I si ara parlàvem de cinema, la propera parada,
quan falta un quart d'hora per les 6, ens porta al teatre.
Aquest cap de setmana, tant dissabte com diumenge,
al Teatre Metropol podem veure l'últim muntatge teatral
del grup escènic Atenea.
Vamos a contar mentires.
D'ell, però n'esperem tota la veritat.
Miquel Fernández, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Bé.
Sí?
Tranquil, relaxat, perquè això de la veritat,
que a l'Atenea presenteu obra, jo crec que ja no us fa ni fred ni calor.
Ni fred ni calor, cada mes una.
Per això, que ja els nervis ja no hi tenen cabuda.
No, ja no, ja en què t'ha dat menys, encara.
Escolta, és una estrena mundial, no l'heu fet encara?
El vamos a contar mentires?
Home, estrena mundial, no, no.
És una de les més representades.
Jo a l'Atenea va fa 20 anys.
És que per això t'ho dic, perquè a mi em sonava molt el títol,
i m'estranya perquè vosaltres feu una obra i ja l'elimineu.
I quan me vas dir aquest títol, dic, jo diria que ja, això ja ha passat per aquí.
i aquesta es va reposar fa 15 anys o 20, es va posar l'Emma.
I ara també s'ha posat de moda a Madrid,
i com que el PP la volia fer,
doncs li ho dic a Montellú, i a tot, vinga, fem-la.
Així canviau una miqueta castellà, una miqueta català.
Molt bé.
Per tant, és de les poques o l'única obra que heu repescat?
Sí, en guany no.
Vam repescar també Maribel i l'estranya família,
o sigui, tu que és clàssic, i, bueno, entre mitja es fuita i es poses.
Sí, canviant.
Quant d'assatges ha demanat aquesta obra, si més o menys ja la teníeu?
No, no, que la teníem, no.
A veure, la vam fer, o sigui, però nosaltres tot són nous.
Ah, d'acord, clar, perquè, clar, aneu canviant.
Clar, clar, clar. Així sí, eh? Així us ho heu hagut de treballar també.
És una reposició i tot just som els mateixos que ho ja hem fet fuita,
amb la qual cosa hem empalmat dues obres seguides.
Però vosaltres ja ho teniu per la mà, això.
Bueno, es trenca'm el cap.
Sí? Escolta, contents que el Metropòlia torni a estar habilitat per poder estrenar allà?
Home, jo suposo que el teatre el que falta és això, que estigui obert.
Un teatre tancat és el... no té sentit.
Fa una mica de paneta.
Des de les reformes i suposo que ara ja les condicions són les òptimes i, bueno, endavant.
A veure si... si omplim, que suposo que sí, aquesta vegada.
Que ho feu dos dies. Digue'ns, comenta'ns els horaris.
És dissabte i diumenge a les sis i mitja de la tarda.
Tots dos dies, eh?
Els dos dies.
Molt bé. El teatre, amb aquestes obres, amb aquestes modificacions que s'han fet,
us afecta a nivell d'actors, a nivell vostre, de la companyia?
No, per l'únic que el muntatge, que es veu que hi ha una miqueta més de seguretat,
i ja està, però la escenografia i tal no ha canviat res del que hi havia.
En principi està igual.
Doncs explica'ns, Miquel, que ja sabem que no ens ho explicaràs tot.
No ho explico gaire.
Però, bueno, més o menys, per fer picar l'am a la gent,
de què va, Vamos a Contar Mentires?
Vamos a Contar Mentires és un clàssic i és un fart de riure de l'Alfonso Passo.
És una obra que és de riure a riure.
És una comèdia blanca, o sigui, que és molt xula.
i és, doncs, un matrimoni del seu amic que volen passar un cap d'any
i es comencen a regar una mica.
Un matrimoni i el seu amic que volen passar un cap d'any junts.
Ah, això.
La dona té una miqueta d'imaginació.
He dit moltes mentides.
I quan passen coses de veritat, doncs la gent no s'ho creu.
Val, que és una obra d'aquelles, és un bo de vell,
d'allò que es diu d'entrades i sortides i tot això.
Sí, és un lío d'entrades i sortides i, entre cometes,
gent molt...
Estrafolària?
No, tant com estrafolària era, bueno,
hi ha un capellà pel mig i, bueno, hi ha un mini-assassinat.
Hi ha històries, però, bueno, hi ha coses que la gent ho veu
i qui no ho veu és l'actor.
És lo bo de l'obra.
Ah, no, no t'he pillat ara. Què vols dir?
Coses que la gent ho veu, però l'actor no?
Home, nosaltres no ho... teòricament no ho veiem.
Ah, el personatge, vols dir.
Clar, és l'enredo bo.
I la gent, doncs, es divertit molt
perquè el personatge és molt... molt maco.
Quanta gent, de quants actors estaríem parlant damunt de l'escenari?
Damunt de l'escenari, a veure, ostres, ràpid,
3, 5, 7, 8, 8, 9, 9, 9.
9, vinga, va, adjudicat.
Adjudicat, 9, sí.
9, i suposo que aquí la dificultat de la història
també, primera, és el gènere amb què treballeu,
la comèdia, que, bueno, ja n'heu fet d'altres de comèdies,
però sempre és un gènere que diuen que és bastant difícil.
I després, el fet de la coordinació, no?
En aquests bodybills és molt bàsic, això.
En aquest dels bodybills, en fi, aquest és molt enredat
perquè hi ha molts moviments de personatges,
llavors hi ha...
hi ha un cadàver que balla, o sigui, que tomba, que està per allí,
i, bueno, hi ha moviments, hi ha molts moviments divertits.
Bé, doncs jo crec que ens has explicat ja els trets més importants, eh?
Convidem a tothom, Miquel, va, convidem-los.
Home, jo suposo...
Mira, em sembla que ahir van entrar a servir Caixa a mirar-ho
i està bé el diumenge molt, molt, molt, molt ple.
Diumenge triomfa més.
Diumenge farem ple met, i el dissabte està bastant bé.
A més, és una comèdia d'aquelles que a la gent,
de tant en tant també els agrada, no?
Perquè és un fart de riure durant una hora i mitja,
doncs la gent s'ho passa pipa i és del més senzill que hi ha.
Fes riure, et diuen, però no és cert.
Jo no ho crec, eh? Jo crec que ha de ser bastant difícil.
Tot i que el guió, si és bo, ajuda, clar.
Clar, no, el guió és molt bo, els actors compleixen molt bé,
i, bueno, ja està, perfecte.
Això serà Vamos a contar mentires dissabte i diumenge
al Teatre Metropol a dos quarts de set amb el grup escènic Atenea.
T'he de preguntar a la força, Miquel, quan s'acabi això,
què? Quin és el nou projecte que teniu entre mans?
Bé, a veure si encara ens queden un parell de bolos amb excuses,
tombant, tombant per Tarragona,
i ja començarà la propera temporada, ja.
Què vol dir començar la propera temporada?
Bé, perquè ara farem una espècie de paron per Setmana Santa,
per aquesta història,
i començar a preparar l'estiu ja la sortida de bolos,
els pueblos i tal, i, bueno,
i preparar dos o tres muntatges per l'any que ve.
Nous?
Nous, nous.
Molt bé.
En sentirem a parlar, ja sabeu que quan els Atenea fan alguna cosa,
ho expliquem aquí al programa.
Miquel Fernández,
gràcies per l'entrevista,
i com sempre molta merda per aquest cap de setmana.
Convidats que aneu.
Gràcies.
Una abraçada.
Adéu, adéu tots.