Connectem amb la unitat mòbil que sona a la bequeria
perquè allà se celebra aquest cap de setmana
una festa mexicana referent a Halloween,
el que a Mèxic en diuen el Dia de los Difuntos, el Dia dels Morts.
I allà tenim a Pep Sonyer. Pep, bona tarda.
Hola, Mauria, bona tarda.
Què ens explica? Uf, això no sona mexicà o si no?
No, això no és mexicà, per això és l'assaig del Dimi Drivers,
que actua aquesta nit, de fet actuarà a les 10.
Després tenim una mica de temps per davant d'ell,
que està aquí assajant, actuarà aquesta nit,
però aquí el que us hem vingut a explicar és aquesta mena de Halloween mexicà
que tindrà lloc aquí al cap de setmana, dissabte concretament.
I jo ara mateix, mira, Núria, estic davant d'un altar mexicà.
I com és un altar mexicà? Perquè ho han tematitzat, no?
A part de la festa ho han decorat.
Han tematitzat la bequeria aquí al carrer Rebolledo,
és a dir, aquí es respira amb un ambient mexicà.
Suposo que qui vulgui entendre't aquí no en trobarà, eh?
Però a banda d'això hi ha aquest altar, que mira, no t'ho explicaré,
t'ho explicarà la Marisol Romero, que ja és del col·lectiu Ardiadna,
ens acompanya ella i també el Dani Blasco.
Dani, bona tarda. Marisol, bona tarda.
Hola, què tal? Buenas tardes.
Explica'ns, què ens explica una mica? Com és aquesta altar?
Tu mateixa, Marisol, diga.
Bueno, pues què te puedo contar?
És una tradició mexicana, és una de les tradicions que més me gustan,
tanto estèticament com el seu contenit, el seu significat.
És una mescla de costumbres indígenas precolombinas
amb el col·loreanisme, el cristianisme.
I és un altar, se festeja el Dè de Muertos en México
recibiendo a tus familiares que han fallecido en casa,
se monta un altar, se cocinan los platos que a ellos les gustaban,
las bebidas que tomaban, se pone fruta, se pone, bueno, comida
y se adorna con flores y con artesanías mexicanas,
que normalmente son calaveritas, ¿no?
Que pueden ser de azúcar, de cerámica.
Y esto es lo que he representado aquí.
Tiene, pues, significados de la mezcla de la vida y de la muerte.
Al centro puedes ver un árbol de la vida, que es aquel que está ahí,
y lo mezclas, pues, con todas las figuras que simbolizan la muerte,
todas esas calaveras que son alegres, que cantan, que tocan instrumentos,
que sonríen, ¿no?
Y es una de las tradiciones que más me gusta de mi país.
Al centro podemos ver un fragmento de un cuadro de un mural de Diego Rivera,
que es un muralista, el más importante en México,
y al centro se ve la figura de la Catrina.
Y la Catrina es una caricatura de principios de siglo
que intentaba criticar a la clase burguesa mexicana
que imitaba las costumbres afrancesadas y rechazaba lo mexicano, ¿no?
Y entonces lo que Posadas intentaba decir con esta figura
era que al final todos morimos y todos somos iguales en la muerte, ¿no?
Creo que también en estos altares, en México,
se ponen también fotografías, pues, de cantinflas, ¿no?,
de personajes famosos, ¿no?
Bueno, esto se hace en cada casa para tus muertos,
pero lo que se hace en museos y en otros lugares
es dedicarlo a algún personaje, a Frida Kahlo, a cantinflas,
y entonces se ponen sus fotografías y sus obras
y se dedican a ellos.
Aquí también vivimos fotografías, ¿eh? ¿Quiénes son?
Bueno, esto es un altar personal, aquí está mi familia,
están mis abuelos paternos y mis abuelos maternos.
Vivís ese día como un día de recuerdo, pero alegre, ¿no?
Es distinto un poco aquí, ¿no?
Sí, sí, es alegre, es convivencia, no hay que llorar,
hay que recordarlos, hay que recordar los momentos,
qué pasaste con ellos, lo que les gustaba,
la música que escuchaban.
En México se va a los cementerios
y en las lápidas mismas se ponen manteles
y se come allí, y vienen los mariachis
y tocan las piezas que a ellos les gustaban
y pasas el día con flores, con música, con baile
y los recuerdas.
Pones velas para que busquen el camino del mundo de los muertos
al de los vivos y vengan a convivir contigo.
