I això, clar.
Llavors costa, eh?
Llavors costa que la gent es conscienciï.
Rosita,
moltes gràcies
per atendre la nostra trucada.
Ser avui la persona
que ha parlat per la ràdio.
Què ens escoltarà a partir d'ara?
És que miro la tele.
Mentre es vaig cosint,
miro la tele.
La ràdio,
el dia que fan el partidet del Nàstic,
sí que se'ls sent el meu home.
Aquí hem agafat la vena.
Posi la de fons,
encara que sigui.
Jo de fons,
la companyia.
Val.
Mentre mira la tele de fons.
Molt bé, doncs.
Ja ho posaré.
Gràcies, eh?
Una abraçada.
Vale, adéu.
Bona tarda, adéu.
M'agrada perquè els oients...
Bé, els oients,
la gent anònima que estem trucant
són molt sincers.
Els que no t'ho escolten,
t'ho diuen.
Ah, mira, no ho sé.
No, no.
Els hi havia de vos explicar cosetes
que ja està bé, no?
Ara, la Rosita ens explicava això dels gossos
que bé,
que una mica de civisme aniria bé.
Ja, escoltem,
si el gos fa les seves necessitats al carrer,
doncs, de cotxes les reculls, no?
Que el gos és teu
i allò que ha deixat el carrer també, no?
Sembla lògic, no?