Dolors Boral, bona tarda.
Bona tarda.
Enhorabona.
Moltíssimes gràcies.
Imagino que molt contenta, no?
Molt, molt, de debò, eh?
És una sensació ara exultant.
Estic molt contenta.
Recordes quan i com t'ho van comunicar que havies donat el premi?
Sí, res, això fa res.
I la veritat és que ha estat una sorpresa,
perquè com que és la meva primera novel·la,
doncs fas la temptativa, mires a veure què pot passar
i el fet de sortir premiada, que l'hagin escollida,
doncs és una sensació de molt benestar.
Et sents molt satisfet.
Ara doncs cal anar seguint tot el procés, a veure què.
És un bon estímul, no?, per començar, diguéssim,
que fan bona marancida.
Molt, molt.
Dóna molta energia.
Tens la sensació que estàs agafant molta empenta,
que has fet molta feina i que aquesta feina ha donat fruit
i ara, doncs, clar, això t'estimula a continuar,
a continuar a seguir treballant i amb il·lusió,
amb molta il·lusió, perquè el reconeixement sempre,
sempre és un estímul molt positiu.
Molt.
Jo, la veritat és que avui estic molt contenta
i suposo que se'm nota.
Estic feliç, estic consultant.
Com ha estat el procés de creació de Com una pedra?
Doncs, per mi ha estat molt plaent.
Jo m'ho passo molt bé.
Ho faig, he intentat ser disciplinada
i trobar estones, doncs, d'una manera ordenada
i organitzada per escriure, perquè costa,
perquè tens totes les altres feines que fas,
més tota la família, el dia a dia que s'hi imposa,
i llavors he intentat ser disciplinada.
Però el cert és que a mi em condeix la feina
quan m'hi poso, i com que m'ho passo molt bé
i no pateixo, el procés creatiu a mi no em fa patir.
I llavors, si algun dia pateixo escrivint,
em sembla que plegaré, perquè no he vingut a aquest món,
només a patir, i et toca patir per moltes altres coses.
Llavors, ha estat molt senzill.
Tenia una història, tenia uns personatges,
i s'ha anat fent, s'ha anat escrivint, s'ha anat imposant,
i la veritat és que ha anat molt rodat.
Per ser la primera novel·la, jo mateixa m'he sorprès.
Ha de ser una novel·la ben escrita,
si no, no hauria guanyat el premi, d'altra banda.
Sí, a mi em costa molt ensenyar un text,
fins que no em quedo satisfeta,
soc molt polida, soc meticulosa,
i aleshores tribo.
I no l'he ensenyada, fins que no m'ha...
Hi ha tres o quatre membres de la família
perquè diguessin la seva,
el fet de servir de lectors obligats,
i llavors, doncs, m'he atrevit a presentar-la el premi
perquè em pensava que aquesta primera versió
podia ser mirada,
però ara, doncs, s'haurà de fer, doncs, això,
seguir treballant, polir coses que hi ha anat veient,
i suposo que cada relectura que fes em poliria,
perquè m'agrada, eh?, treballar a fi,
però espero que sí,
i que ells hagin valorat això,
que també està ben escrita.
Què li passa a l'Anna, que de jove universitària?
L'Anna és una noia jove
que viu en una gran ciutat, que és Barcelona,
amb tot el que significa viure a la ciutat,
de l'atabalament del trànsit,
de les presses, de no arribar a final de mes,
dels lloguers que són cars,
és a dir, podria ser qualsevol de nosaltres,
la nostra cosina, la nostra amiga,
podria ser un personatge molt conegut,
i és una noia amb molt poca família,
llavors té un àmbit molt reduït
i se sent molt sola.
A més a més, el seu pare,
el seu pare ha mort,
però mor en circumstàncies estranyes
i no ho ha acabat de pair.
I la seva mare ha triat una opció de vida
que ella tampoc accepta.
I llavors, per poder suportar
tota l'adversitat,
perquè és molt jove,
això li ha passat de jove,
doncs ha anat reduint les emocions
i s'ha anat tornant com una pedra,
que aquest és el títol de la novel·la.
Però la vida no perdona
i passen coses,
i com que a la novel·la no...
Ella té una família reduïda,
però hi surten molts personatges,
és molt activa.
Llavors, què passa?
Que van passant coses,
van apareixent els amics de tota la vida
que són fidels i són allà,
un noi nou que coneix que la trasbalsa,
una senyora gran que ha conegut
a través d'aquests amics
amb qui té un estrany vincle
i no hauria pensat mai,
llavors això la sacseja
i arriba un moment en què ha de triar.
O segueix en una pedra
o s'humanitza
i comença a tenir cor,
a més a més de tenir un cap fred
per poder analitzar,
ha d'intentar tenir cor.
I aquesta és l'aposta de la novel·la,
tornar-nos persones.
En moda sentiment, no?
Sí, sí, hi ha sentiment,
però penso que el sentiment
l'hi ha de posar molt al lector.
Els capítols són com petits contes,
com el meu primer llibre de contes.
Suposo que és un estil
que em surt sense voler-ho.
