Aquell és un d'avui, és un d'aquells dimecres que fan por.
Manel Maggi, Jordi Ximeno, bona tarda.
A tu li dius por, al Maner, al Maner li diu temor.
Fan temor, fan temor.
Sí, fan temor perquè avui farem un experiment, no, Jordi?
Als nostres oients, no, això no es diu mai.
Avui el programa va com sempre, tot preparat, tot perfectament lligat.
Penseu que els ha fet l'efecte el cafè, que s'han pres.
Sí, perquè fa 10 minuts estàvem accelerats a 300 i a més sense res preparat.
Tot s'ha improvisat, això.
Sí, però tot, tranquil, avui sortirà un programa molt global.
O millor dit, mundial.
O, quina por.
Parlem d'història, perquè patata no avui.
No, patata encara no.
Crec que ho deixarem per després de Setmana Sant.
Ah, clar.
Allò que diu que tothom fa plans aquests dies, tothom està fent plans per després de Setmana Santa.
Sí, sí, sí.
Tindrem temps per preparar.
Això és molt trist, perquè així ens passa la vida i no m'ho donem compte.
Oh, que profund.
Ostres.
Has intentat fer-te escriptor de galletites de la suert, eh?
O d'aforismes.
Jo prefereixo els teus aforismes.
M'acabes d'afonar el dia.
Afonar.
Afonar.
Afonar.
Bé, benvinguts al No em vinguis a mi històries amb aquesta dosi o sobredosi d'humor.
Esperem proporcionar-te un bon programa.
Esperem fer-ho bé.
I punt.
És un bon programa de divulgació històrica.
No em vinguis a mi històries aquesta setmana.
Va, Xulus, va, que ja aquesta setmana va, va.
Aquesta setmana, com és habitual, comencem amb la nostra efemèride,
que espero que el Manel no sigui tan gràfic explicant als nostres oients,
com ho ha fet amb mi, que a què es dedicava el fisiòleg rus Bavlov,
que tal dia com avui, d'any 36, li va passar una cosa desgraciada.
Sí, que sol passar, que li passa a tothom.
Però no venceu res, que no caldrà que fer la secció.
Després continuarem amb una frase qualsevol signada per Mahatma Gandhi,
que ja sabrem qui és, si no sabeu ja qui és.
El nostre monogràfic, que portem setmanes i setmanes preparant-lo,
tractarà sobre la globalització i l'interdependència econòmica del món d'avui dia.
Un tema d'aquells que no necessita preparació.
Un monogràfic molt obert i que tancarem de qualsevol forma.
També avui fa 100 anys a Tarragona, curiositats, notícies, agenda,
i tancarem el programa amb el llibre Els nobles de Tortosa al segle XIX,
signat per Salvador J. Rovira i publicat per Cossetani Edicions.
1936. Moria el fisióleg rus Ivan Petrovich Paolov.
Vols que féssim la prova, Jordi, o no cal?
No, no, no, cal. Es busquen voluntaris.
És més conegut el gos que Pavlov, sempre es diu. El gos de Pavlov.
Sí, però el gos no sé com seria.
No, però...
No, però sí.
El gos de Pavlov.
Després, quan expliquéssim el gos de Pavlov, potser així a primer cop de vista la gent no li sona al senyor Pavlov, però després segur que sí.
Ivan Petrovich Paolov va néixer a Riassan, a Rússia, el 14 de setembre de l'any 1849, fill d'un patriarca ortodoxe.
Tot i que va començar a estudiar teologia, ho va deixar, gràcies a Déu, per començar Medicina i Química a la Universitat de Sant Petersburg, acabant el doctorat l'any 1883.
Després, ampliaria els seus estudis a Alemanya especialitzant-se en fisiologia intestinal i en el funcionament del sistema circulatori.
Aquest senyor va ser professor de fisiologia a l'Acadèmia Mèdica Imperial des de l'any 1890 i també director del Departament de Fisiologia de l'Institut de Medicina Experimental de Sant Petersburg.
L'any 1904 va rebre el Nobel de Medicina per les seves investigacions sobre els sucs gàstrics i l'aparell digestiu.
Però no és per això, per aquestes investigacions, per fet que és tan famós el senyor Pavlov, si per una cosa és conegut, és per la formulació de la llei del reflexe condicionat, desenvolupada durant la darrera dècada del segle XIX.
Es veu que el seu ajudant va observar que els gossos que utilitzaven en altres investigacions, davant la presència de menjar o dels seus propis cuidadors, d'ells mateixos, generaven molta saliva.
S'ho va portar a Pavlov a determinar que era el resultat d'una activitat física. Llavors va realitzar el famós experiment de fer sonar una campaneta just abans de donar mig al gos.
El gos acabava salivant només sentir la campaneta.
És allò de l'estímul-resposta. O com ho has dit tu?
La llei del reflexe condicionat.
La nomenclatura pròpia.
Si aquí està Jordi al meu costat i jo li vaig pegant cops i abans de pegar cop jo faig un so, arribarà un moment en què, simplement pel fet de fer aquell so, ella me dirà, Manel, per favor, no em pegues més.
No, ho et denunciaré.
Directament.
Sí, em pot denunciar.
