Música
Quin fred que fa, Manel Magí, Jordi Ximeno, bona tarda.
Home, acaba d'arribar la primavera.
Sí.
No, no fa tant de fred. Potser en aquest estudi sí, no?
És que hem posat l'aire acondicionat una miqueta,
perquè vosaltres respireu molt fort i feu molt escalfor.
Ah, molt bé.
És que anem molt calents, te lo diria.
Sí? Per sort tenim aigua.
Per cert, jo estic molt calent avui, eh?
Sí.
Molt cremat.
Per començar a l'aigua.
Sí.
Molt cremat per culpa...
A veure, per començar, diem que el Manel ve de les Terres de l'Ebre,
tot i que visqui Tarragona...
Per si no ho havíeu notat per l'accent.
Per si no ho havíeu notat mai,
les quatre temporades i més de 100 programes de l'Un Vingués i M'Històries.
Por, sí.
Por, sí.
Què vol dir? Doncs sí.
I l'orriu és vida.
No, el trasbassament.
Ni el mini, ni el màxi.
A cap tipus de trasbassament.
Que baixa poca aigua.
I la solidaritat?
Aquí farà, què?
Mira...
I la solidaritat amb el sud, què?
Primer que tot,
hem de començar per gestionar de veritat millor l'aigua.
Això sí, això...
I promoure allò de la nova cultura de l'aigua,
que ja es dia...
quan és manifestacions per l'altre trasbassament.
Això.
Saps què vol dir això?
Però ara, com a solució d'emergència, què fem?
Com a solució d'emergència?
O perquè aquí en uns mesos es tanca l'aixeta.
Què fem?
Podem treure sants perquè plogui.
Podem contractar algun xamant d'alguna tribu índia
perquè ens faigui la dança de la pluja.
Bueno, ja veig que vosaltres...
No, tu tranquil, Manel, que jo sé com serà el futur.
L'aigua acabarà a Barcelona
i en quatre dies hi haurà una nova Las Vegas a Los Monegros.
També.
I d'aquí deu anys no hi haurà aigua per ningú.
Però bé, tot això ja és una altra història.
No solucionareu el panorama polític i social,
però jo espero que ens podeu solucionar el problema d'avui.
Sí, sí.
Però, ei, atenció al que dic, eh?
El segle XXI veurà moltes bofetades per l'aigua.
I tant.
Ja ho veureu, si no.
Sumari?
Sumari.
No em vinguis a mi històries, aquesta setmana...
Jordi Ximeno, t'ha crescut la barba.
Respecte a la setmana passada, però t'has canviat les ulleres.
Sí, però ja fa dues setmanes.
La setmana passada ja veníem aquestes ulleres.
En sèrio?
I tant, només que no es fixeu amb mi.
Sí que et miro poc, tu t'havies fixat, Manel.
Porta ulleres, Jordi.
Hi és, el Jordi, aquí, Jordi.
A veure, Jordi, mira'm.
Bé.
T'hi quedem bé?
Sí, estàs guapa tot.
Doncs benvinguts a No em vinguis a mi històries.
És el programa de divulgació històrica que a Tarragona dubto que es mereixi a vegades.
I aquest és el nostre sumari, que no significa que sigui propietat de la seva mari.
És indiferent.
Això t'ho fan les ulleres?
Festival de humor.
Li oprimeixen el cervell per aquí per les vanilles.
Avui, avui, avui al nostre programa, a l'EFMD, ens regidem cap al Berlín de l'any 1945.
La nostra cita qualsevol, una frase qualsevol, signada per tot un Premi Nobel de Literatura Espanyol l'any 1922.
El monogràfic va sobre el Festival de Bustoc i també hi haurà una miqueta de música de fons.
També, com és habitual, les nostres seccions habituals.
Avui fa 100 anys a Tarragona, curiositats de la història, notícies...
Egipte, Egipte.
Egipte, que estrany.
