Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per totes dues coses i per més coses encara.
Sí? A veure, a veure, explica, Virgínia.
Perquè és el meu número de la sort, perquè vaig néixer un dia 3, soc la tercera de 5 germans,
i perquè era la manera de no posar-li el nom d'una de les cançons del disc i per no donar preferència a una sobre les altres,
perquè estem contents de tot el disc en general, de cada una de les cançons.
i ha sigut una bona manera així de desvincular d'una cançó sola, no? És el 3, és tot l'àlbum.
Jo he especificat que aquest treball l'heu tret en català, perquè recordem també que vosaltres aneu alternant, no?
Disc en català, disc en castellà.
Ara la versió castellana sortirà després de l'estiu. Sempre fem com els llibres, els dos idiomes.
Primer en català i després les adapteu al castellà.
No fa gaire de l'últim treball?
Doncs fa gairebé dos anys.
Sí, ja és el plaç.
És que passa el temps ràpid.
Passa que se sent a parlar de vosaltres, vull dir, jo anava sentint que anàveu tenint concerts i fent cosetes,
i ni que fes temps, dius, bueno, encara està en rodatge, no? Encara funciona això.
Sí, és un cicle i doncs fins que no s'acaben els bolos, com si diguéssim,
doncs tampoc tens temps per posar-te a compondre i a gravar i tot això.
Però sí que fem poc silenci, és veritat, anem empalmant bastant.
Sí, jo, veia, la impressió que dóna, que no pareu mai.
Com ha anat l'enregistrament d'aquest CD i sobretot la composició.
Encara sona molt a la porta de los sueños, diria jo, eh?
No el veig diferent de l'anterior en quant a sonoritat.
Més que res és això, que no hi ha canvis radicals, no n'hi ha, que ja és una evolució.
Sí que és veritat, sona molt més la porta de los sueños, perquè cada vegada som més nosaltres mateixos,
ens acostem més encara al nostre so de directe.
Ah, que era una cosa que ens reclamava la gent.
Quan van sentir el primer disc i venien els bolos, doncs deia,
no sé, soneu molt més canyeros que en el disc.
I nosaltres també ho notàvem i d'alguna manera va ser anar-ho...
Em sembla molt senzill plasmar el que ets, com sones en directe, però no ho és tant, no?
Perquè et fiques a l'estudi, bueno, l'Oriol i el Jaume, que són els productors, t'ho explicarien millor,
que vas afegint coses i a vegades doncs et pots anar apartant, no?
Però ara jo crec que en aquest tercer realment és ben bé.
Clar, com en directe no hi ha res, però el disc no té res a envejar-li.
Sí que és veritat que té, vaja, té un puntet més, de més contundent, no?
M'erroquero, una mica més.
Ja era el que buscàvem.
Però és veritat que és una evolució més que un canvi d'estil.
Va en la medissa línia, però una mica més duret.
Les lletres, qui les fa?
Jo.
Sí? És que les he trobat, m'hi he fixat en les lletres, eh?
Les he trobat com a personals, potser, mira, simplement perquè expliquen històries quotidianes, no?
Trobo que és veritat. Podria ser que és més introspectiu, aquest, en qüestió de lletres.
Doncs, doncs, has donat en el clau, perquè és el que...
A la cara se'm passa.
Vinc dient molt aquest...
Sí, oi?
No, perquè són lletres que no és allò de xalalalà, sinó que...
Bé, pots llegir una història darrere.
Sí, sí, sí. Aquests dies amb la promenor paro de repetir-ho, que he fet molta catarsi amb aquest disc.
Perquè realment, és veritat, m'he implicat molt més,
i hi ha molt més de vida de veritat.
Encara que siguin històries, la majoria poden ser de coses que m'han passat a mi, no?
Però moltes també poden ser que hagi vist amb una tercera persona,
però que ho ha viscut de veritat.
O sigui, són històries de veritat, reals, no?
A l'hora de cantar... Clar, això sembla una tonteria, però no ho és,
perquè després, a l'hora de cantar, també t'implica d'una altra manera.
volgués que no.
Doncs sí, sí, sí.
De tota manera, a mi m'agrada també ser intèrpret de cançons que inclús que no siguin meves
i fer-te les teves, no?
Que aquesta és la gràcia també de ser cantant,
que puguis portar les coses al teu terreny i servir-les.
Però sí, sí, en aquest cas encara més.
Com ha anat el disc, la gravació?
Fa la impressió que amb un... A veure, és el tercer CD, però comptant-los tots.
Comptant català, castellà, no.
No, llavors seria el cinquè.
Seria el cinquè, exacte. Dos, dos i exacte.
Ja havíeu fet coses abans, però, a més, cinc discos amb la Porta de los sueños.