A mi m'ha agradat això que es diu, gràcies a Déu, va deixar els estudis de teologia.
Sí, clar, perquè...
Quina por.
No, no hagués...
No, però més el gràcies a Déu, no teologia, Déu...
Ja ho he fet així, és que jo soc un comunista molt...
Molt bé, molt bé.
Molt fint.
Molt fint.
Molt fint, eh? Bonafuente, Simcens, ja ho saps.
En fi, amb l'arribada del comunisme, tot i que no simpatit...
Ja et veig cantant el xiqui-xiqui.
Parlaré amb el xiqui-xiqui un altre dia.
Tot i que no va simpatitzar mai amb el comunisme, el nou règim no va respectar i va ser nombrat director dels laboratoris de fisiologia de l'Institut de Medicina Experimental de l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica.
En fi, aquí queda el senyor Pavlov, que va morir tal dia com avui, de l'any 1936.
Una frase qualsevol.
El món té recursos per satisfer les necessitats de tothom, però no per satisfer la copdícia universal.
Això ho signava Mahatma Gandhi, possiblement aquesta cita o aquesta frase qualsevol, que potser no és tan qualsevol, té molta relació també amb el monogràfic que tractarem tot seguit.
El polític i pensador indi va ser un dels capdavanters del moviment a favor de la independència.
Va estudiar a Oxford, va exercir d'advocat a Bombay, va iniciar un moviment en defensa dels indis emigrats basats en la resistència no violenta,
com és el pare d'aquest moviment, de la resistència no violenta.
També va fer ús d'un diari, l'Indian Opinion, fundat per ell mateix l'any 1904 per difondre les seves idees,
i sempre en contra de la misèria que comportava el colonialisme britànic.
Va dur a terme també campanyes de desobediència civil, va ser empresonat sovint, massa sovint, per desgràcia,
també es va convertir en president del partit del Congrés i l'any 1931 reclamava la independència de la Índia.
També van ser famosos els seus dejunis en senyal de protesta del colonialisme britànic
i quan l'any 1947 va ser signada l'acte d'independència de la Índia amb la separació entre l'ínia i el Paquistan,
ell va ser contrari també a aquesta separació entre aquests dos països que avui en dia viuen en tensió.
L'any 1948 va ser assassinat per un extremista hindú i com és habitual, o sembla ser habitual en molts indis,
les seves cendres van ser escampades pel riu Ganges. En recordem la cita.
El món té recursos per satisfer les necessitats de tothom, però no per satisfer la copdícia universal.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
O sigui, els homes més savis de tot el món han dedicat pàgines i pàgines i hores del seu temps a l'estudi de la globalització.
I vosaltres aneu amb un foli mig en blanc i ara farem res, 10 minuts de parlar del tema.
És una cosa que t'ho digui, és que nosaltres no som els homes més savis del món.
No, ja. Sort que ho estic fent.
També en un nivell allò, intermits.
Si tu entres a una conferència i una hora i mitja després surts i dius,
ostres, aquell, el conferenciant és savi, eh?
Ha parlat molt bé, però no m'he enterat de res.
Ah, vols dir que almenys vosaltres teniu el dot de la...
No, no, potser no, potser no el tenim.
Tampoc, però bé, comencem amb una imatge, bueno, amb una imatge de paraules, molt gràfica.
Estem...
Imatge de paraules.
Sí, és que no sé com dir-ho.
És massa poètic.
A veure, situem dues ciutats, Nova York i San Francisco.
Costa este, costa oeste dels Estats Units.
Any 1840.
Una carta d'un punt a l'altre dels Estats Units
trigava aproximadament sis mesos en arribar d'una ciutat a l'altra
per una ruta no organitzada.
Actualment, quant trigaria aquesta carta?
Una carta normal?
Sí.
De correu postal?
Sí, sí, bueno, una comunicació.
No, home, si la fas per mail, triga no res, un clic.
Molt bé.
Exacte, ara mateix, immediat.
Doncs ja està, ja tenim la primera imatge.
És a dir, any 1940 trigava sis mesos en fer milers i milers de quilòmetres,
no sabria dir-te en concret, avui en dia, per fer la mateixa distància,
aquesta carta enviada per correu electrònic, via correu electrònic, és ara mateix.
I tothom sap què passa amb la informació, que és poder.
La informació és poder.
Molt bé.
Avui parlem, el nostre monogràfic, sobre globalització, interdependència
i tota aquesta sèrie de conceptes i fets que tant ens preocupen avui dia.
Un concepte molt recent, el del concepte de globalització.
Sí i no.
Sí i no.
A més a més, deixa'm fer una folqueta.
No.
Sí, Jordi, que hi ha un moment.
Parlem de mundialització.
Val, ara, espera, espera.
Es campanya molt això de la globalització.
Per què?
No, jo prefereixo globalització.
Bueno, pot començar per on vulgar.
La moderadora.
No, no, no, perquè, veuràs, tu què dius?
El món?
Primer que tot, definim globalització, no?
Una miqueta, comencem pels orígens, que seria globalització.
O d'on ve el terme...
És que, a veure, en 15-20 minuts no deixarem les coses clares.
Això està claríssim.
Molt bé.
