És hora ara mateix el Ja Tardes,
quan falten uns minuts per la set
de tornar a recuperar la connexió
amb el nostre companya Pep Sonyer.
I és que cada dia entre dos quarts de set i les set
us oferirem una connexió en directe
des d'algun punt de la ciutat,
un punt on hi estiguin passant coses.
I avui, entre molts altres indrets,
passen coses a la Rambla Nova.
Pep Sonyer ens escoltes.
Dobri viatget.
Ui! Dobri viatget?
Dobri viatget. Bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda en Rus.
Que bonic, molt bé.
Ho estic dient jo al mateix temps que la profe de l'Alba,
la profe de Rus, que m'ha explicat
en fi, quatre senzilles orientacions.
No he fet un curs intensiu ràpid, eh?
N'hi ha 20 minuts, eh? El teu ha sigut rapidíssim.
Et diré una frase, eh? En Rus.
Vinga. Mira, estigueu atents, eh?
Veta i progràmia
Rascasivarium
Sio Agordia
He entès alguna cosa del programa,
no he entès res més.
Veta i progràmia
Rascasivarium
Sio Agordia
Tradueix, Pep.
Tradueixo.
Sona molt bé, però, eh?
Mira, traduït vol dir
aquest programa, aquest que escolteu,
els de tardes,
explica tot allò que passa a la ciutat.
Servi Croas
Què et sembla?
Molt bé, eh?
Ho tens escrit, això?
Sí, sí, sí.
En el fabet cirílic, o sigui, no entendrem res.
No, no, és que, no, l'Auba ha tingut molta paciència,
m'ho ha anat recitant un cop darrere l'altre,
intensivament, i ha estat per mi, diguéssim, eh?
Aquests últims minuts,
i he pogut aprendre-ho a dir.
Ara, si ho hagués de repetir una altra vegada,
no sé si em sortiria.
Ja seria difícil.
Aclarim les coses,
sou al mig de la Rambla,
perquè allà, davant de l'Escola Oficial d'Idiomes,
en aquell tram de Rambla,
s'hi estan celebrant classes de llengües,
de diferents llengües, al carrer.
Doncs és el que estan fent, sí, sí,
des a les 5 de la tarda i fins a les 8,
és a dir, que qui vulgui venir,
encara s'ha de temps d'acostar-se fins aquí,
aquí hi ha unes 5 fileres de cadires,
hi ha un toldo,
i a sota aquest tant d'all hi ha, doncs bé,
una professora que va explicant,
en aquests moments estan parlant del rus,
precisament, és l'Alba,
i amb els assistents els expliquen, doncs,
les primeres característiques d'on es parla,
sobre un mapa interactiu que surt en una pantalla
d'un televisor, on es parla,
i quines veritats dialàctiques hi ha en aquest idioma,
i després fan classe, diguéssim,
pròpiment dit en 20 minuts, una classe intensiva.
On explicant conceptes, suposo, bàsics,
tipus em dic tal, vinc de tal lloc,
bon dia, bona nit, no?
És allò per, diguéssim, defensar-te una miqueta, eh?
És una campanya que es fa a diferents ciutats catalanes
al mateix temps, de forma simultània,
que es diu Dona't el gust, parla llengües, eh?
I s'ho organitzen, ara parlarem amb la Yolanda Esco,
que és la directora de l'Escola Fiscal d'Idiomes,
que és per aquí, i que ens dirà més o menys
on surt aquesta iniciativa.
Escolteu, escolteu la classe en directe.
L'Alba, que és la profe de rus.
Que la gent gran sap el rus, l'entén,
perquè, per bé o per malament,
el van haver d'estudiar, eh?
Ara això sí, el jovent ja no,
ja no l'entén tant.
A més a més...
M'està explicant ara mateix que es parla,
el rus, parlen 155 milions de persones al món.
I que es parla, doncs...
Més enllà de Rússia.
Més enllà de Rússia.
Hi ha països com, per exemple,
Lituània, Estònia,
aquests països emergents,
a Ucraïna, a Vila-Rússia,
a Moldàvia, a Letònia, a Bulgària,
al sud-est de Romania també es parla,
a la zona asiàtica i al Kasaquistan,
incluint-hi també el Kasaquistan europeu,
vull dir que es parla en tots aquests llocs.
