La nostra propera entrevista, de fet, la primera de la tarda,
jo crec que serà bastant amena.
Es tracta d'enriure'ns-en de tot un sector de treballadors
que acostumen a tenir el poder.
Els funcionaris, sí?
Especialment aquells que treballen directament
de cara a l'administració pública.
Segur que vosaltres en teniu moltes anècdotes,
però qui més em pot explicar és algú que ha estat dins.
I, de fet, ell ho ha recollit ara en un llibre que es diu
de 8 a 3, és el Joan Martínez Bergel.
Joan, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Joan.
Pep, tenim anècdotes, no?
100% nosaltres com a usuaris, però vaja.
Ell, perdó, d'entrada ja diu que no vol ni santificar
ni criminalitzar ningú, no?
O sigui, el treballa ningú.
És a dir, que és una recopilació d'anècdotes, no?
Però vaja.
No, perquè si no cauria l'estereotipa aquest
de que tots els funcionaris són iguals, no?
I tampoc és això.
És a dir, hi ha gent que treballa molt i molt bé.
N'hi ha gent que, a més a més,
amb la seva feina el que fa és treure la feina d'altres
que treballen molt menys i que, per tant,
doblant els seus horaris de feina
i fent molts més esforços que la resta,
compensen el que la resta de funcionaris no fan,
però sí que és cert que aquest llibre
el que recull és aquell conjunt d'anècdotes
que fan que l'estereotip del funcionari dolent,
aquell que no treballa, que no fot ni brot,
cada cop es consolidi més, no?
Malauradament, tot i que remarco,
no tots són iguals.
M'agrada l'atenció al final,
que hi ha una recopilació d'algunes frases cèlebres,
n'hi ha una d'un perduista italià, no, Francesc,
Francesc, que diu que els funcionaris són com els llibres
d'una biblioteca situats en els llocs més alts
són els més inútils.
Això ho diu un perduista italià,
o francès, Francesc.
Bé, en alguns casos és veritat,
és a dir, hi ha molts funcionaris
que no tenen certes capacitats o certes iniciatives
i que efectivament ocupen uns càrrecs de responsabilitats
que potser els que els han anomenat
s'haurien de fer mirar, no?
De fet, aquell llibre té una memòria interna
que seria el fet de, tot i que és molt d'humor,
molt de recollida d'anècdotes que fan molta gràcia
i que acaben molt bé i que potser algunes agrada més o menys,
però que totes tenen una certa gràcia,
de fet, és un llibre seriós.
des del punt de vista que és molt trist
que es pugui fer un llibre de recopilació
d'anècdotes de funcionaris
quan realment es tracta d'una situació professional
que, pel fet de ser funcionari,
pel fet de ser treballadors de l'administració pública,
per tant, pagats amb diners públics,
haurien de ser que tinguessin una major cura
en quant a la qualitat del servei que presten, no?
I aleshores dius, vale, està molt bé de riure
de segons quines situacions que hi ha,
està molt bé de parlar-ne, com tu deies abans,
de càrrecs que estan molt alts
i que potser no tenen la capacitat
ni la intel·ligència ni la iniciativa per estar allà dalt,
però de vegades també ens haurien de fer la pregunta
de si realment el funcionari dolent neix o es fa,
perquè hi ha algú que realment el fa
i moltes vegades qui mana i qui permet
que aquestes coses que descric al llibre succeeixin
és perquè algú ho permet,
perquè de fet de totes les anècdotes que hi ha en el llibre
que totes són reials,
que jo sàpiga, avui per avui no has fotut fora ningú.
Per tant, vol dir que hi ha algú que ho manté, això, no?
I que ho permet.
Com s'ha de córrer fer aquest llibre sobre anècdotes?
Doncs va ser una...
La veritat és que va ser com una mena de divertimento,
que es diu en italià,
perquè era...
Jo porto 15 anys, ara ja no,
però he estat 15 anys treballant a l'administració pública
i quan veus segons quines situacions moltes vegades
passaves pels passadissos
i parlaves amb algun cap de gabinet
o amb algun cap de recursos humans
i segons quina història hi havia
sempre deies
hòstia, això seria per escriure un llibre,
això seria per escriure un llibre.