I tancarem amb la publicació d'un llibre que tracta sobre el franquisme,
el títol Anatomia del franquisme, signat per Carme Molinero i Pere Isses
i publicat per l'editorial Crítica.
1945, darrera gran ofensiva russa contra el Tercer Rai.
Mira, t'invitaria a sopar, si no fos perquè està acabat.
T'has robat a dir, t'has robat a dir.
T'invitaria a sopar, de veritat.
Ai, és una llicència que m'he permès.
Molt bé.
Molt bé, com m'encanten les cançons russes.
Russes.
Jo em volgo rosa a este, pa.
Bueno, per ambientar una miqueta la família.
Sí, sí, sabeu què va passar avui, un dia com avui, 16 d'abril de 1945?
Sí, que hi va haver la darrera gran ofensiva russa.
És que ho canta.
Com ho he sabut.
Digues, digues.
Doncs això, una gran mascleta.
Sabeu què és una mascleta?
Sí.
Doncs allò que fan els valencians, que tiren molts de petardos.
O la tronada de Reus.
Per exemple.
Però, en plan, una mica més salvatge.
De fet, els russos van concentrar la concentració,
valga la redundància més gran d'artilleria de la història,
i van iniciar l'assalt contra el riu Oder,
que era l'últim obstacle que els separava de Berlín.
a les 5 hores del matí, a les 5 a.m. d'aquell 16 d'abril,
3 milions d'homes, 52.000 peces d'artilleria, 7.500 tanks i carros de combat i uns 11.000 avions
van iniciar l'atac, que acabaria amb la presa de Berlín,
que s'hi va rendir oficialment dues setmanes i mitja després, el 2 de maig.
I el suïcidi de Hitler.
I el suïcidi del dia 30 d'abril de Hitler.
I el part de la seva cúpula.
Sí.
Això passava tal dia com avui, un 16 d'abril de 1945,
i segurament que els nazis que quedaven devien plorar sentint cançons com aquesta
i el tronar dels canyons russos.
No en vinguis amb històries. Una frase, qualsevol.
Només tinc por dels meus enemics quan comencen a tenir raó.
Signat per Jacinto Benavente, aquest Premi Nobel de Literatura de l'any 1922.
Dramaturg, castellà nascut a Madrid l'any 1866
i també mort a la mateixa ciutat l'any 1954.
Entre les seves obres s'estaquen les de caràcter de drama realista,
també va ser influenciat pel simbolisme
i inclús es va arribar a interessar pel cinema a partir de l'any 1918.
Va escriure guions, va dirigir alguns films
i va intervenir en la fundació de diverses productores.
Però quedem-nos amb aquesta frase, amb aquesta cita,
amb aquesta frase qualsevol, signada per Jacinto Benavente.
Només tinc por dels meus enemics quan comencen a tenir raó.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Què va ser, això?
Què va ser? La primavera de l'amor.
Sí, havia passat la primavera de l'amor,
estàvem en plena ebullició dels anys 60.
Heu portat flors?
No, no, no.
No he anat a San Francisco?
Quan tocava portar patates, van portar patates.
Quan tocava portar carreus, van portar carreus,
però avui hem portat flors.
Heu tingut que portar LSD, també,
però no ho hem fet, perquè som uns tios molt legals.
Què parlau, de Bustoc?
Parlem-ho.
El Manel ens il·lustrarà sobre Bustoc.
Avui parlarem d'un concert que us sona a Bustoc.
Sí, la mare de tots els festivals.
La mare de tots els festivals.
Però, bueno, avui explicarem una mica la...
Anava a dir la merda, no?
La merda, no.
El merder.
El merder que es va generar.
Que es va generar allí.
Perquè, realment, Bustoc,
tot i que aparegui com el festival més important
que ha hagut dins la història de la música rock,
i, en fet, ho és, segurament,
no va deixar de ser un autèntic desastre.
Sí?
