l'Auditori de Caixa Tarragona, torna Roger Mas.
Roger Mas, bona tarda.
Bona tarda.
Com anem?
Molt bé.
Escolta'm, què podrem veure demà a l'Auditori de Caixa Tarragona?
Què ens portaràs? Perquè a Tarragona ja et coneixem prou.
Jo ara, amb la Núria, fèiem números,
i has vingut tres o quatre vegades, o més, fins i tot.
Sí, he vingut unes quantes, per fort.
Tres, jo diria, un nou pla de la seu, el Festival Quesse,
o el Metropol també un parell de vegades, un parell de cops.
Exactament.
I dissabte a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Què ens presentaràs a l'Auditori de Caixa Tarragona, de cançons telúriques?
Serà la banda habitual? Vindreu menys? Tres?
Doncs demà, dissabte, vindrem amb trio, amb contrabaixista, amb un piano,
jo mateix amb la guitarra.
I el que farem, doncs, és una mica de les cançons telúriques,
però també cançons de la resta dels discos.
Perquè, per presentar les telúriques, diguéssim, el disco sencer, sencer,
fa en falta molts músics, i llavors, quan el presentem sencer, com a mínim, anem 7 o 8.
Podran també escoltar algun tema de la Mística Domèstica, no?,
i d'altres treballs anteriors, fins i tot.
Exactament, de fet, des del primer fins a l'últim treball hi haurà versions de totes adaptades per trio,
i sobretot les dels discos anteriors,
de les que ja he tocat altres vegades a Tarragona en directe, doncs, amb versions diferents.
Abans ho dèiem també amb el Pep,
les cançons telúriques és un àlbum que ja té molt de recorregut,
potser un parell d'anys fa ben bé ja que el vas treure.
No, això és la Mística Domèstica,
les cançons telúriques van sortir aquesta primavera.
Ah, doncs així vaig errada.
Ah, però així no deus estar pensant encara en registrar un nou treball, no, Roger?
No, sí que hi estic pensant, sí.
La pregunta més que ens interessa molt és,
veurem alguna pinzelladeta d'aquest nou treball en el concert de dissabte o encara és massa aviat?
Doncs alguna, alguna sí que la veurem,
tot i que realment és aviat perquè com a molt d'hora començarem a gravar-lo aquest hivern, no?
Però sí que m'agrada anar fent cançonetes que estan acabadetes o a mig fer
per anar-ho compartint, doncs, amb el públic.
En alguna ocasió has dit que el proper treball aniria a cavall entre la Mística Domèstica i els cançons telúriques.
És a dir, que tindria, diguéssim, la filosofia d'una i de l'altra, no?
Una mena de barreja entre els dos, no?
Més o menys, jo ho veig més a cavall entre la Mística Domèstica i el DP,
que era l'entrenor, entre la Mística Domèstica i el Casafont, potser, que és el segon disc.
Perquè a les cançons telúriques no hi ha cap lletra meva,
és un més treball de recreació de la tradició, que no pas un treball d'arqueologia,
i el que tinc moltes ganes de fer ara són cançonetes, cançonetes meves,
i tinc moltes ganes de fer cançonetes petites, senzilles i sense massa pretensions.
Però si bé en la Mística Domèstica aquestes cançonetes volien seguir una mica el que és el canon clàssic de la cançó,
l'astrofa, la tornada, el pont i tot això, la mètrica i la rima,
doncs ara el que em ve de gust és fer això, cançons petites, cuidades i treballades,
però absolutament lliures i sense posar-me d'acord ser això el canon de la cançó clàssica.
Es pot dir que tornes al pop, per dir-ho així?
No, perquè si ja surt una mica de la cançó clàssica, pop-pop no sortirà,
perquè les estructures de les cançons no permetran que la cosa sigui molt pop.
Però bé, comparat amb les cançons telúriques sí que serà més pop.
Aquestes cançons telúriques, des del punt de vista que tenen la seva base amb la tradició catalana fusionada,
t'han dut per escenaris on no havies pogut arribar amb els altres discos?
Bé, és curiós perquè era un disc que quan el vam fer pensàvem que,
bé, el vam fer perquè la discogràfica s'hi va ficar i des de manejament també,
perquè jo tenia moltes ganes de fer-ho i era el que pensava que havia de fer,
però d'entrada els feia una mica de por, diguéssim.
I en qualsevol cas pensàvem que seria un disc que passaria una mica així,
sense pena ni glòria, diguéssim.
I en canvi ens hem endut una sorpresa perquè, estranyament, ha funcionat bé,
el resultat no ser difícil quan d'entrada semblava que ho podia ser.
I a més a més, amb els directes, doncs, també permet, no sé,
per exemple, poder tocar el monestir de Vallbona de les Monges
i amb ingrets on habitualment no hi podria tocar.
I poca broma perquè aquesta Cançons telúriques ha guanyat l'oncena edició
del Premi Puig-Purret del Mercat de la Música Viva de Vic,
que és la distinció musical, en fi, la més ben dotada de Catalunya,
però també no molt de prestigi, no?, en el panorama català.
Doncs sí, bueno, això estic molt content perquè tot això ajudarà,
tot això ho invertirem en el pròxim disco i en la feina, no?