Però per començar, globalització s'ha produït sempre en la història de la humanitat.
Ja des que l'home va abandonar Àfrica, hi ha historiadors, geògrafs o assagistes
que parlen d'una primera onada de globalització.
L'ésser humà inicia un viatge, una migració, cap a altres continents i globalitza tot el planeta.
Una invasió ecològica de tota una sèrie d'homos cap a la resta del planeta.
Després, altres onades de globalització podrien ser, per exemple, el moment en què Colom arriba a Amèrica
i el model europeu de costums, economia, etcètera, etcètera, es globalitza per tot el planeta.
Clar, no podem parlar dels mateixos ritmes, ni les mateixes incidències, ni a la prehistòria,
ni al 1492, ni actualment.
També sabem que el segle XIX, per exemple, és el segle britànic, que el segle XX ha estat el segle nord-americà, per exemple.
I cadascú d'ells ha dut a terme la seva globalització o han remarcat les seves característiques pròpies
en termes de globalització, ja sigui amb el colonialisme, avui en dia amb els neocons, etcètera, etcètera,
i... però bé, què entendríem per globalització?
Sí, i després passem a lo que ha dit el Manel de la...
Molt bé. Què entendríem per global... Ui, em fa una por aquest tema perquè crec que no acabarem.
No, no, jo el model...
Què entendríem per globalització? A veure, globalització actualment, o mundialització, com diu el Manel,
consisteix a la interdependència econòmica, és a dir, en un model d'interdependència econòmica
basat en el capitalisme, sobretot després de la desaparició, la caiguda del mur de Berlín,
en 1989, no, Manel? Si no m'equivoco.
Sí, 89 i 90, 91.
I la desaparició de la URSS, 90-91, en el conjunt de països del món, provocada per l'augment
del volum i la varietat de les transaccions transforeres, frontereres, de béns i de serveis,
és a dir, de capitals, de mercaderies i, per què no, també d'íssers humans, així com
de fluxos internacionals, com dèiem, de capitals, difusió accelerada i generalitzada
de les tecnologies. La globalització no es pot entendre sense el desenvolupament de
les tecnologies de la comunicació, per una banda internet, com la gran revolució del
segle XX, bé, de finals del segle XX, i sense el poder expansiu del mercat sota un
sistema econòmic capitalista.
Puc, ja, Manel?
Pots, sí.
Vinga, Manel, per què estàs tu més a favor d'utilitzar el terme mundialització que
no globalització?
Senzillament perquè globalització ve del terme...
Globus?
Globe, que és com els angossaxons anomenen el món.
Bueno, perquè ve del globus tarraquer.
Sí, però aquí utilitzes més el terme món.
Al món.
Ah, simplement per qüestions lingüístiques, no de concepte.
No, no, no, no, no, el concepte és el mateix, però se parla de globalització per
influència de l'anglès, que sempre mos influït. Aquí tenim una paraula pròpia que
no s'utilitza, que seria mundialització.
Jo encara no m'adfireixo cap a un costat o cap a l'altre, eh?
Jo, simplement, per comoditat, em quedo amb globalització.
Home, és que ja que és un món globalitzat, diguem-li tots igual, no?
Sí, sí, sí. No, però a veure, les possibilitats de la globalització, bueno, hi ha possibilitats
positives, negatives. Entre els grans avenços seria aquest, el coneixement mútu que podem
tenir de tots els éssers humans, l'intercanvi de coneixements. Hi ha al segle XVIII, els enciclopedistes,
enciclopedistes, Diderot, D'Alembert, ja van fer un primer pas en aquesta direcció, segurament,
amb la creació de l'enciclopèdia prohibida per les monarquies absolutes, pel papat, etcètera, etcètera.
Avui en dia, doncs, la gran enciclopèdia dels il·lustrats, doncs, té altres noms, com per exemple
la Wikipedia, els intercanvis econòmics i la creació d'una consciència global, que això
crec que segurament ja estava en el fons de l'ésser humà, que tots som iguals, però a vegades som
diferents, però que sembla ser que amb la globalització s'està agafant més força.
Ah, clar. Jo puc anar interrompent i dient coses?
Sí, sí, sí. També pots dir, se'n s'ha acabat el temps.
També, també. Estaríem parlant que, val, hi ha globalització, però sempre hi ha un sector,
un nucli, diguéssim, que és el que es campa. En aquest cas parlaves ara d'aquests darrers
anys, no?, la predominància del que és la cultura americana.
Sí, la cultura americana, en aquest cas, bueno, que els iòrebs també han dividit entre
el països subdesenvolupats i països subdesenvolupats, no?, entre la gran esquerda, entre el primer
món i el tercer món.
Clar, molta globalització, però estem parlant de globalització que no afecta segons quins
països, segons quins continents, eh? Vull dir, també és una mica egocèntric dir
globalització.
o que no afecta de la mateixa forma. Hi ha riscos importants, com per exemple l'augment
de les diferències entre rics i pobres, també l'aparició del quart món, per què no?, les
migracions massives i els problemes d'integració, la deslocalització d'empreses i la crisi,
per què no?, també de l'estat del benestar, la destrucció de l'ecosistema a terra,
tota una sèrie de factors de risc.
