Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Maria, bona tarda a tothom que ens escolta.
Seu bé, què fas aquí a la punta de la cadira?
Jo estic ben assegut.
Seu bé.
Que no veus que t'ho farà mal les esquenes?
Això ho diuen moltes vegades, eh?
Jo no puc queixer, jo em sec força bé.
T'ho dic perquè m'hi miro, m'hi miro.
Però costa seure bé, eh? No sé per què costa seure bé.
Costa seure bé? Mira, precisament avui
una mica la idea és explicar-vos
per què costa seure bé, aquest famós seure bé,
i fins i tot què vol dir aquest seure bé.
Llavors, a mi, concretament
el tema d'avui, Núria, és la postura.
No m'ho has preguntat, però t'ho explico jo.
Seure bé, geure bé i estar bé de peu.
Correcte.
Perquè la postura serà diferent en tots aquests casos.
Sí, a veure, realment, en els tres casos
la postura hi és present.
Així que avui em parles de la postura.
Avui et parlo de la postura.
Ja t'ho dic abans, que gairebé totes les accions
quotidianes hi intervé.
Bàsicament perquè la postura
és una cosa que també ens diferencia
del fet d'estar vius i morts.
Una persona té una postura quan està viva...
És una de les moltes coses.
Sí, no ho dic en broma.
No em pretenia ser graciós.
Ho dic en el sentit que la postura
és un fet actiu.
D'acord?
És un fet actiu i modificable.
D'acord?
Que constantment està en evolució.
Des que naixem,
més anem fent grans,
fins que ens fem més ballets.
i al llarg de la vida
van haver-hi canvis en aquest sentit.
I aquests canvis
tenen molta relació
amb el que vivim quotidianament
i amb el que sentim.
Llavors, Núria,
et vull explicar una mica
de què va això de la postura.
De què depèn.
Perquè a vegades
hi ha conceptes
com molts cops,
això que deies al principi del programa,
no, seu bé,
posa't l'esquena recta.
Això es diu molt
i això moltes vegades
és extremadament difícil.
bàsicament perquè no és
un acte voluntari
moltes vegades.
És com si tinguéssim
una postura reflexa
o passiva
i després la capacitat
d'activament
doncs de tornar-la a lloc.
Podríem arribar a dir
que tenim dos tipus de postura.
Una és la inconscient,
aquesta que no controlem,
i l'altra és la conscient.
La conscient
és una sempre impostada,
sempre forçada,
que la traiem una mica
com una espècie de disfressa.
El que passa és que la inconscient
és la que ens demana el cos.
Sí, aquesta és la que fa mal.
Però clar,
no té per què ser bona, no?
Què és el bo i què és el dolent.
Això és un altre concepte.
D'acord?
Normalment parlem de postura
dolenta o incorrecta,
aquella postura
que no acaba de respectar
la normalitat
del disseny
que té l'esquena,
del disseny
que té tot el cos.
Què vol dir això?
Doncs quan seguim de costat,
quan seguim
amb una cama creuada
d'un de l'altre,
quan caminem
amb l'esquena encorvada.
Llavors,
aquesta és incontrolable.
No hi podem fer res,
perquè realment,
ja t'ho dic,
és fruit de
diversos processos,
ja ara te'ls explico,
que en poca cosa
hi podem fer.
L'altra és la que et deia al principi,
o la que et deia fa un moment,
que és la que tu mateixa
pots fabricar
davant d'una situació.
Per exemple,
si estàs vivint
una cosa que necessites
semblar més valent,
doncs és fàcil
que intentis treure pit.
I això
modificarà,
però això és insostenible.
Segurament molta gent
que ens està escoltant
moltes vegades
s'ha donat compte
que va pel carrer
i que va
amb l'esquena encorvada
i els ombres despenjats,
que és una de les postures
més habituals.
Llavors,
se'n recorden,
potser perquè algú
li ha dit
posen recte,
i si posen recte
intenten.
I què passa?
Que al cap d'uns pocs segons,
pam,
i tornen a corvar-se.
Per què?
Perquè aquella no seria
una postura fixa,
no seria una postura
d'aquests inconscients,
seria la que voldríem
però que no som capaços de fer.
