Fins demà!
Fins demà!
Hola, bona tarda!
Ens diràs el que teniu al cap?
Sí, bé, el disc de fet va d'aixos, no?
El que una mica han volgut transmetre amb aquest disc,
que és tot el que teníem nosaltres de cara en dins.
Amb l'anterior disc, potser amb l'últim que vam fer,
que es deia el Montsona,
era un disc més com de crítica social,
una mica en què volíem explicar
tot el que hi havia de nosaltres cap enfora,
i amb aquest vam decidir, doncs, això, no?
canviar l'orientació i explicar una mica
tot el que teníem a dins,
i que a vegades, doncs, no es pot dir,
no vols o no et deixen.
Des del 97?
Sí, des del 98.
El grup va sorgir el 97,
però, de fet, va ser el 98,
que va començar ara fent 10 anys,
i això és molt camí fet
i passant per molts llocs,
perquè Sarcabins va començar com un grup de música folk.
Ara t'ho anava a dir si teniu arreu els folks.
De música folk quasi pura, no?
I una mica va fer un primer disc,
que es deia La cova del crec,
o a part d'una maqueta,
en el que fèiem música folk
i no ens havíem plantejat mai
el fet de fusionar-la amb altres coses,
però ja de ben aviat
ja vam agafar un altre ritme,
un altre rum,
i ja vam començar a fer discos
en el que fusionàvem la música folk,
doncs això, no?,
amb el rock i fins aquest, no?,
en el que hem intentat buscar molt l'equilibri,
potser se'ns ha decantat una miqueta més
amb la base rítmica més dura
que hi ha amb aquest disc per la part del rock,
però és on el volíem portar
i nosaltres estem molt contents.
Intueixo accent lleidatà?
Sí, total.
Vaig bé?
Sí, sí, sí.
Som tots de Lleida,
tot i que hi ha dos de Tarragona
que estan amb nosaltres,
els germans Mardones,
el baix i la guitarra elèctrica,
però tota l'altra gent
som gent de Lleida,
bàsicament Urgell, Segrià i Noguena.
I ja teniu, vaja,
la composició bàsica, no?,
d'una formació de rock,
però manteniu també, com deies,
instrumentació que us porta cap al folk.
Veig per aquí la violí.
Sí, els whistlers i la flota travessera.
Els whistlers són flotes irlandeses,
n'hi ha de dos tipus,
hi ha el low whistler i el ting whistler.
El ting whistler és una flota irlandesa
que sona molt agut.
Però quin aspecte té?
És com una flota normal i corrent,
però metàl·lica i sense forma.
És com un tub amb forats,
i és molt curiós
i dona una mica a la sonoritat,
un to brillant.
És molt típic de la música salta.
Vale.
I nosaltres, que jo creiem
que la música folk està molt emparentada
amb la música salta,
a vegades quan et diuen
i quina etiqueta us fiqueu?
Nosaltres no ens fiquem
l'etiqueta de rock salta
perquè no som un grup de rock salta.
Som un grup de rock folk,
o de folk rock,
digui-li com vulguis,
però moltes vegades utilitzem
o li diem a la gent de dir
mira, és que grups de rock salta
n'hi ha moltíssims
i coneguts, no?
I acceptats.
Doncs, bueno, nosaltres fem allò,
però en lloc de practicar música salta
el que fem és treballar amb la música folk.
N'hi ha molts, deies,
de formacions d'aquest tipus.
Sí, sobretot a fora, jo què sé.
Aquí a Catalunya poques, val?
A Catalunya el que sí que hi ha
és barrejar folk amb coses.
Exacte, sí.
Ara sí, ara està de moda
barrejar el folk amb tot,
amb la rumba, amb el no sé què,
amb el no sé quantos,
ara això està de moda,
però tampoc tant,
perquè els grups que hi ha
tampoc són tants
i els que...
Potser hi ha molt grup
que fa folk barrejat amb altres coses,
però jo crec que hi ha pocs grups,
i nosaltres som més d'aquesta part,
que fem rock barrejada amb...
És a dir, que amb un concepte de grup
de música rock que som el que nosaltres som,
i decidim incorporar això,
un violí i una flauta.
Jo crec que la sonoritat és diferent.
A nosaltres ens mola més
que ens pesi la part rock
damunt de la folk
i no tant la folk damunt de la rock.
