Fins demà!
No, estava mirant...
De mi també?
Bé, val a dir que està llegint una revista històrica, d'història, vaja.
Sí, està...
Bueno, d'aquestes de divulgació històrica.
S'està culturitzant.
Molt bé, benvinguts al No em vinguis amb històries,
al programa de divulgació històrica que Tarragona es mereix.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana comencem el programa amb una efemèride
que al Manel m'està passant ara tot seguit,
que és l'amor de Stalin, tal dia com avui, de l'any 1953.
També una frase qualsevol signada per Gunter Grass.
Un monogràfic dedicat al Partanó i a Péricles.
També, com és habitual, avui fa 100 anys a Tarragona.
Què més? Així de memòria.
Notícies.
I la curiositat.
Té de preguntar una cosa.
A mi?
Sí, sí.
Després?
Sobre la teva vida privada.
No sé si et contestaré, eh?
No sé si em contestaràs.
Però t'ho pregunta.
Bé, jo pregunto.
Doncs benvinguts al programa.
Avui fa 55 anys que va morir el senyor Stalin.
Que, menys mal que es va canviar el nom.
Stalin era un mote, per dir-ho així, no?
Un renom.
Fet de ser Stalin.
Perquè realment l'home es diria
Yosif Viserionovich Jugashvili.
La qual cosa li hagués...
No sé si li hagués permès entrar a la història en tanta facilitat.
Perquè és d'Istal·lín.
Home, després dels morts que es va carregar a l'esquena,
segurament amb aquest nom també hauria entrat.
També hauria entrat, no ho sé.
Hauria sigut una altra història, segurament.
Doncs aquest senyor que havia nascut a Gori, a Jorge,
el 18 de desembre de l'any 1839,
moria tal dia com avui a Moscú,
un 5 de març de l'any 1953.
Què podem dir?
D'una de les figures claus del segle XX,
doncs que va ser màxim líder de la Unió Soviètica,
del Partit Comunista de la Unió Soviètica,
des de mitjans dels anys XX,
quan, després de la mort de Lenin,
va fer tot tipus de maniobres brutes
per arribar a fer-se en el poder
i va establir un règim dictatorial fins a la seva mort.
Va dirigir la construcció del socialisme a l'URSS,
que va passar de ser un país atrasat,
a una potència industrial,
va elevar el nivell de vida de la població,
això és cert,
les necessitats bàsiques com alimentació,
vivenda, salut, educació, cultura,
van ser aconseguides o van ser elevades moltíssim,
però, per contra,
va haver-hi una repressió contra la població
que pràcticament no té igual en tota la història.
Els famosos són els seus gulags,
aquells camps de treball a la Sibèria,
que van portar a la mort tota aquesta repressió
de, no se sap ben bé,
però les xifres oscil·len entre 20 i 60 milions de persones.
que, Déu-n'hi-do.
Després de la Segona Guerra Mundial,
Stalin va aconseguir deixar la Unió Soviètica
com a una de les dues grans superpotències
que van sortir després d'aquella guerra.
Recordem, tal dia com avui,
fa 55 anys moria Stalin.
Una frase qualsevol.
L'art és meravellosament irracional.
No té cap sentit i tot i això és necessari.
Aquesta cita està signada per un senyor
que fa un parell d'anys, si no recordeu,
l'any 2006,
després de la publicació de les seves memòries,
sota el títol de Tot pelant la ceba,
va aixecar molta polèmica
al dir que durant la seva joventut,
aquest escriptor alemany,
a la seva joventut havia ingressat
a les joventuts hitlerianes.
Una declaració que dona lloc
a una sorvillosa polèmica
sobre el passat de Gunter Grass,
escriptor alemany,
autor del Tambor de Llauna,
d'Anys Difícils
i també com a gran obra
El meu segle,
publicat l'any 1999.
Entre altres premis.
Premi Nobel, no?
Sí, va ser Premi Nobel l'any 1999
i també Príncep d'Estories el mateix any,
entre molts altres premis.
Repetim la frase, a veure, a veure.
L'art és meravellosament irracional,
no té cap sentit,
i tot i això és necessari.
Sorprenem-me, va.
Et sorprenem.
Avui parlem del Partenor
i de les iniciatives d'un polític,
que per cert, un polític
que normalment apareixen representat
a les escultures gregues amb casc,
i sembla ser que apareixen representat amb casc
perquè tenia el cap molt allargat.