I quan vaig a l'administració vaig dir
hòstia, doncs vaig a escriure un llibre, no?
Perquè estaria molt bé
i vaig començar a pensar en històries que han comentat,
també la internet,
a parlar amb molta gent
i tothom tenia alguna història que comptar,
tothom tenia alguna història
que podia ser susceptible de ser publicada
i la veritat és que Déu n'hi donets
les històries que han sortit, no?
Tot i que encara han quedat més en el racó, no?
Així que ha sigut una mena de recopilar
anècdotes de tots els teus companys, també.
Perquè, vaja, no t'imagino
durant tots aquests 15 anys
de l'administració pública
allò amb una llibreteta anant apuntant, no?
No, no, no.
És acabar la feina de l'administració pública
i començar a recordar coses, no?
Jo vaig plegar a l'administració pública
perquè vaig acabar molt cansat
per la manca
i per la dificultat que trobaves moltes vegades
en feia molts canvis, no?
I jo era de les persones que fa 15 anys
quan tenia 23 anys
em van donar un càrrec
que era de director d'una missió de municipal
i per tant ja estaves com a funcionari
entre cometes
perquè era un càrrec fix a laboral
però que això era per tota la vida
perquè no et fotaven fotre fora
és molt complicat
i ja pensava que tot estava fet
i llavors, al llarg del temps
vas hi dir moltes situacions
vas pujant de categoria
et vas trobant segons quines persones
segons quins personatges
vas coneixent segons quines accions
que es fan des del punt de vista
de gestió, de política
i tot això va fent que
mica en mica
et vagis donant compte
que és molt complicat
fer un canvi
en el sistema burocràtic actual
i que estem
al que feia fa 30 anys
Borges ja deia
volveu-vos-te'n manana
doncs no ha canviat pràcticament res
és a dir, tu vas a l'administració
i encara et diuen
volveu-vos-te'n manana
perquè li falta un papel
o perquè li falta una fotocòpia
o perquè li falta no sé què
llavors dius
en 30 anys
no ha canviat pràcticament res
i és trist
que per una banda
surtin llibres com aquests
però també és un toc d'atenció
perquè dius
la gent pot riure
amb anècdotes
que potser es donen parts sapigudes
o que segurament
molta gent es pensa
que poden passar
de fet passen
però jo penso que
aquest llibre
té un toc més d'atenció
potser ja seria hora
que algú
prenés
les brides
del que és
la gestió pública
i que comencessin
a prendre mesures
perquè això
aquestes enècdotes
no tornessin a succeir
diries que hi ha una diferència
en quant al tracte
i al saber fer dels funcionaris
depèn del grau que ocupin
en aquesta escala jeràrquica
no
ningú se'n salva
d'alguna coseta
no
perquè hi ha
hi ha una cosa molt curiosa
és a dir
la gent que entra
de funcionari
o a treballar
en una administració pública
normalment
entra
amb unes ganes
amb unes idees
amb unes iniciatives
brutals
jo no conec
ningú
que hagi entrat
a l'administració pública
i que sigui
digui
bueno
de 18 a 3
i me'n vaig
que va
al contrari
és amb el pas del temps
és amb el pas del temps
i ja poden ser
càrrecs de confiança política
que són els càrrecs més alts
ja poden ser
càrrecs intermitjos
o poden ser
càrrecs auxiliars
és a dir
auxiliars administratius
o serveis d'atenció al ciutadà
és a dir
de l'escala
parlant d'A, B, C, D
de l'escala D
diguem-ne
que són els que menys cobren
no, no
tenen responsabilitat
ganes
orgull
voluntat
no sé què passa
que al cap de 4, 5, 6 mesos
aquestes mateixes persones
per ben ben no sé què
doncs canvien
però és igual
que siguin cap de gabinet