Com es defensa això a l'escenari?
Perquè a més sou una jantada.
Sí, nosaltres som set,
al grup som set,
però nosaltres sempre
en directe anem vuit persones
o a vegades nou.
I de fet, nosaltres ho defensem,
el directe és la nostra
tàrgia de presentació.
És a dir, creiem que s'ha de fer
un disc, però no som en absolut
un grup d'estudi,
sinó que som un grup
d'escolta la música en directe
i sobretot de viure-la,
perquè nosaltres intentem
transmetre sempre
en els directes molta energia.
De tota manera,
us ha quedat pel que estic escoltant
un treball, un disc,
doncs bastant frescot,
que a vegades és el que passa
als que viuen tant del directe,
el disc també s'ha apalancat.
No, però això a nosaltres
ens va ajudar molt el Marc,
que ha sigut el que ens l'ha produït,
el Marc Parrot,
i nosaltres teníem molt clar això,
tot aquí som un disc,
som un grup, perdó,
que el que ens motiva molt
és el directe,
nosaltres tenim
i entenem
i creiem que ha de ser així
que el disc és la tàrgica
de presentació
i un disc l'has de fer ben fet,
ha de sonar bé
i a la gent li ha de vindre
ganes d'escoltar-lo.
Després, si tu en directe
o en dureixes més
o el que sigui,
és el teu problema, no?
Però el disc ha de ser una cosa
que tu te la puguis ficar
i escoltar-la tranquil·lament
a casa teva,
al cotxe o on estiguis.
Com ha anat això
que el Marc Parrot us produís?
Perquè ha produït un munt de coses
i li encanta jugar
amb sobretats.
Sí, doncs mira,
per nosaltres ha sigut
supercuriós,
per ell era potser
la primera no,
però la segona vegada
que ho fèiem
un tipus de música així
i la veritat ha estat
per nosaltres una experiència
perquè és la primera vegada
que nosaltres donàvem
les nostres cançons
a algú
perquè ens les produís,
no ho havíem fet mai.
Ens ho havíem produït
sempre nosaltres,
tot i que havíem anat
a gravar molts llocs,
l'any passat, per exemple,
estàvem treballant
amb gent del País Basc,
amb la Joc Catarane,
però donar les nostres cançons
a algú
i que les interpretés
com ells sentís
és una cosa molt curiosa
perquè tu potser li dones
una cançó
que tu l'has pensat
d'una determinada manera
i ell te la porta
cap a l'altre costat,
però és lo guapo
de la música.
És això el que fa un productor,
és que aquí,
ara que hem parlat,
sempre donem importància
a la figura del productor,
i més en aquest cas
en el Marc Parrot
jo crec que s'ho val,
i és això el que fa un productor.
El que fa un productor
és, és a dir,
tu el que li portes
és una mescla feta,
d'acord?
Una mescla no, perdó,
una gravació feta
en la que allà
hi ha diferents pistes gravades,
el que passa és que
tu això li dones
a una persona
o a un tipus de productor
o a un altre
i la sonoritat,
la cançó evidentment
serà la mateixa,
però la sonoritat
o cap a on aquella cançó
et portarà
és molt diferent.
S'ha de tornar a gravar,
però a vegades...
No, no, no,
és a dir,
simplement és que,
per exemple,
imagina't un disc com el nostre,
no?
Si un productor
prime els instruments folk
per damunt
de la base rockera
et pot quedar
un disc molt folki,
i en canvi,
si un productor
diu, no, no,
hòstia,
que hi ha una base potent,
per damunt
de la música folk
i la música folk
el que estaràs acompanyant,
doncs et queda un disc
més rockero,
val?
Després,
si per exemple diu,
hòstia,
doncs mira,
aquest baix
que és més rumbero
i aquest acordeó,
doncs amb aquesta cançó
aprofitarem més aquest so,
baixarem guitarres
i aprofitarem més
que el que et transmeti
o el que t'arribi
sigui més aquest baix rumbero,
doncs tens una cançó
més rumbera.
Per tal,
ell ha treballat ja
amb les pistes enregistrades.
Sí, sí,
nosaltres el que hem fet és...
A vegades el productor
sí que fa treball de camp,
i després, exacte,
si a sobre el productor
copa també la part de gravació,
val?
