Per altra banda, ahir es va celebrar el Dia Mundial contra la Sida,
us ho explicàvem, avui ampliarem aquesta informació
en una entrevista, Pep.
Doncs sí, avui volem parlar amb Xavier Franquet,
i és coordinador del grup de treball del tractament del VIH.
És de fet que, de fet, us ho dèiem al sumari,
de les poques ONGs declarades d'utilitat pública
pel Ministeri de l'Interior.
Ells editen 16.000 exemplars de la revista,
que és la revista de referència a l'estat espanyol,
que es diu La Massa Positivo.
De fet, els distribueixen en hospitals, centres penitenciaris
i associacions, entre d'altres, també un s'hi pot abonar.
Volem parlar de com està actualment la situació.
Xavier Franquet, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Avui en dia, si parlem de l'actual medicació, de retrovirals,
creus que podem considerar la Sida com una malaltia crònica?
A veure, hauríem de diferenciar el que és l'accés
que podem tenir aquí als països rics,
és a dir, a la part del món on ens ho podem permetre,
i el que seria la resta del món,
que seria el 90% de les persones infectades en el món
que no tenen accés als medicaments.
Si diem el que tenim als països rics,
sí que podríem dir que és una malaltia
que en aquest moment té un arsenal terapèutic
que et permet viure durant molts anys.
No sabem encara quants, perquè aquests tractaments
es van introduir l'any 96, els tractaments eficaços,
i de moment sí que la supervivència és òptima,
i tot ens fa pensar que sí que potser
es podrà arribar abans de bé que morir s'ha de Sida,
però hi ha altres problemes que també surten.
Els tractaments també tenen unes limitacions,
és a dir, les persones em veien
que també tenen més propensió de tenir altres malalties,
com tenir càncers, com si tenen una hepatitis,
també el mal al fetge evoluciona més ràpidament, etc.
És a dir, no m'agradaria transmetre el missatge
de que si m'infecto no passa res,
perquè em peguen unes pastilles i aquí s'acaba tot.
No són flors i violes.
Això són els tractaments quan la malaltia ja està adquirida,
però suposo que la punta de llança de tot plegat
de tots els que lluteu contra la Sida
són els sistemes de prevenció.
És veritat que el condó és el més efectiu
i hi ha altres sistemes de prevenció?
Home, a veure, això depèn.
Si entenem que les persones tenen relacions sexuals,
doncs sí, aquí en aquest context
el preservatiu és un element importantíssim.
Hi ha altres sectors que el que promouen és l'abstinència.
Això, cadascú com ho vegi.
Però, entenent i partint d'un treball amb la realitat,
que és el que passa al dia a dia,
doncs sí, el preservatiu en aquest moment
és l'eina que tenim més eficaç,
però això va venir conjuntament amb una educació sexual
que sigui en què es pugui parlar de totes aquestes coses.
És a dir, el preservatiu sense una educació,
sense uns espais on la gent es pugui expressar obertament
sobre la seva sexualitat,
que ja comença a les escoles, per exemple,
doncs tampoc per si sol no fa res.
Perquè, Xavier, podríem parlar de vacunes, existeixen o no?
Doncs les vacunes, el camp d'investigació en aquest moment important
en el tema d'allà, que és el de les vacunes,
però és un camp en el que, com que les empreses privades
no estan posant els recursos necessaris,
està costant més del que potser podria costar.
Hi ha altres inconvenients que són del tipus científic,
que és que no es coneix del tot la interacció
entre el virus i el sistema immunològic,
però diguéssim que hi ha un impediment també,
que és l'impediment econòmic, no?
I aquí sí que estan, hi ha iniciatives internacionals
que el que fan és recaptar diners entre els diferents governs.
Aquest any el govern d'Espanya ha fet un gest molt important
per finançar aquest tipus d'iniciatives
i perquè es pugui avançar també,
però hi ha un moment en què la investigació va endavant,
però potser més lent del que voldríem.
Hi ha dues estratègies diferents,
una que seria la vacuna preventiva,
que seria per prevenir que les persones adquireixin
la infecció,
i una altra, una vacuna terapèutica,
que seria un cop latents per prevenir
que aquest virus faci una infecció
que desenvolupi la malaltia.
Però, de moment, encara no hi ha cap candidat
que, diguem, que el puguem estar tocant amb els dits.
I ha cessat diversos candidats amb humans,
amb grups molt grans, amb mils de persones,
i han fracassat.
Però així és la ciència.