com que siguin
auxiliars administratius
és igual
hi ha un canvi de xip
un canvi radical
d'alguna cosa
que realment
no funciona
o és l'estructura
de comandament
o és l'estructura
burocràtica
de fa molts anys
no
que sembla que és com
molt difícil de canviar
i que per tant
impedeix
que el servei de qualitat
que tu puguis donar
o que tu vulguis donar
es faci
no
i això és el que provoca
que passin situacions
com aquestes
com s'estructura el llibre
perquè hi ha una part d'anècdotes
més
podríem dir
curtetes
no
cap al final
que crec que és un dels que té
més èxit del llibre
i després hi ha una altra
que és d'anècdotes
més desenvolupades
en fi
doncs explica la història
d'un senyor
que era funcionari
que ho deixa
que tal
que vol treballar des de fora
quantes n'hi ha de cada una
d'aquestes
és a dir
hi ha una barreja de tot
la veritat és que
el gruix del llibre
està basat
en anècdotes personals
de molta gent
és a dir
de gent que ha patit
mal tracte professional
de gent que reconeix
que no fot ni brot
a l'ajuntament
de gent que
també t'explica
fins i tot
no només
és la part dels funcionaris
dolents
també t'explica
la part dels funcionaris bons
que treballen
i que també els hi sap molt greu
el fet que també
els tractin a tots per igual
també hi ha un apartat
dedicat als ciutadans
perquè hi ha alguns ciutadans
que també tenen tela marinera
és a dir
no només
són els funcionaris
els que moltes vegades
fan segons que no
és que segons
hi ha vegades
que sí que entra dins el sou
i és un càrrec públic
i per tant
el ciutadà s'ha de tractar
com un client
i no com un problema
però també és cert
que en aquest llibre
recullo
algunes anècdotes
de persones
que realment
doncs tenen
algun problema
que va molt més enllà
de només el fet
de ser ciutadà
i que posen
en moltes situacions
de poruar
el proper funcionari
però està
és una recopilació
d'anècdotes
que totes
que totes són reals
que l'única cosa
que no és real
són els noms
de les persones
perquè evidentment
qui m'ho ha explicat
no és qüestió
que digui
que m'estava dormint
al despatx
i no m'entrava
i m'ho deia
no sé qui
i que per tant
no sé què
o vaig demanar
una paga extra
de 25 hores
en un dia
i tal
com com com
una paga extra
de 25 hores
25 hores en un dia
clar
hi ha gent que
sí sí
una de les anècdotes
és un personatge
que va demanar
per una festa major
per treballar un dia
24 hores
en teoria
tenen 24 hores
va demanar 25 hores extra
i el pitjor
és que segurament
li vam concedir
no no
i a més li vam pagar
clar
que moltes vegades
és el que diem
o sigui
tu pots demanar
el que vulguis
està molt bé
però clar
si algú t'ho dona
vol dir que
qui té la culpa
no és qui ho demana
sinó que t'ho dona
però
hi ha una recopilació
que és tota reial
de molts ajuntaments
administracions
supramunicipals
dels ministeris
que totes són reials
l'única cosa
que està inventat el nom
perquè evidentment
no vull posar
en cap mena
de conflicte
ni de problema
la persona
que m'ha donat
aquesta informació
però si tu ets un funcionari
i et ve algú
posant per casa
i et diu
com a pregunta
o resposta
diu no
si la casa
no le pertence a él
la tiene en su fruto
en su fruto
vol dir su fruto
o diu una aquesta altra
para no volver mañana
si quiere
yo se lo envío
por plis plas
plis plas
es que es no diría
plis plas
no sabes qué
pero el fax
ha de ser ràpid
el fax
que no vol dir
que l'envio
en un plis plas
no
sinó que l'envio
per plis plas
que vol dir
que l'envio
per fax
però escolta
