Poques vegades al Ja Tardes parlem de novetats bibliogràfiques,
de llibres, vaja, en definitiva.
Mira, no ho sé, sembla que ens és...
has d'estar més a l'abast explicar-vos, doncs,
cites de l'agenda més de caire musical.
Avui tenim l'excusa perfecta,
s'acaba d'editar un llibre, ho va fer l'editorial Fonoll,
un llibre que es diu Oli en un llum,
el signe l'Ignasi Rebés,
l'Ignasi ve de Terres Lleidatanes,
i ara veurem que això és important a l'hora d'entendre aquesta novel·la,
és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma,
per l'UAB, la Universitat Autònoma de Barcelona,
però, en certa manera, és company nostre treballat
per diferents mitjans de comunicació.
Ignasi Rebés, bona tarda.
Hola, bona tarda.
A veure, anem a pams.
Jo dic que és important el fet que tu siguis de Lleida,
tot i que ara estàs vivint a Reus,
per tant, quant de temps fa que estàs aquí, Ignasi?
Tres anys i mig.
Tres anys i mig.
Però que és important, no?, dins de la novel·la,
dins d'Oli en un llum,
el fet que tu vinguis de Terres Lleidatanes.
Sí, sí.
La novel·la és una història de pagèsos de les Garrigues,
una història, diguem, de les Terres de Ponent,
molt actual, realista,
i narra la vida d'un jove pagès,
d'un jove pagès que vol modernitzar la seva explotació agrària.
Una història, com dius tu, de gent de terra endins.
Sí, gent de terra endins,
però que m'està explicada d'una manera
que no només s'hi poden sentir identificats,
la gent de terra endins,
l'he fet de manera que també la pugui entendre
la gent de Bora Mar, d'aquí.
De fet, home, són feines prou sacrificades
i prou anacròniques fins a cert punt en el segle XXI,
tant el que és la pagèsia a Lleida
com pot ser, per exemple, el dedicar-se a la pesca aquí a Tarragona.
Anacròniques, no, crec que no, eh?
Vull dir que tot s'adapta als nous temps.
Vull dir, els pagèsos últimament,
pels que no ho sàpiguin, estan bastant tecnificats.
Vull dir, tenen aparells per collir els arbres
molt modernitzats, més del que la gent se pensa,
i a part les noves tecnologies,
internet també arriben als pobles.
No, home, evidentment.
Evidentment ha canviat molt la pagèsia,
però és que sí que va haver el moment d'impàs, no?,
de renovar-se o deixar-ho estar.
O t'adaptaves als temps
i aprofitaves tota aquesta nova tecnologia
o no hi havia manera.
Tu parles d'un, el teu principal protagonista,
és un pagès jove, com dins?
Sí, un pagès jove que vol modernitzar
les explotacions familiars,
perquè ell s'hi vol dedicar.
Ell s'hi vol dedicar
i l'atenció de la novel·la va en aquesta direcció,
és a veure si podrà realitzar
els seus plans o no.
Pel camí hi va trobant entrebancs,
de tota mena,
i l'atenció, com dia,
és a veure com se veuran realitzades
els seus plans.
Comenta l'editorial a Fonoll,
és el que veiem en la faixeta,
aquesta que acompanya el llibre.
Diu, és una novel·la original
que s'endinsa en la cultura de l'oli.
Sí, sí, curiosament,
sobre la cultura del vi s'ha escrit molt.
S'ha escrit absolutament molt.
I es veu com la cosa més normal del món,
no?,
comprar una ampolla de vi,
degustar-la entre els amics,
i tothom diu la seva, no?
Però, curiosament,
al món de l'oli això no passa gaire.
Vull dir, aquesta és una terra també productora d'oli,
hi ha la denominació d'origen siurana,
i es fan olis de molta qualitat,
com a les Garrigues,
però, curiosament,
no està gaire estesa això
d'intentar valorar l'oli,
i tampoc no vol ser una crítica a això,
però, diguem que hi ha,
a l'hora de comprar l'oli,
no es fila tan prim,
com a l'hora de comprar una ampolla de vi.
No som tants iverites, no?