I hi ha moltes raons
per les quals no som capaços.
Llavors,
de què depèn la postura?
Això és interessant
perquè ens farà una idea
de per què podem
mantenir-nos unes
o perquè estem obligats
a portar-nos unes altres.
Sí.
Mira,
hi ha dos tipus de factors
que condicionen la postura.
Un són els factors físics
i els altres són els factors
psíquics i emocionals.
Sí.
Els físics
depenen de diverses coses.
Per exemple,
les malalties.
Una persona
que pateix una artrosi de genoll
doncs està condicionada
gairebé a caminar
d'una determinada manera.
uns passos curts,
uns passos curts,
curts, perdó,
un caminar
que moltes vegades
serà dolorós,
a vegades pot ser
cuixejant fins i tot.
Qui diu això?
Doncs persones que pateixen
algun tipus de malaltia neurològica
ja és molt evident, no?
Llavors hi ha aquest condicionant
que són les malalties.
Un altre condicionant
molt habitual,
i atenció,
aquest és molt important,
són els calçats.
Ah, sí?
Les sabates que fem servir.
Això condiciona tant la postura?
Moltíssim, moltíssim.
I fins i tot, mira, Núria,
podem proposar un exercici
a tothom que ens està escoltant.
sobretot,
el problema del calçat,
sobretot,
té dos aspectes.
Un és
com estan els dits de relaxats,
és a dir,
com es poden mantenir.
Lo normal d'un calçat
còmode i bo per la postura
hauria de ser
un calçat que no ha peratés els dits.
Aquestes sabates que acaben en punta
són del pitjor que hi ha
per la postura.
Ara veureu per què.
I l'altre,
condicionant,
i potser dels més importants,
el més important,
el més habitual,
és el taló.
Els talons alts.
Els talons alts
són molt macos
de veure,
però realment
el cos que tenen
pel cos
és altíssim.
I els talons plans,
plans, plans del tot
també deu passar, no?
També.
Sabata plana del tot.
També,
però en què és més habitual
el taló,
com a perniciós,
com a portador de problemes,
i això és el que em deia abans,
podeu fer un exercici.
Les senyores
que estan acostumades
ja saben la sensació que és.
però ara
jo us intento guiar un exercici
perquè s'han deu compte
de què passa
quan vosaltres
us poseu uns tacons.
Si ara tothom
que ens escolta
i està de peu
intenta posar-se de puntetes,
notarà que,
si en principi,
quan intenta posar-se de puntetes,
el seu cos
se'n va cap endavant.
I que de manera inconscient
el que fem
és corrar cap endarrere.
Clar, per equilibrar.
Per equilibrar.
El cos, penseu
que fins i tot la postura,
quan estem de peu,
aquesta és la seva màxima.
Està completament rectes,
si no cauríem,
verticals.
Llavors,
el que us deia,
us poseu de puntetes
veureu que el cos
tira cap endavant
i que vosaltres inconscientment
tireu cap endarrere.
Atenció, cosa curiosa.
Si ara poseu les mans
al final de l'esquena,
notareu que
al final de l'esquena,
el que es diuen
les lombars,
hi ha aparegut una corba
molt pronunciada.
A l'exercici,
fem el contrari.
Ara baixeu
i no trobo que aquesta corba
desapareix.
Tornem a pujar
i veureu que
torna a augmentar.
Què vol dir això?
Vol dir que cada vegada
que ens posem talons,
el que fem és
per compensar
la postura,
el nostre cos
ha de forçar
moltíssim
la columna,
concretament
les lombars.
Això és una.
D'aquí que molta gent
es posa tacons
un dia
i no aguanta.
Escolta,
acaba el dia
fet un nyap
cansadíssima.
O gent que està habituada
tota la vida a portar talons
ja no se'ls poden treure'ls.
Aquest és un altre.
Ja no poden caminar
amb sabata plana.
I aquest és el segon efecte
que et dic.
Aquí veiem molt fàcilment
l'acomodació que ha de fer
la postura
per mantenir-nos drets.
Però senyors,
penseu que quan això és un dia,
un altre,
un altre,
un altre,
tots els músculs,
sobretot els de la part posterior
de la cama,
els bessons,
els isquiotibials,
fins i tot les natges.