I, doncs, com que l'art sempre ha estat
al servei del poder,
doncs sempre es feia representar
amb el típic casc de guerrer.
Oh, per dissimular-ho.
Sí, per dissimular, doncs,
no aquesta deformació,
però simplement perquè tenia el cap més allargat.
I què era aquest senyor?
Parlem de Pericles.
Atenes, no?
Sí, Atenes, molt bé.
El segle V, abans de Cris,
o abans de la nostra era,
és conegut amb el nom del segle de Pericles.
Atenes és la ciutat de l'Àtica,
l'estat més poderós de Grècia,
que després de les guerres amb els perses,
durant aquest segle,
té bona part dels edificis destruïts
i no disposava d'edificis sedients
per mostrar la seva grandesa.
Cap ciutat de Grècia
no havia reconstruït els temples,
arruïnats per la invasió persa
dels exercis de xerxes.
I sobre el camp de batalla,
doncs, es va, inclús,
durant aquella època,
es va decidir mantenir
les runes dels temples
com a testimoni permanent
de la impietat salvatge
de l'enemic persa.
No ho reconstruïm.
Sí, no ho reconstruïm.
Molt bé.
Per començar,
podem dir que Pericles
és un dels precursors de la democràcia,
també va ser un gran estrateg
i va ser també el pare del Partanó.
i va convertir la lliga de Delos
en l'instrument
del que serien, doncs,
les seccions d'Atenes
com a gran ciutat
de la Grècia Antiga.
O sigui, tot comença
després de la guerra amb els perses.
Sí, o de forma contemporània.
Us preguntareu,
què era la lliga militar de Delos?
Espera, Manel,
hi ha res que van tenir més lloc,
si no m'equivoco,
cap al 480.
Sí, 480 batalla Salamina,
479 la de Platea,
etcètera, etcètera,
però són ja derrotes perses.
Jo m'ho pregunto.
Què era la lliga militar de Delos?
La Delos és una petita illa
que està situada al centre del Mar Egeu
i dona nom a aquesta poderosa aliança militar.
En aquesta aliança militar
formaven part, doncs,
una bona part de les illes del Mar Egeu,
les ciutats geòniques de l'Àsia Menor,
les de l'Àtica,
excepte d'algunes poblacions,
com per exemple l'Esparta,
que també era, a l'antiguitat,
un enemic natural de la ciutat d'Atenes.
Us preguntareu també
per què la capital era Delos
i no pas a Atenes.
Doncs era Delos
perquè era el bressol del déu Apolo
i el lloc de reunió tradicional
dels grecs geònics.
Si veiéssim un mapa de la Mar Geònica,
doncs, justament al centre,
entre l'actual Grècia i l'actual Turquia,
o el costa turca,
trobaríem aquesta illa,
que actualment, si no m'equivoco,
encara és grega.
I també es va escollir aquest punt,
Delos, com a capital
o com a centre de la lliga militar,
doncs, simplement també perquè
era un estat massa petit
per treure el profit
de tot el poder econòmic
que significava
aquesta lliga militar,
aquesta aliança militar.
En cas d'invasió,
doncs, no hi havia problema.
Sí.
Els aliats, doncs,
d'aquesta lliga portaven diners,
armes, homes,
per al combat, etcètera, etcètera,
sempre, doncs,
per futurs enemics,
que podien ser l'imperi persa,
podien ser Esparta mateix,
o altres enemics.
I qui eren els aliats?
Qui eren els aliats?
Doncs, els diferents estats
que hi havia a la Mar Jònica.
Atenes, Delos...
Més que estats eren ciutats-estat.
Més que estats eren ciutats-estat.
Grècia no estava unificada.
Un munt de...
Estava tot fragmentat en ciutats-estat.
Sí, sí.
Però sota la premsa
d'una gran aliança
de grans ciutats-estat,
el que es va forjar realment
va ser un gran imperi dels Atenesos.
Sota, sobretot,
el poder d'aquest personatge
que va ser l'impulsor
o que va tenir una gran obsessió,
que va ser reconstruir,
doncs,
Atenes,
reconstruir l'Acròpolis,
reconstruir el Partanó.
Com i per què es va construir
el Partanó d'Atenes?
Doncs, segurament,
gràcies a l'obsessió
d'aquest personatge, Pericles.