Sí.
S'havia de ser hippie per anar a Bustoc.
No, suposo que...
S'havia d'anar pronté,
si no, no arribaves, de cap manera.
Ai, ai, ai, què va passar?
A veure.
Mireu, això de Bustoc
és un festival de música i d'art
que va tindre lloc
a una població de l'estat de Nova York
anomenada Bethel,
de fet, una granja,
d'aquesta població,
els dies 15, 16 i 17 d'agost.
Llavors, us podeu preguntar...
De quin any?
De l'any 1969.
L'any que ve farà 40 anys.
Us podeu preguntar...
I...
Per què es diu Bustoc?
Si va tindre lloc en un poble que es diu Bethel.
Doncs bé,
perquè inicialment estava programat
fer-se en un poble que es diu Bustoc,
anomenat Ulster County.
Però l'oposició del veïnat
ho va evitar-ho
i llavors van tindre que traslladar-ho a aquest lloc.
De fet,
els organitzadors de Bustoc
no s'esperaven una...
una riuada de gent tan gran.
Esperaven uns 60.000 assistents.
Els ho van muntar
perquè anessin aproximadament uns 60.000 assistents.
Però què va passar?
Doncs que van anar-hi aproximadament mig miliós de persones
en la qual cosa tot se va desbordar.
I a més a més,
se calcula que unes 250.000
no van arribar mai a Bustoc
perquè es van col·lapsar
totes les carreteres
a desenes i desenes de quilòmetres.
De fet,
la ràdio va començar
a anunciar que la gent no anés i tal.
I inclús van haver-hi
algun grup,
per exemple,
Iron Butterfly,
que havia d'anar a actuar
que no va poder anar.
I a més a més,
altres que van tindre que anar també en helicòpter
perquè per terra
era absolutament impossible d'anar.
Amb quina finalitat
però es va programar aquest concert?
Per què es feia?
L'EMA era
tres dies de pau i música.
O sigui que
estàvem en el màxim esplendor
del moviment hippie
i es volia manifestar tot això,
tot el que defensava este moviment,
la música rock,
la pau,
les arts,
o sigui,
tot l'orientalisme
que tant li interessava,
el yoga, etcètera.
Era un cúmul de tot,
el que avui en dia
teníem un festival interactiu,
una mica.
Però la cosa
se'n va anar de mare.
Com dic,
va durar
tres dies
i el concert
i el concert
el va tancar
aquesta senyor
que està sonant ara
en aquests moments.
Sí.
El señor Jimi Hendrix.
No sé si heu vist
el documental de la pel·lícula.
De fet,
se'n va fer un documental
gravat per
Michael Watley
i muntat per
Martin Scorsese,
el qual va guanyar
l'Òscar
al millor documental
l'any 1971.
Del mateix documental,
l'any 94,
se'n va traure
una nova versió,
allò,
el muntatge del director,
podríem dir,
en algunes escenes
com l'actuació
del Jefferson
en l'air plan,
que era el grup
que estava sonant abans,
que no apareixien
al muntatge original.
Sabíeu que se n'han fet
més edicions de Bustock?
Sí.
Sí,
hem sonat.
Sí, sí,
fa uns anys.
Potser fa deu anys.
L'any 79,
l'any 89,
l'any 94
i l'any 99.
Però
no n'hi ha cap
que es pugui comparar
amb la primera.
En l'original.
I l'última
va ser un altre
desastre,
ja que
no té per tu
més de 30 graus.
hi havia pocs vàtels portàtils
per a les 250.000 persones
que van anar
i l'aigua
que estava uns preus
altíssima
va fer la guerra de l'aigua.
Exacte.
Tornem-hi.
Va començar
que la gent
se n'anés de la bola
i que tenien que ser
dos dies de pau i música
van acabar
cremant vehicles,
amb disturbis,
etcètera, etcètera.
Sembla que aquell
espiritu original
de l'any 69
ja s'havia perdut.