la gent és amable
perquè la gent
no et vol donar
més feina
de la que tens
mira aquí tens
una frase
que diu
ja veu que estàs
molt estrenyido
con tantos formularios
ja volaré mañana
que estàs molt estrenyido
i hi ha una que està molt bé
que és la que diu
que dónde està
l'oficina de atenció
al paciente
con lo cual
també és
és veritat
diu mira
vengo a denunciar
al lampista
me entregó
un por supuesto
me ha cobrado el doble
que són boníssimes
o ustedes
me ponen
una multa
por incumplimiento
pero los técnicos
del ayuntamiento
no hicieron
lo indeseable
para resolverlo
sí
sí
és el que comentàvem abans
el fet que no només
són els funcionaris
moltes vegades
el que no tracten
com haurien de tractar
segons què
sinó que també
els ciutadans
moltes vegades
doncs
també estan en una situació
una mica complicada
hi ha alguna anècdota aquí
que són molt de consum
hi ha una que m'agrada molt
que si em permets
l'explico
perquè
Pep
és que no pot parar de riure
perquè
és que va llegir
i no m'escolta
i va llegir
i no m'escolta
aquest és boníssim
perdona
però diu
vengo a pagar
la multa con retraso
miré el candelario
i se me pasó la fecha
el candelario
no
per això dic
hi havia una persona
una de les notes
que hi havia una persona
que es pensava
que el seu marit
l'enverinava
era una dona
que deia
que el seu marit
l'enverinava
llavors va anar
a una oficina municipal
d'informació
al consumidor
per denunciar això
llavors
la senyora de l'oficina municipal
d'informació al consumidor
li va dir que això
era un tema del jutjat
i que per tant
això
ella considerava
que el marit
l'enverinava
doncs que ja anés allà
doncs és una denúncia
i que el jutjat
ja li diria
la dona
com que no volia anar al jutjat
doncs
el que va dir
no no no
jo el que prefereixo
és que vostè
cada dia
m'analitzi
els aliments
que li porto
llavors
em diu
si està enverinat o no
llavors aquesta senyora
cada dia
li portava
aquella senyora
de l'oficina municipal
d'informació al consumidor
dels aliments
que segons ell
estaven enverinats
pel seu marit
aquella
aquella tècnica
de l'Ajuntament
que fèiem
l'aliment
era que s'ho posava
sota la taula
esperava el dia següent
i quan venia la senyora
li deia
senyora
el laboratori
diu que està perfecte
no hi ha cap problema
i això
un dia
un altre dia
un altre dia
el cinquè dia
en lloc de portar-li
l'aliment
els aliments
li va portar el xampú
perquè deia que ja
el marit
el xampú
l'enverinava
llavors li va portar el xampú
perquè l'analitzés
també al laboratori
la senyora va fer el mateix
va agafar el xampú
la posar-se a la taula
i va esperar el dia següent
com aquella senyora
estava molt sonada
doncs al final
va decidir
de no
portar-li més coses
però va anar un dia
i li va dir
escolti'm
el que faig ara
és anar-me
a 100 quilòmetres d'aquí
a comprar-me els aliments
perquè sé que el meu marit
té comprats
totes les botigues d'aquí
d'aquest poble
les té comparades
i per tant
em vaig a 100 quilòmetres
a comprar
és a dir
clar
en moltes ocasions
sí que és cert
que el funcionari
no tracta
potser
amb la qualitat
que hauria de tractar
el ciutadà
però de vegades
els funcionaris
troben segons
quins ciutadans
que també tenen
tela marinera
s'heu trobat mai
amb alguna situació
d'aquestes
avui
si algú ens vol explicar
alguna anècdota
semblant
o d'aquestes
ens podem trucar
al 977
2448
Pep
977
244767
truqui no em vulguin
em sembla que avui
truqui mi queixi'm-se
244767
molt bé Núria
pel correu electrònic
ho tens apuntat
per què això?