Home, 155 milions de persones,
són moltíssimes persones, eh?
És moltíssima gent que parla aquest idioma
i que, ara ho comentava jo amb l'Auba,
que li deia, home,
però teniu gaire demanda de classes de rus aquí a l'EOI,
i em deia que no tant com seria desitjable,
perquè és un idioma, doncs, que potser,
si poguessin venir, per exemple,
els cambrers que treballen a la Costa Dourada
o els que treballen aquí a la ciutat a reciclar-se,
doncs el rus seria una de les seves eines de treball,
perquè és molt important per aquests turistes,
cada cop més, que venen de Rússia,
que són aquest turisme emergent,
amb el poder aquicitiu,
i que cada cop s'ho vinteixen més,
i estaria molt bé, doncs, que poguessin parlar rus, no?
Aquí hi ha un, diguéssim, un filó, eh?
Mira, m'acostaré a les taules.
Que hi ha molta gent asseguda, Pep.
Doncs sí, doni-do, eh?
Ara hi ha una quincena de persones aproximadament.
Quin perfil?
Doncs majoritàriament gent gran,
gran de mitja edat, eh?
És a dir, mitja edat.
També hi ha un parell de noies joves,
en fi, vull dir, sí,
més o menys per aquí el perfil, eh?
Vull dir que gent massa, massa jove, no n'hi ha ara.
Tret d'una noia que...
No, ella no perquè és professora, no compta, no computa.
A veure si podem rescatar un moment...
Fuerte, cuarenta grados.
A buita de cuarenta grados.
Estan parlant de vodka, eh?
La gent pregunta, i parlen, interactuen,
és a dir, que el públic pregunta,
i hi ha aquesta mena de feedback entre el públic
i la professora en cada moment, eh?
Que ara intervé, com deia l'Auba, que parla del rus.
I hem tret de la cadira la Joanda Esco,
que és la directora de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Joanda, què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
I he pres de dir una frase en rus, eh?
Sí, ja t'he sentit que tens un accent molt bonic, molt bonic.
Me l'ha ensenyat l'Alba, jo no en sabia ni emborrar.
L'Alba, en dos minuts m'ho ha ensenyat, eh?
Bona profe.
Ho fem molt bé aquí a l'escola,
per si algú s'anima, encara estem a temps, eh?
És que fins a les vuit hi sou, no, aquí?
Sí, bueno, sí, sí, ara estem repetint classes de...
Això és una iniciativa de la Casa de les Llengües, de Lingua Món,
recolzat pel Departament de Política Lingüística,
per donar una mica de dinamització i importància a les llengües,
diguéssim, no m'agrada utilitzar la paraula més minoritàries,
però menys conegudes, diguéssim, més que minoritàries,
precisament perquè tothom no cal convèncer ningú
de la importància de prendre anglès,
però cada cop és més important conèixer d'altres idiomes,
doncs, per molts temes, no, pel tema dels nouvinguts aquí a Catalunya,
com pel tema de, doncs, que cada cop viatgem més,
que la manera de viatjar és més barata, més fàcil,
podem anar més lluny, i a més a més també per un tema
que ha comentat l'alcalde abans que ha estat a la inauguració de l'acte,
de competitivitat, o sigui, si volem ser competitius avui en dia,
doncs, a Europa i a la resta del món,
doncs, quants més idiomes i més coneixem, doncs, millor.
Llavors, és una mica per potenciar, si us fixeu,
avui no hi ha classes inicials o explicacions sobre l'anglès,
sinó s'han fet sobre àrab, rus, francès i alemany,
per donar una mica de potència a altres idiomes alternatius.
Llavors, la idea és donar una miniclasse,
res, 10 minuts, 15, que tampoc pots fer gran cosa,
més que explicar quatre coses així típiques,
i les quatre presentacions, i res més, doncs, per fer una mica d'introducció.
M'ha sorprès que al rus ho parlen 155 milions de persones al món,
que és moltíssima gent, eh?