Hi ha dos grans enemics
per aquesta època,
com ja hem comentat,
d'Atenes,
per una banda,
els Perses,
que són derrotats ja definitivament
l'any 464,
després d'assassinar
el gran rei Xerxes,
i després també,
després d'una pau signada
ja amb Esparta,
l'any 451,
estem al segle V abans de Crist,
i sembla ser que les pressions
internacionals,
o internacionals s'ha entès
per l'època,
per la zona geoestratègica,
o geopolítica,
aconsegueixen
que hi hagi
un cert període de pau.
Pericles el que demana
és, en aquest cas,
reunir les assemblees
de les diferents ciutats d'estat
i proposar a totes les ciutats gregues
que es trobeixin a Atenes
per parlar de la reconstrucció
dels temples enronats pels Perses
i proposar també
un llarg període de pau.
Sembla ser que no és possible,
però Pericles
segueix amb els seus trets
i diu, bé, jo ho he de fer igualment.
Per Pericles
havia acabat el temps
de record dolorós,
de guerres, etcètera, etcètera,
i el que buscava era,
com la majoria
de grans governants,
crear edificis
adients per la seva ciutat,
és a dir,
sobretot edificis adients
a la Victòria,
a una ciutat model,
que magnifiquessin
la seva figura
i la seva ciutat,
la seva pàtria,
en aquest cas,
Atenes.
I Atenes
havia de disposar
d'edificis
que fessin honor
al seu nom
i lluessin
la glòria
del seu poder,
en aquest cas,
de la ciutat,
no només de la ciutat,
sinó també de Pericles.
I l'antiga
Acròpoli,
fortaleça heroica
des de temps antics
i centre sèrie bimonial
des del segle XII,
havia de ser l'espai
escollit
per iniciar
un programa
d'obres públiques
que fins aleshores
els grecs
no havien vist.
Per a finançar-ho
va comptar
amb el tresor
aportat pels aliats
de la Lliga de Delos,
és a dir,
tota aquesta aliança
de ciutats-estat
de la Mar Jònica,
que després
simplement era
una gran cortina
de fum
sobre la que
s'impulsava
sobretot
els projectes atenencs.
O sigui que
el senyor
Pericles
demanava diners
a les altres ciutats
per defensar
molts
per un enemic exterior
i el que feia
era enriquirir
la seva ciutat.
Sí, sí.
I l'any 448
abans de Cris
va proposar
erigir un temple
dedicat a la vèrgia
Atena,
Atena per Tenos,
deessa protectora
de la ciutat.
L'any següent,
damunt les restes
d'un temple
derruït
pels perses,
s'iniciaven
les obres del Partanó,
els arquitectes
Calícrates
i Ictinos
van dirigir
centenars d'obres
i artesans
que van vestir
un temple
de proporcions
inusuals
per acollir
una estatua d'or i ívori
que va passar a la història
com una de les cent meravelles
del món antic.
Pericles, a més a més,
va voler seguir de prop
les obres,
tenir ben controlada
tota la situació
i va assenyalar
o va anomenar
escultor i supervisor
a un amic seu,
que és Phidias,
amb qui discutir
durant dies
cadascun dels detalls
del programa iconogràfic
pensat per exaltar
les gestes
dels grecs
en els frissos,
en les escultures...
Ha arribat aquest moment,
a veure,
fem-nos la imatge gràfica
del Partanó.
El Partanó va ser construït
per, com hem dit,
per donar un símbol
d'identitat allò,
a lo grande,
a la ciutat.
Era un temple,
en principi.
Sí,
sí,
que es troba
a l'acròpolis.
El Partanó
és una construcció
integrada
dins d'un altre
gran recinte,
que és l'acròpolis,
la més espectacular,
però no l'única.
Originalment,
l'acròpolis
acollia altres edificis,
com trobem,
per exemple,
el propi Leus,
que és el gran pòrtic
d'entrada a l'Esplanada,
la Pinacoteca,
on,
com el mateix terme diu,
doncs,
s'hi guardaven tauletes
botives pintades,
Pinacoteca,
doncs pintures.
El temple de la deia
és Atena Naik,
o Niké,
no?
Niké,
Niké,
Niké,
Niké,
com a coneguda
com la victoriosa.
L'Erecteon,
el centre de culte
més gran de l'acròpolis,
la casa de les
Arrefores,
que era la casa
dels servidors del temple
i altres recintes,
escultures...
I tot això estava
a l'acròpolis,
que era una gran explanada
situada en un turonet,
pot ser?