Mireu algunes curiositats
del festival.
Per exemple,
sabeu que durant el festival...
De la primera edició.
De la primera edició.
Estem parlant
només del bust
que l'any 69
de l'autèntic,
podríem dir.
Van néixer dues persones,
o sigui,
van anar-hi gent embarassada
i van haver-hi
dos naixements.
Segurament se'n van concebre
molts més.
Molts més.
Molts més.
I van haver-hi
tres morts,
també.
Tres morts,
un per
sobredosis d'heroïna,
un altre per un atac
d'apendicitis
i l'últim
que el vaig a fer
un tractor
mentre estava dormint.
Però no va haver-hi
cap acte de violència
registrat.
Això sí.
O sigui,
500.000 persones reunides.
De bon rotllo.
De bon rotllo.
Escoltant bona música.
Escoltant bona música.
Després farem
una mica un llistat
ja els grups
que van anar.
Evidentment,
suposo que s'ha fet
la concentració
de música
o de músics
del segle XX
o de l'època
del pop-rock
més important
que hi ha hagut mai.
com a mínim
la més mítica
també.
La més mítica.
Se calcula també
que el 90%
dels assistents
van fumar marihuana.
I com se calcula això?
I com se calcula?
Suposo que fan entrevistes
jo què sé,
no sé.
Són aproximadament.
Potser tira
i se queda baix.
Clar,
perquè no compten
els que acabaven de néixer,
aquests parts que hi va haver,
els crios no compten.
I els morts tampoc.
El productor del festival,
un senyor anomenat Michael Lang,
que va portar
a terme la producció,
esperava
amb uns guants
que hagués obtingut
muntar un estudi i gravació.
Però Bustock
va ser un desastre,
ja que va haver-hi
poca gent
o relativament poca gent
que va comprar les entrades
i a l'acudir
una avalanxa
tan gran de gent
se va desbordar tot
i la majoria de gent
va entrar sense entrada.
Sí,
i en deuria perdre diners.
Se calcula
que va costar
2,5 milions de dòlars,
molt més,
5 vegades més
del que havia calculat
i apenes van recuperar
una tercera part.
O sigui que es van quedant
un deute
impressionant.
Van passar la història
però es van arruïnar.
Mireu,
la banda que va ser
millor pagada
va ser el Jefferson Airplane
que normalment cobraven
entre 5 i 6 mil dòlars
de l'època
i que per a Bustock
van cobrar
12.500 dòlars
que era una suma
bestial per a l'època.
Home,
jo em pensava
que els músics
s'havien enrotllat també
per la pau i tal
i havien...
Se veu que no.
El mateix,
12.500 dòlars
van cobrar
The Who
per vindre des d'Inglaterra.
Cridens
va cobrar
11.500
i la resta
van ser contractes
més
normalets,
podríem dir.
Per exemple,
Santana,
ho sona Santana?
Sí, sí,
Carlos.
Doncs Santana,
el senyor Carlos.
Carlos, sí.
Era en aquell moment
una banda
sense nom,
una banda
que no tenien
ni tan sols
un disc gravat
i que van rebre
només 1.500 dòlars
més 750 extras
pel dret de sortir
a la pel·lícula
que es va muntar després.
Una altra curiositat
és que
el propietari
de la finca
que li van deixar
per ser feta
una autèntica porqueria
perquè si veieu
el documental
allò va quedar fet...
És que a més
que va ploure
fins i tot
el segon dia
va ploure moltíssim
que la gent
organitzava
aquelles curses
pel fang
que es tirava
i es rellissava
i van quedar
tots molt guarros
molt adient
pels tipis
i el senyor
el propietari
de la finca...
Segurament
l'any 70
no, l'any 69
no es deu ni en queixa
que hi haguessin poques dutxes
No, no els importava
No, ni lavabos
Quan l'any 99
va ser una de les queixes
Una de les queixes
que no hi havia
No, perquè no eren hippies autèntics
No, eren neo-hippies
Clar
Sí
Que ja no era el mateix
Què és això de dutxar-se
en un festival?
