Fins demà!
Avui volem començar el programa les ja tardes fent-vos una proposta de cara a aquest cap de setmana, concretament al Teatre Fortuny de Reus,
el que hem parlat del musical Aladín.
La rosenca Cristina Farga s'ha tornat a posar el cap davant de la direcció d'un musical.
De fet ja ho va fer amb Peter Pan, un que es va arribar fins i tot a representar a Londres.
Ara es tracta d'Aladín, una adaptació d'Aladí i la llàntia meravellosa,
un dels contes més coneguts de les mil i una nits.
Us en volíem parlar d'aquest espectacle, un gran de fet espectacle perquè es tracta d'un musical de gran format que mou més de 50 persones entre artistes,
tècnics i més de 400 vestits i 200 aparelles de sabates.
Aquest cap de setmana el podreu veure al Teatre Fortuny i en volem parlar justament amb la rosenca Cristina Fargas.
Cristina, molt bona tarda.
Bona tarda, un plaer estar a casa, mai millor dit.
Doncs escolta'm, també imagino que també esteu contents per tal de poder estrenar-lo justament aquí a Reus, no?, aquest cap de setmana?
Sí, la realitat és que és una oportunitat molt especial per tots nosaltres, gran part de l'equip som tots aquí i com bé has dit, doncs és com està a casa.
Així que més responsabilitat, però al mateix temps molta més il·lusió i molta més ganes que tots puguem compartir aquest meravellós espectacle.
No s'imaginin una badina com el que potser hauran vist en dibuixos animats o la pel·lícula, perquè és un toc una mica diferent, no? És més actualitzat, per entendre'ns.
Sí, jo quan vaig començar a treballar en aquest projecte penso que després dels dos anys i mig d'experiència amb Peter Pan,
el públic ens demanava una... acercar-nos a el que és una mica el món actual. Jo penso que els nens van molt ràpid avui en dia i temes com la informàtica o temes com el llenguatge.
És important que donem aquesta oportunitat d'aproximar-nos a clàssics de la literatura universal, com és Peter Pan, com és Aladín,
per donar, doncs, l'oportunitat de poder, doncs, parlar amb un llenguatge que avui en dia sigui molt més amè, no?
Com bé has dit, ens utilitzem llenguatge informàtic. La història és exactament la mateixa que coneixem, de les Míriam de Nits, de Disney,
la que tots coneixem, els personatges estan totalment intactes, però ens hem arriesgat i fins ara aquestes prèvies que hem tingut des de fa un mes i mig
per a diverses ciutats d'Espanya ha estat molt, molt, molt ben rebuda aquesta proposta.
El vostre, a dir, Cristina, és un pirata informàtic, no?
Sí, jo penso que avui en dia el ladrón de tesoros, doncs, seria segurament una persona, un jove espavilat,
un adolescent amb un caràcter, doncs, aventurer, un caràcter inquiet, i segurament, sens dubte,
hauria portat-li com fan avui en dia els joves, sense cap problema,
i pirateja, doncs, tot tipus d'informació fins que arriba el que és el califà,
fins que arriba, doncs, a xocar amb el Jafar, amb la princesa Jasmin.
Repeteixo, la història és la mateixa, però ens aproximem amb un llenguatge
que els nens se senten molt protagonistes de la història,
se senten dins d'ella els cinc minuts de començar l'espectacle.
Penso que és molt important.
No sé si desvetllem, no sé, alguna cosa important de l'espectacle,
d'aquest musical, si diem que, en fi, que tampoc hi ha una llàntia,
sinó que el geni, en aquest cas, surt d'un CD.
Sí, forma part, també, una mica, d'un sentit comú dramatúrgic, no?
És una història, com vés dir, d'un pirata informàtic,
i llavors, evidentment, el geni havia de sortir d'un CD, no?,
que és el poder.
El Jafar el que busca és el CD per poder, doncs, apoderar-se del califat, no?
El geni és el personatge que ens mostra el missatge, no?
En Peter Pan somiàvem amb la imaginació que tots podíem ser nens,
i amb aquesta va dir, somiem, doncs, que podem desitjar somnis,
però que siguin per tots, no només per nosaltres, no?
També, al final, hi ha la lluita, que és el moment que els nens arrenquen l'aplaudiment,
que la lluita entre Jafar i Aladín pel poder és en un joc d'avui, no?