de dir-ho cada dia
el correu electrònic
ja tardes
arroba
tarragonaradi.cat
aquest sí que me'l sé
ja tardes
arroba
tarragonaradi.cat
no no perquè
això que
deixem ara
alguna d'aquestes anècdotes curtes
jo
a mi em sona
d'haver-ne sentit
amb algun sopar
allò sobre taula
a mi sap que m'ha passat
que és molt curiós
que
clar
quan fas el llibre
li envies
a tots els mitjans
de comunicació
i fas un enviament
per tema de promoció
i després tu
com a autor
li envies
a d'altres
amics
llavors hi ha
una quota de llibres
que li envies a amics
i clar
entre els meus amics
hi ha molta gent
que treballa
amb administracions públiques
i és curiós
perquè molta gent
em diu
aquesta anècdota d'aquí
que parla de no sé què
és del meu ajuntament
i dius
no
jo penso entre mi
no té res a veure
jo no sabia ni
què havia passat
al teu ajuntament
doncs no no
la gent
i fins i tot
allò que et comentava abans
que estan els noms
i els càrrecs inventats
i posa
j.m. assessor
de temes urbanístics
no sé què
d'un ajuntament
de la província de Toledo
aquest senyor
és aquest veritat
d'aquí
dius
no
és que
està inventat
és a dir
o sigui
tothom té una
una mena de
el imaginari col·lectiu
sembla que això passa
a tots els ajuntaments
o a totes les administracions públiques
és a dir
són anècdotes
que jo les conec
perquè han passat
a llocs concrets
però no vol dir
que siguin els únics llocs
on han passat
perquè pel que estic rebent
els inputs que rebo
és que
aquestes anècdotes sonen
com si fossin
de l'ajuntament
de Tarragona
que no conec
segurament res
doncs
com si fos així
és brutal
és brutal
cosa que també
el que et fa pensar
és dir
la cosa està pitjor
del que et pensava
no és una anècdota
només
perquè si fos
una anècdota
que passes a l'ajuntament
de Sant Pere
de Torelló
per dir un
que no surt aquí
doncs diries
perquè surtin només
d'allà
però que de Sant Pere
de Torelló
surti un ajuntament
de la província
de Cádiz
i digui a un tio
que és el mateix
que passa aquí
doncs el que penses
és que la cosa
està més fotuda
del que pensava
i que s'han quedat
anècdotes del Calaix
el llibre és prou gruixut
vull dir que
imagineu-vos
surten després
ara comencen a recordar-me
de més
i què faràs
segona part
o ja?
bueno depèn
no sé si la segona part
em donarà per un llibre
el que pensava fer
era
si feia amb alguna
reimpressió
el que sí que pensava fer
era potser
incloure un espai
al llibre
perquè ciutadans
o funcionaris
m'enviessin anècdotes
per si es podria fer
una segona edició
perquè les mitjans
de comunicació
d'anat
i les entrevistes
quan a vegades
sobre el micro
la gent explica
moltes anècdotes
de funcionaris també
i sí que potser
obro en una segona
si es fa una reimpressió
un espai
perquè podria donar
per més
tenint en compte
que aquestes anècdotes
que potser hi ha 50 o 60
doncs sembla ser
que no només són
d'un lloc determinat
sinó que sembla ser
que són mimètiques
i que es produeixen
a diferents llocs
o que la gent
es pensa o identifica
que són en el seu lloc
doncs vol dir
que hi ha moltes més anècdotes
que segurament
es podrien aprofitar
hi ha més administració local
administració de l'estat
de tot
de tot
correus
seguretat social
tramitació de multes
generalitat de Catalunya
és a dir
hi ha una mica de tot
també hi ha
altres comunitats autònomes
és a dir
hi ha diferents
de diferents
estaments
o diferents
tractes
de l'administració pública
no només
de l'administració local
hi ha molt d'administració local
perquè és el que més ha tractat
i que per tant
no sé
tenir més contacte
i més coneixement
però hi ha de tot
Núria
no es truquen
per explicar
cap a...
no truquen
no truquen
torno ja
amb el telèfon
no el 7724 4767
per si voleu explicar-nos
anècdotes
que hàgiu tingut
amb funcionaris
sigui del departament
que sigui de l'administració pública
jo la típica
a veure la típica no
però una de les coses
que em fa més ràbia
quan he de tractar
amb administració
i fer papers
és quan te trobes
amb el típic funcionari
que li has de treure
a tu la informació
o sigui tu vas a preguntar-li
vas a que et doni informació
i és el funcionari
si no
tu vas ententejant
llavors tu Núria faries
diria
senyorita
és la tercera vez
que vengo
tiro las tovallas
tiro las tovallas
és el que faries
bueno
és allò de l'anúncia
aquest de l'Obran
no?
aquest que tenim
de l'Obran
no?
que la senyorita
le dice
ja le he dicho
muchas veces
que le falta
la fotocopia
i ella le dice
pues yo ya le he dicho
que necesita l'Obran
no?
