I ara els de tardes us proposem de marxar,
encara que sigui simbòlicament a través de les zones,
al Camp de Mart, ens queda bastant a prop.
Al mig del Camp de Mart, més o menys,
hi trobareu el Kunstheimer,
un contenidor que pretén ser,
doncs, potser el centre neuràlgic de l'ara contemporània
i de la creació contemporana que s'està fent aquí a Tarragona.
La veritat és que motius per ser-ho, doncs, no els hi falten.
La darrera notícia que ens hem de donar sobre el Kunstheimer
és que Tarragona, i concretament aquest projecte,
és un dels seleccionats en el que passarà aquest cap de setmana,
als Jocs Internacionals d'Art Efímer de Ciutats en Línia.
Vindria a significar, doncs, que Tarragona
entra en un circuit internacional a nivell de creació contemporània.
Perquè ens ho expliqui en més detall,
tenim a l'altre costat del fil telefònic
un dels seus artífecs, el Lunai Reglero.
Unai, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Doncs explica'ns una mica què és això que a nosaltres ens sona a Jocs Olímpics
i potser el paral·lelisme, bueno, no sé si estaria a l'alçada,
si seria ben bé el mateix.
Bé, diguem que són uns Jocs Olímpics,
però en el sentit de l'art contemporani.
És una mica, bueno, també un joc de paraules
que ve a dir això que dius tu,
que participa en quatre ciutats,
cada edició són quatre ciutats diferents,
i en aquesta edició participa a Tarragona,
participa a Tarragona, Río de Janeiro,
la ciutat de Pasto de Colòmbia
i la ciutat de Foja d'Itàlia.
I una mica el que fem és convocar un sortit representatiu
de creadors locals
i, bueno, ja hem fet també una programació
on també entren propostes de creadors internacionals.
Qui organitza aquests Jocs Internacionals?
És una associació que es diu POCS, no?
Exacte, és l'associació POCS,
que, bueno, són els que s'encarreguen,
porten sis anys fent-ho,
són els que s'encarreguen de coordinar,
de coordinar que, bueno, que funcionen en les quatre ciutats.
Són, però, una associació que tenen una nacionalitat concreta
o també són gent d'aquí i d'allà?
Perquè jo suposo que en tot aquest projecte
és molt important la connexió via internet, no?
És una associació que va néixer a Barcelona
fa sis anys.
El que passa és que cada cop, bueno,
els integrants ara estan dispersats per arreu del món.
Llavors ja trobem integrants que estan a Barcelona,
altres que estan a Latinoamèrica,
altres, bueno, escampats per Europa,
i, bueno, funcionen així.
És la quarta edició, per tant,
estaríem parlant d'una mena de projecte...
La sisena, la sisena.
La sisena, ja?
Sí, tens raó, tens raó, tinc aquí.
Estaríem parlant d'un projecte, doncs, ja consolidat,
i no sé fins a quin punt li ha estat fàcil
a Tarragona incloure's en aquest circuit.
La veritat és que van ser ells mateixos
que es van interessar pel projecte d'algunsteiner.
En de fet, el funcionament dels jocs és una mica diferent.
Normalment es fa tot en un dia, en 24 hores.
El que passa és que nosaltres no vam tenir temps de convocar-ho
i hem fet un altre format de festival que durarà tres dies.
El vostre durarà tres dies, però el festival en si dura només un dia?
A altres ciutats es fan un dia només, es fan 24 hores seguides.
I vosaltres heu dit, bueno, doncs ja que ens hi posem,
ens hi posem a tope, no?
I ho fem durar tot el cap de setmana.
Encara com no ho heu allargar fins dilluns, un any,
que també és festa.
No, no, perquè també volíem tenir un dia de festa en el trus.
Molt bé.
Escolta, doncs sí, si et sembla,
centreu les accions d'art contemporani en dos camps, no?
Molt definits, dos camps d'acció.
Sí, sí, exactament.
Fem dues vessants.