Ell ja ho pot agafar
des del principi
i ja en la gravació
porta les coses
cap on bé li interessen.
En el nostre cas
no va ser així,
nosaltres vam produir
tot el que és
el muntatge del disc
i la gravació
i després li vam donar
el marc
perquè ens produís les mescles.
Esteu contents del resultat?
Molt, molt, molt.
I diferent, no?
Pel que dius?
Sí, no, no, molt bé,
nosaltres estem molt contents
perquè nosaltres potser
algunes cançons
no les hagués portat
cap on les va portar ell
i ens va fer veure, no?
de dir, hòstia, doncs de puta mare, no?
Que això pugui anar cap allà
i després nosaltres
sempre diuen el mateix
amb això del mal marc.
El marc és un tio de puta mare,
treballa molt bé
però el Santi
que està al seu costat
és increïble, saps?
El Santi Latorre
és un tio que treballa molt,
molt bé
i que ho fa superbé.
Escolta, veig que portes
una samarreta
que a mi m'està fent venir ganes.
S'ha acabat el bròquel.
Sí.
És de les poques persones
que li agraden el bròquel.
No, no és que m'agradi
però, bueno, ja saps,
aquestes samarretes
són de la campanya aquesta
de la nostra terra
i utilitzant coses
de la nostra terra
fan frases fetes.
T'ho dic per aquestes...
Això que em deies,
que han canviat també
el tipus de lletres
del primer disc.
Sí, és molt diferent.
El primer,
el segon disc,
l'anterior,
era un disc...
Ah, i anem pel tercer?
Sí, aquest és el tercer disc.
Que era un disc
de nosaltres cap en fora,
és a dir,
en el que vam aprofitar molt
per fer crítica social
del que no ens agradava,
de tot això, no?
I aquest
hem aprofitat
no per fer crítica
en dins,
però sí per explicar
el que teníem dins.
És un disc
en el que la gent
no hi trobarà crítica social
i no,
hi trobarà
els nostres pensaments,
una mica, no?
El que ens fa patir,
les nostres relacions,
com són,
què tenim al camp, no?
Que és el que diu el disc,
què tenim al camp
i què tens al cor, no?
És una mica...
És un disc
en el que hem intentat molt
que hi hagués
una base rítmica,
contundent,
però al contrari
que les lletres
fossin molt intimistes.
Ja l'heu defensat
en directe?
No,
comencem la gira
d'aquí a molt poquet,
em sembla que som d'aquí
10-15 dies,
el dia 2 de maig
a la Conca de Barberà,
a Ciutadilla,
el dia 3 de maig
a Artesa de Segre
amb els dijous paella,
em sembla que és,
després ens n'anem
cap a Barcelona,
Girona,
tornem a Lleida
i després cap a Tarragona
també farem cap cap al setembre.
Molt bé,
pinta bé, no, això?
Sí, sí,
aquest any
jo em sembla
que pintarà
bastant bé
a nivell de vol,
no sé.
Us dediqueu
a la música
professionalment tots,
no?
Què va, què va,
ningú, ningú.
No, nosaltres no.
Nosaltres tenim la música
com la nostra via
d'escapament
i la nostra via
per expressar-nos
i per sortir del curro
i per sortir de tot l'altre.
Per nosaltres
la música
no és una manera
de viure,
sinó és una manera
d'estar.
Nosaltres
la música
és molt important.
som un grup
que assagem sempre
els divendres
quan estem cansadíssims
de tota la setmana
però que és un moment
que tenim ganes
de descarregar-nos.
Sí,
i a vegades
les lletres que fem
potser també surten
una mica de tot això.
Estàs fins al monyo
ja de la setmana
i et surten allà
lletres molt criticones.
Com està el panorama musical
a Lleida?
Doncs mira,
suposo que igual
que el de Tarragona
i que el de Girona,
jo no sé aquí com esteu
però allà estem molt malament.
La Lleida
sempre ens hem queixat
a més
que allà no hi ha
potser perquè mai hi ha hagut
un grup de la província
que hagis tirat amb força
com aquí a Tarragona
sí que heu tingut.
Sí, almenys sí.
A Girona també,
a Barcelona també,
a Lleida,
si et pregunto
diguem un grup
que hagi...