Però tot això són factors, els factors de risc tenen molt a veure amb el factor econòmic.
Sí, sí, sí, sí. Potser un dels factors també negatius és que la globalització està
basada en el poder expansiu del mercat en base del sistema capitalista. No hi ha, ara per
ara, sembla ser cap alternativa, després de la desaparició del bloc comunista, que sí
que han aparegut, iniciatives de comerç just, que des de les Nacions Unides, des
d'ONGs, etcètera, etcètera, o altres organismes s'estan impulsant, però sembla ser que no
apareix, tampoc. La fragmentació, les diferències entre rics i pobres, ja, bueno, des de
tota la història de la humanitat sempre han estat visibles. Sempre hi ha hagut, doncs, si
pensem en l'antic règim, hi havia privilegiats, una societat estamental en privilegiats
i no privilegiats, no?
Sí, avui en dia passa el mateix.
Avui en dia passa el mateix.
A nivell mundial, escala planetària.
A nivell mundial. Potser estem exagerant massa.
Clar, ells diu que la globalització no afecta a països del tercer món, però sí, realment
afecta.
No, sí, sí que els afecta.
Afecta tot el costat negatiu.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, no sé si tot, però vaja, gran part del costat negatiu.
I després també és curiós, bé, no sé si entrar-ho ara, però és indiferent, el tema dels
antiglobalització. Jo crec que els antiglobalització són els primers que volen la
globalització, només que no amb les característiques ni amb les bases del primer món.
No crec que ningú estigui en contra d'un món globalitzat en què el coneixement és mutu,
en què hi ha intercanvi de coneixements, de capitals, però sempre de forma justa i
sostenible pensant en la resta d'éssers humans i després, per una altra banda, també
pensant en el planeta Terra, que és l'únic planeta que tenim.
Això de sostenible i globalització sembla que estigui una mica renyit d'una cosa amb
l'altra.
Sí, sembla, però no tant. Potser és més qüestió dels propis impulsors de la globalització,
dels grups de poder, de les multinacionals...
Des d'un punt de vista i des de la societat dels països del primer món, que gasteu moltíssim,
que...
Que haurien de fer concessions, no?
Exacte.
I baixar el seu estatus.
Consumir, per exemple, què et diré jo, CVs de Tailàndia perquè surt més barat portar-los
en avió fins aquí que no pas cultivar-los a l'hora del costat.
La veritat és que sota el concepte aquest de globalització o mundialització, el que vulgueu,
s'hi amaguen diferents repercussions però a tots els nivells.
Sí. Econòmic, social...
Econòmic, social, cultural, demogràfic...
També hi ha la teoria ja iniciant un altre tema. És veritat, eh? El tema aquest que deies tu
que globalització avui en dia és una paraula que menys tinguda en el sentit...
No menys tinguda, no. Que suscita anar-hi en contra.
El tema de la premsa.
Sí. Home, avui en dia no es parla tant dels moviments antiglobalització
que potser fa una dècada aproximadament...
S'han anat dissolvent. A final dels 90 sembla que va sortir molta força i després...
Potser les seves propostes s'han moderat una mica més...
Però el sistema capitalista és capaç de...
D'absorbir.
D' digerir i absorbir tots aquells que es manifesten en contra seu
i els acaba formant part, una part més de l'engranatge, no?
Sí, sí.
Mira les camisetes que venen del Che Guevara, per dir-te algo.
Camisetes del Che Guevara, molt bé, per exemple.
Jo crec que és necessària una ètica cívica mundial, però d'una altra banda.
I tornant al tema del desenvolupament, sí, desenvolupament sí,
de forma sostenible també i sempre basat en un sistema de drets per a tots,
per a tothom en aquest cas.
És a dir, la universalització dels drets humans,
que en teoria, després de la Segona Guerra Mundial,
sobre paper, ja hi és, però en teoria només,
i buscar un equilibri entre el nord i el sud.
Per exemple, també un anacronisme, una contrarietat important,
és el fet de les migracions, per una banda, del sud al nord,
i després, per una altra banda, la deslocalització d'empreses.
Què fa la bona part de la població de països del món subdesenvolupat
un mes de desenvolupament? Desplaçar-se cap a països del nord,
ja sigui, doncs, Amèrica del nord, Canadà, Austràlia,
la Unió Europea, Japó, etcètera, etcètera.
Però, per una altra banda, les multinacionals d'aquests països,
què fan amb les seves fàbriques?
Les envien...
En llocs de mà d'obra barata.
A llocs on els costos laborals són baixos, d'acord?
És a dir, als països d'origen, justament, d'aquests emigrants.
buscant mà d'obra barata, buscant una sèrie de lleis mediambientals
que siguin més permissives, etcètera, etcètera.
Bàsicament, l'únic que interessa en aquest món global,
que és obtenir més beneficis.
Més beneficis.
Sí, una rendibilitat alta, en aquest cas.
No sé, després...
A nivell social, jo tenia una qüestió.
Diuen que la globalització, encara que hagi de matar
tot tret distintiu cultural.
Sí.
Bueno, per allò que, en fi, ara ja, doncs,
a nivell fins i tot d'anar per casa, eh?