Una és l'action painting,
que durant els matins d'aquest cap de setmana
estaran diversos artistes fent un mural del Constainer,
que serà el mural que quedarà als mesos que estigui tancat el Constainer,
i estaran en fase d'hivernació.
El mural anirà per fora, doncs, no?
Serà pintar el Constainer per fora.
El mural anirà per fora, exacte.
I bueno, i aquests dies, els matins,
es pot veure com els artistes ho pinten.
I bueno, és bastant interessant.
Serà una pintura, un grafiti, per dir-li així.
Unificada es posaran tots d'acord per fer un únic tema,
un únic motiu,
o cadascú tindrà el seu trosset i cadascú pintarà el seu?
És bastant obert.
L'únic que ens hem posat d'acord és en els colors,
que seran els quatre colors bàsics,
i el altre serà bastant lliure.
De fet, un artista pot intervenir en l'obra de l'altre artista,
o sigui, serà bastant obert.
Val, val, val.
I l'altre camp d'actuació que comentaves, Unai?
L'altre camp és la videocreació.
Hem fet un petit festival de videocreació,
que com te deia,
albergarà propostes de creadors i col·lectius
de trajectòria internacional,
que venen d'arreu de tot l'estat i de fora també.
De fet, demà comencem el festival
amb la videoprojecció del col·lectiu
Madrilein Democracia,
que, perquè us feu una idea,
és un dels col·lectius amb més projecció internacional
de tot l'estat.
De fet, la videocreació que passarem demà
ve directa de la Bienal de Taipei.
I aquest acte, el de divendres,
s'inclou dins de les activitats
del Festival d'Art Contemporani de Barcelona.
O sigui, serà com un començament bastant sonat.
I després continuem dissabte i diumenge
amb més propostes de videocreació,
totes en relació amb el tema de la ciutat,
perquè una mica també els Jocs Internacionals
de Ciutats en Línia
volen obrir un diàleg envers a la ciutat,
envers a com és relacionar l'individu amb la ciutat.
Per tant, aquesta és la premissa.
Perquè, clar, quan parlem de videocreació,
és un nom molt genèric.
I bé, tothom tenim al cap més o menys
el que són projeccions i tal.
En aquest cas no estaríem parlant
de sessions de videojoc, eh?
No, no.
No, estaríem parlant ja de peces tancades
que es projecten.
Exacte, són peces curtes de videoart d'artistes.
I que totes tenen en comú això que deies tu, no?
Aquest, suscitar el debat, la reflexió
entre com es relaciona el ciutadà amb la ciutat?
Amb el seu entorn urbà, no?
Sí.
Més immediat.
Diguem que la ciutat sempre és com el protagonista
principal de la videocreació.
Aquest és el tema, potser,
que s'ha triat enguany per al festival?
Sí, sí, sí.
No és que l'hagiu triat vosaltres des de Tarragona,
sinó que tot el que es faci
en aquestes diferents ciutats del món,
dins els jocs internacionals d'art efímer,
totes aquestes accions aniran vinculades
amb aquest tema, no?
La interrelació amb la ciutat?
Bueno, diguem que sí,
però el tema és bastant obert.
O sigui, entrant moltes vessants,
també es podria parlar de natura,
de gentrificació,
bueno, de moltíssimes coses, no?
Que dins del camp de la ciutat
i en l'entorn urbà,
doncs entrar és un abanic molt gran.
Aquestes projeccions de videocreació
tindran lloc a divendres, dissabte i diumenge
a partir de dos quarts de set,
estic veient, no?
Exacte.
Al matí serà l'actual painting
i per les tardes la videocreació.
La videocreació.
Fins quina hora es pot allargar les projeccions?
Doncs jo calculo que serà des de les 6.30
fins a les 9 del vespre.
I es projectarà cada dia el mateix?
O distribuireu els diferents?
No, si vols el programa és diferent cada dia.
Molt bé.
Sí, el que muntava...
Bé, estem molt contents per això,
perquè hem intentat que sigui
com una representació també
dels videocreadors de Tarragona.
I crec que està tothom bastant representat.
És una oportunitat també com deies, no?