Sí, sí, és que quan t'hi poses i quan sents aquestes coses que expliquen les companyes,
de paraules que s'hi assemblen, la fonètica, per exemple, del rus,
és molt, molt semblant a la de català, perdó, castellà no, català,
tenim una fonètica molt, molt semblant,
i per tant, la gent catalana que s'apunta a estudiar rus
té una pronunciació perfecta des del primer dia,
i coses d'aquestes, més la quantitat de gent que parlen
i països que parlen rus en aquest cas,
ara, que estem parlant d'un munt de països,
francès, que estem parlant, tothom pensa en França,
però, i Bèlgica i Suïssa,
però llavors, clar, passem a Canadà, passem a la Polinèsia francesa,
passem al nord d'Àfrica, que tenen francès moltes com a l'èngua,
cooficial juntament amb l'Arabó d'altres idiomes,
i també l'alemany, l'alemany, doncs, bueno,
Àustria, Suïssa i altres llocs,
vull dir que estem parlant de llengües que realment obren moltes portes.
Pep, una pregunta per la Iolanda.
Clar, ara ens fan picar el cuquet,
venim aquí 20 minuts, quedem enamorats de la llengua,
però jo em sembla que a l'Escola Oficial d'Idiomes
crec que hi han tancat inscripcions,
o encara ens hi podríem apuntar?
Mira, la Núria Cartanyà, que està als estudis,
em pregunta, clar, i home, està molt bé,
ara ens piqueu el cuquet, vindrem aquí,
tindrem 20 minuts, però, clar,
diguéssim, a l'Escola Oficial d'Idiomes
el procés d'inscripció està tancat ja,
o encara no? No, Núria.
Això és bo, això és bo, que ho sàpiga tothom.
El procés d'inscripció sí, està tancat, la Núria té raó,
però estem acabant ara el procés
de matriculació dels inscrits,
però el dia 29, el dilluns 29,
i, si no donar temps al 29,
doncs els dies següents,
nosaltres oferem el que són places vacants,
que vol dir que les places que hagin quedat
sense ocupar,
les ofertarem al públic,
el divendres ja donarem difusió per internet
de quines places queden, en quins idiomes
i quins nivells,
i el dilluns la gent se podrà matricular,
i els dies següents també anirem acceptant matrícules,
vull dir que no...
Per això no hi ha cap problema,
perquè nosaltres el que tenim és moltes ganes d'ensenyar
i no posarem pegues si la gent té ganes de vindre.
Núria, et veig estudiant rus, eh?
És que sí, és que m'agrada molt.
Que ja ho has sentit, no?
S'excusa, no tens excusa.
Què fas dilluns?
Què fas dilluns?
Re, re, mira,
jo m'esborro del programa nostre
i m'apunto a fer idiomes.
Sí, ja ho he dit.
És a dir, a partir del 29 sí que ja, diguéssim...
O durant tot l'any hi ha alguna classe que dius,
mira, no sé, rus, per exemple,
que sempre s'hi poden apuntar o no?
A veure, normalment el que fem és deixem uns dies
per la gent que es pot haver despistat, etcètera.
El que passa és que, clar,
en algun moment hem de tallar la matrícula
perquè la gent, clar, s'incorporen a classes
i no es poden incorporar
quan ja porten moltes dies de classe
perquè es perdran, senzillament.
Però, bueno, també farem una classe
també allà pel febreu així
de... una mica com avui, no?
Cinc minuts d'aprendre i tal i qual.
I, bueno, i si no és aquest any,
doncs l'any vinent nosaltres estem en la bretxa
i esperem estigui...
Clar, que allí o al nou edifici
o en sigui per a nosaltres ensenyar
en llengües, que és la nostra.
Ara estava pensant que quan sigueu allà baix
a la Chartres, a l'antiga fàbrica de licors cartoixants,
haureu de parregrinar cap aquí dalt
per fer aquestes activitats.
Bueno, potser es faran allà a la plaça els infants,
doncs, es veu, eh?
D'un potenciarà a la part baixa, potser sí.
No ha arribat aquest globus on encara, no?
És a dir, tot està igual, no?
D'allà baix està tot igual.
Sí, sí, de moment tot parat
i ara amb la crisi econòmica
suposo que encara costarà més de desencallar
perquè ara és més una qüestió
de pressupostos que res més.