De peu de carrer.
Doncs te trobes la mateixa franquícia, Starbucks, aquí,
que allà i que a l'altre lloc, no?
Sí, sí.
Però, tot i així, diuen que, bueno,
precisament perquè hi ha aquesta globalització,
pot ser que agafi més valor, doncs,
els trets característics, els trets propis de cada cultura.
Sí, potser la defensa d'allò propi
serà més forta.
Recordo ara mateix un...
El Roto, un humorista gràfic a la Vanguardia.
No, o al País, al País, molt bé.
Una vinyeta que havia fet,
encara no recordo la cita que feia,
però deia, per què fer turisme pel món
si tot el món s'ha occidentalitzat?
És a dir, per què anar a Bombay
si acabarem dinant, per exemple, en un McDonald's,
prenent el cafè en un Starbucks,
i el mateix podrem fer a Londres, a Nova York,
que a Guatemala capital o a Madrid.
També és una qüestió important.
Potser no cal fer tant de turisme
i quedar-nos a casa tots.
Però això fa que cobri més valor,
per exemple, els llocs de cuina tradicional.
Sí, sí, sí.
Que es doni més valor, precisament,
al que marca la diferència.
Sí, també està clar que no tot el turista
té les mateixes característiques.
Cadascú...
Bueno, hi ha diferents tipus de turistes.
No sé.
Que fixaríeu, alguna cosa més?
Ah, sí, bé, és que la previsió...
És un món desigual.
A nivell...
Perquè, clar, tu comentaves que hi ha hagut globalització
en altres períodes de la història,
però com ara mai.
No, com ara mai, però, clar,
per exemple, els romans, Imperius Romà,
el seu món era el Mare Nostrum, bàsicament.
El Mare Nostrum, cap al nord,
i fins al Sàhara.
Clar, va fer una mini-globalització,
o mundialització de la zona del Mediterrani.
Sí, allò hi era una mini-globalització.
El moment que els petits pagèsos
i agricultors de la península itàlica
deixen de produir cereals
perquè no els hi surt a compte
i els cereals que arriben a Roma
o abasteixen tot l'imperi romà
provenen del nord d'Àfrica,
això es podria arribar a comparar avui en dia
també amb el que seria
la deslocalització d'algunes empreses.
O el monocultiu que s'està donant a terme,
que també seria un dels problemes greus
del tercer món,
de cacau, de cafè
i d'altres productes agrícoles.
Home, vista així, doncs sí,
tampoc és tan diferent.
De totes maneres,
ja per anar acabant també,
a mi m'agradaria fer esment o recordar,
saps com Astèrix?
Astèrix no resistia
en la seva aldea la invasió dels romans.
A mi m'agradaria recordar-me
d'aquells pobles indígenes
que viuen, per exemple,
a Papua, a Nova Guinea,
o a llocs que encara no ha arribat
la globalització
i que viuen completament aliens
a tot això del que estem parlant
en el seu món
i que deuen ser els únics
que no han estat esquitxats
per tota la globalització.
O sigui, que encara queden
aquestes petites illes de...
De resistència,
d'originalitat,
com vulguis dir-li.
I no sé.
Com veieu el futur?
Perquè això té parada?
Jo el veig negre.
Què passarà com l'imperi romà
que en seguia una davallada del sistema?
Però l'imperi romà va tardar
300 anys a desaparèixer,
de crisis i crisis.
No va desaparèixer d'un dia.
No hi ha problema.
I potser les primeres crisis
del sistema capitalista
o del sistema nord-americà
com a gran potència mundial
es van començar a donar
no fa ni una dècada.
Potser, no sé,
o a partir de l'onç de setembre.
També hauríem d'analitzar.
Suposo que serà un sistema més blindat.
Hauríem de fer el paral·lelisme, no?
Analitzar una situació i l'altra.
En tot cas, us estava això
de la globalització.
Veieu que té futur
si estàs ben portat,
que pot donar més problemes.
Bueno, ben portat, clar.
Aquest seria estupendo, no?
Sí, sí, sí.
El que dia Jordi abans, no?
Un món que tu pots compartir
coneixements amb tothom,
que...
Que més o menys existeix.
Sí.
Però que segurament d'aquí 20, 30, 50 o 100 anys
serà molt diferent
del que tenim avui en dia.
Suposo que no tirarà cap a un règim autoritari
com per exemple la Xina,
que controla els correus electrònics,
controla les entrades a YouTube,
a Hotmail, etcètera, etcètera.
Cap aquí no s'ha de tirar.
i jo crec que,
després, per l'altra banda,
els dos grups que pateixen més
el tema de la globalització,
per una banda,
són els infants,
principalment de països
d'àmbits de desenvolupament
i després les dones.
La pobresa s'ha feminitzat,
per dir-ho d'alguna forma,
als països d'àmbits de desenvolupament.
Són les que no tenen accés a la sanitat,
no tenen accés a l'educació,
no tenen accés a un treball digne.
si treballen...
Bé,
al primer món també passa,
als sous d'una dona,
al primer món,
normalment són una mica inferiors
a la mateixa feina feta per un home.
Ens podem imaginar
el que passa al tercer món,
o que no hagi desaparegut
l'esclavitud
en alguns punts del planeta.