Sí, en un turonet,
sí, sí.
Bueno, suposo que tothom
ha vist alguna fotografió
o...
Clar, és que aquí anava jo,
a veure...
que la gent que té més afició
a viatjar,
doncs segurament
ha viatjat a Grècia.
Algú d'aquí
ha estat en persona?
No.
No?
He vist documentals.
O en el seu moment
es va estudiar
a batxillerat,
etcètera, etcètera.
Jo he estat en somnis.
Bé.
Donem la imatge gràfica,
home,
però del Partanó.
Enorme,
amb tot de columnates?
Sí.
Vuit columnes per davant?
Sí.
Avui en dia
tot deruït.
Sabem que,
a més a més,
que el que estem veient,
no és originari grec,
sinó que és una reconstrucció
que ens arriba
del segle V després de Cris,
de temps per còpies romanes.
Un edifici
que va ser església bizantina,
va ser església també cristiana,
va ser església mesquita musulmana,
va ser polvoriturc,
i que qui vulgui conèixer
ben bé el Partanó
a vegades té el dubte
si anar al British Museum
o anar a Grècia.
Perquè moltes...
Clar, expliquem-me.
perquè l'any 1801,
l'ambaixador britànic,
un senyor anomenat Lord Elgin,
sota el pretext
de salvar el Partanó
de la ruïna,
va obtenir el permís
per excavar
i ell,
amb els seus ajudants,
van acabar emportant-se,
van acabar expuliant
bona part del patrimoni
de l'època,
de la Grècia Antiga
que es trobava
en aquest cas
a l'acropo,
i hi ha una bona representació
com dèieu
al British Museum
que de fet
és una mica l'expectació,
no?
Molta gent hi va
només per veure això.
I realment
què queda,
doncs,
Atenes?
Doncs,
bé,
Atenes queda
el que queda
i com a...
Bueno,
queden la majoria
d'aquests edificis...
Home,
s'han reconstruït.
Sí,
és com comentàvem
fer unes setmanes.
Van anar-hi fa
5 o 6 anys
i el temple
d'estè
de la Victoria Nique,
que és un temple
que es troba
a l'entrada
just a la dreta,
un temple
petitet de 4 columnes
molt bonic,
no estava.
No estava
l'havien desmuntat tot
per...
Per tornar-lo a construir?
Per,
suposo que
restaurar-lo i tal,
però vull dir que
són com a puzzles,
no?
Com fan,
com desfant i tal,
però totes
s'han anat reconstruint,
no hi havia gaire...
Ai,
que és allò
que parlàvem
la setmana passada
amb el Manel,
no?
Sí,
però el que comentàvem.
Suposo que
tots són elements originals.
Sí.
O gairebé...
O bona part.
A veure,
el que comentàvem,
tornant al tema original,
doncs,
tot un basc programa
d'obres públiques
que també estan relacionats
amb la defensa
de la ciutat
i tot això
va provocar
una reactivació
econòmica
a la ciutat
i a més a més
d'invertir capitals,
doncs,
també va donar feina
a moltes famílies
menys afavorides
de la ciutat d'Atenes,
però,
com és habitual
i sempre passa,
qualsevol obra pública,
ja sigui
el pas
del tren
de la velocitat
passant
de Barcelona
o la construcció
del Partenó,
doncs,
té els seus enemics.
Enemics polítics
que,
principalment,
van venir
de part
del partit
de l'oligarquia
dirigit
per Tucídides,
no l'historiador,
sinó l'avi
del conegut
historiador grec.
Els oligarques
van qüestionar
que els diners
de la lliga militar
es destineixin
a erigir temples
i recomanaven
que els aliats
ja s'havien queixat
quan el tresor
va passar a ser custodiat
per la mateixa Atenes.
L'acció,
deien,
comportava que el poble
atenès
fos criticat
constantment
simplement perquè
no gastava
aquests diners
en la defensa
o la preparació
o,
com a mínim,
per intentar evitar
una propera guerra
amb els seus enemics,
sinó pas,
en aquest cas,
per construir
tot un símbol
d'exaltació,
de poder,
de victòria,
d'aquí macos
que som tots els Atenecs.
Sembla ser
que tota Grècia
estava indignada
i se sentia insultada
en veure
aquells Atenesos
amb una actitud
més o menys tirànica
malversaven els diners
de la guerra
engalanant la seva ciutat.