al final és una mica això
és a dir
depèn del dia
de com l'agafis
jo crec que
després hi ha
també un tipus de gent
que per la seva feina
estan molt acostumats
a haver de fer tràmits
persones que treballen
en gestories
per exemple
hi ha aquesta gent
que estan acostumats
a tractar amb funcionariat
i ja deuen tenir
els seus trucs
les seves persones
que coneixen
sí
deuen tenir un tracte
ja
a veure hi ha molta gent
però això és com els advocats
és a dir
quan van al jutjat
normalment quan tens un advocat
que és del jutjat
de la zona
més o menys
són vius
i on ell treballa
és molt més fàcil
que pugui aconseguir-te
segons quines sentències
o segons quina rapidesa
en saber sentències
o segons quins mecanismes
per aconseguir
segons quins tràmits
molt més ràpids
que no el fet d'una persona
que arriba de nou a un jutjat
i això passa també
i això passa també
a l'administració pública
és a dir
si tu tens un coneixement
perquè ets gestor
i perquè vas cada dia
i coneixes el Pepito
que és qui porta
el tema de la tramitació
de no sé què
doncs vas a Depito
que ja sap que tu ets gestor
que a més segurament
heu anat a esmorzar
perquè és un poble
ja us coneixeu
i per tant això
t'agilita molt més
el fet que et puguin
doncs tramitar
amb més rapidesa
segons quins documents
el que passa
és que això és com tot
és a dir
pel fet que tu coneguis
el Pepito
que és de la gestoria X
tampoc no t'hauria de donar
un beneplàcit
o un benefici
en funció d'un altre ciutadà
que també va fer una tramitació
i que per tant
no ha de tenir
menys privilegis
o menys drets
que tu mateix
el que passa
és que tot funciona
d'aquesta manera
alguna més que recordi
Joan
d'aquestes més llarguetes
del llibre
de 8 a 3
alguna anècdota
Llargueta
també conec una
també és de consum
coneixen les coneixes totes
estic parlant
sí perquè
la veritat és que són
les que més gràcies
em fan
més que la dels funcionaris
pròpiament
em fan més gràcies
la dels ciutadans
que la dels funcionaris
perquè va ser
l'època
em sembla que va ser
el 94
el 95
quan va haver-hi
aquelles apagades
de llum
tan bèsties
i que afectaven
a tants municipis
i també va passar
una oficina
del consumidor
que hi havia
una senyora
com tot
la pitcaresca
que quan es va anar
el llum
com que va haver-hi
una apagada de llum
tan bèstia
doncs es va crear
una mena de zicosi
que al final
tots els comerços
ciutadans
doncs van reclamar
les companyies elèctriques
que els hi paguessin
doncs
tota la que tenien
a la nevera
perquè hi havien perdut molt
i tal
i hi havia una senyora
i hi havia una senyora
que va presentar
una llista
de tot el que tenia
a la nevera
i tenia
gambes
tenia
percebes
tenia caviar
tenia
allò que tenim tots
a la nevera
a diari
allò que tens cada dia
per si et tenia algú a casa
tinc dos quilos
o tres de gambes
i quatre
descamarlanes frescos
de no sé què
i clar
la senyora
que hi havia
de l'OMIC
de l'oficina municipal
d'informació del consumidor
li va dir
senyora
no posi això
perquè no colarà
perquè quan li agafin
doncs no colarà
la senyora va dir
sí, sí, sí
jo la colo
perquè és tal
clar
com que en aquell moment
FEC Sandesa
que és l'empresa
que gestiona tot això
estava tan col·lapsada
perquè va ser aquí
en un municipi de Catalunya
estava tan col·lapsada
amb les aclamacions
que ja n'hi havia
doncs
li va a probar
i li va a donar
i aquesta senyora
la senyora
tota cabrellada
a la de l'OMIC
i li va dir
ves, senyora
ja li vaig dir
que ponia
les gambes
els percebes
me l'han aprobada
tot
si lo llego a saber
meto hasta els pollos
que això sí que los tenia
que segur que era
la única cosa
que tenia en l'evera
els pollastres
però ella va posar
els percebes
o sea, que li van pagar
els percebes
els gambes
els gants
els gants
tot
menos els pollos
i la senyora
estava cabreada