Bueno, esperem que ben aviat
puguem veure la llum, eh?
Al final del túnel, no?
Aquella llum que en s'enlloverni tot.
Un tren que vingui de cara.
Exacte, i que porti bons auguris aquest tren.
Escolta'm, són les 7, 7, 7...
Es falten 10 minuts per la 7, eh?
És a dir, 3, 4 i 5 minuts de 7.
Sou a temps de venir fins aquí a la Rambla.
Teniu una hora encara i 10 minuts per venir fins aquí.
Som entre el monument als castells
i la font del centenari i davant de l'EOI.
És a dir, que si veniu fins aquí podeu seure
i escoltar, en fi, aprendre idiomes.
Ara rus, i de quina estona?
Què s'ensenyarà?
Bueno, ara vindrà francès.
Francès, sí, sí.
Sí, rus i francès, no?
A partir d'aquí volgui venir a la propera hora, rus i francès.
Sí, sí, sí.
I l'àrab ja no sona temps?
Sembla que ja han fet, doncs, eren dues classes
i em sembla que ja les han fet a les dues.
O sigui, que ara estem acabant rus, engegarem francès
i llavors ens quedarem una estoneta per aquí
per si hi ha preguntes o algú que s'ha quedat amb el cuquet
que encara estava treballant i no ha pogut venir,
estarem per aquí.
Estò te'n deixes, Jolanda, empipar algun dels estudiants una miqueta?
I tant, i tant.
Gràcies.
I ja sabeu que amb nosaltres teniu canxa.
Jolanda, és que gràcies.
Vale, de res.
Doncs, Núria, mira, m'acostaré aquí amb la senyora.
A veure.
Està escoltant atentament.
Hola, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Que ha vingut a aprendre idiomes, vostè.
No, no.
Però sa part d'aquí veure això de què estan fent aquí, no?
Sí.
Però aprendre idiomes, no?
No, jo hablo francès.
¿Habla francès?
Un poquito, perquè he vividut molts anys en Suïc, en Ginebra, però els altres idiomes no.
¿Le gustaría aprender algun idioma?
No, no.
Usted és joven, no?
No, no, no.
Usted és jovencita, no?
Ojalà.
No me pregunte la edad, però la veo joven.
No, no, no.
Sí, el francès sí que ho parla.
Jo he vist anys en Ginebra i he hablado francés, però ahora hace tiempo que me marché y vivo aquí y ya me he olvidado de todo.
Molt bé, molt bé.
Si vol aprendre el rus, diuen que el rus és molt fàcil, eh?
No, no, no.
Es muy difícil para mí, no, no.
Que vaya bien, eh?
A ti te la...
Au revoir.
Gracias, mucho.
Au revoir, monsieur.
Senyora, que sap francès i que ha parat per aquí...
Sí, però això sí que és una característica.
Diu, ara vaig tornar cap aquí i ja no me'n recordo de res.
Un munt d'aig per l'alba ja no se'n recorda.
Diu, Sara, aquí l'alba.
Què tal, l'alba?
Hola.
Hem estat escoltant i ens ha sorprès molt això de les 155 milions de persones que parlen rus.
Jo abans he dit la frase que m'has ensenyat amb res.
Ja l'explica, sí que no hi ha truc aquí, eh?
No hi ha ni trampa ni cartró.
Quan hem trigat a aprendre la frase?
Mig minut, no?
Sí, mig minutet, eh?
Nòria, 30 segons.
És que tu tens una capacitat d'aprenentatge, Pep.
No, però és que és el que veia la Joanda, que el rus i el català són molt semblants en molts aspectes, eh?
És així, no, l'alba?
De fonètica, sobretot, la sonoritat és molt semblant al català, sí.
Vull dir, els russos ho diuen també, eh? Ells mateixos ho diuen.
Llavors, què és el més complicat d'aprendre el rus?
Bé, potser la gramàtica, que és més diferent a la nostra, perquè es declina i això, però...
Bé...
Què vols dir que es declina?
Es declina com el llatí.
Es declina com el llatí.
Es canvien les terminacions, eh? És a dir, depèn de la funció que fa la paraula a la que ens referim,
doncs li canviem la terminació. És a dir, si per dir veig a l'alba, dic ja vejo albu.