La gent tampoc ha de perdre l'esperança
perquè la primera vacuna es va treure 40 anys en trobar,
els antibiòtics els han practicat 20 anys en trobar-se,
i és normal que s'hagi de recular i s'hagi de tornar a avançar,
perquè d'aquí, de l'assaig d'error,
és com la ciència l'aprenem.
Tornant a la part de la prevenció,
hi havia ja els anomenats micropicides,
una mena de gels durs vaginal i en alto, també, no?
Això potser seria el que podríem, si tot va bé,
si tot va més bé, podríem veure abans la vacuna.
Seria una nova eina de prevenció.
I això sí, són unes substàncies que,
administraves via gel o via crema,
com una pomada,
doncs això el que podria facilitar
és que la persona que rep la penetració
pugui tenir control de la seva prevenció.
És a dir, això seria un element més
per als contextos o a les persones
o als moments en què la negociació del preservatiu és difícil.
Han passat dues dècades,
el primer cas, l'estat espanyol.
Com es viu actualment amb la malaltia?
Un ser positiu, a banda d'estar estigmatitzat,
per exemple, no pot anar a la medicina privada,
això entre cometes, però, vaja,
tampoc pot contractar una assegurança de vida.
Home, de vegades que sí que és millor,
anar a la medicina privada,
perquè els estàndards de la medicina pública
en aquest país són molt altres.
En què passa que, bueno,
això ja és un altre debat.
Però, no, a veure...
És així fins a aquest punt o no?
Sí, sí, és cert, és cert,
però també és cert que
la investigació que s'està donant,
que a Espanya hi ha equips molt punters
dins el que és el panorama de la investigació
en si del mundial,
també són equips que són els mateixos professionals,
els mateixos metges que tenen els pacients
als hospitals públics.
És a dir, que per aquest cantó
ja ens està bé això.
Ara sí que hi ha un tema
que és el de l'estigma de la discriminació
fora de l'ambit sanitari,
que seria,
tot el tema que parlaves,
el tema de la assegurança,
seria, per exemple,
la impossibilitat de comprar-se un pis.
Un pis va associat a una hipoteca
o una hipoteca va associat a una assegurança de vida.
Si no tens la assegurança de vida
no tens hipoteca,
si no tens hipoteca no tens pis.
I això, doncs,
posa en una situació molt més vulnerable
amb una persona que ara per si ja
pot ser més vulnerable
per la propria malaltia.
Afegeix un problema més.
També hi ha vegades
que hi ha persones que
quan surt el tema de l'empresa
no els hi renal el contracte
o els padeixen per una altra causa.
De vegades és molt subtil,
no són coses que es poden demostrar molt clarament.
I des de fora, normalment, no es veu.
Ho nota que ho pateix, no?
Però sí que existeix.
Sí que existeix.
Perdona, ja havia una qüestió.
A una empresa,
quan un treballador va fer-se
la prova sanitària,
diguéssim,
la revisió mèdica convencional,
si l'han de fer la prova del VIH
requereix...
O sigui, el seu consentiment és bàsic, no?
És fonamental.
T'hauríem de demanar consentiment,
però hi ha casos en què no ha passat.
T'hauríem de demanar consentiment
però un cop t'han tret la sang,
tu no saps ben bé què fan amb aquella sang.
Però és una pràctica il·legal, absolutament.
Però, clar,
si després tampoc et diuen
que tenen un resultat teu positiu
i tampoc et diuen
o et diuen que et fan fora
o que no et renoven per un altre motiu,
doncs és molt difícil saber
que aquella és la causa de l'acomiadament.
Parlem de xifres, Javier,
ja per anar tancant l'entrevista.
30 milions de persones
es calcula que estan infectades a tot el món,
la majoria a l'Àfrica,
a l'Índia i a Sud-amèrica,
però, vaja,
a l'Estat espanyol,
150 mil casos
i 22 mil a Catalunya.
Com ho veieu vosaltres?
Si aboquen prou recursos,
es podria fer més del que es fa?
Doncs, mira,
de casos a Catalunya n'hi ha més.
Potser hi ha 20 i escaig,
mil de SIDA,
però a l'infecció per veia
que es calcula que en poden haver més de casos.
De fet,
no sabem exactament els casos que hi ha
perquè a Espanya,
per exemple,
no hi ha un registre de tots els casos.
La persona quan es diagnostica
no és la declaració obligatòria.
Ho serà...
Ho serà aviat, eh?
Perdona?
Dic, ho serà aviat, no?
Segons el govern?