Penseu que quan posem talons
què passa?
La natge surt cap a fora.
i la cama visualment
sembla que s'allargui,
però no és que s'allargui realment.
Llavors què passa
amb tota aquesta musculatura?
Que aquesta musculatura
s'escurça.
Per això la gent que pateix,
ai, que pateix, perdó,
que vesteix normalment
tacons alts,
doncs són gent que normalment
es consideren poc elàstiques
de les cames.
Per què?
Perquè constantment
el que han fet
és escurçar la musculatura.
Només penseu que això
porta molt de dolor, eh?
És molt molest.
Qui ho està experimentant
ja ho sap.
No ho sabia, veus això,
de l'escurçament
de la musculatura.
És curiós.
Sí, sí, sí,
es propicia amb el tacó,
amb el tacó alt.
Llavors hi ha gent
que ho tenen tan escurçat
que és el que tu deies, Núria.
Quan es treuen els talons,
els tacons, perdó,
doncs són incapaços
de caminar a peu pla.
Perquè els fa moltíssim mal
la cama.
La cama i l'esquena.
Hem de pensar una cosa
que no sé si l'hem dit
alguna vegada
en aquests anys de programes,
però és un concepte
que es diu
el concepte de les cadenes musculars.
No sé si et sona, Núria.
No, però puc intuir
el que és,
músculs que estan relacionats
entre si.
Correcte.
Un estira l'altre
en congeix
i tot va fent.
Bé, més o menys
seria el concepte de què?
Quan un es contrau,
tota la sèrie de cadenes
que el segueix
també es contrau.
Ah, cal.
Llavors,
de cadenes en el cos,
perquè es fa una idea,
n'hi ha de tres tipus.
La que va per darrere,
tota la posterior,
que penseu que neix
a la planta del peu,
puja per la cama,
passa per les natges,
puja per l'esquena,
barria la columna
i arriba fins al front,
d'acord?
Per damunt del cap.
Tot això és una cadena?
Hi ha vinculació
amb tota aquesta musculatura?
Tot això hi ha
en un munt de músculs,
uns gairebé posats
damunt dels altres,
que quan un tiba,
tiba en els altres.
Llavors,
per això a vegades,
això ens passa,
un pateix de mal
dels cervicals,
una cervicalgia,
i també resulta
que també li fa mal
als lumbars,
que és raro.
No és que sigui raro,
és que si hi ha una afecció
en aquesta zona cervical,
com per totes aquestes
cadenes musculars,
també hi ha cap tensió
més cap avall.
Cadenes,
n'hi ha unes altres,
hi ha la cadena anterior,
tota la que va per davant,
tota la musculatura,
des de també les puntes dels dits,
però en aquest cas
seria per la part del davant,
i hi ha una cadena lateral
que puja pels costats del cos.
D'acord?
Imagina't.
Llavors, per què ho dic això?
Perquè veieu que
tot el cos està interrelacionat,
i la postura,
la postura acaba sent
un fet combinat
de molts de músculs,
molts de músculs
i moltes articulacions.
Llavors,
una altra cosa
que condiciona la postura,
Núria,
la feina.
Més que la feina,
les circumstàncies.
A la persona
que treballa tot el dia...
Clar,
perquè aquí estaríem parlant
de la feina
en el sentit d'hàbit,
o sigui,
la feina...
Podríem dir-ho així.
Sí, els hàbits.
La feina en el sentit
d'una cosa
que fas repetidament
moltes hores al dia.
Correcte.
I que t'obliga.
A veure,
la persona que està tot el dia
en una oficina
en una taula,
doncs,
podeu imaginar-se,
és una persona
que les seves cames
no funcionen gaire,
que la seva columna
constantment fa esforços
per sentir-se bé
i intenta canviar de postura,
ho fa molt, això,
i que molt possible...
Amb les espatlles pujades,
normalment.
Sí, correcte.
Si treballa amb ordinador
o amb una pantalla...
És a dir,
i això encara defineix més
el fet que fa servir
més un costat que l'altre.