En diferents ocasions
hi va haver
disputes
entre Pericles
i Tucídides.
En una d'elles,
Pericles
va defensar
la seva política
amb les següents
paraules.
No hem de donar
compte
dels diners
als aliats
mentre fem
la guerra
per ells
i retinguem
els bàrbars.
Els bàrbars
vol dir
els persos.
Ells no aporten
ni un cavall
ni una nau
ni un cavaller
sinó simplement
diner.
I aquest diner
no és
de qui el dona
sinó
de qui el rep
mentre es forneixi
allò
perquè el rep.
Parlava bé, no?
Sí,
sembla ser que era un senyor
que...
I un català
pel perfecte,
parlava.
Sí, sí,
bastant perfecte.
Sí, com a inclús de Tortosa,
no?
Sí.
Tosí Dides
va sortir de Rotat
en més d'una ocasió
però això no el va desanimar.
Inclús,
com diríem,
el projecte
anava avançant
de forma ràpida
però tal com anava avançant
també apareixien
més problemes.
Sembla ser,
com és habitual,
també en les grans
obres públiques
que estaven més diners
dels que estaven projectats
i en més d'una ocasió
Pericles
va haver de defensar
el seu projecte.
Inclús,
en una de les ocasions
va dir que...
que...
que...
bueno,
que el temple
no s'acabaria
amb diners públics,
amb diners de la lliga
de Delos,
sinó que s'acabaria
amb diners privats
però que passaria
a la història
com el temple de Pericles
i que allò seria
la gran obra de Pericles
que sí que ho és
perquè va ser
la gran impulsor
però que no mai
seria recordat
com a la gran obra
dels setanencs.
En aquest moment
bona part de l'assemblea
li va dir que no
a Crits,
que li van demanar
que no ho fes
i la ciutat
va seguir
gastant els diners
de la lliga
en aquest projecte.
Només en 15 anys
el pertenor
va ser tota una realitat
i els enemics
de Pericles
sincapaços
de vèncer-lo
amb arguments
o amb el suport
de l'assemblea
van iniciar
el camí
de la difenació.
Per una banda
Tucídides
no va poder fer
ja que Pericles
va aconseguir
que el condenéssim
a l'ostracisme
l'any 443
i a l'exili
inclús
el mateix Tucídides
parlant sobre aquest tema
amb el rei d'Esparta
Arquidam II
li va contestar
el següent.
Això en referència
a la facilitat
de parla
que tenia
Pericles.
Quan jo l'ataco
en la lluita
ell nega
que hagi caigut
guanya
i persuadeix
els que l'han vist caure.
És a dir
un gran polític.
Home, doncs sí
que bé
com és un gran polític.
Parlàvem també
que es va buscar
la difamació
i un dels objectius
va ser
el seu ajudant
Fidias.
Es va buscar
un dels ajudants
de Fidias
menor
al qual
va acusar
el seu cap
Fidias
que s'havia
apropiat
de certa quantitat
d'or
que en un principi
havia de ser
per realitzar
l'estàtua
de l'Hadesa
Atena.
La colúmnia
no va agafar
desprevinguts
ni a Pericles
ni a Fidias
i seguint
els consells
de Pericles
l'escultor ja havia
aplicat
l'or
de tal forma
que es podia
desmuntar
i es podia
tornar a passar
per saber
si tot l'or
que s'havia
utilitzat
estava en aquella
estàtua
i així va ser.
I què?
Es va demostrar
que en un principi
no...
I era tot?
Sí,
i era tot
no hi havia hagut
cap tipus
de trampa.
