Ens n'anem cap al tram final de la Rambla, cap a uns iglús que hi ha instal·lats allà des de dissabte passat.
Aquests iglús acullen una exposició al voltant precisament de l'acolliment d'infants.
I allà s'hi troba el nostre company Pep Sunyer amb la unitat mòbil. Pep, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Ai, no pares, eh? Vas amunt i avall?
No parem, amunt i avall, eh?
Quin ambient hi ha al carret que pot sortir?
Doncs mira, hi ha moltíssima gent tombant per aquí a la Rambla.
És a dir, hi ha persones no només aquí al tram central, que és on està aquesta exposició,
sinó també els laterals de la Rambla, veiem força ambient, eh?
Per ser l'hora que és, Déu-n'hi-do, està animalet això.
Molta gent visitant els iglús o potser encara no perquè és aviat.
Jo m'he ubicat justament a la sortida dels iglús, és a dir, la part que toca el balcó del Mediterrani.
De fet, dir-vos que això és situat, és ubicat al tram de Rambla que toca el balcó del Mediterrani.
És l'últim tram de Rambla, eh? És a dir, que és pràcticament a tocar el balcó.
D'aquí l'estem veient i està a escassos metres.
Doncs aquí és justament on hi ha la sortida.
S'entra per l'altre costat i es fa una mica de recorregut per cinc iglús, eh?
És a dir, són com uns iglús inflables.
Si s'imagineu, jo no tenen campanya en aquelles petites iglús, però més gran, eh?
I a l'interior hi ha tot un recorregut que veig que sobretot l'estan fent pares i mares amb els infants, també.
Hi ha un ambient molt i molt familiar aquí en aquesta exposició que recordem es diu un infant, un temps, una família.
I la podeu veure aquí a la Rambla fins al proper dia 5 d'octubre, eh?
Ara us explicarem una mica més o menys en quins horaris, en fi, fins a quins dies és oberta i quins dies no.
Mira, podem parlar amb l'Ester, que és una de les monitores responsables d'aquest espai.
Esther, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
D'entrada això, no? Veig que bé, sobretot famílies, no?
Sí, hem estat, bueno, vam inaugurar dissabte a les 11 del dematí i durant tot el cap de setmana hem tingut moltíssima gent.
Han vingut sobretot famílies amb nens, que, bueno, que és la idea principal, no?
Que vinguin famílies a interessar-se una miqueta per l'acolliment.
Aquí hi ha aquests 5 iglus, no? L'entrada és a l'altre cantó.
Què veuran els que entrin aquí? Quin és l'objectiu, doncs, d'aquesta mostra?
Vale, comença el primer iglu amb un vídeo que surten uns nens expliquen els drets dels nens de les Nacions Unides
i, bueno, els nens expliquen cada un dels drets, per exemple, el dret a l'educació, el dret a la salut, totes aquestes coses.
El segon és un iglu on hi ha una càmera amb un nen que és una miqueta interactiu,
o sigui, la família es posa, hi ha una càmera i el nen està a la pantalla i es pot, doncs, estar amb ell.
El tercer són unes pantalles, deu pantalles, amb testimonis de famílies que han tingut nens amb acollida.
Llavors, ells expliquen, doncs, les seves experiències.
I a l'últim iglu, doncs, ja es dona la informació.
És el que t'ha recorregut, és a dir, que és tot complet, eh?
Podeu, aquí, Núria, els que vinguin, doncs, conèixer tota l'experiència,
és a dir, dels que l'han viscut, dels que potser la volen viure, però no saben exactament si són un perfil adequat de família
per tenir un nen en acollida, doncs, aquí també poden veure quins són aquests perfils de família que hi ha
i després també veure-s'hi com a família d'acollida a través d'aquest espai més interactiu.
Fins a quin dia sou aquí, Esther? Més o menys, quan es pot venir? Quin horari feu?
Nosaltres estem cada dia fins al dia 5, que és el diumenge que ve, de 10 del matí a 8 de la nit.
Interrompudament, 10 del matí?