Diguem que no,
però això d'aquí també pot canviar, eh?
Vull dir, d'aquí 10 o 20 anys
pot estar estesa una cultura de l'oli
on sigui important comprar una ampolla
que sigui cara, per exemple,
per ficar l'amanida,
per captar més els sabors de l'oli,
per exemple, d'un oli d'oliva verge extra,
que és el que es fa a les Garrigues,
i que és el que es fa aquí al Camp de Tarragona, també.
Sí, de fet, de producte en tenim,
i en tenim prou de qualitat,
potser és una mica saber vendre'l, no?
És bàsicament això, eh?
És bàsicament això,
perquè els italians això ho fan molt bé,
i potser en un producte
bastant més baix de qualitat que el d'aquí.
Sí, a vegades simplement és el fet,
ara parlant d'això dels italians,
no és simplement el fet que l'oli bo,
el de més qualitat,
l'envasis en ampolles de vidre.
Ja només amb això ja tenen d'entretoc.
Això és el que se'n diu valor afegit.
Una cosa és tindre el bo producte,
però és sàpigui donar-li aquest plus, no?
I, clar, això d'aquí els italians,
com diguem,
ni sabem molt de vendre.
Té una molta cara dura, diguem-ho així.
Seria qüestió, potser,
de nosaltres tenia una mica de treta més.
Ja ens convindria.
Oli en un llum,
una història,
una novel·la que passa en terres lleidatanes,
i que, a més,
gira al voltant d'aquesta cultura de l'oli,
com us dèiem.
Això fa que sigui una novel·la,
com te diria,
molt centralitzada
en aquest apunt geogràfic concret?
O diferents àmbits,
diferents territoris,
s'hi poden veure identificats?
Jo crec que no.
Els diàlegs i els monòlegs interiors
estan escrits en lleidatà.
És el que, sí,
això sí que t'anava a comentar,
que m'ha fet,
ho he trobat molt curiós.
Una novel·la que s'ha de llegir en lleidatà.
S'ha de llegir en lleidatà,
les explicacions del narrador omniscient,
en aquest cas d'un servidor,
estan fetes en català estàndard,
però els diàlegs i els monòlegs interiors
estan escrits en lleidatà.
Com és que ho has de...
Jo m'agradaria que fos llegida
com, per exemple,
si una persona de les Terres de l'Eveçot llegís,
com si estigués escrit en Hebreu,
o una persona de l'interior de Barcelona,
com si estigués escrit, jo què sé,
amb la barrió en Dozona,
o algú de la Garrotxa,
o algú del Pirineu.
M'agradaria que aquesta diversitat lingüística,
tothom la pogués fer com a seua, no?
I si ho pogués fer la història una miqueta seua,
i estar feta així,
és com una reivindicació de la diferència.
Clar, és el que t'ha d'anar.
De l'estàndard de Barcelona.
És el que t'ha d'anar a dir,
no em fas-os emprenyar, per exemple, no?
Hem obert així...
No em fas-os emprenyar,
i no patixos i...
No rigos.
I l'ó, l'ús de l'àrtic o l'ó.
Això d'aquí és una cosa que pot sobtar al principi,
però a mesura, crec jo,
que la gent se va llegint el llibre,
s'hi acostuma,
és el que fa, per exemple,
les novel·les del Ferran Torrent.
Sí.
Ara que va entrar la novetat literària,
només socis.
I no és una cosa que hagi de ser tan estranya.
No, no.
I a més és això,
potser te contextualitza més,
te fa posar més en situació.
Sí, sí.
Què té d'història autobiogràfica la novel·la?
T'has basat en gent que potser coneixes
del teu entorn familiar
o de les teves amistats
per la teva vinculació amb Lleida?
A veure, el fet de ser una història realista,
inevitablement,
sempre comporta
que hagis aprofitat històries de la vida particular.
Però ho he volgut difuminar bastant.
O sigui, tots els personatges
tenen part de mi
i que van particular.
Uns més que d'altres, és cert, això.
Però, clar, és inevitable, no?
Una història realista sempre té
referents a la vida real.
