L'escola de Lletres comença una nova oferta de cursos,
amb allò del curs escolar, doncs ells organitzen un any més
cursos per aprendre a escriure, dit així molt en genèric.
Entre les diverses activitats que ens presenten per aquest curs 2008-2009
hi consta també un cicle de conferències al voltant del 200 aniversari
de la publicació del Faust de Guete.
Per parlar-ne tenim amb nosaltres la Lourdes Malgrat,
directora de l'Escola de Lletres, i també a la catedràtic
del Departament de Filologia Anglogermànica de la URB, el Jordi Gené.
Bona tarda.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
I us deixo en mans del Pep.
Bona tarda, Lourdes, què tal? Bona tarda.
I doctor Gené, bona tarda, també benvingut.
Vostè, per cert, iniciarà el cicle amb la primera conferència
començant a partir de dimarts vinent, no?, dia 14.
Dimarts vinent comencem, i casualment començo jo,
no perquè hi hagi cap preferència, sinó pel tema.
Els temes anem de més genèrica, més especialitzat,
i en commemorar-se la publicació de la primera edició
de la primera part del Faust,
la visió general introductoria al tema és la que em toca a mi.
I per això començo jo, no és l'únic motiu.
Després venen ja altres germanistes que parlen,
germanistes o també del Departament de Filologia Catalana,
Magí Sunyer, que parlarà de la recepció de les idees del Faust,
d'aquest temps general i concretament del Faust,
en les obres de literatura catalana.
Magí Sunyer concretament parlarà de Pèles Mestres,
però després hi ha alguna altra conferència,
i hi ha més genèrica també sobre recepció,
com Marissa Ciguana, la Fausta i el Don Juan,
que és sobre el Faust vist a la literatura espanyola,
i entre mig altres conferències també referents a recepció
de com els autors espanyols i catalans concretament
han reelaborat les històries que havia explicat Goethe.
Com s'ha sabut l'Urdes, aquest conveni,
aquesta col·laboració entre la Universitat i l'Escola de Lletres,
i per què es tria el Faust de Goethe amb aquest 200 aniversari?
Com arribeu fins aquí?
A veure, en un principi, tot el que és el cicle
s'organitzava amb el Josep Anton Baixeres.
Exacte.
I, de fet, aquest pot ser el punt de contacte
entre els uns i els altres, és amic comú.
Sabem que Jura Pantón Baixeres va morir ara aquest estiu.
I, bé, però de fet el contacte s'estableix per aquí, no?
Amb el Jordi Janer ja havíem tingut també contactes amb l'escola,
i havia vingut amb algun acte, i algun acte sobre traducció,
i, bé, total, que ja estàvem en contacte,
i a partir d'aquesta proposta de Faust,
que és un motiu literari que, evidentment,
a l'Escola de Lletres li interessa,
vam establir la col·laboració.
I què hem de saber nosaltres,
o qui vulgui assistir al cicle,
del que aprendrà de la vida de l'autor i també de l'obra,
en aquest cas, de les dues obres,
perquè són dues parts, la primera i la segona.
Sí, bé, és clar, aquesta, ara,
commemorem la primera part.
Teòricament, només hauríem de parlar de la primera,
però, vaja, és impossible parlar de la primera
sense parlar també de l'obra general global.
Què aprendrem, dius?
Home, no ho sé.
Això ja és molt bé.
Va existir el personatge d'entrada.
Sí, és un personatge de la tradició oral alemanya de medieval,
que després Goethe va fer la seva reelaboració del mite,
d'això, és clar, també se n'ha de parlar una mica allà,
i Goethe li dona la visió d'aquest personatge posat a la seva època,
com després s'ha anat reelaborant,
concretament, la versió de Pèles Mestres o una que va fer Maragall,
eren adaptades a la mentalitat de l'època de Pèles Mestres i Maragall,
amb el títol canviat, la Margarideta de Maragall,
que agafaven el trosset que els agradava d'aquesta història
i l'adaptaven a una obra nova.
I és resseguir una mica.
Això és el que pretenem amb aquest cicle de conferències.
A quin públic va adreçat?
