La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Tornem a encetar la setmana amb una altra entrega de La Terra és plana,
la secció que ens porta cada dilluns amb Beta.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ai, que la setmana passada vam tenir un parell de notícies especials,
especials per extraordinàries i també perquè ens portaven a l'espai exterior.
Aquesta setmana?
Aquesta setmana, doncs, hem deixat un espai així de suspens.
Hem de retrobar el fil d'una notícia que vàrem avançar
i que feia referència al Firefox,
que és un navegador alternatiu a l'Internet Explorer de Windows.
Dèiem que fa poc se'ns va morir el Netscape,
que va ser l'altre navegador que li va fer molta, però molta,
a ombra, als anys 90, a l'Internet Explorer,
que finalment...
Que si recordeu, la icona era un far.
Sí, un far, sí, sí, sí.
Ah, bonic.
I que una gent va traduir el català,
una gent de soft català, que en parlarem avui també,
va traduir el català i va substituir la icona,
parlem del Netscape,
a més a més de substituir la icona,
li va canviar el nom i en lloc de ser Netscape,
li va dir el navegador
i en lloc de sortir el far,
a la icona del navegador sortia un baler,
un baler amb les veles, les quatre barres,
com antigament deien la llegenda
que els balers de la Corona d'Aragó
surcaven a la mar Mediterrània
en les quatre barres catalanes.
Vam, és que van agafar l'estructura,
però li van canviar la cara.
El nom i la icona.
Però l'estructura era la mateixa.
I va funcionar molt bé,
però el que passa és que el senyor Bill Gates
amb Windows al darrere,
aquest imperi tot poderós de l'informàtica
i tot plegat,
doncs va poder amb Netscape.
Se'ns va morir,
però ja feia uns anys que hi havia l'alternativa
i que aquesta alternativa dona molta guerra.
I és el Firefox,
que és, diguéssim, un navegador de codi obert,
com tot el programari de codi obert,
darrerament ha tingut molt d'èxit.
Va començar com una cosa, doncs, alternativa,
jo hem dit, el navegador alternatiu, no?
Va començar gent que estaven en compte
d'aquests programes de codi tancat,
tipus Windows,
que tu no podies intervenir
i que t'avenien al programa
i si hi havia errades,
tu no hi podies fer res.
Havien de ser els programadors de la companyia
que havien d'arreglar, doncs, aquests programes defectuosos.
Recordem, doncs, el Windows,
que ha tingut molt de problemes,
les diverses versions,
en diversos forats,
que entraven els pirates
i feien malifetes.
Doncs, els usuaris no podien fer res.
Havia de ser la mateixa empresa
que ho havia d'arreglar.
Doncs, el codi obert va néixer
per mirar de solucionar aquests problemes,
o sigui, la participació de gent
amb coneixements una mica avançats
d'informàtica
que poguessin arreglar
sobre la marxa
aquests problemes que aneixin sorgint.
I dèiem que la cosa va sorgir
com quatre il·luminats,
en bon sentit de la paraula,
per donar aquesta alternativa,
el codi tancat,
i la cosa s'ha anat extenent,
s'ha anat extenent,
i ara avui dia,
el codi obert,
l'icona que ens ve més
és el Linux,
amb aquell logotipo del pingüí.
Sí.
Doncs, el Linux és l'abanderat
de tot el codi obert,
però el codi obert és molt més que el Linux,
és tot plegat.
I què conté?
Té des de processadors de textes
que li fan nombre
al famós Word de Windows,
té navegadors,
com aquest, el Firefox,
que és, insistim, codi obert,
i moltes més aplicacions
que, esclar,
el C de codi obert
són pràcticament de franc,
i així que t'estalvies tu
de rescat a la butxaca
a comprar, doncs,
eines informàtiques
de codi tancat
que té un preu, no?
Bé,
la cosa, doncs,
va començar
així,
a poc a poc,
perquè no se'n refiava la gent,
no tenia qualitat,
però al pas del temps
s'ha anat guanyant qualitat
i fiabilitat.