Doncs el propietari
de la finca
va rebre 50.000 dòlars
per alquilar-la
Sabeu quant costava l'entrada?
18 euros americans de l'època
per un sol dia
però que en l'actualitat
vindria a ser aproximadament
uns entre 90 i 100 euros
i 100 dòlars
Sí
Que no estava mal
I el bono de 3 dies
costava 24 dòlars
O sigui, aproximadament
uns 130 dòlars actuals
que serien uns...
no arribaria a 100 euros
Déu ni el pot dir
Estava prou bé
per poder veure tots els grups
que hi havia
per un preu bastant
bastant accessible
Què estem sentint ara, Jordi?
Ara, els Who
Un altre de les bandes
que va tindre que arribar
en helicòptero
perquè no...
s'havia col·lapsat
absolutament tot
I tenia per aquí
per algun lloc
els llistats dels...
De les bandes
que van actuar
Però a veure, així de memòria
a veure, aquí recordem
els Who
els Jefferson Airplane
heu dit?
Sí
La Cridens
Cridwater
Jimmy Hendrix
El Carlos
Neil Young
el Carlos Santana
tenia...
Cross Bistin and Nash
Grateful Dead
El Ravi Shankar
que era aquell senyor
que tocava el Citar
Sabeu?
El que van citar
els Oscars
són el Citar
aquell indi
Sí, home, i tant, i tant
Indi de la Índia
no a Patxin
Sí, sí, sí
Com dius que es diu?
Ravi Shankar
Ravi Shankar
No ho sé
Johnny Joplin
La Johnny Joplin
també, sí, sí
John Sebastian
Per exemple
el Xanana
el Joe Cocker
No?
Que encara no era
un senyor
segur que havia actuat
com a molt
davant de 4 o 500 persones
el Joe Cocker
i de repente
se va trobar
davant de mig milió de persones
Déu-n'hi-do
però els artistes
de l'època
feien un concert
per a tantíssima gent
quan a l'època
no es feien concerts
tan grans
el que passa és que
el so
de l'època
no és com el que hi ha
avui en dia
a més a més
els organitzadors
van fer una previsió
més aviat
curteta
i van fer
una capacitat de so
per a uns 20 o 30 mil persones
se'n esperaven
50 o 60 mil
o sigui que la majoria de gent
van anar pel Holgorio
per la música
pel Holgorio
sí, pel Holgorio
van veure unes figuretes
d'allí
maneixant-se de llum
de munt l'escenari
i que feien
bàsicament mímica
perquè no
no van dir
sentir gaire cosa
en fi
Bustock
com diem
va ser
aquesta gran concentració
de músics
i la manifestació
d'un moment
històric
d'una moguda
cultural
important
molt important
que
tot i que va passar
després ha deixat
petjada
en aquesta última part
del segle XX
i principis del segle XXI
i que
quedarà
a la història
se'n van fer
altres
de concerts
pareguts
a Anglaterra
a la illa de Mans
si no recordeu
a Monterrey
també
va haver-hi
concerts
però no
com
ho recomano
si us interessa
el tema
la pel·lícula
com dic
muntada pel senyor
Martínez
que és molt llarga
i és un pal
també
és una pel·lícula
és com un llibre de consulta
que tens que anar-la mirant
a trossos
sí
durant unes 4 hores
pots començar
quan vulguis
però què és
el concert filmat
és el concert
hi ha entrevistes
als músics
també
és una mica
pal
també
bueno no és una pel·lícula
per seure amb les crispetes
és bueno
per tenir la llei