És una mica el que dius tu,
globalització a tots nivells,
també a nivell de drets humans.
Sí.
El cas és un tren
en el qual ja estem pujats.
Sí, ja fa anys.
Això ja va en funcionament.
Que va amb molta velocitat.
Jordi, tenies alguna cosa que faci?
No, potser simplement
remarcar algunes de les conseqüències negatives,
perquè tot,
des del primer món,
tot el que veiem sovint
és massa positiu,
tot funciona bé,
i les conseqüències negatives
passarien per la pobresa i la fam,
recordar que dues terceres parts
de la humanitat
pateixen desnutrició,
que les dones són les principals afectades,
que parlàvem de la feminització de la pobresa,
la manca de desenvolupament
de certs àrees o regions
amb problemes de salut,
exclusió demogràfica,
taxes d'analfabetisme molt alta,
falta de recursos materials i humans.
Un dels punts importantíssims
que crec que sempre va lligat
al bon desenvolupament d'un territori,
en aquest cas,
que no hi hagi dèficit de democràcia,
és a dir,
que no hi hagi governs autoritaris,
la manca de...
que hi hagi participació social
i política de la població.
I després,
per últim,
un dels altres punts negatius,
la qüestió de les migracions forçades,
ja siguin
per raons de guerres civils,
per raons de persecució política,
religiós, etcètera, etcètera,
o simplement pel fet de buscar feina
o benestar una vida millor
en un altre territori.
Home, jo suposo que el carro
de la globalització és això,
ja no el podem parar.
A més, sembla que sigui
com una tendència natural humana,
el fet d'escampar-se
i d'anar a fer gent a territori,
no es pot parar,
potser el que sí que s'hauria de demanar
és que es fes ben fet.
Sí, sí,
que es fes amb responsabilitat,
amb seny.
Millorar el present.
Millorar el present
i pensar en tothom per igual.
Això està claríssim.
Ara, jo tinc clar,
el que a mi més greu
m'ha sap de la globalització,
per posar el puntet.
Digues.
Són les cafeteries a Starbucks.
No, Neu,
mai hi ha un Starbucks.
És terrible.
Ja, sí que és terrible.
És terrible.
Sí, sí, sí.
Això és el pitjor de la globalització.
Aquí hi ha els bars tota la vida.
Aquí hi tenim...
No?
Els què?
Has dit algun cafè?
No, Starbucks.
Starbucks.
La cadena aquesta.
Sí, sí.
És una cafeteria.
Aquí hi ha els bars?
Clar.
Aquí vas a fer un tallat...
A Madrid i Barcelona
ja hi ha Starbucks
i, per exemple,
al centre de Nova York
només hi ha Starbucks.
És la cadena
que ha monopolitzat
el servei de cafeteria
al centre de Nova York.
És a dir,
qualsevol executiu que surt
i vol fer un cafè
ha d'anar a un Starbucks
i estan localitzats
en llocs estratègics
a la sortida d'un metro,
a la sortida d'un gran edifici
d'oficines, etcètera, etcètera.
Clar,
això és el problema
de la globalització
perquè la globalització
podria ser al revés.
Per exemple,
aquests bars de poble
que tenim en aquest país
tan bonics,
aquells bars enormes
amb les aspes
dels ventiladors,
aquells...
Exportar-ho a Navallars.
Els casals.
Seria el mateix?
Les bares de mar.
Series una franquícia?
No a les franquícies.
No és no a la globalització,
no a les franquícies.
Un dia hem de parlar
del perill de les multinacionals.
Els xicles apegats al terra,
saps?
No sé.
Hem de parlar de què, Jordi?
Del perill de les multinacionals.
Però en el moment
que hi ha xíclets
enganxats al terra
a tots els casals
i bars de poble,
també és una globalització
dels xíclets.
Els terres,
els casals,
però tot això
ja és una altra història.
I tant.
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
Avui fa 100 anys a Tarragona,
com ja va passar
en la notícia
que portàvem la setmana passada,
estaven de Carnaval
i de Gresca.
Encara?
Sí.
A més a més és curiós
perquè quan el Carnaval
i els valls
organitzaven les classes pudientes,
tot era bonic
i meravellós.
Quan era Carnaval
del populatxo
tot era lleig
i decadent.
I xabacà, llavors.
Sí.
Diu el següent.
Esta noche a las 10 y media
tendrà lugar
en el Ateneu de Tarragona
un extraordinario baile
denominado
Ball del Automóvil,
el cual promete ser
un verdadero acontecimiento
carnavalesco
atendido
a la gran animació
que reina en aquella casa
i a los trabajos
que se estan realitzant
para que la reorganització
del mismo
resulte
de una perfecció
esmeradíssima.
La simpàtica
i animosa juventud
del Ateneu
ha hecho construir
diferentes automòviles
ad hoc,
o sigui,
al lloc
con los que viajaran
por el salón
de baile
varias parejas
de tulistes
con sus respectivos
xofers
escrit
xafeurs
en dos F's
en fraula nova.
Además se hará
un gran derroche
de confeti
y serpentinas
siendo muchas
las familias
que se proponen
asistir
a la original fiesta.