Una vez se acaba esta convivencia,
al final pues toda la comida que se prepara
se come, obviamente, y se aprovecha, ¿no?
Dani, ¿qué passará dissabte perquè se voguin venir aquí a la bequería?
A part de ver aquesta magnífica altat, per cert,
ha fet amb molt bon gust, està molt ben decorat.
Què podran fer els que vinguin aquí dissabte?
Han de vindre d'alguna manera avillats o no cal?
No, no cal, no cal.
Com deia abans la Marisol,
és només una qüestió de trobar-te
amb aquesta experiència, no?
És enfrontar la cultura pròpia
amb la cultura mexicana
i veure els paral·lelismes, les diferències i les similituds.
També el que poden veure és un documental que han preparat en un altre espai
en el que s'explica tota la tradició mexicana, no?
I a més s'explica en algun dels centres espirituals d'aquesta festa a Mèxic,
que és l'illa de Janitzio, a Pascua, no?
Llavors, en aquest documental es pot veure tot el procés
de com construeixen els altars i com van a celebrar-ho, no?
És molt interessant.
Un documental de 30 minuts que amb uns walmans poden,
amb uns auriculars poden sentir-ho, i fins i tot.
i sobretot el que crec interessant és l'enfrontament cultural, no?
Nosaltres, quan hem estat a Mèxic,
em va sorprendre aquesta diferència que hi ha entre el cristianisme
que té, o el nostre cristianisme,
que té una manera d'enfrontar aquesta festivitat
com una mica trista o molt discreta, per dir-ho d'alguna manera,
i ells, en canvi, és una festa, no?
I ho celebren al cementiri.
Això aquí quasi ho creuríem com...
que és, no sé, una cosa molt rara, no?
O impròpia d'aquesta festivitat.
I, en canvi, allà és una cosa molt divertida,
plena de color i de sentit, i que és sorprenent, no?
Marisola, alguna...
Cuéntanos alguna cosa, va.
Pues no sé qué más decirte.
Me gustaría mucho que lo vierais.
Esto era algo que hacía a nivel personal cada año.
Y me parece muy interesante compartirlo, no?
M'agradaria que ens expliqués si hi ha algun menjar...
Si hi ha algun menjar típic d'aquest dia,
igual com nosaltres tenim els panellets i les castanyes.
Sí, la Núria comenta que aquí tenim els panellets i les castanyes
com a típic, allà a Mèxic, què teniu com a típic d'aquest dia?
El pan de muertos.
El pan de muertos és un coc
que encima se hacen unas figuritas como de hueso
i se esparce azúcar pintada de rojo como si fuesse...
Bueno, la sangre, el color de la sangre.
Y estos panes estan en todas les panaderías
i se hacen calaveritas de azúcar para los críos
que en la frente llevan sus nombres.
Aquí tenim un exemple d'una de azúcar
i el dia de muertos és típico.
¿Y són bons, Dani?
Pues no els hi he tastat.
Ella sí que els hi ha tastat.
¿Són bons?
Muy buenos, muy buenos, sí.
Bueno, Marisol, gràcies.
De nada, a ti por venir.
Insisto, muy bonito, eh?
Nos ha gustado mucho.
Me alegro.
Dani, em sembla que poguéssim parlar ara per aquí amb algú, no?
Núria, podem parlar ràpidament,
encara que sigui amb el que vull actuar aquesta nit aquí a la bequeria?
Tenim set minuts i mig.
Et sembla, amb el Dimi Riders?
Sí, sí, i tant.
Sí, perquè és que l'estàvem escoltant de fons,
assajant,
i aprofitant que és per aquí,
no sé si també hi ha el programador,
el Toni Hernando, que crec que també està per aquí,
el programador,
vull dir que ens faran una mica d'abans
del que podrem veure,
escoltar sobretot aquesta nit aquí a la bequeria,
i en fi,
aquesta actuació del Dimi Riders,
que avui denunciàvem a l'agenda
i que avui el tenim aquí a Seixant.
Escolta, escolta, mira, escolta, escolta.
En directe per Tarragona Ràdio, eh?
Ara sí que ho sentireu, eh?
Sí, ara va dir l'empera.
El Dimi Riders, eh, per tots vosaltres.
És una cançó dedicada.
Sí, sí.
És una cançó dedicada.
Anecó dedicada.
Anecó dedicada.
Anecó dedicada.
Anecó dedicada.