I avui dia podem parlar
que, doncs,
el Firefox,
que acaba de treure
una segona versió,
doncs,
no té res a envaijar
a l'Internet Explorer,
tu pots navegar,
tu pots navegar
per Internet
amb un Firefox
i te dones
els mateixos resultats
que navegar
per Internet Explorer,
cap problema.
i tot plegat,
doncs,
fa que aquesta popularitat
vagi de boca en boca
o boca a orella
i se vagi estenent
i d'això en volíem parlar
perquè, doncs,
va passar per Barcelona
el president
de Mozilla Europa
que és qui està al darrere
del Firefox.
És un senyor
que es diu
Tristan Nito
i que explicava
que entre la segona versió
i la tercera
ara anirem
per la tercera versió
del Firefox.
O sigui,
la segona versió
va sortir,
em sembla que
a l'estiu,
la tardor del 2006,
doncs,
ara que és mes de juny
està a punt de caure
la tercera versió
del Firefox.
O sigui,
van canviant versions
com passa també
amb altres programes
com és
l'Internet Explorer
que també no sé
quantes versions porten.
Doncs, clar,
s'han d'anar millorant
i aquest cas
que en s'ocupa
el Firefox
diu
al Tristan Nito
que de la segona
a la tercera
han fet 14.000 canvis.
És molt això, eh?
És molt.
Home, clar,
és un món
en què han d'anar evolucionant,
no?
Sí.
Anar provant.
Sí,
i aleshores,
doncs,
aquest senyor
és l'impulsor,
un dels impulsors
del programari lliure
a internet
i, doncs,
va confirmar
a Barcelona
això la setmana passada
que ja està
gairebé enllestida
aquesta nova versió
del seu navegador
de Codi Obert
i que s'espera
doncs ara
aquest mes de juny,
no?
A més a més,
aquest senyor
anuncia
que treballen
en un Firefox
per a telèfons mòbils,
o sigui,
que no es veuen quedar
enrere
en aquest sector
que ja hem parlat
aquí a la Terraspana,
que és un pastís
molt gran.
Sí,
això de la telefonia mòbil,
no?
Com a manera
d'accedir a internet.
Esclar,
perquè tu,
els mòbils
de nova generació
ja impliquen
que tens, doncs,
un sistema operatiu
com Windows,
o altres
sistemes operatius
com és el cas
de Google,
que vol també ser,
bé fer el seu sistema operatiu
propi
per a mòbils,
no?
Ostres,
ara no me'n recordo
el nom,
ho vam dir aquí,
que tenia un nom,
vam agafar un nom així grec,
mitològic,
per ficar el nom
del sistema operatiu
de Google,
però bé,
la qüestió,
la qüestió,
bé,
no ens barallarem
en aquest sentit,
jo sé que és clàssic el nom,
van escollir un nom clàssic,
ja ho buscarem,
i la qüestió és que
tots volen entrar
dins d'aquest món
nou
que s'obre
dels mòbils,
no?
I Firefox,
doncs,
no vol quedar-se enrere,
també faran la seva versió
per mòbils,
perquè si tu tens
un mòbil
que entres a internet,
evidentment,
esclar,
voldràs navegar,
i si tens un Firefox
fiable,
de codi obert,
que es pot anar millorant
a mesura que vagin sorgint
les fallos,
les serrades,
doncs,
per què no?
Per què no?
Per què no?
Bé,
la qüestió és que
aquesta és una de les coses
que ens va portar
aquest personatge,
el president de
Mozilla Europa,
el senyor Tistan i tot,
i nosaltres hem,
hem buscat una mica més
què és això
del Mozilla Firefox,
doncs,
el Mozilla Firefox,
oficialment abrojat
com FX,
però també conegut
popularment
com FF,
o sigui,
els de l'empresa,
l'abrogeament
és FX,
però la gent
li diu FF.