Perquè, clar, el tema dona moltíssim de si,
i bé, les conferències, no sé,
les estic comptant dos, quatre, sis, en vuit conferències, no?
Clar, no ho matem tot, no?
Com heu fet la tria de què s'ha de parlar
i a quin públic adreçeu?
Bé, aquí també està en relació una mica
amb el que dèiem abans amb l'escola de lletres.
Per no fer-ho per especialistes,
sinó per donar una mica d'oferir-ho a que ho conegui
tothom que li vingui de gust.
I això és bo parlar-ho per ràdio,
perquè qui vulgui venir pot venir,
tot i que l'aforament del local no dona per més.
I en aquest cas hi ha hagut, com allò que diuen,
que l'èxit o sorprendió a la misma empresa
perquè pensàvem que quedaríem més o menys reduït
i després ha resultat que ha tingut més ressò
del que ens pensàvem.
Però, de totes maneres,
tant el dimarts que es fa al Servei de Cultura de la Generalitat
com dimecres, dijous a l'escola de lletres
o el divendres l'altra vegada,
dels serveis de cultura,
qui tingui interès en venir, assistir i debatre fins i tot,
perquè tenim temps per la conferència
i per discutir una mica
qui no estigui d'acord amb el que s'ha dit
o qui vulgui ampliacions o, vaja,
el que és un debat després de la conferència,
també pot venir.
Això serà a partir de dos quarts de sis.
Ho concentreu en una setmana, no?
Estic veient que l'ha de llegit,
el Faust de Guete, prèviament.
Perquè no tenim temps ja, eh?
Fora Magnífic, Fora Magnífic.
Primera o segona part? Primera part, eh?
La primera, sí.
Començant per aquí.
Si es pogués haver llegit, magnífic.
Escolti, per quantes pàgines té aquest?
No és massa gruixut.
Potser 100.
És dents, però no?
La primera, no tant.
La segona, sí.
La segona, s'ha de posar els cols a sobre la taula,
buscar informació de qui eren els personatges originals,
com els transforma Guete,
o sigui, ja s'ha de tenir més ganes de fer-ho.
Jordi, ja per rematar-ho,
perquè aquí estem parlant molt en genèric,
ens podries explicar amb quatre línies
de què va?
I sobretot, quin és el valor?
Per què té aquest valor que se li dona
com a una obra capdalt de la literatura alemanya?
Res, en quatre punts,
perquè la gent es faci una idea de la importància, no?
Bé, el personatge del que em deies,
va existir una mena de bruixot a l'edat mitjana
que es va convertir en protagonista
d'una tradició oral,
que anaven explicant contes d'aquest bruixot
que havia fet això, havia fet allò,
s'havia enfrontat a l'autoritat de Déu
i, esclar, això a l'època medieval
anava a la mar de bé
per portar-lo a la foguera,
per exemple del que no s'ha de fer,
per guanyar la glòria del cel.
I Goethe va agafar aquesta figura,
la trasllada a la seva època,
d'ara fa 200 anys exactament,
pensem que és l'època de la Revolució Francesa,
fa 10 anys que hi ha hagut la Revolució Francesa,
i ell qüestiona tot l'ordre social de la seva època
a través d'aquesta figura,
qüestiona la moral,
i arriba més o menys a defensar la idea
de presentar allò que es pot fer
si no per guanyar la glòria del cel,
almenys per ser feliç en aquest món.
Clar, Déu que és millor, no?,
guanyar-se la glòria del cel o ser feliç en aquest món.
Això, Goethe ho fa molt bé,
perquè no et dona cap recepta.
Ella et diu, això és així,
és i tu mateix, tria.
Molt modern, per altra banda, no?
Suposo que també es destaca l'estil literari
a l'hora d'escriure de Goethe,
i en relació amb això,
tanqueu aquestes jornades l'Urdés
amb un taller literari.
Jo no sé si ens ensenyareu a escriure com Goethe.
La idea és sumar-se a la quantitat d'autors
que han anat reelaborant Faust,
com ara deia el Jordi Genné.
