Bona tarda, Mariona.
Bona tarda.
Ets l'escenògrafa d'aquest muntatge que es diu El Mort
i que presenteu aquest cap de setmana al Teatre Fortuny,
tot i que em sembla que ahir ja hi va haver el primer passi, no?
Sí, ahir vam tenir els amics del CAER
i és molt útil perquè després els fem una mica de col·loqui amb ells
i ens diuen el seu parell i podem així acabar d'ajustar coses.
Doncs hauràs de moure una miqueta, Mariona, perquè anem perdoant cobratura.
A veure?
Fa una mica de por...
Sí, bueno, sobre la marxa, sí.
D'acord.
Intentem-ho.
En què consisteix El Mort?
És potser dels projectes amb més regust tarragoní que ha fet de moment el CAER, no?
Sí, exacte.
Entra dins del CCCR, que és el cicle de creació contemporània Reus,
i ens han donat oportunitats a tots els tècnics i artistes
d'aquí del Camp de Tarragona a poder treballar junts.
I això és un gran plaer, la veritat.
A més, tots els tècnics, en fi, que l'obra està plena de tarragonins i tarragonines
en diferents disciplines, trobem dramaturgs, trobem actors i també, doncs, gent que esteu al darrere, no?
Exacte.
Explica'ns una mica, Mariona, què és El Mort?
A veure, El Mort el que vol representar és un acte commemoratiu d'una persona important que s'ha mort.
I llavors aquí tenim el doble joc en què fem entrar el públic per darrere.
És com si el teatre volgués revendre entrades d'aquest acte commemoratiu d'aquesta persona famosa,
no sabem mai qui és, cadascú us pot imaginar qui vulgui.
I llavors amb l'excusa ensenyem el teatre, ensenyem els preparatius del que seria una obra.
Fem-se entrar la gent en els palcos, ja que a platea no s'hi pot accedir, està cobert per unes teles.
I llavors en els palcos és on entren els actors.
I llavors és una gran sorpresa per tot el públic, perquè podem tenir l'actor a 20 centímetres de la cara.
És això, potser... Bé, la cosa que se surt del normal és que la platea no és el lloc d'escenificació,
sinó que ho feu en diferents palcos.
I a més, em sembla que hi ha 3 representacions a l'hora o 3 palcos a l'hora. Com funciona?
Sí, exacte. De fet, són 15 representacions a l'hora.
Cada pis és el pis de platea primer i segon, del tetrafortuny.
Llavors, en cada pis entren 5 actors.
I els 5 per 3 són 15.
De 15 actors a la vegada, jo també es crea com una mena de murmuri,
que és el murmuri que tots sempre reconeixem en un balatori o en una església,
en un acte d'aquests de cerimonials, que la gent parla en veu baixa
i dona un efecte sonor molt maco.
Aquests 15 monòlegs, d'on els heu tret? D'on surten?
I van tot sobre un mort? O sobre la mort?
Van sobre un mort, sobre la mort, sobre el que pensa algú de la mort.
És molt curiós perquè cada un tracta un tema...
O sigui, el tema és el tema central de la mort,
però de manera totalment diferent.
I per això també és molt sorprenent,
perquè cada monòleg et porta en un món totalment diferent.
S'ha confiat també, com dèiem,
per fer aquests monòlegs en diferents dramaturs tarragonins, no?
Sí, exacte.
Són 15 dramaturs tarragonins,
interpretats per 15 actors tarragonins,
i d'aquests 15 hi ha 3 directors,
cada director agafa un dels pisos dels palcos
i tot sota la coordinació artística del Marí Kuhn.
Així és com si fossin 15 obres d'art, eh?
15 peces de teatre.
Exacte.
15 directors, 15 actors o actrius
i 15 dramaturs.
Exacte. Un galliner és això.
Que no se'ns espanti la gent,
són curtets aquests monòlegs, no?
Són curtets, sí.
Són uns 8 minuts i entre un i l'altre
hi ha un espai per respirar tant per actors com pel públic,
perquè el públic en aquesta obra també hi participa, no?
S'ha de concentrar, se sent molt actor, no?
Perquè tens l'actor aquí al davant,
no t'has de despistar pels altres,
és a dir que també és un exercici,
hi ha com una empatia, no?
Entre públic i actor, és molt interessant, la veritat.