FF.
Sí,
i al final
em sembla que guanyarà...
Mira que tampoc és tan difícil
dir-li FF,
però vaja...
Sí,
em sembla que al final
guanyarà el vol popular
i serà FF.
Doncs bé,
aquest navegador,
el Firefox,
és un navegador,
valgui la redundància,
web lliure,
desenvolupat a partir
del projecte Mozilla.
L'objectiu del Firefox
és desenvolupar
un Mozilla
més petit,
lleuger i ràpid,
mitjançant l'extracció
i redisseny
del component
de navegador
de la suite
del programari
Mozilla.
o sigui,
Mozilla
és el programa
mare,
és diguéssim
d'on va sortir
tot plegat,
no?
I aquest Mozilla
doncs va desenvolupar
aquest navegador
que li van posar
el nom
de Firefox.
En principi
tenia
altres noms,
el projecte
de Mozilla
tenia altres noms
per desenvolupar
el seu navegador
i es deia
en primer lloc
que es va dir
Fènix,
que us recorda això
Fènix,
és un nom
darrerament
fet servir aquí
a la Terra des Plana.
Sí?
Sí, sí,
la sonda que està
amb art
fent fotografies
i fent comprovacions
al seu mini laboratori
superavançadíssim
es diu Fènix.
Ai, doncs mira
que en vam parlar
ampliament, eh?
I recordo
i potser no vaig
per atenció al nom.
Sí, sí, sí,
i ho vam dir
perquè doncs
reneix
de les seves cendres,
no?
Van fer aquest
símil simitelògic.
Doncs bé,
el primer nom
del projecte Mozilla
en qüestió
de navegadors
va dir-se Fènix.
Després es va dir
Fireware,
o sigui
ocell de foc.
I ara
doncs
és Firefox
que seria
una guineu de foc,
no?
Bé, la qüestió
és que
el Mozilla
Firefox
és un projecte paral·lel
del Mozilla
Thunderbird,
un client
de correu electrònic
sota la mateixa
filosofia
i amb uns urègens
similars.
La bona rebuda
d'en dos
per part dels usuaris
va dir que la fundació
Mozilla
els adoptés
com els seus productes
principals
substituint
la suite
Mozilla
original.
O sigui
que
és tot
un desenvolupament
d'una idea
inicial.
Com va començar
tot plegat?
Doncs bé,
la cosa va començar
que
Dave Hyatt
i Blake Rose
van començar
una branca experimental
al projecte
Mozilla.
Aquesta branca
va desdevenir
el 9 de novembre
del 2004
la primera versió
del Firefox.
Aquest projecte
era més lleuger
que la suite
Mozilla
i estava destinada
més als usuaris
i no tant
als desenvolupadors.
O sigui,
és allò que
es va mirar
de fer un navegador
de code obert
perquè els usuaris
hi poguessin
interrelacionar-se
poguessin
posar-hi
modificacions
i en aquest cas
no calia
tenir molts
coneixements
informàtics.
Era una cosa
bastant
senzilleta.
És el que
es va voler
fer
amb aquest
Firefox
que poguessin
tenir accés
més a usuaris
a la hora
de modificar
no tant
els desenvolupadors
o sigui
els informàtics
més avançats.
L'èxit
del Firefox
va ser tant
que el 3 d'abril
del 2003
va decidir
dedicar
la major part
dels seus esforços
amb el Firefox
i el Thunderbird
que dèiem.
El 12 d'abril
del 2006
Mozilla
va deixar de publicar
versions
de la suite Mozilla
i bé
doncs
per dir diverses raons
el nom de Firefox
ha canviat molts cops
i dèiem
doncs això
del fènix
del Firebird
i ara
es trobem
que el nom oficial
és Firefox
i la versió
que està a punt
d'arribar
que és la versió
3.0
una versió
que sembla ser
que es presenta
molt
però molt
interessant.