de la funció
és per anar-la mirant
m'interessa veure
l'actuació de tal
i la veus
i una mica
també il·lustra
també
bastant bé
l'ambient
i el descontrol
una mica
que va haver-hi
com es diu la pel·li
Postoc
Postoc
del Martínez Corsese
sí
està muntada
pel Martínez Corsese
de fet
va guanyar un Òscar
l'any 71
però bueno
almenys te dona
fas una idea
una mica
del que va
del que va significar
un dels
events
del segle XX
que anireu
de festival
enguany
a Benicassim
al San Marqués
no
jo la veritat
potser a primavera
això sí
però a Benicassim
li tinc al·lèrgia
simplement
penxar la calor
que fa la bosc
a finals de juliol
és que et vaig hippie
no ets hippie
no ets hippie
no ets hippie
no ets hippie
no ets hippie
ni ni country
ni res
i tu Manel
jo
jo soc un tio
molt tranquil
a mi dóna'm un sofà
molt còmodo
jo és que
un tio burgesat
podríem dir
m'entén
o sigui a tu que et passin
ja el DVD després
per veure-lo al sofà
jo l'any passat
a primavera
vaig veure
la majoria de concerts
assegut
és un altre tio burgesat
sou cansats
i cansinos
no burgesats cansats
només vaig baixar
vaig baixar
o estar de peu
en dos concerts
que eren els que anava a veure
la resta doncs s'ha apalancat
i mira
no ho fan malament
tot això que m'expliqueu
és una altra història
descarat
no envinguis amb històries
curiositats
molt bé
deixem l'any 1969
i tirem enrere
amb el temps
fins l'any 413
abans de Crist
i és que
Demòstenes
i l'exèrcit tatanenc
es trobaven
semi
assajats
a Siracusa
a Sicília
Demòstenes
va convèncer
el seu cap
Nicies
que
era
el millor moment
per aixecar
el setjà
de la ciutat
abans que
seguissin
arribant
reforços
a l'enemic
quan
estaven a punt
d'iniciar
la marxa
es veu que hi va haver
un eclipse de lluna
i això va ser considerat
com un
malsigne
per Nicies
i els seus sacerdots
de forma que
contra tot tipus de raó
i per a desexpressió
de Demòstenes
es va decidir
que la marxa
s'havia de
plaçar
tres vegades
nou dies
ja
com havien prescrit
els sacerdots
de
de l'època
Nicies
Demòstenes
43.000
atenencs
i els sacerdots
curiosament
l'endemà
van passar
a millor vida
per aquest error
tàctic
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Avui fa 100 anys
a Tarragona
sabeu què va passar?
No ho sabem
Ara
no ens ho explicaries
Ja, sí
Mira, atenció
Diario de Tarragona
16 d'abril
de 1908
I el procedente
de Càdiz
se espera
que el sábado próximo
llegue a este puerto
embarcada
en uno de los vapores
que hacen esta escala
una magnífica
canoa automóvil
de 10 metros de largo
con una cámara
acristalada
para 25 personas
con destino
a la Sociedad
de Salvamento
de Náufragos
de Tortosa
També s'esperan
dos aparatos
espandau
lanzacabos
de gran utilitat
para el salvamento
de náufragos
que podrán
prestar
grandes servicios
instalados
en las golas
del Ebro
la zona
del Terebre
que vivien
bastante náufragis
com se les gastaban
a Tortosa
una canoa automóvil
de 10 metros de largo
encara hi havia riu
encara baixava
molt bé
i què més?