Però, per exemple, el poble,
el poble és Vilanova de les Garrigues.
No existeix aquest poble.
Però tot i així,
volent inventar coses
de ficció
i la gent sempre hi veu correlats
de la vida real, no?
Encara que jo no m'ho hagi proposat.
Per exemple,
el protagonista
és de Calcarrau.
I jo no ho sabia,
però resulta que Calcarrau
és la Garnadella,
la població de les Garrigues,
no gaire lluny del poble
d'on vinc jo, de Sarroca.
Per tant, és inevitable.
Si la gent hi vol veure
algun correlat
a la vida real,
inevitablement ho veurà.
Clar, és pel que dius tu,
perquè, sent una novel·la realista,
doncs no...
Clar, anar a la marxa nocturna,
del jovent,
anar a les feines del camp,
vull dir,
a tothom sempre li ha passat
alguna coseta
semblant a el que passarà al llibre.
Sembla que vulguis deixar
en aquest llibre
testimoni,
que vulguis retre
una mena d'homenatge,
com deies tu,
a la diversitat lingüística,
també al món de la pagesia,
a les terres de Lleida, no?
Vindria ser això.
Sí, si no,
és un homenatge a la pagesia.
També és un homenatge,
voldria retre,
a la saviesa
i a la cultura popular,
i a moltes expressions,
molts refranys
i frases fetes.
De fet,
els capítols
estan dividits
als 12 mesos de l'any,
no?
I el títol
de cada capítol
és un refranç
per tipa la meitat.
Per exemple,
el primer és
Mars Marçot.
I clar,
això és com un joc literari,
no?
que proposa els lectors
que completin
la segona part
del refrany.
Per exemple,
n'hi ha
en el capítol
de juny,
no?
N'hi ha
totes les cases,
no?
De Joans,
Joseps i Ases.
En referència,
Joan
és el nom del protagonista,
la festivitat
del Sant Joan.
Sempre
intentant relacionar
el refrany
amb el nom del mes.
en aquest sentit
seria un calendari
del pagès,
no?
Però novel·lat,
en forma de novel·la.
A nivell personal,
Ignasi,
tu has exercit,
hem dit que ets
llicenciat en ciències
polítiques,
has exercit però
dins de diferents
mitjans de comunicació,
per tant això de l'escriptura
ja no et ve de nou.
Però com és que et vas
a posar a escriure una novel·la?
Diguem que
sempre m'ha agradat
escriure,
sempre m'ha agradat
i va haver un moment
de la vida
que m'he vaig decidir
ja fa bastants anys,
he estat
sis anys i mig
escrivint-lo,
però és una cosa
que sempre m'ha agradat.
A part,
l'altre dia
vam fer la presentació
a Barcelona
i ho vaig recordar,
no?
Curiosament,
jo vaig estudiar
ciències polítiques
però una de les coses
que ens diuen
a l'hora de fer els exàmens
és que havíem de desenvolupar
un tema,
no havíem d'apollar,
no?
O sigui que
ja,
diguem que
la meva formació,
a part de que
sempre m'ha agradat llegir,
la meva formació
universitària
ens encoratjaven,
digui que fossin
els cursos dels exàmens,
a escriure,
a desenvolupar
les idees,
a interrelacionar
els conceptes
i a poc a poc,
clar,
se't va creant el coquet,
no?
Si ja ve de lluny,
comences a llegir
els còmics
i l'Asterix
i el Tintín
i abans
els mortadelos
i
i vas llegint
sempre
i ja sobre la universitat
tens una bona formació,
doncs això
crec que
que ve sol,
si tens un mínim
d'inquietuds.
Ho he entès bé,
això de que has dit
que has estat sis anys
amb aquesta novel·la?
I mig.
Déu-n'hi-do!
Sí,
no,
a veure,
l'estiu és molt fàcil,
són els 12 menors de l'any
i és anar escrivint,
no té girs argumentals,
és una història lineal,
de darrere endavant,
però clar,
hem sigut per pas de l'oposició,
si jo sou funcionari,
si té cases,
si tens dos nenes,
doncs clar,
la cosa llarga.