Bé,
la qüestió
és que
tot plegat
trobem
perfecte
interessant
però si no hi hagués
la gent
que ha mogut
tota la història
al darrere
ara
no podríem
parlar d'èxit
perquè sí que
les coses
se transmeten
de bocobrella
però hi ha d'haver
algú
al darrere
que faciliti
les coses
que els usuaris
hi puguin
accedir
perquè esclar
si no poses
facilitats
encara seria
desconegut
perquè tu
te poden explicar
que hi ha un navegador
de codeu obert
que va molt bé
que es diu
Firefox
que en principi
va estar pensat
per el sistema Linux
i que també
ja fa un temps
s'ha adaptat
per Windows
i per Mac
també
o sigui que
esclar
han vist el negoci
i han dit
ostres
no cal funcionar
aquest navegador
exclusivament
per usuaris
de codeu obert
o sigui Linux
també poden funcionar
per
sistemes operatius
de codeu
tancat
com és el Windows
és el gran èxit
que ha tingut
que saber
introduir-se
en cam enemic
o sigui
és allò que dius
si tu
no pots vèncer
l'enemic
t'uneixes
i què han fet
aquests
doncs han decidit
fer la versió
ja fa un temps
que circula
per sistema
operatiu
tancat
com és el Windows
i pot
i és compatible
és compatible
aleshores tu pots tenir
el teu Windows
vista
el teu Windows
per això que sigui
i aleshores
instal·lar-te
aquest Firefox
com a navegador
i deixar reconat
l'Internet Explorer
perfectament
per què no
i fins i tot
doncs podràs
si hi ha algun problema
doncs
mira de solucionar-ho
cosa que si
tens el problema
en l'Internet Explorer
fins que no te baixes
els parxes
que diuen
doncs ho tens clar
doncs bé
aquí
el que passa sempre
és que sempre hi ha d'haver
algú que estira el carro
que fa que doni
facilitats a la gent
perquè és el que diem
si tu t'arriba
la informació
que hi ha un navegador
que es diu Firefox
que funciona molt bé
però no saps
on anar a pescar-lo
no
és el mateix
res
i això és el mateix
però és fàcil
no de localitzar
és que hi ha gent
hi ha gent
que va veure la llum
també fa temps
i va muntar
no una empresa
però
és una pseudo
organització
empresa
sí
perquè
és una cosa
estranya
no
que es diu
Soft Català
i aquesta gent
de Soft Català
una pàgina de serveis
sí
una pàgina de serveis
i és com un rebost
on pots trobar-te
tot el programa
lliure
però que puguis imaginar
i a més a més
la seva feina
és que és
em sembla que tenen
algun premi
tenen algun premi
perquè és que s'ho mereixen
perquè hem fet una feina
d'aquelles
que han estat
traductors
de tots aquests programes
que venen
en versió original
en anglès
els han traduït
al català
que és el que dèiem
amb el Netscape
que van contactar
amb Netscape
i van demanar els permisos
i van dir
podem traduir
el Netscape en català
els van donar
autorització dels Estats Units
perquè Netscape
pertanyia a American Online
doncs els van donar
autorització
i fins i tot
de canviar el nom
i la icona
o sigui
tot previa autorització
i van fer
el navegador en català
va ser diguéssim
la rèplica
a l'Internet Explorer
aleshores
doncs
ja van tenir
amb això
ja es van posar
una bona medalla
doncs
ells han continuat fent feina
i fa temps que la fan
i bé
doncs
gràcies a Soft Català
podem accedir
a aquestes versions
del Firefox
si ara ha de sortir
la versió 3.0
i la volem en català
cap problema
anem a la triple W
punt soft català
punt cat
ja ho tenim
tenim allí la versió
que em sembla
que està punt a punt
de poder-se descarregar
aleshores
doncs
és d'aquelles
organitzacions
que
que s'han desmentat
i
nosaltres
els podem donar
el nostre reconeixement
perquè
doncs
la feina que fan
per poder
fer arribar
aquest programari
lliure
a la gent