Són maneres, doncs, són guínyols, no?, petits guínyols que el públic familiar es torna...
La verdad és que la rebuda és excepcional.
Repeteixo, conservant, doncs, evidentment, hi ha el vol amb l'alfombra,
hi ha la història d'enamorament entre la princesa Jasmín i l'Aladín,
estar xereixada, que és qui ens narra la història,
no oblidant mai els pilars d'una meravellosa història literària clàssica, no?, important.
En el cas dels que vam poder veure Peter Pan,
recordar un escenari d'una gran complexitat.
Era un escenari mòbil que anava girant en funció de les necessitats de cada moment, eh?
Complexa per fer-ho, diguéssim, per anar fent bolos o per anar fent gira d'un dia per l'altre.
Per fer estada, perfecta, no?, però en aquest cas també semblant,
necessita aquesta complexitat o potser no tant.
Sí, sí, sí, tothom que ha vist fins ara l'espectacle,
jo penso que hem donat un pas, un plus de qualitat, no?
Com bé has dit, Peter Pan visualment tenia un complex de moviment,
de escenografia, doncs, de grans decorats, no?
Amb l'Aladín ens hem una mica, ens hem agermenat
amb el que avui en dia ens dona la imatge, la visual.
No podem oblidar que avui en dia els nens encenen el televisor o els jocs de play
tenen una imaginació, és pràcticament impossible arribar
a on la imatge avui en dia ens suporta, no?
El nostre Aladín té un efecte visual molt bonic,
hi ha projeccions precioses, hi ha tot un ritme
de pujades i baixades de escenografia, de decorats,
que el que sí té aquest espectacle és molt de ritme, no?
Tant el llenguatge utilitzat en el text com visualment
el que són els talons, els decorats,
hi ha efectes visuals com el vol,
hi ha un ahogament, el Jafar ahoga l'Aladín
i hi ha un rescat amb una sirena, tot això és visual,
i les llums, jo penso que hi ha un plus de qualitat
amb llum de escenografia, el vestuari és meravellós,
el maquillatge...
Jo penso que com a plus podríem dir que hi ha un pas més, no?
Molt més actual que són els moviments escènics
del que era l'anterior muntatge.
Cristina, tu vens del món del cant,
vas estudiar can a Barcelona,
també has fet doblatge professional,
en el cas de Peter Pan eres, de fet,
la veu on off, per entendre's, no?
Sí.
En aquest cas també podrem escoltar allò de fil conductor?
En aquest cas, l'espectacle és prou...
De fet, el meu personatge és que te sabe, no?
Però...
Intervenç, per tant, eh?
Però no, a Reus no, encara no, encara no.
L'espectacle és molt recent,
portem un mes i mig, el treball ha estat molt dur,
portem un any i mig treballant,
pràcticament des de la tornada a Londres
vam fer quatre o cinc places
que vam haver de desplaçar pel tema de Londres,
i amb un mes i mig hem muntat el segon espectacle.
Per tant, jo penso que és molt millor
que des de fora faci aquesta feina
de mimar encara l'espectacle,
d'anar-li donant toques, no?
Però jo penso que en un futur
podré disfrutar del que és
un dels personatges més especials, no?
Ser et s'ha de qui, gràcies a en veia,
doncs ens explica la seva història,
de fet és un dels contes de les mil i una nits,
i de la seva veu,
de la seva transferència com a experiència,
ens explica aquest conte.
Però de moment estic mimant, no?,
com dic jo als meus companys,
aquests més de 40 professionals,
amb una obra que requereix
molta professionalitat
i molt de nivell artístic.
Sabem que has comptat amb la col·laboració
d'en Jordi Ball, no?, com a director atjunt,
i de compositor César Constantí,
que suposo que també és un plaer, no?
Sens dubte, jo penso que rodejar-te
de gent que, un, entén la professió
com l'entenc jo,
que no és més un altre que intentar fer gaudir
i amb qualitat,
anar-nos cada cop superar,
superar molt el treball dia a dia, no?
Transmetre, jo penso,
part del segell de la nostra productora
és que aquesta energia de tot l'equip tístic,
jo penso que es transmet a l'escenari
i es transmet amb tot l'ensemble, no?