L'any 430
quan el programa
monumental
ja gairebé
estava enllestit
es va iniciar
la guerra
del Peloponès
o la guerra
del Peloponès
ja havia començat
curiositats
de la vida
en el moment
de màxim
esplendor
de Pericles
l'assemblea
va aconseguir
destituir-lo
i posar-li
una multa
però només
per uns mesos
ja que després
el poble
li va presentar
excuses
i el va tornar
a anomenar
general
i un any després
el 429
recordem que estem
al segle V
abans de Gris
es compta
al revés
la pesta
va acabar
amb la vida
de Pericles
però
per sort
o desgràcia
la seva obra
ja sigui política
o ja sigui
en aquest cas
arquitectònica
amb el Partenor
ha arribat
als nostres dies
i recordar
justament
el que ja hem comentat
abans
també
com el Partenor
després de Pericles
doncs
primer va ser
temple
un temple
un temple grec
també una iglesia
vicentina
sota el domini
de Bizanci
un temple
cristià
quan el 1204
els nobles occidentals
van prendre
van prendre tenes
en contra
de l'imperi
vicentí
va ser
mesquita musulmana
en un pari d'educacions
una obra tan magnífica
que tothom la respectava
no
la respectava
com a pulvorí
a la cara
contra els venecians
l'any 1687
i va explotar
va explotar
i
s'havia conservat
fins al 1687
prou bé
i després recordar
també
al segle XIX
principis del XIX
que els anglesos
s'emporten bona part
de les escultures
cap a Londres
hauríem d'anar un dia
al British Music
hauríem
podríem fer una excursioneta
una escapada
sí
a mi m'agradaria
però potser això
ja és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
us parlarem
de Reialesa
i fet la setmana que ve
vau en parlarem més
posa't Regio
doncs
va vindre
el senyor Alfonso XIII
i a Barcelona
ja veureu que va haver
molt de pas
i va passar per la ciutat
de Tarragona
o no?
no, crec que no
però igualment
se'n va fer això
esta setmana
fa 100 anys
Alfonso XIII
estava a Andalusia
i també era notícia
diu el següent
dicen
de Sanlúcar
de Barrameda
que por disposició
de don Alfonso
les reses
que fueron muertas
durant la caceria
en el coto de Doñana
seran repartides
entre los guardias civiles
i carabineros
que prestaron
servicio en la finca
i entre los dependientes
del coto
durante el almuerzo
del rey
en el Cerro del Trigo
bailaron sevillanes
hermosas jóvenes
hijas de los guardias
y colonos de Doñana
los dependientes
del coto
y sus familias
vitorearon al rey
arrojando flores
y palomas
el monarca
se dirigió
a bordo
del cazatorpedos
terror
al cercado
de Alventós
el cazatorpedos
terror
y este parlanca
y este parlanca
era para el Guadaljana
no debías
si, si, si
si, si
si hubiese estado
a l'Ebre
si hubiese estado
a la palabra
se diría
temor
temor
temor
en dicho cercado
cercado
el rey
estuvo derribando
reses
en menos de dos horas
el rey
derribó
dos becerros
atención
sembra ser que es una
una tradición
de la casa
los reys son
monárquica
eso
dan a casa
sí
en menos de dos horas
el rey
derribó dos becerros
sin que
en este ejercicio
le ocurriera
el menor incidente
o si que no se va a disparar
el peo
ni va a matar ningú
a par de los becerros
el rey
ha quedado muy complacido
de este esporte
a bordo del Giralda
que iba
escoltado
por el terror
regresó el rey
a Sevilla
habiendo dejado
gratificaciones
espléndidas
para la servidumbre
de los cotos
de Doñana
y
al Ventós
o sea que son
las correrías
del rey
per Andalusia
y una otra noticia
de aquí a Tarragona
diu
el señor arzobispo
recordeu que havíem parlat
les setmanes anteriores
de carnaval
que feien alguns valls
de carnaval
i tal
doncs ara ja arribava
la cuaresma
i això ja s'acabava
el señor arzobispo
no pudo asistir ayer
a los divinos oficios
del templo metropolitano
por hallarse
bastante
acatarrado
ofició
en la imposición
de la ceniza
del arcipreste
doctor Corominas
quien celebró
después la misa
conventual
asistido
de los beneficiados
señores
de las casas
y faulí
terminada la misa
el padre arquez
pronunció el sermón
sobre las ceremonias
del día
y luego
pasaron los fieles
a la capilla
del santísimo sacramento
en donde el señor
cura parco
les impuso
la ceniza
i ara dimecres de cendre
doncs
era ya
acabaran dimecres
que había acabado
ya toda la
carnestolta
y que avui
tenemos un patrocinador
potent avui
muy potent Jordi
yo creo que podemos
apretar que trauramos
pasta
es el banco
aragonés de seguros
os trao un banco
aquí a pasta
si si pero es que mira
además te diuen
que en capital social
tiene 2.500.000
pesetas
de la época
que déu n'hi do
déu n'hi do
déu n'hi do
fa cent años
dos quilos
y medio
domiciliado
en Zaragoza
os explico
este banco
se dedicará por ahora
principalmente
a crear en favor
de los asegurados
el capital necesario
para la redención
del servicio activo
de las armas
a cuyo fin
tiene a disposición
del público
tarifas económicas
con diversas clases
de contratos
igualmente
verifica seguros
totales
dotales
perdón
desde 1.000
a 5.000 pesetas
para niños y niñas
en condiciones
altamente favorables
para los asegurados
pídanse tarifas
y demás detalles
al señor director
gerente
del banco
aragonés de seguros
representantes
en esta provincia
señores
viuda e hijos
de don José María
Ricoma
les oficines
estaven al carrer real
al número 15
o sigui
que
amb aquestes
assegurances
era per lo de
una de les grans injustícies
del seu 19
i principis del 20
la gent que tenia diners
o les classes acomodades
podien pagar
no anar
a fer el servei militar
i per tant
no es xupaven
totes les guerres
que anaven muntant
ells mateixos
Cuba
Marroc
totes les carnisseries
que van haver
amb la guerra
amb la guerra
amb la guerra de Cuba
els socialistes
van saltar
amb el nema
o todos
o ningú
o anem tots
a la guerra
o no hi va ningú
inclús
o els federalistes
Pimargaia
etc.