la gent de carrer
com tu i jo
doncs
no té
no té
no té paraules
no té nom
no sé
no té preu
vaja
Soft Català
Soft Català
molt bé
què que és això
Soft Català
la dèiem una empresa
una organització
doncs bé
Soft Català
és una associació
i l'objectiu bàsic
de la qual
és fomentar
l'ús del català
a la informàtica
a internet
i les noves tecnologies
diguéssim
un foment
molt lluable
per la seva banda
Soft Català
està formada
per estudiants
professionals
i usuaris
que abasten
els camps
propis
d'una organització
d'aquestes característiques
o sigui
enginyers informàtics
filòlegs
dissenyadors
i traductors
que fan
aquesta feina
d'una manera
desinteressada
això és molt important
la idea de Soft Català
va néixer
a l'estiu
del 1997
o sigui
ja tenen
més de 2 anys
de vida
el 2 d'octubre
del 1998
es va donar a conèixer
amb el navegador
en català
4.04
el Nescape
el que dèiem
fruit de grever
un any de treball
que és
la traducció
al català
del conegut
navegador
de la casa Nescape
o el comunicador
4.04
en versió
per a Windows
en 32 bits
o sigui
ja en aquell moment
ja van fer
aquesta traducció
per operar
en Windows
clar
penso que
Nescape
treballava també
en codi tancat
era un navegador
doncs
també
d'estil
Internet Explorer
i aleshores
la versió
la vam fer
per Windows
però esclar
va venir després
quan aquests
navegadors
i aquests programes
informàtics
de codi obert
els de Soft Català
i van dir
ostres
doncs
també podem fer
versions
a més a més
per Windows
també podem fer
versions
per Windows
i ara
doncs
que està a punt
de caure
aquesta versió
3.0
del Firefox
la trobareu
al rebost
de Soft Català
per Linux
per Windows
i per OS
Mac OS
que és el sistema
que fan servir
i els de McIntosh
doncs bé
millor impossible
que podríem dir
més del que hem dit
és que
ho tenim
força bé
en aquest sentit
doncs
esteu alerta
perquè
està la cosa
ja a punt de caure
som
comencem
a més de juny
o sigui que si ara
entreu
després d'escoltar
avui
la Terra Plana
entreu a Internet
a Soft Català
segur
segur
que us trobareu
ja la versió
3.0
que és Firefox
doncs bé
no és la única notícia
no és la única
ara anem per la segona
i última
i volem donar-vos
una mica d'autoestima
perquè darrerament
saps què passa
que
estem passant una època
en la qual
aquest país nostre
sembla desorientat
saps?
sí
estem com desorientats
no sabem cap on tirar
perquè estem
crisis d'identitat
econòmica
no sé
no acabem d'anar enlloc
no sabem on anem
vaja
doncs bé
curiosament
curiosament
en aquesta època
que estem tan desorientats
doncs
al nostre país
a Catalunya
no li falten mapes
no
no li falten mapes
és aquella contradicció
saps
quan políticament
i econòmicament
no sabem cap on tirar
estem super desorientats
i no sabem
si fem la canonada
si la fem
si la sequera
si s'acaba
si no s'acaba
en aquest període
de gran convuls
doncs que estem
doncs això
que no sabem cap on anar
doncs de mapes
no ens faltaran
què vols dir
perquè de mapes
ja he hagut tota la vida
però
som una potència
una potència
mundial
sí
en mapes
sí
sí
ho hauràs d'explicar això
Beta
sí
ho podem dir
i en la boca ben plena
perquè resulta
que a Catalunya
tenim
l'Institut Cartogràfic
de Catalunya
que és
capdavanter
amb
qüestions tecnològiques
que fan referència
als mapes
als mapes
a cartografia
amb mapes
de tota mena
i és que
resulta que
aquest Institut Cartogràfic
que va començar
doncs fa uns anys
fent els típics
mapes de paper
doncs ja fa uns anys
també
que es va passar
a la digitalització
i resulta que
podem parlar
de la inversió
dels mapes digitals
què vol dir?