i una altra notícia
diu
d'estes de
Sociedad
podríem dir
diu
de regreso
de regreso
de regreso
de una excursión
a Poblet
llegó ayer
a mediodía
el capitán general
de Cataluña
senyor Linares
acompañado
de su ayudante
y de don
Casimiro Girona
e hija
los distinguidos
excursionistas
viajan
en automóvil
cosa que era
sí
hi ha un luxe
per l'època
notícia
recordem
1908
i se hospedaron
en el Hotel de París
donde recibieron
la visita
de los señores
gobernadores
civil y militar
y jefe
de la Guardia Civil
donde no conté
no quina
societat
més militaritzada
sí
bueno
estem en plena
restauració
estem
en l'epoca
de la restauració
a les 3 de la tarda
emprendieron
un viaje a Barcelona
pero cuando
habían recorrido
unos 12 kilómetros
decidieron
regresar
en vista
que aumentaba
el mal tiempo
en cuanto a este ceda
saldrán
para la capital
del Principado
molt bé
o sea que
van ver que
había borrascas
y van a decir
no me confían
porque los coches
de la época
tampoco eran
descapotables
igual también
y van a tornar aquí
y van a decir
déjame que pase el temporal
el que es curioso
ahora que dius
Hotel París
creo que a todas las
ciudades
más o menos
mitjanes
o grans
siempre hay un Hotel París
y debeu donar un nom
como
y amoroso
sí
y amoroso
o como urbanita
porque
bueno
París
que siempre
como punto de referencia
del mundo
cultural
etcétera
y tenemos
patrocinador o no
y tan
y tan
bueno
y también
glamuros
glamuros
a tope
mira
si tenéis
dispepsia
gastralgia
vómitos
neurastenia
perdona
neurastenia
neurastenia gástrica
o diarrea
en niños y adultos
estreñimiento
malas digestiones
ulcera de estómago
inapetencia
clorosis
dispepsia
ya lo hemos dicho
y demás enfermedades
del estómago
e intestinos
se curan
aunque tengan
30 años
de antigüedad
con el elixir estomacal
de Saif de Carlos
marca
Estomalix
la trobareu
en una farmacia de Madrid
al carrer Serrano
número 30
al carrer Serrano
vaig a Madrid
aquests propers dies
si vols
te'n porto
el jardín
no
però podries parlar menys
a veure si ens puja
en el patrocini
sí
sí
vale
Estomalix
patrocina
no en vinguis
amb històries
notícies
a les costes
no
diguem
hi ha una exposició
hi ha una exposició
hi ha moltes exposicions
ja ho sé
però ara me la faràs
buscar
de cosetes
que han trobat
cosetes
que han trobat
a la costa de l'Alexandria
allí s'hi veu
que van haver
una sèrie
de moviments sísmics
i van fer afonar
que és on hi havia el far
sí
bueno
a prop de l'Alexandria
ara hi vam haver a l'Alexandria
és una exposició
de tresors
submergits
d'Egipte
d'Egipte
exacte
hi ha des d'estàtues
esteles
etc
que han anat traient
un equip
de l'arqueòleg
que Frank Godio
que ha estat treballant
allí
50 persones més
està enfront
mateix
de la moderna
ciutat
d'Alexandria
ara
aquestes peixes
s'han restaurat
i han viatjat
per diverses ciutats
d'Europa
i ara arriben
a Madrid
a Madrid
arriben
a l'antic
Matadero de la Gazpi
on estaran
fins al dia
28 de setembre
o sigui que sí
hi ha temps
avui en dia
mira
ha estat a Berlín
Bon i París
han estat visitades
per més d'un milió
i mig
de persones
molt bé
i ja que vas a Madrid
i si vols aprofitar
no recordo
bueno
no recordo
no
si us plau
parlant d'exposicions
el Moció del Prado
Goya i la Guerra d'Independència
que també pinta molt bé
crec que és fins al juliol
però ja que Manel
tu aprofites
aquests 3 o 4 dies
per anar a Madrid
doncs
home vaig per feina
o sigui no sé si es podré
aprofitar gaire
ves per feina
i la visites
és que també volia anar a veure
la Via Làctea
molt bé
tenim bons records
a la Via Làctea
bé
és notícies
la Via Làctea
i vida privada
això ja
molt privada
mira
ho llanceu així a l'aire
a les zones
i no s'ho pregunten
no t'ho podem explicar
no t'ho podem explicar
perquè
per antena no
vinga
després
després
després os ho explico jo
anem a Egipte també
què?