defensaven
que no anaven a la guerra
perquè se'ns havia perdut
a Cuba
perquè era una colònia
etc.
això ja són altres històries
però sí
la redención en metàlico
doncs era simplement això
pagaves 1.500 pessetes
per no anar a la mili
per no realitzar-la
o inclús podies pagar
un substitut
i que anés per tu
i si el matàvem
t'anaves a tu la medalla
això ja no ho sé
si feia algun acte
voleu que ens patrocini o no?
i tant
Banco Aragonès de Seguros
patrocina
de moment
depèn del que es quitxin
no en vinguis amb històries
no en vinguis amb històries
curiositats
ai curiositats
a mi em fa por
ara fer la pregunta
jo és que m'he
ah no però jo
m'he assustat
en el giro
t'has espantat
tu quantes vegades
et canvies de roba
per la nit?
bé suposo que si vas a dormir
amb pijama
i ja està
sempre que dormis amb pijama
i no amb dues gotes
de xanel número 5
ai m'has descobreu el secret
però
si surts de festa
una nit
quantes vegades
et canvies de roba?
no
doncs arribo a casa
amb la roba de feina
m'hi poso la roba
de fiestuqui
una vegada
sí home
no prendré roba
per canviar-me
clar
no prendré roba
per canviar-me
i al teu armari
tens molta roba
i al teu armari
tens molta roba
això més que una curiositat
sembla un interrogatori
el que passa és que tinc
un armari molt petit
si se li pot dir armari
també s'ha de dir
que la nostra protagonista
de la curiositat
no crec que viscés en un pis
de 50 o 60 o 70
o 80 metres quadrats
no perquè segurament
això ja era l'armari
què?
això sí
això deuria ser l'armari
doncs bé
anem directe al gra
anem a la curiositat
quan va morir
Isabel I de Rússia
l'any 1762
el seu guardaroba
es van trobar
quants vestits diries?
15.000 vestits
uala que guai
sí
sí
sembla ser que la senyora
tenia el costum
de canviar-se
per la nit
dos o tres vegades
bueno
però és que ella devia tenir
molts actes socials
ella devia anar
amb un còctel
amb una recepció
amb un ball
15.000
si tingués aquesta vida social
també ho faria jo
però és que pensa Jordi
que tenia que treballar
a la indústria tèxtil del país
no?
ah clar
donava feina
a la indústria tèxtil
no com els meus
perquè jo
puc arribar a tenir
15.000 vestits
però
així de piltre filla
però 15.000 vestits
d'altre estat
de reialesa
què se n'ha fet
d'aquests vestits?
doncs no ho sé
ho hauríem d'investigar
monogràfic
monogràfic
ja que aquest tema
et toca de prop
investigueu-ho tu
perquè vosaltres
quantes vegades
us canvieu?
o durmeu així tal qual
jo he dormit tal qual
en sabates i tot
i així pel matí
em costa menys
i de peu
així no he de fer al llit
anem fatal de temps
bueno fatal
però fem fem
vinga va
quines notícies tenim?