Sí, sí, tot el dia, bueno, nosaltres estem aquí, fem tornos per dinar,
o sigui que l'exposició està oberta tot el dia, i dir una cosa important també,
que al final de l'exposició hi ha un taller pels nens, pels peques,
llavors se'ls donen uns dibuixets, que ells passen un ratet aquí,
mentre els pares demanen informació, els nens poden estar aquí entretinguts.
Doncs mira, ara anirem justament aquí, en aquest espai on hi ha aquesta mena de jocs per la canalla,
Esther, moltes gràcies.
De res, a vosaltres.
Bona tarda, i si m'acostaré aquí a la sortida, on hi ha unes taules, unes cadiretes,
i aquí els infants juguen, s'han compartit aquest espai, veig que estan fent dibuixets,
hi ha pares, hi ha mares, no sé si podríem parlar amb algun dels que estan per aquí,
per exemple aquest noi d'aquí, què tal? Bona tarda.
No, però què esteu fent, que esteu dibuixant, no?
Sí, sí, és igual.
No, és igual? No vol dir res, eh?
I els nens continuen dibuixant, eh?
Mentre els pares els hem agafat així una mica de sobte,
i estaven, doncs, allò entretinguts amb la seva canalla,
ara no ens volien explicar res, però vaja, ens acostarem a una altra taula,
que segurament aquí ens explicaran una miqueta com ha anat aquesta experiència,
de passar, doncs, per aquesta activitat, per aquest club, eh?
Podem parlar amb un noi que és aquí, a veure si ens explica...
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Ja heu fet el recorregut per dins, per aquest seu gust?
Una mica en via ràpida, que tenim molta pressa, sí.
Què tal?
Bé, no, no bé.
Coneixeu això, s'ha dit, com es podia fer?
Em imaginava que hi havia alguna agrupació o alguna cosa d'això de...
d'acollida, em imaginava, sí, perquè hi ha gent que té problemes,
bé, només cal veure per la tele i tot això, les coses que passen,
doncs, simplement, jo m'ho imaginava que hi havia alguna cosa.
Heu vist més informació, no?, sobre què cau fer,
i els perfils, també, no?
Sí, perquè hi ha molta gent que potser ho podrien fer,
hi ha gent que estan sols i tal, i podrien perfectament tindre,
acollir amb un criu, perfectament.
Home, hi ha gent que no pot, jo, per exemple, no puc,
perquè no estic a casa i hauria d'estar sol, i és impossible.
Ja tinc prou feina per anar a buscar a l'escola,
entrar i sortir, i ja me l'han d'anar a buscar i tot.
vol dir, no, no l'hi pots dedicar, però hi ha molta gent que podria ser,
que li podrien dedicar temps.
Són teus, tots aquests infants?
Estic amb ella.
Amb ella, amb una nena.
Espero tindran algun dia més, però ara és que és impossible.
Entre la feina i que no podem, perquè la dona treballa,
jo treballo, i mira.
És complicat, no?, és a dir, considerar vida familiar i vida laboral.
I sort que ara plego a les 5 de la tarda i ja no la puc anar a buscar a l'escola,
tampoc, però me l'han d'anar a buscar, però almenys la puc veure ara
fins que se'n vagi a dormir, però si no, ja no la veig.
Abans que treballava a turnos no la veia, treballava sempre de tarda i era impossible.
La veia una hora, com a molt, al dia, com a molt, s'ho sumava amb tot una hora.
Ara sí, ara veig alguna cosa més.
Doncs imagina't si en tinguis dos o tres, ja, és que no es podria tindre, no es podria portar.
Tu, si poguessis, estaria disposat, no?, tenir un nen amb acollida, si poguessis, és clar.
Si econòmicament m'ho pogués permetre, sí.
També, perquè tot és això, econòmicament m'hauria de poder permetre.
Perquè, a veure, el que li dones al teu li hauries de donar l'altre.
Vull dir, això és una cosa de parts iguals.
No a ella li compraré una cosa i a l'altra no li compraré.