Fa la impressió que ara ja passar pel estudi de gravació ja és, bueno,
com estar a casa i tranquil·lament.
que no us implica cap cosa novedosa.
Estem tranquils, perquè, clar, ja ens hi hem acostumat i això.
Tot i així, sempre hi ha el respecte aquell de que queïn les coses com tens al cap, no?
Que costa.
Feu de productor, es diu, vosaltres dos.
El Jaume i tu.
Sí, sí, sí.
Està bé perquè, encara que quan hi ha un productor extern,
és positiu perquè tens una visió de fora que porta,
però també, clar, llavors tu has de renunciar com a grup a coses que...
a un so que tu busques, no?
Llavors nosaltres hem decidit ja per dir, bueno, fóngel a la nostra manera,
encara que no hi hagi la visió de fora,
però així no hem de renunciar al que teníem al cap, que volíem que s'unís.
Que ja l'heu presentat en directe, ja he fet la presentació oficial.
Doncs no.
La fem el dia 5 de juny.
Sí?
5 de juny.
5 de juny.
A la sala B de Ludegas.
Molt bé, molt bé.
Que qui estigui per Barcelona, doncs jo sap que s'hi pot passar.
Molt bé, com pinta el directe?
Us l'imagineu diferent del que havíeu fet fins ara?
La gent que ja us ha vist en directe, què trobarà quan poseu en escena aquest disc?
Doncs la formació és la mateixa, som sis a l'escenari,
o sigui, bateria baix, un teclista i nosaltres tres,
i trobarà, doncs, amb això no hi ha canvis,
vull dir, la mateixa formació i els nous temes,
tocats amb totes les ganes del món, no?
Sí, res, molta energia.
El que passa amb els directes és que tu tornes a agafar la cançó,
que ja en el disc pot estar molt bé, però ja es queda allà, ja és inamovible,
i doncs el directe té que li tornes a donar vida a les cançons i és molt màgic.
amb la gent allà que té la seva energia, que és molta, que va i ve,
perquè per nosaltres és molt important aquesta primera resposta del públic, no?,
quan la tens allà.
I res, sobretot té aquest encàndal directe i aquesta força que sempre ens han dit que tenim en directe.
Quina valoració en feu de tot aquest temps?
Bueno, quant de temps porteu amb la Porta de los Sueños?
Doncs portem des del 2001, vam començar...
Doncs set anys, no?
Set anys. Jo us devia enganxar amb el segon treball, potser, fa...
És que jo recordo quan jo començava a la ràdio, nosaltres vam venir a fer entrevista.
Sí, aquesta és la tercera vegada que venim.
Sí?
Vam venir amb el primer de català, amb el segon de català i ara amb el tercer de català.
El meu món entre nosaltres i ara tres.
Falem, però és jo que almenys a mi em passa que cada vegada sento parlar més de vosaltres, no?,
com que, mira, doncs els hi va bé, s'estan obrint camí i, no ho sé,
esteu, doncs, en cartells de concerts, en articles de revista.
Quina valoració en feu d'aquests set anys?
Bé, doncs això, mirem cada cop a més, cada cop ens coneix més gent i cada cop a millor.
Sí, tampoc és per casualitat ni perquè tinguem una flor,
allà on es diu Castellaflor, però és també molt treballar darrere, no?,
molt per seguir-ho.
Realment també tenim un bon equip de promo i, bueno, doncs...
Entra una cosa i l'altra, no?
Entra una cosa i l'altra i que ho devem fer bé, també,
i aleshores en els llocs ens volen, no?
On aneu aquest estiu? Quins volos teniu en paraulats?
Espreveu un estiu allò multitudinari?
Bé, és que multitudinari, amb feina, per uns altres.
Sí, jo és que ara només sé els del mes de juny, perquè són els que m'acafen.
Molt malament, eh? O sigui, que només...
Tu no saps ni els de juny.
Jo no saps ni els de juny.
Per algun festival, alguna cosa així una mica...
No anem a festivals, no ens conviden mai.
Això ho parlàvem també en alguna altra entrevista,
que sembla com que la música pop-rock comercial que fem nosaltres
no encaixa als festivals.
I no, no...
Anem a on els ajuntaments que ens truquen per festes majors,
però festivals no...
És com si no en queixíssim en cap, no sé.
Bé, amb l'estil de música que s'acostuma a posar als festivals.
Sí, són molt independents els festivals, la majoria,
i llavors nosaltres estem que no acabem de...
Bé, però també teniu el vostre espai.
És el que dieu, no?
Exacte, sí, amb altres...
Sí, sinó aquí, allà, anem sonant i anem fent.
I per Tarragona, que hi ha alguna cosa fixada?
Doncs, a la web es pot mirar, jo ara...
Va, recordem la web, doncs, vinga.