Unai, de donar un punt també de sortida
a tota aquella gent que aquí a Tarragona
es dedica a fer art
i molt concretament en el món del vídeo,
de la imatge.
Bé, és una manera d'exposar.
És molt interessant perquè després les seves propostes
es veuran també a les altres tres ciutats.
i llavors, bé, és una manera de donar a conèixer el seu treball.
Clar, ho venim explicant durant tota la tarda.
Confirmen si és així
la gràcia d'organitzar aquests jocs internacionals.
És que ho estareu fent simultàniament
des de les diferents ciutats del món
i es podrà veure, s'anirà anant filmant
i s'anirà projectant per internet, pot ser?
No, no és simultàni.
O sigui, sí que es fa més o menys en aquests dies,
però no és a la mateixa hora que a la ciutat.
Val, no és allò tan rigorosament simultàni.
No és tan rigorós.
Val, val.
Doncs, escolta, Unai, molt bé,
comentaves a part d'això, no?,
d'aquests jocs internacionals d'art efímer,
de Ciutats en Línia,
que us recomanem que si us passeu, vaja,
pel Camp de Mar veureu el Constainer
i, escolta, feu-hi cap,
perquè a més hi passareu per davant
i val la pena descobrir aquest espai.
A part d'això, esteu a punt de tancar, comentaves.
Sí, justament aquest és l'últim acte
que fem aquesta temporada,
aquesta primera corteta, que han sigut sis mesos,
i ara tanquem.
El Constainer entra ara en fase d'hivernació
i tornarem a la primavera.
És aviat per fer valoració?
Més o menys ja deveu tenir més o menys...
Sí, una valoració,
encara que sigui al cap del que heu estat veient
tots aquests mesos que heu obert, no?,
primers mesos d'obertura.
Quina valoració en feu?
Home, des de dins, per almenys,
que és la valoració que jo puc fer,
estem força satisfets,
més que res perquè vam començar
una mica precipitadament
i això que comentàvem sempre,
sense pressupost,
que és un projecte que requereix sempre
la participació dels artistes,
una participació solidària.
I, de fet, en aquests cinc mesos
de caminar,
doncs mira, ja estem inclousos
al Festival Internacional d'Art Contemporani
de Barcelona,
és com la representació tarragonina
i també en els llocs internacionals
d'Art de Fiman.
O sigui, jo crec que
és una bona manera de veure
que pot oferir el container
a Tarragona, també.
Clar, és que vosaltres tanqueu
amb el llistó molt alt, eh?
És allò, deixeu la feina molt ben feta,
el llistó molt alt,
i dius, bueno, doncs ara anem a descansar
i ja veurem què passa.
Teniu clar, no?,
que la primavera, doncs,
tornareu a obrir, tornarà a començar,
i no sé si us plantejareu també
algunes novetats o altres fites
per aconseguir.
Exacte, sí, eh?
Tornarà la primavera,
calculem que a principis de març,
i res, més que res,
la temporada que ve,
doncs semblant aquesta,
però amb més força,
confiem també en tenir més recursos
i poder fer una programació
molt més compacta i més sòlida.
Una reglera, moltíssimes gràcies,
i, en fi, tornarem a contactar
un cop ja hàgiu tancat el konstainer,
un cop torni al bon temps,
arribi la primavera
per conèixer la nova etapa
que ha de seguir aquestes...
Aquest petit contenidor
que ja s'està convertint una mica
en el Centre Neuràlgic de Referència
de l'Art Contemporània a Tarragona.
No sé si ho veieu així, també,
si la gent us ho comenta.
Bé, una mica.
Diguem que en aquests sis mesos
caminant una mica poquet a poc
i, bé, la gent ho ha anat coneixent
poquet a poc, també.
I, bé, això és el que l'Ukada acaba fent.
Però, bé, ja ho veurem.
I, bé, res més.
Més que res,
invitar-vos a tots
a venir aquest cap de setmana
que inaugurem demà a les set de la tarda
i, bé, que és una bona excusa
per visitar el konstainer.
Així ho farem.
Gràcies, Unai.
Una abraçada.
Moltes gràcies.