Clar,
per sort encara tens prioritats,
Ignasi,
ens agrada això.
Sí,
bueno,
diguem que les prioritats
són la meva família,
perquè la gent m'ho diu,
i quan una segona novel·la
i
i quan ho podrem fer això,
tu que ets funcionari,
tens temps?
No,
no tinc tant temps
com la gent s'ha de fer.
Què és oli en un llum?
Com la definiries?
Perquè per aquí també estem veient
història d'amor i d'humor,
això que hem dit
d'exponent de la cultura de l'oli,
tu com la defineixes?
Si t'haguessis de posar gènera.
Però,
amb l'excusa d'aquesta història realista,
intento tocar
de valents temes.
Espero que no sigui excessiu
tocar tants temes,
però el fet de fer una història realista,
pot ser que hi hagi una història d'amor,
pot ser que hi hagi humor
i pot haver una reflexió
molt relacionada a l'agricultura,
com siguin les subvencions,
el despoblament dels pobles
de la Catalunya interior
en detriment de la gran ciutat,
fins i tot una reflexió sobre la mort.
Hem volgut tocar una miqueta
tots els temes, no?
Sobre el fons d'aquesta història realista,
sobre el fons de
la descripció de la vida de pagès,
de les feines de pagès,
del clima,
de les inclemències metodològiques,
una mica de tot.
Home, això la fa especialment valuosa
per a un ampli públic.
Vull dir que tothom està trasllada.
Sí, per exemple, aquí, al Camp de Tarragona,
això pot llegir molt bé,
encara que sigui escrit en lligratà,
vull dir, si la gent ja s'hi acostuma a això,
pot veure reflectida la seva vida de cada dia.
Com, per exemple, aquí al Camp de Tarragona
hi ha la denominació d'origen siurana,
com he dit abans,
i no és tan diferent la vida
aquí de les Garrigues.
No és tan diferent.
Hi ha olivers igual,
hi ha mellers, hi ha cereal,
vull dir, aquí al voltant de Reus
hi ha molta oligua d'orpequina.
Aquí, vull dir, a tocar de Tarragona,
per exemple, a la Boella.
Sí, tradicionalment també és terra de cultiu
i si et vas una mica més al priorat,
no parlarem d'oli,
però vaja, parlarem de vi.
També, també hi ha una mica al priorat
i a la Ribera d'Ebre
i, bueno, els terres de l'Ebre també.
Sí, sí, sí.
Doncs són olis, diguem,
ja no cosins, sinó germans,
vull dir, però jo els he tastat els d'aquí,
són pràcticament iguals
que els de les Garrigues.
Ignasi, ens queda preguntar-te de moment
com han anat aquestes presentacions.
Dimarts vas presentar a Barcelona,
ahir vas presentar a Reus.
Bé, han anat bé, eh?
Trobo que hi ha bastant afluència de públic,
a veure, tampoc no direm què,
que és un superventes d'aquell llibre
perquè és una editorial petita
i la feina s'ha d'anar fent a poc a poc,
amb constància,
i arribaran els fruits.
Jo calculo que per Sant Jordi
ja podrem dir una valoració general, no?
El primer dia que ho vam presentar
és el 20 de gener al meu poble,
a Sarroca,
a Sarroca de Lleida,
i en vam vendre molts.
Vam anar a la fira de l'oli
de les Borges Blanques
i vam estar tres dies allí.
L'editorial va fer una caseta,
un estant,
i també en vam vendre molts,
i clar, Barcelona de Reus
ja no és el mateix.
Ja són realitats,
clar, i tot qui ho visc a Reus,
vull dir, ja la cosa ha fet
una mica de baixada,
però això serà un got a got, eh?
També es parla del llibre
del rec got a got, eh?
i tenim encara 18 presentacions,
una de les quals,
com estàvem comentant abans,
que ja l'entén, eh?
Se farà aquí a Tarragona.
Doncs vinga, sí,
donem data per aquesta presentació
d'oli en un llum
de l'Ignasi Rebés aquí a Tarragona.
Quan serà?
Serà el dia 10 d'abril,
a les 8 del vespre,
a la llibreria La Capona.