Llavors, és una prosa molt directa,
molt contundent,
amb un treball de llengua
molt clar i molt concis
i demana que el lector
es posicioni amb els personatges,
demana que el lector s'impliqui,
demana que el lector
s'emocioni o s'empipi.
I una mica la novel·la,
cada lector
podrà treure
les seves conclusions,
perquè a la vida
les coses,
sí que hi ha el bé,
hi ha el mal,
hi ha la vida i hi ha la mort,
però hi ha molts àmbits
en què les decisions
no són tan radicals,
no són tan clares.
Llavors,
jo, per exemple,
a casa meva,
que li vaig deixar de llegir
a la meva sogra
perquè era una persona
d'una determinada edat,
a la meva germana
i al meu marit
perquè eren més propers a mi
hi ha una filla
que tinc de 19 anys,
que era la que em feia més por,
perquè és filla
i per tant és més crítica
i és jove,
no?,
i és molt lectora.
I llavors,
cadascú interpretava
el final d'una manera.
Per tant,
vol dir
que tu,
amb el personatge,
són uns personatges
que et fan jugar,
que t'interpel·len,
que t'increpen,
que de vegades
et piquen una mica fort.
I llavors vaig veure això,
que cadascú
interpretava al final
quines eren les decisions
de maneres diferents.
i això em va fer
disfrutar molt.
Vaig,
ostres,
no era la meva intenció,
però és el que he acabat
aconseguint
i ja m'agrada.
Ja m'agrada.
Quins són els teus referents
al món de la literatura?
Home,
a mi m'agrada molt llegir
i he llegit sempre.
Llavors,
he tingut temporades.
De jove,
per exemple,
vaig tenir una temporada
per la literatura russa,
m'agradava molt.
He tingut una temporada
molt forta
de Rodoreda,
Shakespeare,
després he passat,
soc molt lectora de poesia,
molt,
molt,
molt.
Vaig passar la temporada
sud-americana,
dels grans actors
sud-americans,
i ara,
darrerament,
doncs,
em centro molt
amb els autors actuals,
amb els escriptors
d'aquí.
Ara estic llegint,
per exemple,
Jaume Cabrera,
les vers del Pamano.
Llavors,
llegeixo tant com puc,
però és que hi ha tant,
hi ha tantes coses
que encara n'he arribat,
però penso que llegir
forma part
de la meva opció
i de la meva feina.
No es pot escriure
sense llegir,
llavors,
no ho sé,
què hi trobaran els entesos?
Una mica de tot,
suposo,
no sé.
El fet que el llibre
sigui editat per Coloma
també et fa
patxolta, no?
Moltíssima,
moltíssima.
Trobo que és
una editorial
que aposta molt,
amb moltes ganes
de ser visible,
amb moltes ganes
de ser al carrer,
de fer llibres,
de fer-se llegir,
de fer-se sentir,
i al cap i a la fi,
jo el que
he vist ara
amb l'oportunitat
de publicar en columna
és el que
els escriptors
íntimament volem,
que és compartir
el que fem
dir els nostres personatges.
Els personatges diuen
el que jo penso,
els meus neguis,
no el que jo penso,
sempre no és
qui combrigui,
vull dir,
perdó,
sinó que
són els meus neguits,
les meves confusions,
els meus dubtes,
i això,
si tens un editorial
que aposta
perquè els llibres
siguin visibles
al carrer,
home,
és fort, eh?
vull dir,
em fa il·lusió ja,
molta,
moltíssima.
algun llibre
en procés
actualment o no?
és que aquest encara
està tan calentó,
encara,
encara,
aquest m'agradaria,
doncs això,
corregir galerades,
mimar-lo una mica,
però sí que
aquesta setmana,
doncs,
que tot això
s'ha anat coent,
la veritat és que
ja començo a tenir
idees,
que ha estat molt
excitant i molt
estimulant
intel·lectualment
i espero,
doncs,
continuar treballant
amb més obres,
sí.
No se m'havia acudit
fins ara perquè,
esclar,
tot just,
tot just l'acabes
d'ensenyar,
l'eslliurada,
un premi amb certa vergonya,
avui estic també
espantada
i llavors
encara no hi puc pensar,
però tinc idees,
ja he pres
anotacions
i a veure,
ara quan acabi això,
aparcaràs una cosa
i a veure si sé,
soc capaç de començar-ne
una altra,
a veure què passa.
Marxaràs ja perquè
veieu un bon record
de Tarragona,
oi?
A mi m'agrada molt
la ciutat de Tarragona,
a més a més,
Tarragona té una cosa
que és que té molta pedra
i la meva novel·la
es diu com una pedra,
a mi les pedres
em fascinen
perquè són memòria,
perquè són vida antiga,
perquè pesen,
perquè t'arreglen
a la terra
i llavors,
jo quan vinc a Tarragona
i avui perquè era fosc
però només de venir
davant d'aquest balcó,
a mi és que
m'entendreix,
és que m'emociona molt,
m'agrada molt,
em fa molt feliç
ser avui aquí
i això que
no soc d'aquí,
però he intentat descobrir-la,
anar-hi venint,
anar-hi baixant
i trobo que és
un privilegi
ser aquí davant.
Doncs gràcies
i enhorabona novament.
Gràcies a vosaltres.