doncs que en menys
de dos anys
s'han descarregat
1,3 milions
de plànols
de la plàgina web
d'aquest Institut Cartogràfic
de Catalunya
o sigui
la gent
s'està descarregant
d'aquest internet
amb mapes digitals
que prèviament
ha introduït
aquest Institut Cartogràfic
de Catalunya
o sigui
que
la cosa
és tan gran
que fins i tot
el responsable
del Google Air
saps què és?
sí, però
expliquem-ho
explica-ho
a veure com ho explico
a veure com ho explico
a veure com ho explico
el Google Air
vindrien a ser
vistes aèries
suposo que tot això
arriba per satèl·lit
bueno, doncs imagineu-vos
que poguéssiu
veure des d'internet
la senyal
la imatge
perquè no és fotografia
sinó la imatge
que graven
els satèl·lits
hi ha un satèl·lit a dalt
i escolta
hi va gravant
tota l'estona
la Terra
però amb una precisió
brutal
i tu pots veure
el que grava aquest satèl·lit
fins i tot ampliant
moltíssim el zoom
fins al punt
que es veuen carrers
i en el mateix carrer
pots arribar a veure
doncs el cotxe
que està aparcat
i a distingir
la gent que està prenent
el sol al seu volcó
tot això
a temps real
o sigui
tu ara dius
ves a com està
jo estic a la feina
a veure com estarà
el meu carrer
et connectes
a Google Earth
i allí et surt
la imatge
direcciones
la càmera del satèl·lit
per entendre'ns
cap al teu carrer
dones les coordenades
i veus el teu carrer
o qualsevol part del món
això mateix
aquesta és una
de les vessants
però també
el Google Earth
també ha fet mapes
a base de satèl·lits
i també estan
diguéssim
fotografiats
i tu
cliques
Tarragona
te surt
la mapa de Tarragona
i també vas enfocar
i en format fotografia
en aquest cas
ja no és tant en temps real
però també
en format fotografia
doncs surt
la ciutat de Tarragona
amb els seus carrers
el màxim
que t'haig d'aproximar
aleshores
Ed Parsons
el responsable
de Google Earth
que va estar
per casa nostra
també fa poc
curiosament
tothom passa per aquí
ens visiten gent
molt important
en qüestió
de noves tecnologies
no sé per què serà
però si visiten
el nostre país
és per alguna raó
doncs saps què va dir?
va dir que Catalunya
és des d'on
s'han pogut obtenir
millors imatges
per al Google Earth
per què?
perquè ha fet
una feina prèviament
a l'Institut Cartogràfic
de Catalunya
que ha digitalitzat
totes aquestes imatges
i aleshores
doncs la feina
la tenia ja mig feta
a Catalunya
perquè ja prèviament
aquest institut català
ja havia fet
doncs part de la feina
és clar
i s'ha trobat
aquest senyor
dir ostres
a Catalunya
doncs aquí
van molt avançats
en aquest sentit
i només és qüestió
de demanar permisos
a l'Institut Cartogràfic
de Catalunya
han treballat
en col·laboració
d'aquesta entitat
i tots dos
doncs s'han posat
amb les dues mans
a fer aquesta nova versió
del Google Earth
alguna cosa
que sempre s'està actualitzant
perquè esclar
s'han de fer noves versions
perquè els carrers
canvien
i la geografia
també canvia
perquè esclar
on fa uns anys
hi havia un camp
d'oliveres
o de balleners
ahí passa l'Ave
o està l'estació de l'Ave
que fa poc no hi era
per allà
per la Seguita
doncs bé
aquestes coses
s'han d'anar actualitzant
i la qüestió és
que bé
ell ho diu
i per alguna raó serà
pensem que
l'Institut Cartogràfic