Perquè, bueno, que ens dediquem a això és per fer-ho el millor possible
i amb el màxim de menjans possible.
I el reconeixement i tot això, doncs, va molt bé en aquest sentit.
És cert, Roger, que et vas iniciant en els estudis de música d'instrument
als cinc anys, de la mà del teu avi?
Sí, el que passa és que era un pèssim estudiant, eh?
Però sí que, sí, sí, era casa amb el meu avi i ens posàvem a...
Era una casa vella del casc antic de Solsona, d'aquestes que són molt estretes
i després són molts pisos.
I amb l'avi recordo que ens posàvem al forat de l'escala,
que allà estàvem una mica més fosques perquè és on deia ell
que hi havia més bona acústica per tocar.
I és que estàvem una mica ressenyant la trajectòria.
Bueno, als 12 anys vas ser músic d'orquestra de ball, no?
I també més endavant, membre fundador del grup Les Pallofes Radioactives.
Com ho recordem encara, aquest grup?
Sí, això va ser una època molt divertida.
Però diguéssim que eren tot feines en les quals no podria fer exactament
el que jo tenia ganes de fer, no?
Però això va molt bé al llarg de la vida poder fer projectes
en els quals tu no estàs tirant endavant la teva idea,
sinó que estàs al servei d'idees d'altres o en un grup on hi ha d'haver una mena de democràcia.
Això va molt bé perquè és una manera de treballar molt diferent
i menys obsessiva de quan estàs fent les teves pròpies cançons.
Segons ens consta, et vas decidir agafar la guitarra i fer la teva pròpia obra
ja fa 12 anys, eh? Tiraríem 12 anys enrere.
I de tu s'han dit coses a nivell de crítica, com per exemple
que tens la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana.
Això és una gran cosa de dir.
Roger, en quin moment de tota aquesta trajectòria musical vital
diries que estàs ara?
Doncs jo em trobo així bastant...
Tinc moltes ganes de fer el pròxim disc, diguéssim.
perquè aquest últim, com deia, no hi ha cançons meves
i tinc molta necessitat ara de fer un disc
que penso que amb els anys que porto treballant
probablement el pròxim disc serà ja en el que m'hi senti més identificat del tot.
Perquè quan fas cançons i quan les portes a l'escenari
a vegades és difícil aconseguir dir exactament el que vols dir.
I això és una cosa que es va aprenent amb l'ofici i amb els anys
i això fa molta il·lusió de veure que et vas acostant una mica
no tant a fer-ho bé, sinó a aconseguir donar el missatge
que realment tu vols donar.
Moltes vegades tu mateix no saps ben bé ni quin és,
però bé, és un camí d'anar-se acostant i donant-hi toms.
Encara no passa allò de deixar reposar les cançons 15 dies?
Bueno, 15 dies és un dia, però deixar-les reposar un cop estan fetes
i després les dones d'escoltar a veure què podien canviar, no?
I tant, això. De fet, hi ha cançons del pròxim disc que porten 3 anys fent-se.
I a mi realment és que m'agrada molt qualsevol manera de fer cançons, eh?
M'agraden les cançons que es van cuinant al llarg dels anys,
però també m'agraden les cançons que surten en aquell moment d'inspiració
i comencen i s'acaben en una tarda, per exemple, no?
El que passa és que això, diguéssim, que amb l'edat potser vas aprenent ofici,
però cada vegada és més difícil que es produeixi,
que es donin circumstàncies perquè la inspiració et pugui fer començar
i acabar la cançó en un dia, no?
Podríem dir, Roixer, que et sents menys sol ara, per exemple,
que quan vas començar en solitari,
que era més o menys cap a l'època de final del rock català,
de les anys 90, aproximadament, eh?
Ara et sents menys sol, artísticament parlant?
És a dir, veus que tens més companys de viatge?
Jo penso que sí, penso que sí,
perquè ara hi ha moltíssima gent que fa moltes coses diferents
i com que el mercat musical està, diguéssim, a la ruïna,
doncs no hi ha poques concessions comercials en general
i la majoria de gent que fa coses interessants en aquest país
doncs ho fa des del propi sentiment i escoltant-se només a si mateix.
I això fa que els discos que podem escoltar
de la gent que està fent coses ara
doncs siguin molt autèntics
o en qualsevol cas s'apropen molt més
a el que seria la meva generació musical.
Doncs, Roger, moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i, en fi, esperem trobar dissabte a dos quarts d'11
al Teatre Auditori de Caixa Tarragona,
el Roger Mas, almenys el que hem vist el Pep i jo, no?
Que és aquell ambient íntim recollit,
explicacions entre cançó i cançó.
Vindrà a ser això?
Al principi, sí.
Val.
Jo és el que vull.
O sigui que a mi em faràs feliç.
Roger, una abraçada.
Moltes gràcies a vosaltres.
Jo és el que Robert Moreno s'apropenillat
la natació de komentatós
llanyesarc
Jo és el queneli
Giulia
J Magic
gl Darr
G proper
A la sille
Gràcies a vosaltres
Jo és el que
Ja
Per
Quasi
Quasi
hi
Roy
L
Ei
Van