anem fatal de temps
com sempre
doncs mira
no hi ha gaire notícies
si vols no t'endic cap
o mira
no sí
alguna
mos restauren
no pon del diable
dius bueno
ja està bé
recordem per la gent
que no estigui sintonitzada
que el Manel
amb això de les restauracions
no hi està gaire d'acord
les reconstruccions
jo estic d'acord
en que se consolide
que
la restauració
que no calgui
que no calgui
però
que el fàgim de nou
diu que volen fer-hi passar aigua
a la vegada
inclús
però és necessari
que podràs passar en piragua
potser estaria bé
estaria bé
amb la baixa
i pirata de Playmobil
no una punta
una altra
bueno això per una part
i per l'altra
hi ha una exposició
molt interessant
des del passat 29 de febrer
29 de febrer
quin dia més tonto
també
que està al Museu Nacional
d'Art de Catalunya
l'AMNAC
estarà
fins al dia 18 de maig
és l'exposició
El romànic
i la mediterrània
Catalunya
Tolosa
i Pisa
on hi ha un centenar
d'obres mestres
de museus
dels Estats Units
de França
d'Itàlia
d'Anglaterra
i de col·leccions privades
diuen que és l'exposició
d'Art romànic
més important
que s'ha fet a Catalunya
els últims 47 anys
molt bé
també si us apropeu
a Barcelona
podeu apropar-vos
al Museu Picasso
que té noves obres
i també s'ha reestructurat
l'exposició
habitual
per exemple
o sigui que agafeu l'Ave
i que va a Barcelona
i el senyor
Jordi
us recomana
el següent llibre
és veritat
avui vull dir-ho
quant és que està molt
ni més espessos
sí
jo sé que és pel vent
en el teu cas
és pel vent
sí
a veure
tiro milles
vinga
un llibre que es diu
Història General
del Siglo XX
vale
i què l'ha escrit?
Juliano Procacci
Procacci?
Procacci
Procacci
sí
és romà
este tio
i
m'ho vas a preguntar
aquí a l'editat
no?
sí
evidentment
crítica
gràcies
per ajudar-me
en un dia tan espessos
quantes pàgines té?
336
i quin preu?
29 euros
amb 90
29 euros
amb 90
Manel
tenies la xuleta davant
ja ho sé
però és que
continuo
doncs bé
historiador
historiador italià
Girono Procacci
aquí s'interessa
romano o italiano
italià
s'interessa
per la difícil feina
d'explicar el segle XX
i ho fa
a través
de
presentant
els projectes històrics
fonamentals
en grans unitats
territorials i culturals
com poden ser
els països
de l'Europa Occidental
des de la Primera Guerra Mundial
fins als nostres dies
la Unió Soviètica
des de Lenin
a Gorbatshov
i la seva disgregació
els Estats Units
i el seu domini
al llarg de tot
el segle XX
els països africans
Amèrica llatina
el món islàmic
el món indi
això és molta cosa
el que explica aquest home
home són 336 pàgines
aprofitades
avantatge
no està explicant ben bé
com si fos un llibre d'història
és lleieix
com si fos un assaig
interpretatiu
ens mostra
com els fets
del segle
estan relacionats entre si
i ens demostra també
que la globalització
no
no
no
no és
una evolució
de darrer moment
sinó el resultat
d'una llarga trajectòria
que dona sentit
a
aquest
ja
passat
interessant
segle XX
Història General del Segle XX
signat per Giuliano Procacci
i publicat per Crítica
el rellotge del temps avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
no em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
naturals com la vida mateixa
avui el manel
s'ha tocat pel vent
doncs
bueno
és que jo vaig néixer
una terra que fa molt de vent
i
no m'he acostumat mai
coses
i m'ha emprenyat
a fer vent
doncs mira
que tu ets l'element estable
del no em vinguis amb històries
perquè del Jordi
ja ens esperem segons què
però ostres
jo quan tu estàs així tocat
me preocupo
sí però bueno
res
això passa
quan torna l'anticiclo
i la caloreta
ja està
està superat
bueno xatis
Jordi també està avui tocadet
no sé
sense comentar
va que ara ve a Setmana Santa
aneu pensant
si anem al British Museum
o anem a Atenes
Atenes estaria bé també
també
sí però això
hauria de ser una tarda
anar i tornar
sí perquè després tens
el típic sopar
aquell de Setmana Santa
sí però jo he de venir a casa
doncs anem per el matí
i marxem a primera hora
l'escut
en Ryanair
Atenes
i a Zinaki
molt bé
bé
ara m'hi haguem
gràcies
adeu-siau
a tu
x classification
m'hi haguem
Fins demà!