Molt bé.
Ha arribat el moment que,
de fet, tampoc falta...
Home, sí que falta, sí,
falta un mes, i és que ets.
Sí, però no,
vull dir, això del pas del temps
és una cosa molt relativa.
Vaja.
Quan t'hi ho descompte,
i ets.
Només que res t'ho dic
perquè ha arribat la setmana en qüestió,
doncs ja ho recordarem,
ens ho apuntem a l'agenda,
el dia 10 d'abril,
a les 8 del vespre,
a La Capona,
la presentació d'oli en un llum
de l'Ignasi Rebés.
En fi, com a mínim,
un llibre interessant,
per específic,
perquè és el que deies tu,
explora un món,
potser,
que encara no s'havia tocat.
De fet,
l'ol·lema de l'editorial
que des de comarques,
des de la perifèria,
des de tot el que no és Barcelona,
es poden fer coses
per la cultura
tan o més dignes
de lo que es podria fer la capital.
A reflexar d'altres realitats
que també existeixen,
lògicament.
Ignasi,
diga'ns,
fem un guinyo,
allò que es diu un guinyo,
mal dit,
als oients
que després llegeixin el llibre.
Tria'ns un personatge del llibre
que a tu t'agradi especialment,
o una escena,
un moment,
una frase,
un capítol.
Per la gent que ens estigui escoltant,
que després llegeixin el llibre
i diguin,
mira,
això és el que va dir l'Ignasi
per la ràdio.
El protagonista
li diu,
a la protagonista,
no especificaran
quina relació tenen els dos,
perquè clar,
vull dir,
diguem que és una sorpresa
entre cometes,
tot i que la gent
ja ho podrà entendre
més o menys,
li diu
a la noia,
la noia
li diu
a la noia,
li diu
la ficció
és una mala imitació
de la realitat
i si no
ja ho aniràs veient.
la ficció
és una mala imitació
de la realitat.
Vull dir que la realitat
sempre supera la ficció
i crec que és això
un dels esperits
de la novel·la.
Crec que la realitat
dona més joc
que la ficció
perquè a vegades penses
i això com pot passar?
I passa.
I passa,
efectivament.
I suposo que això
els periodistes
ja ho sabeu
bastant
perquè cada dia
heu de tocar
amb notícies
que sembla mentida
que passen
però passen.
Has après molt també
escrivint aquest llibre.
Suposo que el fet
de posar coses
que a veure
en principi
tu potser ja sabies
o ja hi convivies
i ja estaves en contacte
per el fet
d'escriure-ho.
Sí, sí.
T'ha fet mirar
les coses
de manera diferent.
Has descobert
un ofici
o una terra lleidatana
que no coneixies
diferent?
No,
una cosa
sensiblement diferent
que ho vaig anar
comentant
aquestes presentacions.
i escrivint el llibre
tot i estar lluny de casa
perquè clar
vius en un altre lloc
les nenes estan malaltes
allà el clima
és molt dur
aquí és més suau
i no pots baixar gaire
m'ha ajudat
a combatre
una mica l'enyorança.
Curiosament
escrivint
sobre la teua terra
te senties més a prop
estant lluny
i això d'aquí
ha sigut una descoberta
per mi
i és una manera
de no
de combatre
com t'hi deia
l'enyorança.
tot i que ara
ja estic bastant arrelat aquí
però bueno
els orígens
són una cosa
crec jo
que no els perdem mai.
No,
a més tu tens l'avantatge
de tenir-lo a prop home.
Sí, sí,
bueno
a vegades és a prop
i a vegades és a lluny
depèn.
Depèn de l'enyorança
del que necessitis
depèn de com estiguis.
Bueno,
Ignasi Rebés
moltíssimes gràcies
ens quedem aquest
oli en un llum
amb aquesta novel·la
a les mans
i la recomanem a tothom
si en voleu tenir més dades
el dia 10 d'abril
a les 8 del vespre
es presenta aquí a Tarragona
a la Capona.
Moltes gràcies
per venir-nos a presentar el programa.
Gràcies Ignasi.
Adeu.