Si hi ha una bici, hi ha una bici pels dos, una bici cadascú.
Si hi ha una altra cosa, doncs igual.
Com et dius, per ser, que no t'he preguntat abans, com et dius?
Alvaro, alvaro, alvaro, fons.
T'ha sorprès alguna cosa de dintre, de l'exposició, que hi ha alguna cosa que t'haig sorprès?
No, més que res sentir aquella dona que per ella té dues famílies.
Aquella dona més gran que sortia allà al televisor.
No, el que deia, que genèticament té una família i després n'hi ha una altra,
que en té dues en total, una d'acollida i l'altra genèticament.
Que, bueno, que no, m'ha sorprès, no, una cosa normal, ho trobo.
Que sàpigues valorar la gent que t'ha acollit com a pares,
ni que no siguin els teus pares biològics, però, bueno, que sàpigues valorar-ho.
Molt bé, senyor. Gràcies, que vagi bé.
A tu. Adéu.
Aquest noi vol dir alguna cosa? No sé si...
M'has dit que no és teu, aquest d'aquí, no? Aquest nen no és teu, no?
On són els pares? On són els pares? Per allà?
Anem a parlar primer amb la mare i després amb el nen.
A veure, primer... És que el nen vol parlar.
Veus? Ell vol que l'entrevisti, però primer he de parlar amb les mares.
Què tal? Bona tarda.
Molt bé.
Han fet el recorregut per dins l'exposició?
No, encara no. S'han quedat aquí dibuixant, pintant, això.
I vostè l'ha fet?
Jo no.
Encara no, però ho fareu ara, no?
I llavors, és que no sé, volia parlar, no sé què em volia explicar.
Com es diu ell? Com es diu?
Guillem.
Guillem, què em vols explicar? Digues.
Què? Mira, no sé... A veure, no sé què dir.
Home, tu què fas a aquesta hora de la tarda, a la Rambla?
Pintant.
I pensant-ho bé.
Ja està bé, home, si t'ho passes bé, perfecte, no?
Sí.
Doncs ja està, no? Perfecte.
T'ho passes bé, doncs?
Sí.
Molt bé, doncs, Guillem, que vagi bé, eh?
Vale, gràcies.
Doncs el Guillem que ens explicava que s'ho passa bé aquí a la Rambla, perquè ha vingut aquí, en aquest espai on es pot dibuixar, on es poden fer aquests dibuixets, hi ha colorets, hi ha tisores, vull dir, perquè puguin entretenir-se un cop acaben de fer ja el recorregut, eh?
Un cop surten, Núria, que això és la part final d'aquesta exposició, que, insisteixo, són diferents iglús, i llavors, per aquí, pel mig, per exemple, hi ha una part més interactiva on s'escolta el testimoni d'una persona que ha viscut l'acolliment en primera persona i que és, per tant, doncs, des de l'experiència pròpia que ho explica perquè qui vulgui animar-se no es pugui fer-ho, no?
Suposo que està dedicada l'exposició més que res als pares, no? A les famílies que es plantegen l'acolliment, no tant testimonis de criatures, sinó familiars, sí.
Mira, entra i descobreix que és l'acolliment, és el que diuen aquí, jo sóc a l'interior, i diu, l'infant ha de ser protegit contra totes les formes d'explotació.
Aquí hi ha els drets dels infants, veus? A més, l'expliquen infants, és curiós perquè veus una imatge amb uns nens que són aquestes que ho expliquen els drets que han de tenir.
Suposo que també volen marcar la diferència entre acolliment i adopció, que no és el mateix. Això és una de les coses que ha de quedar clares.
Sí, sí, efectivament, que ho tinguis molt clar, és a dir, que quan surts d'aquí, t'has de tenir molt clar què és l'acolliment.
Estic passant ràpidament, Núria, perquè podeu comprovar que el micro s'entretalla una miqueta.
Ara no sé si arriba, arriba bé ara, sí, no?
Sí, anem fent.