También se han confeccionado
unos elegantes
y artísticos
carnets
programa
para los señores
que asisten
a esta fiesta
y la reputada
orquesta
Los Coguls
de la selva
es la encargada
de ejecutar
Los Bailables
de la selva del camp
supos
de la selva del camp
suposem
que sí
i un patrocinador
sí, de la selva maçònica
no, correcto
o un patrocinador
que fa riure
a la Núria
Cavallos
Machos
Machos
i Mulas
300
caballerías
de todas
clases
y edades
donde escoger
ventas garantidas
La Catalana
Arribau
232
Barcelona
Vols un macho?
Prefereixo
una mula
No, no
ens pot patrocinar
això
per l'amor de Déu
Sí, jo crec que sí
Cavalleries
La Catalana
patrocina
No envinguis amb històries
No envinguis amb històries
Curiositats
A veure, què és el que passa
en el moment
en què, per exemple
ens trobem
en la inauguració
de qualsevol gran esdeveniment
i es regalen presents
Ah, m'avorro
M'avorro
No, tu no t'avorriries
Tu segurament sortiries corrents
Espera, espera
Ens regalen
Molt bé
Estem en un esdeveniment
en un fet
Com quan vas a dinar al xinuc
que et regalen cosetes
Després de dinar
Milers de persones
esperant
que s'inauguri
qualsevol cosa
i a més a més
en el moment de la inauguració
regalen un present
que és valiós
Què passa?
Bueno, que
Garrotades
Estampides
Hòsties
Molt bé
El mateix passa, per exemple
quan hi ha un
Quan comença la rebaix
Un refrigeri
Un refrigeri
Ah, sí
O bé, no cal anar més lluny
quan el braç de Santa Tecla
a la plaça de la Font
que van endonant trossets de braç
de gitano
També, per exemple
Hi ha gent que recorda
els anys durs de la postguerra, no?
Sí
Doncs, per exemple
va passar el mateix
quan amb el regnat
del sar Nicolà II de Rússia
que va començar
amb un succés
bastant trist
A la cerimònia
de coronació a Moscú
es van entregar obsequis
a totes les persones
que participaven
mentre aquestes persones
estaven esperant
per rebre els seus regals
va córrer el rumor
que no hi hauria suficients
per a tothom
Així va començar
una gran estampida
cap als mostradors
amb els regals
i, per desgràcia
centenars de dones i nens
van morir
pisotejats
I xafats
I és tan trista
que no sé què dir
Doncs ja passem a les notícies
Molt bé
Notícies
Començo les notícies
en una pregunta
a l'aire
Una altra pregunta
Retòrica
Ah, m'avorro
Antipàtica
Els monuments antics
s'han de reconstruir?
Tu què opinas?
Mira
O sigui
Tu trobes una cosa
de la qual
una muralla
o un temple
Ah, vols dir
deixar-ho tal qual
netet i guai
o tornar a construir
Tornar-ho a fer
com suposadament
Home, com a mínim
si es fa
que es faci respectuosament
com a mínim
Si s'ha de fer o no
ja no ho sé
Jo m'ha anat
et contesto amb una altra pregunta
T'agrada el castellí de falset?
Encara estic traumatitzat
Molt bé
És que aquesta notícia
va dir això
Comença la reconstrucció
del tram de muralla
de Montblanc
i es fondrat
ara fa més d'un any
I els dos dies
han començat
els treballs
de reconstrucció
del tram de muralla
que es va es fondrar
el novembre del 2006
És un tram
de 30-40 metres
al costat del portal
de Sant Jordi
en direcció
al barri de les Arcades
Un tram que estava
molt deteriorat
i que ja havien advertit
que cauria
al final
va caure
L'Ajuntament
hi destina
l'ajut de
67.000 euros
de l'1% cultural
com s'he dit
el desembre passat
i en això costeja
un 75%
del total
de l'obra
que puja
a 97.000 euros
Però no et va bé
tu que es reconstrueixi
aquest tros de muralla?
A veure
Perquè a veure
va caure ara
fa dos dies
Jo recordo
jo recordo
a Montblanc
una torre
que media
aproximadament
un pam d'alçada
No és que fossin
nanitos
els seus defensors
és que
era el fonament
i hi ha una torre
de 20 metres d'alçada
I que no fa més petxoca
Home, sí
Però que està ben fet o no?