de Catalunya
arrenca des de
ja la Mancomunitat
de Catalunya
el que passa
que tenia
un altre nom
però sembla ser
que aquí al nostre país
des de fa molt d'anys
sempre han tingut interès
per voler fer
els nostres mapes
per tenir
doncs
ben controlada
la situació
cartogràfica
i bé
doncs
hi va haver
un primer intent
durant la
Mancomunitat
de Catalunya
que va anar
del 14
al 1923
després
la Generalitat
Republicana
també es va
tornar
a fer un altre
servei
cartogràfic
que va ser
del 31
al 39
i ja ho saps
d'aquestes coses
que surt
i no surt
surt
i s'amaga
doncs
finalment
ara s'ha tornat
a recuperar
i des del 79
torna a funcionar
en aquest nom
actual
que és l'Institut
Cartogràfic
de Catalunya
i que fa
doncs
que
doncs bé
el fet
de digitalitzar
tots aquests
plànols
la gent
des d'internet
fàcilment pugui
descarregar-se
aquestes versions
digitals
i això
doncs
és el que dèiem
per un moment
en el qual
doncs
es trobem
que no
que no acaba
de tirar la cosa
doncs
en qüestió
de cartogràfic
a Catalunya
no podem
no podem
doncs
estar
diguéssim
tristos
i la qüestió
és que
aquest institut
doncs
s'ha sabut
adaptar
a les noves tecnologies
i bé
doncs
l'aparició
del GPS
ha estat
un element
decisiu
doncs
en aquesta línia
l'Institut Cartogràfic
de Catalunya
ha sabut
adaptar-se
a les exigències
en els nous temps
tant pel que fa
a l'utilització
de les noves tecnologies
com a la democratització
de la informació
cartogràfica
des del punt
de vista
de servei públic
o sigui
s'ha democratitzat
perquè la gent
de carrer
pugui accedir
a tota aquesta informació
que abans
era com un museu
que havies d'anar allà
i demanar permís
escolta, consulta aquest mapa
doncs
s'ha fet una tasca
molt important
perquè a més a més
adaptar-se
a les noves tecnologies
ho han democratitzat
i tu des de casa
pots entrar
a aquestes noves tecnologies
d'aquest institut
tan avançat
doncs bé
decidem
doncs
aquest institut
cartogràfic
que segueixi
així
en aquesta línia
i ens doni
aquestes alegries
doncs
com
en format
de fotografia aèria
satèl·lits
imàgines
tridimensionals
etcètera
vol dir que
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
doncs
en aquest sentit
bé
que no podem queixar-nos
vaja
molt bé les notícies
però jo ja
començo a estar-ne farta
de tant d'avenç
tecnològic
de tant d'internet
sí
sí
fem
un pas
enrere
i escoltem
com van anar les tecnologies
a l'any 79
quan va sortir
l'ICC
és el viatge a vinil
i ja que fem sempre
al tancar aquesta secció
mira
un punt també
de retrobada
amb el passat
no?
entre tanta notícia futurista
sí
i dèiem
doncs que
curiosament
el disc que portem avui
és de l'any 79
el mateix que es va crear
un altre cop
per tercera vegada
aquest institut
catagràfic de Catalunya
Déu-n'hi-do
i qui són?
doncs són
els pares del rock català
del rock en català
és que ells
ells són rock català
perquè saps què passa?
rock en català
doncs
és diguéssim
rock and roll
cantat en català
però
els personatges
que tenim avui
la companya elèctrica d'arma
ells no feien rock en català
ells feien rock català
perquè era una simbiosi
entre guitarres
rock and roll
i música autòctona
doncs
de la mà del Joan Fortuny
amb el seu saxo
soprano
doncs
què feia?