Ho serà aviat, sí,
però de moment aquestes xifres
són estimacions que fa ONU-SIDA,
que és la secció de SIDA de l'ONU,
i ho fa extrapolant dades
d'un registre que tenim voluntari a Catalunya,
a una altra comunitat autònoma
i també d'alguns estudis d'acords i tal.
Aproximadament,
potser sí que anem cap a aquestes xifres.
El que sabem segur, segur, segur,
és que a Espanya
hi ha 70.000 persones
que estan prenent el tractament antiretroviral
i això ja se sap
perquè són persones
que prenen el tractament
i això està controlat.
Però sí que podríem anar
cap a aquestes estimacions.
Doncs, perdó,
i quina era la pregunta?
Sí que s'hi trobeu
que s'hi estan abocant
prou recursos en investigació
o fins i tot en tractaments
de cara als infectats
en el tercer món?
Doncs no, insuficient.
Insuficient totalment.
El problema és un problema
que té molts vèrtres,
és un problema
que no és fàcil de resoldre,
però aquí és molt important
que s'impliquin
tant a la indústria farmacèutica
donant les patents,
alliberant els drets, diguéssim,
de fabricar els medicaments
perquè es puguin fabricar
d'una forma més barata
en aquests països,
com a...
Destinant diners
per a cooperació internacional,
és un esforç
que ha de ser
de totes bandes.
Hi ha un compromís
internacional
a través del fons
de lluita contra la sida,
la tuberculosi,
la malària,
i lligat amb les accions
d'un o sida, etcètera,
per intentar que el 2010
totes les persones
que necessitin tractament
al món
el tinguin.
Ho veiem bastant
encara utòpic,
però esperem
a veure si es pot arribar
i això ho podem veure tots.
Però sembla
que hi ha cap als terminis
que portem
i per què estem veient
no arribarem.
Xavi, una qüestió.
Per qui ens estigui escoltant
i sigui coneixedor
que ha contrat la malaltia,
el VIH,
com es pot adreçar
a l'home expositivo?
Com pot fer-se
subscritor a la revista?
I des de la revista
quins serveis
t'hi oferiu?
Doncs mira,
una forma molt fàcil
és anar a la nostra pàgina web
i allà hi ha una secció
també que es podrà dirigir
directament a nosaltres
perquè ja pot escriure
des d'allà
un correu electrònic,
allà t'interès
fons de contacte
i totes les dades.
La pàgina web
és www.genagirona.org
un guió normal
bh.org
Torna'm a repetir, Xavi,
si et sembla.
www.genagirona.org
Tera-Tarragona
Tera-Tarragona
un guionet normal
bh.org
Si feu una cerca al Google
també hi arribeu, eh?
Sí, si feu una cerca al Google
poseu GTT SIDA
o GTT-BiH
també hi arribeu.
I des de la revista
oferiu així,
encara que sigui telegràficament,
serveis de cargues a les persones, no?
Sí, nosaltres el que posem
a l'abast de les persones
amb Bih
o les persones interessades
en aquest tema
són diferents recursos
des d'informació
per poder gestionar
la seva pròpia salut,
com quins tractaments,
quan començar,
quan...
què pot passar,
quins efectes
acondaris pots tenir o no
i què significa
prendre aquests tractaments
i tal.
Fins a consells
de qualitat de vida,
com d'alimentació,
com d'exercici,
etcètera, etcètera.
I també posem a l'abast
les persones mitjans
per poder-se relacionar
entre elles.
Hi ha un xat,
hi ha una sacxa de testimonis
on et pots explicar
la seva història
o hi hagi història
d'altres persones
i treballem una mica
per acompanyar
les persones
en aquest procés
que és un procés
que malauradament
avui en dia
dura tota la vida
un cop hi ha desinfectat.
Doncs Javi Franquet,
coordinador de GTT
aquest grup de treball
del tractament
pel VIH
i editors també
de la revista
Referència
a l'Estat Espanyol
sobre la Sida
l'Homa Expositivo.
Moltíssimes gràcies
per aquesta entrevista breu
que un dia haurem d'allargar
perquè sens dubte
el tema és interessantíssim.
Molt cap a la part.
Moltes gràcies a vosaltres.
Una forta orçada, Javi.
Gràcies.
Vinga, adéu.
Així tanquem
aquest resum informatiu
que hem volgut
fins i tot ampliar
amb aquesta entrevista
que us acabem d'oferir.
Tindreu més informació
dins del proper voltlletí
a dos quarts de vuit del vespre.