Per tant,
això també condiciona la postura.
qui diu això,
diuen les senyores,
les mestresses de casa.
Igual.
La gent que treballa a casa,
doncs,
també,
quan fa les feines de neteja,
quan fa les feines
d'almenatge de la cuina,
és a dir,
també sempre les repeteix
de la mateixa manera,
encara que no ho sembli,
potser no som conscients a vegades,
eh?
Però sempre fan servir el mateix.
I això acaba fent,
què?
Que uns músculs
tibin més
i uns altres tibin menys.
Per tant,
això també condiciona la postura.
Això és unes àrees.
Tenim temps, Núria?
Sí,
i si no...
Sí, sí, sí.
És que és molt interessant el que et diré ara.
Unes estonetes més.
El que et diré ara és molt interessant.
Que són els altres factors.
Són els factors psíquics i emocionals.
Que aquests són importantíssims.
Si ho hem dit alguna vegada,
avui ho matitzarem més, no?
El factor emocional,
com intervé muscularment
i en la postura.
La relació que té.
D'acord?
Que és...
Això,
tothom ho pot experimentar.
És que tothom,
segurament alguna vegada,
quan ha estat nerviós,
s'ha trobat que tenia els ombros,
les espatlles encongides?
Això us ha avançat?
O aquest caminar que dius tu
d'aquell caminar encorbat
sense donar-te'n compte
amb el cap baix.
O aquell dia que t'aixeques fresc
i content i tal
i llavors, no, no,
vas amb el cap alt i tot recte.
Aquí és fàcil de veure-ho,
però quan es viuen emocions intenses
doncs encara és més evident, no?
Quan esteu tristos,
el que teniu ganes és de replegar-se,
d'encorbar-se,
de tancar-se cap a dins.
Quan estem contents,
al contrari,
ens obrim.
Llavors, aquí és molt evident.
Però per què us dic això?
Això no és només una circumstància puntual.
sinó que penseu que hi ha emocions
al llarg de la vida
que algunes són molt fàcils de gestionar
i altres no ho són tant.
Què passa?
Amb les que són fàcils,
normalment les vivim.
Per exemple,
si a algú li donem una bona notícia,
normalment se n'alegra,
es posa content,
s'activen una sèrie de mecanismes químics al cos,
tot va molt bé
i quan ha passat, ha passat.
Però, en canvi,
quan ens donen una mala notícia,
aquí és més difícil.
Hi ha gent que és capaç de gestionar-la
i hi ha moltíssima gent que no som capaços.
Llavors, què passa?
Això queda registrat en el cos.
Clar, perquè gestionar-la, què vol dir?
Manifestar-la?
Gestionar-la vol dir, no,
vol dir agafar l'emoció aquesta que estem vivint,
acceptar-la
i, per tant, actuar en conseqüència.
Però tot en un procés
que ens pugui deixar després
en un estatus de tranquil·litat una altra vegada.
D'acord?
El problema és que agafem una emoció,
vivim una emoció
i no sabem què fer-ne.
Perquè la gent
té idees més concretes, no?
Perquè a vegades sembla que sembli molt llunyar això.
Per exemple,
quan ens enfadem a un veí,
quan ens discutim
amb algú de la família,
quan a la feina ens han esbroncat,
quan se'ns ha mort algú que estimem molt,
és a dir,
tot això són emocions
que moltes vegades no sabem què fer-ne.
D'acord?
I queden registrades en el cos.
On queden registrades?
Doncs, cosa curiosa, Núria,
queden registrades en un teixit
que és molt sensible,
que són els músculs.
Els músculs reaccionen moltíssim a les emocions.
I normalment,
quan no les hem sapigut gestionar,
les estanquem.
I d'aquí ve que hi hagi
molts estatus musculars,
moltes famoses contractures
que siguin d'aquest origen emocional.
Què passa?
Tu diràs,
què té a veure això amb la postura?
Doncs molt evident.
Si els músculs,
que són els responsables del moviment,
que col·louen amb la postura,
uns es mantenen,
el que dèiem abans,
més tensos,
nosaltres més relaxats,
en aquest cas,
doncs molt més contracturats,
es condiciona també la postura.