Em sembla que no me'l diràs
i no perquè no ho sàpiguis
és que no ha existit.
Des de fa molt temps
de Rosas Rojas
o Topiloco Viador
que això eren els anys
70-80
no hi ha hagut cap grup
que hagis tirat
i això vol dir
no hi va haver cap grup
del rock català
que fos lleidatà
ni de primera fornada
ni de segona fornada
i això vol dir
que no hi ha hagut estudis
de gravació
que hagin sorgit
no hi ha empreses
de manejament
i és tot bastant complicat.
Ni locals d'assaig.
Locals d'assaig sí.
N'hi ha
perquè l'Ajuntament
per exemple de Lleida
i d'altres llocs
s'han ficat
amb el tema dels bucs
d'assaig i tal
i n'hi ha
però no hi ha indústria
que pugui donar suport
als grups que surten.
Hi ha inquietud
però hi ha gent
que es veuneix
com vosaltres.
A Lleida hi ha moltíssims grups
no a Lleida
a tots els pobles de Lleida
hi ha moltíssima penya
que s'ho curre
però que estan allà
dos o tres anys
veuen que ningú els apoia
i clar
la gent t'ha més càncer.
I a nivell d'estil?
I a nivell d'estil
de tot.
Sí, sí, sí.
Lleida hi ha de tot
és que hi ha des d'esca
funky, rock
música folk
fusió de tot això
amb tot això
va al romba
però no hi ha
indústria discogràfica
ni de management
ni res
que et pugui donar
un cop de mà
i has de tindre
molt clar el teu camí
ser molt pesat
diguem-ho així
per intentar
això aguantar aquí
i anar fent discos
anar fent discos
anar fent discos
i aguantant
i fent bolos.
Vosaltres teniu
la gran avantatge
que és això
dius
ja tenim la nostra feina
i això ho fem
per descarregar
i us dona certa tranquil·litat
de dir
tenim més o menys bolos
però nosaltres
anem quedant igualment.
Ojalá
no ens hi poguéssim guanyar la vida
això és una cosa
que sempre ens agradaria
però ara de moment
no ho fem.
Com està el circuit?
Heu trobat que hi ha
bona acceptació
pel tipus de música que feu?
Perquè és una música
molt festiva
que me l'imagino
més fàcil de col·locar
que altres.
Sí, el que passa
és que justament
quan fas una cosa
que no és ni una cosa
ni una altra
la gent la despista una mica
i no sap ben bé
en col·locar-te.
El folk o el rock
què fem?
Sí, i no
nosaltres tenim claríssim
nosaltres fem rock
i de fet
on nosaltres
agradem més
és quan ens programen
en llocs de rock
perquè jo crec
que és un tipus
de rock fresc
que descarrega molt
no és gens obscur
vull dir
ja ho sentiu
i nosaltres
sempre
quan ens fiquen
en llocs de folk
ens diuen
no, això no és folk
saps?
En canvi
quan ens fiquen
en lloc de rock
ens diuen
hòstia, de puta mare tios
perquè feu això
i fiqueu un violí
una flauta
saps?
I potser
la gent
t'ho sap associar més
la gent del rock
perquè potser
aquesta sonoritat
li recorda més
jo què sé
a Wisterband
a Celtes Cortos
a Wendall
en canvi
dins el món del folk
la gent fa folk
i no sabem ben bé
on ubicar-te
Quins plans de futur
teniu?