De fet, aquest taller està pensat precisament per això,
per fer un taller pràctic,
és a dir, ja estem en conferències de reflexió i de debat,
però, a més a més,
ja que ho fem a l'Escola de Lletres,
doncs fer un taller
que, per part dels participants,
assaigin de fer una miqueta,
una actualització del que és el mite
en l'època contemporània, no?
I a veure quines propostes surten.
Quan és que pacta amb el diable,
personatge a la primera part o a la segona?
Ara t'ha picat, a tu t'ha picat.
Que no m'ho veia.
Perquè pacta amb el diable
perquè troba que li falta saber
o conèixer algun...
Li falta algun coneixement essencial, no?
No sé si va per aquí la cosa, eh?
Sí, quan se n'adona que tot el coneixement que té
no li serveix si no el pot trametre
i si no el pot convertir en útil
per obtenir la felicitat de les persones,
que és un pensament magnífic, no?
És a dir, tot el que sabem dels llibres,
què en fem de tot això?
Si no són útils perquè les persones
arribin a ser felices en aquest món,
de què ens serveix?
Llavors, l'original pactava amb el dimoni,
que és el que creien a l'edat mitjana.
Amb el Goethe segueix tenint el nom de Mephistòfeles,
o sigui, el dimoni,
però tal com presenta el personatge,
més aviat jo el veig com un alter ego
del mateix personatge de Faust.
És a dir, que cada persona té el que mostra
i algun raconet de dintre
que si l'aprofités podria ser una persona sencera.
i amb Goethe aquest dimoni
deixa de portar banyes, per dir-ho així,
i es converteix en el complement
del subjecte, del Faust.
Aquí penso jo que té la gràcia
i a partir d'aquí, doncs,
aviam què ens explicaran els alumnes
que participin,
a dir, com veuen ells la figura del Faust.
Per això, si primer haguessin llegit l'original,
doncs aniria perfecte,
però esclar, és demanar molt, no?
M'agrada això, la idea aquesta del dimoni
sense banyes, eh?
Diboni, entre cometes, mig bo, no?
Mig acceptat, podríem dir, no?
Que té propostes positives.
Doncs no i de l'Hortés, eh?
Es treu entretinguts, eh, la setmana vinent,
tant a l'Escola de Lletres
com també al Carrer Major,
a la seu del Departament de Cultura
de la Generalitat,
amb aquestes tallers, conferències,
que per cert vindrà gent de la Rovira Vigília,
però també de l'Autònoma de Barcelona,
de l'Universitat Oberta de Catalunya,
diferents ponents a partir de dimarts,
i, en fi, abans comentaves
que ha despertat molt d'interès, no?,
el cicle, que ho deies fora de micro, no?,
que ha trucat gent interessada.
Ha trucat moltíssima gent interessant-se,
moltíssima, moltíssima.
De fet, ara això, vull dir,
pot venir qui vulgui
a qualsevol de les conferències, no?
No cal que una persona
s'hagi apuntat a tot el cicle,
si hi ha una conferència que li interessa,
doncs pot assistir a una conferència.
No és imprescindible
haver-se matriculat per assistir,
però, en tot cas, no?
Dèiem que estaven plens, no?,
amb matrícules.
Especialment a l'escola.
Els dos dies que es fa
al Servei de Cultura,
la sala és una mica més gran.
Més gran.
Per tant, si volen venir,
doncs encantats de la vida.
És gratuït, eh?,
que no ho hem dit,
però és interessant
i dir-ho que no han de pagar res,
vull dir que és totalment gratuït.
A quin cooperaríem aquest autor?
En Guete?
En algun autor contemporani?
Contemporani no?
Potser també dels nostres, no?,
de tota la vida?
Aquí estaríem la línia.
Abans deies tu que Guete és la figura de la literatura alemanya.
Alemanya, quan parles de la literatura espanyola,
Cervantes.
Cervantes.
Tot i que no tracten els mateixos temes.