Llavors, la persona, per exemple,
que té un sentiment
de vergonya,
aquest és molt fàcil,
que la seva postura
sigui una postura tancada,
una postura encorvada.
Això ho veiem fàcilment.
Sí.
La persona, per exemple,
que li costa molt
canviar d'idees,
la persona que són molt rígides,
ho veurem molt fàcilment.
Veurem gent que es mou
com un bloc.
La seva esquena,
sí,
no té elasticitat,
es mou quasi com un robot.
Són aquestes gent
que es mou estirats,
tiesos.
Això ho podem,
ho haurem vist alguna vegada.
Ara m'hi fixaré més.
Segur, segur.
Pel que m'estàs dient,
segur que existeix
alguna mena de coneixement,
d'ensenyament,
doncs això,
que t'ensenya a
destriar com és una persona
a través de la postura.
Sí,
la postura dóna molta informació.
Ja t'ho dic perquè
la postura acaba sent
una espècie de registre biogràfic.
Ens acaba explicant
el que hem viscut,
fins i tot des de nanos
fins a adults.
Qui m'escolti ara
que no pensi
que ens explica
el conflicte concret
que ha viscut aquella persona,
doncs de petitet
jo és que tenia un problema
amb el meu pare
o amb la meva mare.
No, això no ens ho diu.
El que ens diu el cos
és que hi ha hagut alguna situació
que no l'hem sabut gestionar emocionalment
i que ha quedat allí parada.
Llavors també es dona molt,
a vegades,
en segons quines terapèutiques,
que es treballen aquests músculs
i la persona, per exemple,
en sec trenca a plorar
o comença a riure desenfrenadament
o al contrari,
s'enfada sense saber.
Com a alliberació del conflicte.
Ha passat això,
s'ha alliberat
aquell conflicte
que estava amagatzemat.
Això no és tan fàcil.
Això és el que et podria dir,
i matisant-ho,
acostuma a passar
amb els conflictes
recient adquirits.
D'acord?
Si, per exemple,
si em suposeu
que s'ha enfadat,
és molt fàcil,
i heu fet això,
un estatus muscular de contracció,
doncs és fàcil
que si aneu
els dos dies
a fer-vos un massatge,
doncs allí passi allò,
es desfàcil
i el conflicte s'acabó.
Depèn de la intensitat.
Però n'hi ha alguns
que estan cronificats.
Cronificats
i que queden amagats amb el cos.
Llavors,
què es pot fer amb aquests?
Aquests no són tan fàcils.
Aquests ja requereixen
el que es diu
una reorganització
de la postura.
I aquests treballs
són gairebé
la solució
a tot això
que estem dient avui.
Difícils,
són difícils.
Per què?
Perquè són treballs
a llarga durada.
Penseu que,
imagineu-se,
una postura
que heu adquirit
durant 20 anys,
30 anys,
cada un a la seva edat
que tingui,
doncs imagineu-se
el que vol dir
canviar-la.
quan la canvieu,
també canvieu
el psiquisme
que hi ha darrere.
És a dir,
si superem,
som capaços
de superar
aquella emoció
encallada,
doncs és fàcil
que en puguem crear
una en positiu.
Però per crear-la,
per mantenir-la,
necessitem tot un temps.
Aquestes contractures
musculars
fruits
d'emocions,
de sensacions,
s'acostumen
a acumular
a l'esquena,
no?
És la zona més sensible.
perquè cada múscul
s'entraïm per tot arreu,
però l'esquena
és que es carrega
bàsicament les emocions.
Sí,
a veure,
això que diré
és una mica discutit,
i a més no és científic
el que vaig dir ara,
però l'esquena
la divideixen
bàsicament
qui fa al·lusions
en aquest sentit.
Això és el que es diu
la medicina psicosomàtica,
la medicina que defensa
que molts dels trastorns físics
que tenim
són a través del camí psíquic,
arriben per conflictes psíquics.
Doncs divideixen l'esquena
en diferents sectors.
I diuen que,
per exemple,
la part més cervical
acostuma a reflexar
totes les tensions
de tipus laboral.
D'acord?
Perquè té molt a veure
amb les mans,
té molt a veure
amb la feina.