doncs
feia
donava un toc mediterrani
aquest rock
i per això podíem dir
a més a més
de pares del rock en català
eren els pares
del rock català
en aquest sentit
perquè es van inventar
una fusió
molt genuïna
i l'any 79
tornem a insistir
van treure per mi
un dels millors discos
un dels millors discos
que han tret
aquesta companyia elèctrica d'arma
es titulava
Ordinaries aventures
i a més a més
de ser una obra d'art musical
és una obra d'art visual
perquè aleshores
estem parlant
d'un disc de vinil
una carpeta d'aquelles
però precioses
que tenia el segell
d'un personatge
un il·lustrador
molt poc conegut
a les hores
un senyor
que s'anomenava
que s'anomenava
mariscal
el 79
no coneixia ningú
el 92
tothom gràcies a COVID
però el 79
era desconegut
però va fer una portada
per la d'arma
genial
és una portada
en què apareixen
els quatre components
de la companyia elèctrica d'arma
amb moviment
i fins i tot
fins a cert punt
dibuixats
tenen un traç
és fotografia
però al damunt
hi ha com un traç
de dibuix
suposo que és fotografia
i en el fons
hi surt tot un mosaic
de colors
que representa
és com si fos
l'escaline d'una ciutat
amb gratacels
però tot
acolorida molt
a l'estil gaudinià
això mateix
doncs
una obra d'art
que dèiem
també abans
d'entrar avui
a Mantena
de passar
des de vinil
a CD
diguéssim
que han guanyat
qualitativament
en qüestió musical
però en qüestió
artística
hem perdut una mica
perquè passar
d'un LP
amb aquestes obres
d'art
a passar
un CD
en el qual
és més petita
la portada
clar
perd molt
perd molt
aleshores
hem portat
diguéssim
la vessant artística
hem guanyat
en qüestió
de qualitat musical
però bé
què li farem
no es pot tenir
tota aquesta vida
i la qüestió
que ordineix aventures
per mi
un dels millors discos
perquè continuia cançons
com Malí Cavall
La nit és el teu cos
Amor
Van a blues
Límit de velocitat
aquestes obres mestres
aquestes obres mestres
hi trobem
una cançó
que volem lligar
amb la notícia
que vam donar
a la passada
d'aquell
d'aquell
plamilla
que van tenir
a l'espai
a l'estació especial
que no li es va anar
durant set dies
al vàter
doncs bé
els de la Dharma
l'any 79
van decidir
posar-li una cançó
el títol
de
com un vàter embossat
però no s'espanteu
la cançó
la melodia
és molt bonica
el que passa
que el nom
el van ficar
perquè feien referència
que aleshores
les aigües
podentes
de les ciutats
de les urbanitzacions
descomplexos
com Solou
Cambrils
que van néixer
desenfredenament
sense ficar cap depurador
anaven directes
a la mar
és clar
la mar
mediterrània
semblava
un abocador
era brut
feia mala olor
sort que al cap d'uns anys
això s'ha corregit
i avui dia
gràcies a les depuradores
que respecten
el cicle d'aigua
que retornen a l'aigua
per nous usos
la cosa s'ha arreglat
una mica
però pensem
que els anys 70
la cosa feia
però amb molta pudor
i per això
que els de l'adarma
vam voler donar
un toc
un toc d'atenció
amb el títol
de com un vàter embossat
per això sí
reinsistim
la cançó
és molt bonica
l'hem assalt
l'estàvem escoltant
baixa de fons
ara l'acabarem de sentir
perquè és extremadament llarga
sí, 7 minuts
doncs vinga
ara l'acabem de sentir
amb l'adarma
tanquem avui
la terra és plana
Beta
moltíssimes gràcies
fes la setmana vinent
a rebeure
a rebeure
a rebeure
Mare en dins
me sonen crits
l'estic clavant
davant
el crim
espantat
sento la nit
que triomfa
immensa
i tonta
crideu
miralls
trencats
miralls
d'uns ulls
de mar
aigües
miralls
d'amor
d'un mar
que mor
amb ràbia
i
demà
que Nobody
vols
준
per
el
que behind
rogen
va
aigüet
aigües
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!