Esclar, el Quixot i el Faust
són dos personatges molt diferents,
però, diríem,
essència de cada una de les dues literatures,
perquè sempre necessitem com una medalla per posar-te
o una icona per representar
i llavors a Alemanya han triat Guete,
a Espanya han triat Cervantes,
a Catalunya no ho sé qui posaríem
o potser perquè en tenim més per triar,
doncs em posaríem mitja doxena sobre la taula
i depèn de quina època ens volguéssim fixar
que a vegades també a Alemanya critiquen
que sigui Guete el representant molt clàssic,
de fa 200 anys
i per què no podria ser algú més modern,
però, bueno,
com a icona funciona Guete i el Faust.
No, que el Faust és la millor obra de Guete,
segur.
Una obra que comença quan té 20 i pocs anys
i acaba poc abans de morir.
I és un senyor que viu molts anys.
Com acaba aquest home?
Acaba als 80 i tants anys,
siguent ministre de Weimar,
la ciutat on va estar pràcticament tota la vida,
i ja ha estat treballant amb aquesta obra
50 i tants anys.
I és clar, llavors pot ser una obra allò
amb molt de pes específic
i realment el té i té gràcia.
Com escrivia Guete?
Tècnicament, és a dir,
com eren els seus llibres?
Podríem desenàlar d'alguna manera?
Tenia alguns tics característics?
En tants anys canvia d'època.
La joventut fa obres que potser fins i tot
alguns oients han pogut llegir,
que han estat més o menys de moda,
com el Werther,
Les penes del jove Werther,
una obra llegívola,
que es pot llegir molt fàcilment,
i aquesta era de l'època juvenil,
època contestatària,
que diríem en el llenguatge d'avui,
on posen dubte qüestions
i es vol tirar endavant noves idees.
Té poesies molt boniques d'aquesta època juvenil
i després, ja més madur,
fa obres més reposades,
més de l'època que en diuen classicista,
que adopta una mica les idees de la Grècia clàssica
o almenys la forma aparent
i amb això que hi ha obres molt diferents.
No fa gaires va publicar un volum
com de 15 centímetres de gruix
amb la narrativa de Goethe
i allà hi ha les obres des del Werther narratiu
fins al Wilhelm Meister
i altres novel·les
en què canvia molt de registre.
Esclar, amb els anys,
tothom evoluciona,
Goethe també va evolucionar
i ho va fer més classicista, precisament.
Et queda molt poc temps.
Ara parlaré amb l'Urdes
de l'oferta de cursos
que teniu durant tot el curs
a l'Escola de Lletres,
però per tancar el tema ja de Goethe,
esteu organitzant més activitats
des del Departament de Filologia Anglogermànica
per celebrar aquest 200 aniversari?
Bé, aquesta és la segona part.
diria, amb la primera ja vam col·laborar
amb la mateixa associació
com muntem ara aquí
que és la Sociedat Goethe d'Espanya.
Ho vam fer a la primavera
a Madrid a la Complutense.
Ja vam fer una primera aproximació.
Esclar, el públic era diferent,
era més entre germanistes,
el tipus de conferències
també era diferent,
però era també commemorant
el mateix acte de 200 anys,
l'aniversari de 200 anys
de la prepublicació
de la primera part del Faust.
Sí, sí, és un cicle.
En qualsevol cas,
aquest que estem parlant
que ens porta la setmana vinent
a partir del dimarts dia 14.
Per inscriure's hi ha una data límit,
és a dir, a tothom que hi tingui interès
es pot adreçar tant a l'Escola de Lletres
com al Departament,
doncs imagino que...
o al Departament de Cultura, fins i tot,
allà mateix o no cal?
També, també.
Però tal com deia la Lourdes,
qui tingui ganes de venir,
benvingut.
Vindrà.
Sí, sí.
Exacte.
Lourdes, activitats com aquesta,
en fi, singular i tal,
però n'hi ha altres, no?,
també de l'Escola de Lletres
que tot just comenceu a caminar, no?,
altre cop.
Exacte.
Un curs més i inscripcions obertes.
Sí, sí, tenim matrícula oberta encara
i bé, el que volia dir és que,
com sempre, com cada any,
doncs obrim i intentem renovar
i aportar noves propostes
per continuar creixent, com sempre, no?