no l'hi dic a l'audiència
ah vale
pensava que mos anaves a explicar
un segret teu
però bueno
no no
tampoc ens interessa
a mi sí
però bueno
mira a Egipte cada vegada
que es caben
també surt algo
com a Tarragona
igual que a Tarragona
igual
i què passa
coneixeu los Colossos de Menon?
i tant
eren grans no?
eren grans allí
del senyor Menonfes III
sí
de la XVIII dinastia
sí senyor
molt bé
doncs allí hi havia un temple
que se'n va anar
al carajo
podríem dir
al carajo
se'n va afonar
se'n va destruir
se'n va desintegrar
l'any 27 de la nostra era
per un terratremol
ah vale
i fa ja uns quants anys
que estan excavant
i han tret ja
altres Colossos
com estos
trencats en terra
i el que han trobat ara
és
estàtues
d'uns 3 metres i mig
que representen
espera un moment
a la divinitat
Sekhmet
una divinitat
en cap de
lleó
i també a Atilla
que és la dona
de Menonfes III
evidentment
d'un tamany més petit
i que no té cap de lleó
no
bueno
igual era una lleona
doncs tot això
totes les terratres
que han anat
que han anat trobant
les deixaran
restauraran
i les aniran col·locant
a lloc
com si fos un gran museu
a l'aire lliure
i totes les estàtues
que han anat apareixent
o sigui que si aneu a Egipte
aquesta és una zona
que es visita
ja us sabeu
el que us podeu trobar
això és el que passa
per Egipte
i si tu no vols
afegir cap coseta més
Jordi
no, no
jo cap
no, no tens cap notícia
no, passem al llibre de la setmana
som-hi
i avui
el senyor Jordi
per fi
per fi
us parlarà
d'un llibre
Anatomia del franquismo
de la supervivència
a la agonia
del régimen franquista
1945-1977
Toma, ja
quin títol més llarg
escolta, qui l'ha escrit
aquest llibre
Carme Molinero
i Pere Isas
i qui edita
crítica
és molt tocho
328 pàgines
pel tamany del títol
no és molt llarg
i
és molt caret o què
29 euros
doncs sembla ser
que aquest és un llibre
singular
innovador
intenta seguir
l'evolució del règim
des de l'any 1945
en el moment
en què es va haver obligat
a reinventar-se
degut a les circumstàncies
del país
fins a l'any 1977
i amb l'arribada
de la democràcia
etcètera
doncs tot això
basat en documentació
rica
que fins avui en dia
no s'havia utilitzat
i documentació
sobretot
exceta
del Consejo Nacional
del Movimiento
així podem seguir
els intents
de fer front
a les dificultats
del present
i els dubtes
que tenia
el règim
sobre el seu propi futur
enmig de les purgues
entre els diferents sectors
que caracteritzaven
o protagonitzaven
el futur
i també entre els personatges
que el representaven
i viure
pas a pas
el desmembrament
final
del franquisme
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
no envinguis
amb històries
a Tarragona Ràdio
bueno muchachos
a la calle
sí
ja
ens acomiades
ja esteu tardant
en marxar
sí
sí
que volien pagar un sopar
és veritat
és veritat que m'heu de convidar a sopar
l'Evolia es paga un sopar
bueno
si era un altre dia
un dia que farem un monogràfic
sobre gastronomia
sí
sobre gastronomia
i també sobre la via làctia
i també sobre la via làctia
no hi ha cap
sí
què passa
no hi ha cap cuiner important al llarg de la història
cuiner caníbal
ferran Adrià
sisplau
home ferran Adrià
però ara que heu tret el tema
què és la via làctia
no van anar en sèrio
són el carrer de Copes a Madrid
no és cap carrer
no és un carrer
és un local
és un local
fins la propera setmana
adeu-siau
adeu-siau