Anecó dedicada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I estic toquant per tot Catalunya, també una mica fora, València hem tocat també, indefent.
I ets de Salou, no?
Soc adoptat. Jo soc de Barcelona, però estic vivint aquí des de fa un parell d'anys. Salou, sí.
Molt bé, Dim, escolta'm, gràcies per aquesta actuació en directe per Tarragona Ràdio.
I esperem que aquest nit vingui moltíssima gent, no?, d'aquí de Tarragona i de fora, també.
Farem que sí, que vingui tothom i que s'ompli, eh?
Merci. Gràcies, adéu-siau.
Som a la Bequeria, al carrer Revolledo, una de les sales que ha mantingut durant més temps la seva programació, té una programació estable,
i teníem nosaltres el deute moral, fins i tot, d'anar-hi, de treure el cap, de convidar-los també a casa nostra.
No sé si el Toni, que pot estar per nosaltres...
Està sortint ara mateix, la estic traient fora del seu lloc habitual, que és darrere dels discos. Toni, què tal?
Hola, què tal, com estàs?
Escolta'm, molt bé, eh? El Dini Raiders de luxe avui, eh?
Sí, claro que sí, hombre, tenemos cosa buena.
Què més teniu previst, així, aquests dies?
Pues mira, de cara a mes que viene, vemos al Muñeco, por ejemplo, que es el Disvega,
y va con la paranoia, ojos de brujo y demás. Un poquito de tema, fusión cubana.
También tenemos algo de flamenco, con Perraco, que es cantante de la perra gorda,
y se ha montado su historia un poquito de flamenquito.
Y después, bastante poesía, bastante poesía y polipoesía dentro del ciclo que Nani nos presenta.
Y después, aparte, tenemos también todo el ciclo de cantautor, con la hoguera, que es Paco en la luna,
junto con, vamos a ver, Juan, el sobrino del diablo.
También está Joaco Malavirgen, de Zaragoza, por ejemplo.
Y todos ellos forman una productora que se llama la hoguera, que es un ciclo de humor y cantautor, digamos.
Que la haremos, pues, usualmente todos los sábados a partir de enero.
Que no paráis, eh?
No paramos.
Em sembla que la becaria ha canviat, no sé si forzosament,
però últimament només programen concerts acústics o semiacústics.
Sí, la Núria em comenta que ho canviat una mica l'estil, no?
Programen més aviat acústics o semiacústics, més aviat, no?
Sí, más o menos acústico.
Más o menos acústico.
Hemos quitado un poquito el tema del rock.
Y el tema de música, excesivamente cañera, digamos.
Pero más que nada por el tema vecinal, no?
Por evitarnos quejas de vecinos.
El ambiente, para quien no haya estado nunca aquí en la vaquería,
cuentas un poco, ¿cómo es el ambiente?
El ambiente, bueno, variopinto completamente.
Aquí la media edad, pues, está entre...
Puede haber gente de 25 años hasta gente de 50 años.
De todo tipo.
Entonces, claro, todo tipo de música, en función del concierto un poquito.
Hacemos noches temáticas, así como quien dices.
Hacemos un concierto de flamenco, seguimos con flamenco toda la noche.
O si es pop, si es rock, en función de lo que sea cada noche, vamos.
I segueixent, per tant, bon ambient aquí a la vaquería.
Toni, Hernando, gracias.
A ti, venga.
Núria, doncs, mira, moltíssimes propostes per tirar aquí a la vaquería.
D'una banda, aquesta nit de dissabte temeritzada amb el Halloween de Mèxic.
que val la pena venir a veure saltar, eh?
Jo us ho recomanaria, perquè és molt...
Ho deia abans, però ho reitero, és molt maco, està molt ben fet, molt bonic.
I, a més a més, podreu, doncs, això, establir aquest pont d'unió entre la cultura,
la nostra cultura, els nostres panellets i les nostres castanyes,
amb aquell pan de muerto, doncs, de Mèxic, que no té res a veure, que és molt diferent,
i que podré conèixer aquí, a més a més, la projecció.
I avui, Tommy Riders, amb un concert absolutament també recomanable, aquí a la vaqueria.
Recordeu, avui mateix, divendres, a partir de les 10, eh?
Moltes gràcies, Pep.
Teníem pendent d'anar a la vaqueria, de visitar-los,
i ens han obert les portes molt amal·lament, com ja ens esperaven.
Pep Sonyer, moltes gràcies i fins ara, una abraçada.
Fins ara, adeu-siau.