I per a nosaltres, clar,
és un goig comptar amb aquesta col·laboració
amb un cicle sobre Faust
per això que dèiem, no?,
perquè és natural
per a gent que vol aprendre a escriure
i conèixer els textos clàssics, no?,
d'autors que han fet aquí, doncs,
aquestes icones i aquests mites, no?,
han creat aquests mites.
L'oferta d'enguany,
a banda d'aquest cicle de conferències,
que és ara començament de curs,
com a novetats,
hi ha, doncs, que impartim un taller
per a deficients audiovisuals,
que l'impartim a l'ONCE,
en col·laboració amb l'ONCE.
S'imparteix també un taller
de creació,
d'escriptura teatral i muntatge escènic,
en col·laboració amb la sala del magatzem,
que també seria nou, d'enguany.
I dins dels tallers habituals,
la novetat que podríem dir
és que els tallers de joves,
que fins ara era un o desdoblàvem una miqueta,
ara ja hi ha dos tallers de joves,
perfectament muntats,
un és el divendres a la tarda,
de 7 a 9,
que s'imparteix a l'Escola de Lletres,
i l'altre és el dissabte,
de 7 a 9 també,
a l'Escola de Lletres.
I ho dic perquè això,
clar,
ens satisfà moltíssim veure
com els joves cada vegada
s'apunten més,
cada vegada surten més joves
que volen aprendre a escriure,
fins al punt que hem hagut de crear
dos tallers orientats per a ells,
i agafem des de primer d'ESO
fins a primers curses d'universitat
amb aquests tallers de joves.
I els altres tallers ja són els tallers d'adults,
que tenim el taller itinerant al dilluns,
que és el que fem més tard,
de 9 a 11 de la nit,
que és el taller que recorrem
als carrers de la ciutat
com a motius literaris
per a crear les pròpies composicions.
I aleshores hi ha el taller de dimecres,
que és un taller d'iniciació a l'escriptura,
es fonamenta sobre tècniques narratives,
a partir de les quals
es van treballant altres propostes.
I el taller del divendres,
que és el que ja fa un parell d'anys
organitzem amb escriptors convidats,
tant del camp de Tarragona
com de fora de Tarragona.
Aquest de nit, aquest nocturn, com és?
Aneu buscant inspiració
en diferents parts de la ciutat
i anar apuntant, anar perdent notes, no?
Aquest és fantàstic
perquè imagineu-vos el dilluns
de 9 a 11 de la nit
a Tarragona, a l'hivern,
doncs ja us podeu imaginar
circular, a més a més,
per la Peralta,
que hi ha racons esplèndids.
A més a més, un moment
en què pràcticament no tenim gent,
el que tenim són alguns personatges singulars,
també, que anem trobant.
Doncs la veritat és que dona molt de sí,
dona molt de joc.
Dóna molt de joc aquestes rutes
nocturnes
com a motiu literari.
Tenen èxit, eh, aquestes rutes.
Núria, si t'hi vols apuntar...
Hem de fer un reportatge.
Un dia ens hem d'infiltrar...
No, els podíem acompanyar un dia...
Sí, els podíem anar.
Un dia els podíem acompanyar
i, escolta,
hem de fer unes derivacions i...
I tant.
A més, se us deu conèixer,
se us deu veure de lluny
perquè deuen anar amb un bloc, no?
Sí, sí, sí.
Mira els de les lletres.
Sí, el més divertit de tot això,
d'aquests teies que fem pel carrer,
és precisament això que dius, no?
que veuen...
O sigui, que la gent del carrer
vegi algú pintant o dibuixant
ho troba normal.
No s'atura a mirar
a veure què fa aquella persona
perquè ja s'està més acostumat
a veure un pintor o un dibuixant
copiant un croquis
o fent una pintura.
Però, clar,
veure un grup de gent
amb una llibreta i escrivint
és una cosa que sobta molt.
Que sobta moltíssim.
I fins i tot llegint en veu alta
els textos que acabem d'escriure
perquè, esclar,
ho escrivim, ho llegim i ho corregim.