Jo penso que són espectadors
amb un llibret que és molt important,
amb meravellosa música,
amb meravellosa aposta en la escena,
amb un treball exquisit,
artístic, musical i coreogràfic,
i tot això, gràcies, evidentment,
que el meu equip, doncs,
jo penso que amb una mirada
ens entenem perfectament, no?
I això facilita moltíssim, moltíssim la feina,
on no arriba un, arriba l'altre,
ens complementem perfectament
i és un plaer per la meva part
tenir l'equip que tinc
i els professionals que tinc al meu costat,
sens dubte.
Cristina, per escollir la música,
diguéssim, dels llibrets,
vau fer una convocatòria, no?
Perquè us n'arribessin d'arreu,
us van arribar, crec que a prop de 700, no?
Sí, vam rebre més de 700 músiques,
de fet es fa així,
vas a un editorial
i vas anant una mica
marcant l'estil que tu vols,
aquí, per exemple,
en moments més romàntics una balada,
en moments més agressius,
doncs, una música més força,
com pot ser el moment de Jafar,
que són cançons vocalment
molt, molt difícils,
molt, molt exigents, no?
Potser amb un ritme molt més fort,
molt més potent,
i totes les d'Aladín,
de Jasmín,
són balades més Disney,
diríem,
una mica més romàntiques, no?
Llavors vam tenir
una convocatòria
molt, molt, molt, molt complexa
perquè vam rebre músiques
d'arreu del món,
d'Itàlia,
d'Estats Units,
d'arreu del món, no?
I a partir d'aquí fem una tria
i hi ha alguns competitors
que, a més a més,
et serveixen lletres
o hi ha d'altres
que nosaltres hem fet les lletres, no?
En el cas de César Constantí
jo li vaig encomanar
unes o un parell d'obertures
i, evidentment,
amb el César,
com que l'entendiment
és a la perfecció,
com sempre,
és fàcilíssim treballar
amb un gran professional
com és ell.
Una forta abraçada
en César Constantí
des de Tarragona Ràdio
perquè és l'autor també
de les sintonies
de Tarragona Ràdio,
les noves sintonies,
heu de dir que si el veus
que el veuràs,
una forta abraçada
per en César.
Un fort aplaudiment
perquè és un grandíssim professional
i treballar amb ell
és realment molt fàcil
que s'agraeix molt
i, a més a més,
amb qualitat,
que no és el que abunda,
de veritat.
Cristina,
de fet, teniu previst
fer quatre representacions
al cap de setmana,
amb el Teatre Fortuny
aquí a Reus?
Sí,
la primera funció
és a les 6 de la tarda
del dissabte
i a les 9 del vespre
del diumenge
i, perdó,
del dissabte també,
6 i 9 dissabte,
diumenge 12 i 5
de la tarda.
Molt bé.
I la pregunta
que s'estaran fent
molts oients
de Tarragona Ràdio,
especialment aquí
si ens escolten
des de la ciutat,
és passareu per aquí,
per Tarragona?
Teniu previst?
Esteu en contacte?
Sí, tenim previst.
És una plaça fixa
i estem mirant
de fer una petita gira
per tot Catalunya.
L'únic que intentem
sempre donar
la ciutat a l'altra
propera,
donar un temps suficient
per poder,
un,
l'espectacle,
també anar rodant
i, dos,
que puguem
gaudir de l'espectacle
amb un temps suficient
de poder-ho veure
en diferents llocs.
Però segur,
segur que a Tarragona
tindrem el plaer
de compartir
els meravellosos teatres
i el meravellós públic
que tenim aquí.
Doncs ja ho sabeu,
aquest cap de setmana,
aquest espectacle,
aquest gran musical
a la dina
al Teatre de Fortuny
de Reus.
Després,
més endavant,
el podrem veure també
si tot va bé
aquí a Tarragona.
Cristina Fargas,
gràcies per atendre
la trucada a Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
a casa vostra
que cap de setmana.
Gràcies,
us esperem
al país dels somnis.
moltes gràcies,
moltes gràcies,
una abraçada a tots.
Doncs a mi,
ara emplegats,
gràcies,
que si no hi hagi
fins aviat,
adeu-siau.
Fins molt aviat,
gràcies.
Mi amo y mi señor,
què puedo hacer por ti?
Ja estoy aquí,
quita el mi amor.
No hay un genio tan,
no hay un genio tan genial,
no hay un genio tan,
no hay un genio tan genial,
no hay un genio tan genial.
No hay un genio tan genial.