com una mona
perquè no li van donar
els pollastres
bueno, són d'aquelles coses
de picares
que també estan
bastant bé
diu
no entiendes
senyorita
perquè fan uns
estos formularios
tan rocanrolescos
rocanrolescos
és que n'hi ha
boníssimes
d'aquesta
diu
no pagui
en su momento
la contribución
por falta
d'ignorancia
i com aquestes
moltíssimes
fa l'impressió
que aquestes coses
només puguin passar
en un país
com aquest
home
sona certament
surrealista
però és real
és a dir
són coses que passen
no, real segur
real segur
a veure
hi ha una altra anècdota
que és de policies
per no parlar
també només
de ciutadans
però que
ni de mitjans
són públiques
però de policies
que van detenir
uns lladres
i resulta
que quan estaven
fent l'interrogatori
doncs els lladres
van reconèixer
que si efectivament
havien robat unes joies
i que
bueno
sabien on eren
i a partir d'aquí
doncs van agafar
un cotxe patrulla
van anar
dos agents
de la policia
amb els dos lladres
amb el cotxe
i van anar
a un bosc
on en teoria
havien guardat
havien enterrat
el tema
de les joies
i quan van arribar
efectivament
van començar a acabar
van treure les joies
i quan munten el cotxe
resulta que el cotxe
no arrenca
perquè no hi havia benzina
ningú no s'havia recordat
que hi havia benzina
era a les tres de la matinada
perquè era de nit
van anar allà
i llavors clar
l'única solució
que s'ha assecut
és un dels policies
va treure la pistola
va agafar
els dos detinguts
els va posar
al darrere del cotxe
empantar el cotxe
l'altre company
el policia
li va dir
que agafés el volant
i que comencés
a dirigir el cotxe
i van estar
durant 4 quilòmetres
allò pel mig del bosc
els dos xorissos
allò
empantant el cotxe
l'altre amb la pistola
apuntant-los
amb les veies a la mans
l'altre minigant així
fins que van arribar
una benzinera
i la cara
de la benzinera
va ser d'allò
d'autentic escàndol
perquè clar
arribar dos policies
una amb la pistola
a la mà
amb dos xorissos allà
amb les joies
o sigui que va ser
una mica escandalós
però clar
resulta que a final de mes
ningú no se'n va recordar
que el cotxe
patrulla
havia de portar benzina
i que clar
com que ningú
no li posa benzina
perquè no hi havia diners
anècdotes de funcionaris
d'avui de Teresa
aquest llibre
que avui heu volgut parlar
Juan Martínez Bergel
que per cert
no ho hem dit
és per vista tarragoní
d'aquí a la ciutat
a més a més
el director
de la televisió
Canal Català
d'aquí Tarragona
que esteu
acabant de
estic a punt
d'inaugurar
les noves inauguracions
les noves instal·lacions
perdona
que ja
ja em poso nerviós
quan parlo de les instal·lacions
a Porta Tarraco
perdó
on estareu
a Porta Tarraco
a partir del dia 30
inaugurem el dia 30
a la tarda
esteu convidats
evidentment
i ja per fi
després de dos mesos
d'obres
que a sobre les obres
és com
el dels funcionaris
és alguna cosa
interminable
doncs ja s'han acabat
i atenta
ja comencem
a metre des d'allà
o sigui que
una bona notícia
com esteu en lloc privilegiat
i tant
jo crec que per Tarragona
per nosaltres
fonamentalment
però també per Tarragona
tenir una televisió local
de qualitat
i a més
en un lloc com aquest
on estàvem ara
i amb els mitjans tècnics nous
amb més personal
això també es donarà
molta més capacitat
per donar el servei
que Tarragona es mereix
quant a televisió local
i informació local
doncs ja sabeu
serà una gran festa
Joan Martínez Berkel
gràcies per acompanyar-nos
de 8 a 3
anècdotes de funcionaris
aquest llibre
que ho podem recomanar
des d'aquí
que us farà un fart de rigoure
ara estem més o menys continguts
és fàcil
a Joan de localitzar
el tens distribuït
és fàcil de trobar
a tot arreu
per internet
on es vulgui
si en principi
a tot arreu
molt bé
doncs Joan gràcies
i que vagi molt bé
fins aviat
a vosaltres
gràcies