O si li dono una cosa a l'alba, serà, doncs ja d'ameta, albie.
Eh? Canvia la terminació.
I els accents també s'utilitzen pel mateix que els utilitzem aquí o són diferents?
Els accents no s'utilitzen.
I aquest que m'has posat aquí, el beta?
El beta, perquè hi ha una mica de trampa.
El posat tu perquè s'apigués jo, saps?
Sí, sí, sí.
O bé, Alba, doncs qui vulgui venir a aprendre rús, a l'escola oficial de idioma es trobarà a l'alba, a l'alba Gràcia.
Espaciva, desfidanya.
A veure, a veure, com?
Espaciva, desfidanya.
I això que he dit jo abans, com ho diries tu, a veure?
Dete i programe, res casuem-sio agora-de.
Val, que farem la gravació del començament i compararem.
Núria, et sembla bé o no?
No caldria, tampoc, Pep. Deixa-ho estar.
No, deixa-ho estar.
Oh, quin accent més bonic. D'on és l'alba? Com és que sap rús?
D'on és l'alba? Perquè tenen un accent molt bonic.
Em diu la Núria, que és la companya que està als estudis.
De Girona.
De Girona.
I d'on li va això de saber rús i d'ensenyar-lo?
D'on em ve a ensenyar rús, saber-lo, aprendre'l?
Perquè vaig estar precisament a Txecoslovàquia, abans que s'assaparés Txec a Txec, volia aprendre Txec, però no es pot aquí.
I vaig apuntar-me a Filologia Eslava a Barcelona, a la universitat, i allà s'ensenya rús i polonès.
I bé, m'hi vaig apuntar.
Però per què crideu l'atenció al rús i no a l'àrab, per exemple?
O també en saps?
No, no, no en sé. No, no, per això, perquè havia estat a Txecoslovàquia i em feia gràcia, doncs, mira, aprendre...
Ja dic jo, en realitat volia aprendre Txec jo, però no vaig poder, i doncs, mira, vaig quedar amb el rús i molt contenta, perquè és molt bonic, molt bonic.
I era quan a Txecoslovàquia encara no hi havia ni McDonald's ni res d'això, no? Era quan...
No, no, no, no, encara no, estava molt diferent d'ara.
Molt bé, Alba, gràcies.
Adéu, merci.
Adéu, seria?
Adéu.
Adéu, en rús.
Desvidanya.
Desvidanya.
Desvidanya.
Desvidanya.
I mira, hi ha una companya...
Que bonic.
No, que anem de temps.
Anem bé de temps o no?
Sí, tenim sis minutets, va.
Doncs mira, crec que la professora d'alemany, no?, que és la professora d'alemany, que es diu...
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda, Anna.
Anna, què tal, com estem?
Bé, bé, molt bé.
Ja ha fet la classe, no?, ja...
Què tal?
Bé, ha anat bé, sí, sí, sí.
Bé, curta, però per donar un primer contacte amb la llengua.
Ara, la teva companya Lava m'explicava que entre el rus i el català, per exemple, hi ha similituds,
per la pronúncia, sobretot, no?, entre l'alemany i el català, quines similituds hi ha, si és que n'hi ha?
A veure, la pronúncia, per exemple, diuen que l'alemany i el català tenen sons en comú,
per exemple, es nota, no?, els catalans pronuncien molt millor l'alemany que la resta d'espanyols que no parlen català,
per exemple, tenim sons, s'assembla fins i tot, no?, sembla mentida, però tens sons bastant semblants
i ens costa molt menys aprendre a nosaltres l'alemany que, per exemple, els espanyols, no?
Tenim la jota, és més... l'alemanya és més com la catalana i no pas com l'espanyola, no hi ha aquest so de jota espanyola, no?
i hem parlat també de paraules com blau, no?, que tenim blau, tal qual, amb alemany i català,
perquè és un germanisme, el clar, clar, estàs parlant amb alemany, tota l'estona dius clar, clar i sembla que parlis català, no?,
perquè és el mateix, vull dir que sí que hi ha bastantes similituds i no només amb la fonètica.
Abans del començament, fent un repte, volíem dir amb Rós, la companya Alba m'ha ensenyat, eh?, com es diu,
aquest programa explica tot el que passa a la ciutat, amb Rós.