Sí, és tres dobles Bs, punt, lapuertadelelsuenos.cat,
o el MySpace, també.
Que no sé com es diu, però el MySpace de la Porta delsuenos
que el pot trobar tothom.
Sí, sempre me n'enrec perquè és que avui en dia tothom té MySpace.
És que és una passada, eh?
Està molt bé, perquè agrega gent i és una bona manera de promocionar-se.
Però funciona realment per la promoció?
Funciona.
És veritat que ja funciona molt el Col·legueu amb els altres grups.
perquè és una manera d'estar en contacte amb tots els grups,
que són amics i els veus on toquen i tal.
I a nivell de gent jo penso que també està bé,
que és una bona manera de promocionar-se
i que està a la base de qualsevol grup,
del grup més gran al grup més petit.
La part bona que té.
A part de la Porta delsuenos, que heu anat fent cosetes,
col·laboracions, em sembla, la Virginia, no?
Sí, la Virginia, s'ha d'una sèrie, no?
Ah, això et refereixes a allò de la sèrie?
Sí, sí.
És un personatge en el repartiment de la sèrie dels diaris de Pascal.
És la primera cosa que faig a la televisió com a actriu.
Jo havia treballat d'actriu, però...
Ah, jo he fet el teatre, sí, no?
El teatre musical, sí.
Però de televisió és la primera cosa que faig
i estic molt contenta,
perquè al marge de l'audiència que hagi tingut,
la sèrie està molt ben feta
i em sento orgullosa
que la primera cosa que faig així de televisió
sigui d'aquest nivell,
perquè està molt ben gravada,
gravada en cinema, molt ben dirigida
i molt bé, a nivell també,
perquè és documental,
és una sèrie d'ocuficció, no?
Ah, i col·laboració a nivell musical
o altres projectes musicals.
Oriol, vosaltres en el Jaume no produïu...
No.
Només us produïu vosaltres, eh?
Sí, perquè si em tarda tot amb el grup,
que no descartem fer coses per altres grups,
és una cosa que està allà,
però de moment no ha sortit l'ocasió
i no...
Algunes classes de guitarra que donem por ahí
i això és el que anem fent,
a la porta, bàsicament.
Videoclip?
Ah, el videoclip està gravat a Port de la Selva,
ha quedat superxulo, superdinàmic,
que va ser amb l'empresa NoFrame de Sant Cugat,
que són uns amics
i que per això hi ha hagut molt bon rotllo,
però a la vegada també són molt bons professionals,
perquè si no ja en diràs.
Tot això no es pot fer si no són bons professionals
i realment ha quedat molt bé.
Es nota més el bon ambient que hi havia durant la gravació,
moltes localitzacions,
molt bon rotllo.
Jo crec que l'Oriol Viñas,
que ha dirigit el videoclip,
també ha sabut plasmar molt bé l'essència de la cançó
i això és la de la cançó Visc.
Un disc, aquest 3,
que us ha de durar, com deia,
durant tot l'estiu
per anar passejant pels escenaris.
Quan gravareu la versió en castellà?
Ja està gravada.
Ja està?
Ja feu feina per avançat?
Sí, sí.
En realitat ho hem gravat a la vegada.
Com que són les mateixes cançons
amb dos idiomes, ja ho tenim.
L'únic que sortirà després de l'estiu,
però ho tenim ja gravat.
Ja fa un parell de mesos que ho tenim.
Us permet això,
anar a tocar per les Espanyes?
Menys del que voldríem.
Però sí, anem fent cosetes.
Sortim poc,
però de tant en tant,
doncs...
I està bé, està bé.
És un altre...
Bueno, és com un altre país, diguem-ne, no?
Vull dir que està bé.
Xics, un desig pel futur.
Per aquest futur immediat,
almenys que teniu.
Pel futur.
Que la gent escolti molta música en català,
perquè hi ha molta música en català
que ara per descobrir.
Comparteixo'm a punt.
Comparteixes?
Va, això és copiar-se.
Amb quin tema us quedeu de tot el disc?
Ja sé que em dieu que tots estan molt bé, eh?
Plou és un tema que ens agrada molt.
Sí.
Mira, està començant a sonar ara.
Ai, mires aquest sí?
Ostres, això és casualitat, eh?
Que fuerte.
De què va, de què va?
Ui.
Plou.
És que s'ha d'escoltar.
Doncs vinga, aquí ho deixem.
Virgina, Oriol, La Porta de los Sueños,
records del Jaume,
i gràcies per venir un cop més.
Molta sort.
A tu per convidança.
Gràcies, fins aviat.
Si pogués provar tots els camíns tria per quin decidir-me.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
No hi ha res a fer, mai no sabré si faig bé d'escollir-te.
Fins d'escolliré-te.
Fins demà!
Fins demà!