Ara sí que el lloc on expliquen l'experiència viscuda per altres persones.
Viu l'experiència de ser família acollidora, records, en primera persona.
Aquí ho expliquen, doncs, veiem uns monitors, diferents persones, homes i dones, que han passat per aquest procés d'acollida
i que aquí, a través d'aquesta iniciativa, al Departament d'Acció Social i Ciutadament, ho expliquen com ha anat.
Escolteu.
La part de les administracions o les que estan involucrades, aquest suport i aquestes ganes
són les que et fan avançar dintre de les parts difícils que ens podem anar trobant.
Escolteu una altra testimoni.
En fi, es van succeint els testimonis uns darrere d'altres.
Al final et pregunten què vols saber, si informació sobre el procés i els requeriments de l'acolliment.
Això és important, també.
Escolteu una altra testimoni.
De com aniran i quan te'n estar amb tu, de si després mis pares el perdràs perquè el podrà recuperar la seva família
o realment que el nen es faci major d'edat i et marxi de casa.
però tot això es va superant, pensant que estàs ensenyant amb un nen o amb una nena a formar-se i perquè el dia de demà,
igualment que un fill biològic quan fa els 18 anys o quan és major d'edat o quan realment ja té possibilitats de pendejar-se,
doncs aquest l'epinitzarà, doncs ho has de mirar-ho de la mateixa manera.
Així és com ho vam anar superant.
La poc que teníem nosaltres més grans era el dia que realment el poguéssim perdre, no?
Que de fet perdres, no es perden mai.
Si els has estimat i han après a estimar-te, no els has perdut mai.
Doncs era el testimoni d'aquesta persona que ja ha passat per aquest procés d'acollida, que ho explica en aquest audiovisual.
Aquí, al final del recorregut, és quan et demanen com fer-ho, és a dir, on posen la informació,
els diferents estaments de la Generalitat, del Departament d'Acció Social i Ciutadania, on tu pots aconseguir informació,
també què fer per presentar la sol·licitud d'acollida, d'acolliment familiar,
juntament amb tota la documentació necessària, perquè és important estar al corrent del que està de presentar.
Tot això ho podeu descobrir aquí, en aquest iglús.
Recordeu que estaran fins al dia 5 d'octubre, aquí en aquest tram de Ramba Nova,
a tocar del balcó del Mediterrani.
És en Oriol, que podem explicar des d'aquí, moltíssima gent, perquè, lluny-do,
nosaltres hem fet el recorregut així ràpid, no ens hem aturat a tot arreu,
és a dir, que hem passat per sobre, diguéssim, de dos o tres dels ciclos que hi ha,
però vull dir que val la pena venir allò amb temps i informar-te,
perquè a vegades pot donar un cop de mà i, en fi, potser no és tan complicat,
com pugui semblar així a priori.
Fins al 5 d'octubre, doncs, en aquest tram final de la Rambla,
exposició sobre, en què consisteix això de l'acolliment d'infants.
Nosaltres, abans, els companys informatius, al matí ho han explicat,
no sé si valdria pena recordar-ho, però aquí, per exemple,
a la demarcació de Tarragona, aquests, durant els quatre anys,
els darrers quatre anys, hi ha hagut una mitjana de 50 famílies
que han tingut nens i nenes i adolescents sota la seva tutela de manera temporal.
En això consisteix l'acolliment, que és allò que dèiem,
que és diferent de l'adopció i que presenta,
com ara ens explicava aquest cas real d'aquesta senyora,
la por d'aquella de dir bé és temporal.
Sí, és que és això, és que és temporal,
perquè estem parlant de nens i nenes que per les circumstàncies de la vida,
pel que sigui, perquè han perdut els pares
o perquè els han retirat de la seva tutela,
doncs bé, per això es troben desemparats
i aquests nens són els que poden viure acollits en casa d'alguna altra.
Seria una mica això.
Pep Sonyer, moltíssimes gràcies
i t'esperem ja d'aquí una estoneta per tancar el programa.
Doncs fins ara mateix.