Passa que el públic s'haurà d'anar desplaçant,
s'haurà de moure
i potser hauran d'anar 3 vegades al teatre.
Exacte.
La història és tant que el públic quan ve un cop
no es mou del seu pis,
llavors en el seu pis passen simonols.
Els que vols veure'ls a l'altre pis
haurà de venir una altra vegada,
i igualment s'hi vol veure el tercer pis igual.
Hauran de venir tres cops.
Estan agrupats d'alguna manera?
Ho dic perquè hi hagi de triar entre els pisos?
Doncs no, no, no, no.
Bé, crec que també això és interessant
perquè així ja tens de tots en cada pis.
Pots triar per director,
per exemple, si t'interessa més un tipus de director o altre,
o també hi ha molta gent que coneix un dels dramaturgs
i llavors vol anar aquí al pis per veure el text del dramaturg.
Cadascú pot triar i remenar
i a cada un tindre les mateixes sensacions i emocions.
Mariona, tu ets l'escenògrafa de tot plegat.
Això què implica? Quina feina has hagut de fer?
Bé, home, implica bastant,
perquè normalment, clar, una escenografia en teatre
es basa de la corbata d'escenari cap endintre.
Llavors aquí, clar, s'ha hagut de fer una ambientació,
una escenografia total,
perquè entrava a la platea, entrava als palcos,
en tota la seva atilleria.
Vull dir que ha sigut molt intens,
però també un repte molt interessant
i crec que me n'ha sortit,
però almenys sí que són bones per ara.
Margem a la idea
que en els palcos on es fa pròpiament
la representació de escenografia
no n'hi ha.
No, escenografia al final no,
s'havia pensat que sí,
però bé, també de molt d'estat,
però hi ha hagut un treball molt gran d'otilleria.
L'otilleria és tot els objectes que porten
i també ha hagut de controlar el vestuari,
tot i així és que tenim una figurinista,
que és l'ama d'alternet,
i també controlar maquillatges
i tot el que acompanya
perquè ens vagi conjunt de tot.
El mort és, o bé,
són un seguit de peces
amb fort regust local,
fort regust tarragoní,
però més que tracta un tema universal,
com és la mort,
en diferents àmbits, no?
Què farem amb aquesta obra?
La preteneu moure
o us rematarem amb aquestes passes
que fareu durant el cap de setmana?
Clar, el gran inconvenient que tenim
de voler-ho moure-us,
que n'estem post teatres
a les condicions del Fortuny,
cada cop hi ha menys,
perquè ara s'estilen molt fer auditoris
i nosaltres juguem amb els palcos, no?
Que els palcos era la tradició,
aquesta burgesa, no?
Que era més per mirar-se entre ells
que mirar l'obra.
Llavors, és molt difícil moure, la veritat.
Home, esperem que mirem si funcionés,
doncs digués pròrrogues.
És el màxim que esperem.
Les cites, de tota manera,
les tenim.
A veure, ahir vau fer la representació
pels amics del CAER.
Avui crec que feu una representació
també extraordinària,
una mena de preestrena, no?
Exacte, preestrena,
de preestrena oficial, ja.
I per al públic,
obert al públic en general,
serà aquest cap de setmana?
Exacte, dissabte.
Només dissabte?
Bé, no, dissabte i diumenge.
Molt bé.
Ara, però no hi ha...
Bueno, soc de producció,
potser si es venen entrades divendres
i ara no, sí.
O sigui que és que truquen al teatre,
que si no em posarem un compromís.
Això, al teatre Fortuny,
assumim que cap al vespre, no?
Em sembla que és a les 9.
Sí, és cap a les 9,
que sigui és molt important
que la gent ha de vindre abans,
almenys ho pot ser millor abans,
perquè com que no està enumerat,
llavors com abans arribi,
és més bon lloc tindràs.
Mira, molt bé.
Mariona Roger,
escenògrafa d'aquesta peça teatral,
que en són moltes,
que en són 15.
Exacte.
El Mort, aquest cap de setmana,
al teatre Fortuny,
una peça en regusta,
regúnica, com dèiem.
Doncs escolta, moltes gràcies
i molta merda,
que és el que se va dir en aquests casos.
Exacte.
Gràcies, Mariona.
Igualment.
Adéu-siau, una abraçada.
Gràcies.
Gràcies.