El sector,
el terç mig de l'esquena,
es fa moltes al·lusions
a que té vinculació
amb els conflits
de caire emocional-efectiu.
La parella,
la família,
és una zona propera al cor.
I el tram inferior,
els lombars,
normalment,
se li atribueixen conflictes,
no sempre és així,
insisteixo,
conflictes de tipus,
podríem dir,
del que considerem més bàsic,
del que considerem
la seguretat a la vida.
Econòmic, material...
Sí,
una qüestió fins i tot
de supervivència.
Sí.
Llavors,
quan no...
A veure,
qui m'escolti,
ara no pensi,
és que tinc un problema
amb les cervicals,
vol dir que tinc un problema
amb la feina.
no és ben bé així.
El que passa
és que quan hi ha
tensions d'aquest tipus,
que sapiguem
que aquestes zones
són les de preferència.
D'acord?
Llavors,
el que us deia del treball,
de la solució d'això,
quines tècniques hi ha?
Perquè n'hi ha.
N'hi ha,
per exemple,
una molt famosa
que es diu
la tècnica Messier.
Són tècniques
quasi totes
basades en els estiraments.
Estiraments
i, insisteixo,
a la llarga,
és gairebé
com fer una teràpia psicològica,
un psicoanàlisi,
però amb el cos.
Gairebé.
I són anys i anys.
Després hi ha un treball
molt maco també
que es diu
el treball
de les cuirasses corporals.
Aquesta teoria
diu
que
davant
de les circumstàncies
que vivim
adoptem
una postura
o una altra.
I l'adoptem
i el que fabriquem
és una cuirassa muscular.
Llavors,
el treball aquí és
doncs,
quan anaves fent aquesta cuirassa
i reconstruir-ne
una que pugui ser
la més sana per a tu.
És un tema apassionant,
Núria.
Llàstima que no tinguem...
Només un a punt per acabar.
Això que diuen les mares
amb els fills adolescents
de Seu bé
perquè et cascaràs l'esquena
que estàs agafant males postures.
Clar,
amb aquell nen
o amb aquella nena
el que li ve de gust
és seure de costat.
És que és el que li demana el cos.
Com és que el cos
ens demana postures?
És una mitja veritat
i és una mitja mentida,
això.
D'acord?
Per què?
Perquè,
què és primer?
L'ol o la gallina.
És a dir,
si tinc un mal hàbit postural
vol dir que això
em deforma l'esquena
o tinc un mal hàbit
perquè hi ha...
O tinc una esquena
que no està en condicions
i em demana tenir un mal hàbit.
Perquè els nens
estan en creixement
en aquestes edats, no?
L'edat de seure malament
és quan estàs potser
desenvolupant més
un costat del cos
que l'altre
i per tant...
Que sapiguem
que el que fan els nanos
quan se seuen
de mala manera
normalment
el que busquen
és la seva comoditat
que no vol dir
la seva salut, eh?
La comoditat
és com se senten ells còmodos.
Compensar aquesta etapa
de creixement.
Aquestes tensions
que hi ha a l'esquena.
Llavors,
ho hem de vigilar,
per suposat.
Ho hem de vigilar-ho
i s'ha de procurar,
per exemple,
una cosa ideal
amb els nanos
és que facin activitat física
qualsevol esport.
Per què?
Perquè els esports
normalment
acostumen a ser
força simètrics
normalment, d'acord?
I més si són, per exemple,
esports en què s'impliqui
córrer,
el nedar, per exemple,
d'acord?
Que emmogran tot el cos.
I aquí es poden anar
modelant una mica
aquestes adquisicions
que es fan,
però que sapiguem
que a vegades
frases com aquestes,
no?
De,
ai, seu bé?
Que et fa la mà a l'esquena.
Poc arreglarem.
Poc arreglarem
perquè la persona
seguirà buscant
la seva comoditat.
Llavors,
o s'opta per un professional,
que això és una altra cosa,
que és el que dèiem,
la tècnica de Messiés,
la reeducació postural,
eh?
O, bueno,
emminoreu una mica
l'atenció en aquest sentit,
que estaria bé.
Felit Gaudet,
molt interessant,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.