I, aleshores, doncs,
la gent que va circulant per la ciutat
i veu això,
s'ho miren això estrany,
s'ho miren amb una cara de dir
no entenem ben bé què passa aquí,
no entenem què fa aquesta gent aquí,
no?
Perquè no és el més habitual.
Avui, al començament del programa,
parlàvem amb la Mercè,
una veïna de Tarragona,
cada dia truquem a algú,
així a l'Atsar,
a començar el programa,
i avui parlàvem amb la Mercè,
73 anys,
i està estudiant piano.
Ens deia que, mira,
ara m'ha agafat per fer piano.
Se diu, ara que tinc temps,
que ja els tinc a tots prescuts.
Ara que tinc temps.
Ho dic perquè,
no, no,
perquè l'Escola de Lledres també,
és a dir,
tothom que,
encara que no tinguin allò,
que no siguin adolescents
per entendre'ns,
escolta'm,
que s'hi apuntin,
no?
Nosaltres tenim totes les generacions,
ja us ho deia,
des de primer d'ESO
fins a no tenim tope,
és a dir,
tenim representants
de totes les generacions.
I penso que això és molt bonic,
perquè la barreja
de propostes estètiques i literàries
d'un adolescent
al costat d'una persona adulta,
penso que dóna un enriquiment
a tots dos,
que és fantàstica.
I a més a mi m'agrada barrejar,
barrejar-los, no?
Perquè uns aprenen dels altres,
perquè els grans també aprenem molt
dels joves,
perquè ells són més innovadors,
són més atrevits, no?
I aleshores fan propostes
que de vegades potser
el pudor dels adults
no gosaria, no?
I a l'inrevés.
La portència,
no el sentit comú,
a vegades,
o que ells preconcebuts,
per judicis, no?
de vegades priven
que surti
el rovell de l'ou,
l'essència de les coses.
Exacte.
I això potser és el més interessant
a l'hora d'escriure,
no?
Oh, i tant.
Trencat a bus
és el primer que has de fer
per poder escriure
alguna cosa amb suc, no?
Costa molt.
Costa, costa.
Penseu, recordeu,
que l'escola de lletres
tradicionalment
s'ha caracteritzat
per convocar
lectures públiques
de textos eròtics.
de tant en tant
en fem.
I per què això?
L'erotisme ens interessa a tots,
això per començar,
sens dubte,
però també perquè és una manera
de trencar-te a bus escrivint.
És a dir,
quan tu a un alumne li dius
ara has d'escriure un text eròtic,
clar,
el primer és
com m'hi poso,
què puc dir,
què no puc dir,
i clar,
fa qüestionar tota una sèrie de coses
que t'acaba,
o trenques les barreres
i l'escrius
i a partir d'allí
ja pots escriure qualsevol cosa
que et vingui de gust,
perquè de fet es tracta d'això,
de poder escriure de tot,
sense limitacions,
sense limitacions morals
o això,
o de prudència,
o ja no t'hi acabes de llançar,
no?
Aleshores jo crec
que aquests exercicis
són molt positius
per aquest motiu,
perquè ell sí que trenca estar a bus.
Estic,
estava pensant ara
en un llibre eròtic,
el Jodi Cervera,
estava pensant
en un llibre eròtic d'ell
que, en fi,
que apareix tot de paraules noves
desconegudes
que no sabien dir que existien
i que, en fi,
també denominen
alguna cosa en concret
i que hi són,
i que també és aquesta riquesa.
També podem fer un reportatge
de quan facin lectures
i diàtiques.
Vinga.
Escolteu-me,
se'n acaba el temps,
però, vaja,
recomanar això,
doncs,
aquest cicle de conferències
a propòsit del 200 anys
de Goethe,
fa-vos,
serà a partir del proper dimarts
i fins a divendres
a la Universitat Rovira i Virgili
i a l'Escola de Lletres
us hi conviden
i podeu anar
a l'Escola de Lletres
i també
al Departament de Cultura
de la Generalitat
complirem també
a partir de la una
perquè també podrem
parlar concretament
d'un d'aquests actes.
Lourdes, Jordi,
gràcies per acompanyar-nos.
Acaba el temps.
Fins aviat.
Gràcies.
Fins aviat.