A part d'aquests
consells en paraulat
Sí, aquest any
no fer presentació
en directe
això és una cosa
que nosaltres
sempre diem
aquest any
no farem
una presentació
en directe
a principi de gira
sinó al final
amb els altres discos
sempre fèiem presentació
del disc
i després fèiem
tota la gira
amb aquest any
farem tota la gira
i al final
farem una festa
de presentació
oficial
a Lleida potser
Sí, serà a Lleida
al Teatre de l'Escorxador
el mes d'octubre
el dia 4
em sembla
tot i que no acabarà
la gira
em sembla que la gira
acabarà al novembre
però bueno
ja serà cap al final
i el que tenim ganes
és ja no tant
de presentar el disc
a Lleida
sinó que quan anem
a tocar a Lleida
la gent s'hagi empapat
ja molt de les cançons
que no una altra cosa
10 anys eh
és que clar
per això ho ha fet així
a lo grande
de dir vinga va
Sí, però ja et dic
que nosaltres no anem
amb cap objectiu
ni saps
ni d'aguantar
doncs ojalà
n'aguantem molts més
però nosaltres estem aquí
fent música
el que ens motiva més
és fer lletres
i poder-les presentar
en directe
i que la gent
ens conegui
i amb això estem
i mira ara portem 10 anys
i si en podem portar 20
d'aquí un temps
doncs fantàstic
Esteu a internet
estem a internet
a cercavins.cat
estem a internet
al myspace
barra cercavins
i molt bé
i a nosaltres
tant la pàgina web
com el myspace
ens funciona superbé
i és el punt de contacte
amb la nostra gent
Bueno, t'he de preguntar
clar pel nom del grup
cercavins
Cercavins és
M'ha fet gràcia el nom
Sí, perquè és un nom
pensa que nosaltres
vam sorgir
com a grup de música folk
i volíem un nom
que estigués molt lligat
a la terra
i cercavins
és el nom d'un riu
que passa per Verdú
i que es diu així
perquè
la sinuositat que té
o la forma que té
la gent del poble
diu que sembla
que vagi buscant
els ceps
o les vinyes
i d'aquí ve el nom
Molt bé
Sí, el que passa
és que després
vam tirar cap a la part
del rock
i ara com a cercavins
com a grup de rock
potser no sona molt contundent
però bueno
és el que tenim
i és el que la gent
ens coneix
i és el que mantindrem
Pep, acabem
amb el tema número 5
Sí, preguntes i respostes
Què té d'especial?
Doncs preguntes i respostes
té d'especial
moltes coses
Primer que és una història real
d'una cosa
que ens va passar
a nosaltres mateixos
i explica la història
d'una persona
que està en una altra
però que s'enamora
a la vegada
d'una tercera
amb la que sap
que no hi pot estar
i que tampoc no funcionarà
això per una part
i segon
el fet que
en la tornada
d'aquesta cançó
hi ha el títol del disc
No sé si dir-te
el que tinc al cap
Ens quedem escoltant
preguntes i respostes
del treball
del cercavins
un treball que es diu
No sé si dir-te
el que tinc al cap
Pep Muñoz
moltíssimes gràcies
i molta sort
us esperem per aquí
per Tarragona en directe
Moltes gràcies
Que vagi molt bé
Si us plau
no digui res
Millor
tancar la porta
Deixa'm-ne
Necessito temps
No és res
Voy a estar sola
Tres fills
Un pare ten
Un pis
Petit per força
Ganes té
Que acabi el mes
Em sento
Tant confosa
No sé si dir-te
el que m'ha passat
No sé si dir-te
el que tinc al cap
El que fa dies
que em trenca el cor
I em dona
Canés de fer-te
Tres mil pedons
Perquè la resta
Són altres mons
Vull estar amb tu
Vull quedar-me al teu costa
No tens que no estic bé
Caic com gotes de pluja
Crec que no
Saps jo el per què
La feina és bona excusa
El cap
Em lliga a tu
Mig cor
Una altra cosa
Comença
De nou amb ell
No puc
Sempre em costa
No sé si dir-te
El que tinc el que tinc al cap
El que fa dies
Que em trenca el cor
I em dona
Canés de fer-te
Tres mil pedons
Perquè la resta
Són altres mons
Vull estar amb tu
Vull quedar-me
El teu costa
Va ser ahir
Quan vaig tornar a casa
Els ulls brillants
Perquè havia aflorat
Mirar de trist
Estàs cansada
I entender com
Que mai t'he enganyat
Sisplau
No calli res
Ajusta
Per la porta
Dormen els petits ja més
Bulles tant una estona
Trobar de nou el fil
Parlant de tantes coses
Mals enmig
D'aquesta nit
Preguntes i respostes
No sé si dir-te
El que m'ha passat
No sé si dir-te
El que tinc al cap
El que fa dies
Que em trenca el cor
I em dona
Canés de fer-te
Tres mil pedons
Perquè la resta
Són altres mons
Vull estar amb tu
Vull quedar-me
Al teu costa
I somebody
I don't care
If we take some
I don't know
I don't know
Bye
I don't know
I don't know
I don't know
You
I don't know
I don't know