Però és que ja no es tracta
que estigui ben fet
Home, materials nobles
materials
semblants
materials de l'original
Sí, però és que
mai podràs
tornar a fer una cosa
que ja no existís
del passat
Tu no saps
si aquella torre
Però no estàs enganyant
Jo crec que tothom
que va visitar Montblanc
se'ls explica
Això està reconstruït
No enganyes
No dius
Mira, així ens ho vam trobar
Quina sort
Bueno
No ho sé
El que passa és que
això passa a molts llocs
El meu gran trauma
ve de
Saps les columnes
que hi ha al
al carrer Lleida
on està el fòrum
colonial
Aquelles columnes romanes
que hi ha
Tot allò són còpies
No són els originals
Jo em pensava que allò era
un temple que hi havia allí
I no resulta
T'has sentit enganyat
Vas a poble
també està reconstruït
Estàs carregat de traumes
Vas a Carcassona
I és que bonic
I és un part temàtic
És un part temàtic
Quina vergonya
Més val anar per Aventura
És el que penso jo
Però Aventura
saps que t'enganyen
perquè tot el que hi ha
és fals
però
els monuments
que són antics
jo soc partidari
Passa que igual
te quedes només
amb quatre pedretes
que no et pots imaginar
el què
El meu gran i jo
per exemple
vam xalar
com a condemnats
visitant els castells
de l'Alcà
les runes
que queden
dels castells de l'Alcà
i la imaginació
que corri després
Sí
Imaginant-hi
les orgies
que es montaven
No, home, no
Això ja no
També, però bueno
En fi, que no cal
m'entens
Està bé a polir-ho
i a intentar
que no es deteriore més
Fer plànols
Exacte
Però reconstruir
per exemple
tal com tu diies
El castell de Salmella
un castell molt bonic
però que està molt arrasat
Sí, el podria reconstruir
Sí, i tant
i quedaria xulíssim
Però quin sentit tindria?
No ho sé
Jo no em pronuncio
el respecte
no ho tinc gaire clar
Jo sí
No, no, està bé
Alguna notícia més?
Mireu, a la parròquia
de Brandomil
un poble que es diu Zas
Brandomil és una aldea
d'aquelles gallegues
que hi ha
han descobert
una gran ciutat romana
a sota
Sí?
Sí
Més o menys sabien
que hi podia haver
alguna cosa
però ara han fet
una sèrie de cates
i de sondejos
que a part de
portar
molt de material
entre els segles
primer i quart
de la nostra era
doncs han aparegut
estructures
de paviments
portes
columnes
columnates monumentals
en fi
el que sembla ser
un llaciment
diuen que d'unes 25 hectàrees
per ser una
imatge mental
50 camps de futbol
que déu-n'hi-do
i bueno
el que passa és que
s'han fet moltes d'estes excavacions
en terrenys
privats
però bé
se sap
que hi ha
estes
a Galícia
a Galícia
si en un futur
es poden fer excavacions
més
més
amples
i aquesta setmana
lo senyor Ramon
Manel
vull dir
a casa de les criades
ens parla
del següent llibre
els nobles de Tortosa
segle XIX
signat per
Salvador J. Rovira
publicat per
Cossetània Edicions
nombre de pàgines
i el preu
17 en 20
m'agrada a tothom
Jordi
Jordi
Xemeno Tarragona
fàdio
mira
este llibre
que diries
bueno
el segle XIX
els nobles que pinten
si és una època
ja de decadència
per la noblesa
doncs bé
este llibre
és l'últim capítol
d'una investigació
molt ampla
que ha portat a terme
el senyor
Salvador J. Rovira
professor
d'història moderna
de la Rovira
i Virgili
doncs un estudi
sobre la noblesa
Tortosa
a l'edat moderna
va publicar
a l'any 96
els nobles de Tortosa
al segle XVI
a l'any 97
publicava
els nobles de Tortosa
al segle XVII
a l'any 99
els nobles de Tortosa
al segle XVIII
i ara
després d'un període
de vacances
de 8 anys
o 9 anys
no m'ho diguis
els nobles de Tortosa
del segle
Jordi
ajuda'm
19
bingo
molt bé
doncs
que completa
tot este
estudi
i en fi
si algú de vals
s'apellida
noms com
Avaria
Alberni
Cabrera
Gil de Federic
Guzmán de Villòria
Jordà
Juez
Sarmiento
Montagut
Oliver
etc
pot consultar
aquest llibre
pot descobrir
algun
avantpassatge
una obra
molt rigorosa
i molt àmplia
que
com dic
culmina
aquest estudi
amplíssim
de la noblesa
a Tortosa
al llarg
de tota l'edat
moderna
els nobles
de Tortosa
segle XIX
publicat
per Cosetània
i escrit
per Salvador
J. Rovira
El rellotge
del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
No envinguis
amb històries
a Tarragona
Ràdio
Va expliqueu
que esteu consternats
per l'Udorovisió
Que?
Ah no
Jo
Cap problema
que vagi
el xiqui xiqui
A mi
Jordi sí que és més friki
jo no
m'ho ha ensenyat
abans d'entrar aquí
i la veritat
és que m'ha agradat molt
Perquè un monogràfic
sobre Eurovisió
Hòstia
un tema tan decadent
Faria pena
segurament
És que Eurovisió
al seu temps
tenia el seu encant
jo ho recordo
de molt crioll
allà pels anys 70
que era com una festa
no?
Eurovisió
Bueno perquè Europa
també era una altra cosa
no?
Igual sí
però és que avui en dia
és una cosa tan
quits
ortera
cutre
degradant
denigrant
Va de manera tranquila
Pobrets
Fora mundialització
tornem a
autarquia
Oh mira
Eurovisió
també és una mica
un signe de la
de la globalització
Sí
Sí
Un signe negatiu
de la mundialització
Què hem de fer?
Marxem
Ai avui estem a gust
Ni jo no dic res
Gràcies guapos
Adéu-siau
Adéu-siau
T знать
Damn
com a
un signe de la