A mi m'ha ensenyat l'alba, i jo ho he dit així per antena, el VTI programi Rascassivarium Visio Agorda Die,
ara ho dic també com abans, eh?
Tu m'ho s'haurig de dir això en alemany?
Sí, diguem-ho.
Sí, aquest programa explica de tot el que passa a la ciutat.
Ja, d'entrada, d'entrada, d'escoltar-ho, repetir-ho, no sé, em sembla més complicat que el rus, potser.
Home, per mi no, no crec, no. Tot és posar-s'hi, no?, en la llengua, i el que d'entrada ens pot semblar molt complicat,
un cop ho estudies i tot, doncs no ho és tant.
Aquí teniu força demanda de russa a l'EOI?
D'alemany.
Perdó, d'alemany.
Sí, mira, va temporada, des d'ara, bé, potser no és l'època més forta, no?, de demanda,
però bé, ja gràcies a la indústria química de Tarragona hi ha molts enginyers, molta gent que vol estudiar alemany.
I a tu com em va donar per aprendre el rus i després fer-te professora, com va ser això?
De l'alemany.
Carai, amb el rus.
No, esclar.
Per segueix.
Sí, tant sinó, més és el que té, no?
L'alemany, doncs va ser a partir d'un viatge que vaig fer per Àustria,
bé, l'est d'Europa, però a partir d'Àustria, sobretot, fa molts anys, que ho vaig sentir per primer cop,
m'he sentit, i em vaig quedar meravellada d'allò que sonava tan diferent, però que alhora tan preciós,
i a partir d'allí vaig començar a estudiar-ne.
Molt bé, gràcies i bye-bye, no?
Tschüss.
Tschüss?
Tschüss.
Tschüss vol dir adeu, no?
Sí, exacte.
Tschüss, i gràcies, com seria?
Danke.
Danke, danke.
Doncs nix.
Ja?
Ja, ja, gràcies.
Adéu, adéu.
Doncs la professora d'alemany, que ens explicava, en fi,
també doncs aquestes classes que fan aquí,
a hores d'ara estan parlant, crec que...
De francès?
De francès.
Sí.
Té un tipus de pregunta, el que sí que entendrem,
és una noia francesa parlant,
i després us comentaré una sèrie de coses sobre la seva parlada.
a sentirem l'accent francès-francès, eh?
Bonjour, je suis francesa, je parle donc le français,
et je me trouve a Barcelone pour quelques jours,
et Barcelone est une ville formidable.
Nous découvrons énormément de choses,
les quartiers très, très...
Ho heu escoltat, el que he dit, he dit que Tarragona és una vila formidable.
Són dies, Núria, no?
Sí, sí, sí, sí, clar.
Tarragona és una vila formidable.
Està molt bé perquè tenen una televisió, no?
Tenen mitjans fins i tot audiovisuals.
Tenen, exacte, una televisió aquí instal·lada,
i llavors, doncs, bueno, fan que sigui força interactiu el curs, eh?
És a dir, classe propiament dita i també, doncs, imatges, sons...
Ha canviat el públic, o sigui, en el sentit que s'ha acabat el rus i s'ha aixecat?
La senyora Francesa encara hi és.
La senyora Francesa encara hi és.
Clar, home, era una mica la seva classe aquesta, eh?
Però sí, la resta sí que han canviat, eh?
Els que hi havia abans escoltant la classe de rus
i anteriorment els alemany, doncs, ja, diguéssim, que han marxat d'aquí, eh?
Ja no hi són.
Molt bé.
Bueno, Pep, no ho sé.
Què fas? Véns o et quedes a aprendre alguna coseta?
Jo, no sé si...
No, m'ha de dir l'àrab, ja no el faran avui,
és a dir que no, no ens hi quedarem, eh?
Tornem, tornem.
Torneu? Vinga, doncs.
Sí, sí, tornem cap aquí.
Ara tornem a saludar dels Estudis Centrals de Tarragona Ràdio.
Pep Sunyer des de la Rambla,
amb aquests cursos accelerats que organitza l'Escola Oficial d'Idiomes.
Moltes gràcies. Fins ara.