Marell Magí, Jordi Ximeno, bona tarda a tots dos.
Molt bona tarda.
Què tal, com estem?
Molt bé. I tu?
Jo estic una mica... Saps quan...
Glof.
Una mica xof.
Xof.
Quan surts del dentista, tu no estàs una mica xof?
No.
Perquè no hi vas?
Sí, hi vaig, però normalment no em treuen res.
Vaig per altres raons.
Ja, perquè vas.
Neteixes.
Si veieu que avui el Manel no acaba de pronunciar bé,
no és que li patini la neurona,
sinó que mira, que té el llavi mitjadurbit, pobre, no?
Sí, una miqueta, però em sembla que no es nota.
No es nota.
Tira't el llavi?
No es nota.
Seria pitjor si això m'afectés i parlés,
això que serien accent de Girona, no?
Sí.
Mentre no perdis l'accent tortosí...
No, això no.
No hi ha problema, t'entenem.
Què hem de fer, nois, avui?
Doncs bé, benvinguts al No en vinguis amb històries,
programa número 30 de la quarta temporada,
avui dia 28...
28.
28.
28.
28.
No cal cridar, benè.
És que...
Sempre li hem de dir el mateix.
Saps què passa?
Que fem prop de final de mes i què passa a final de mes.
Es cobra.
Ahí está.
28 de juny de l'any 2008.
No en vinguis amb històries.
Aquesta setmana...
Aquesta setmana, com és habitual,
iniciem el programa amb la nostra efemèride
dedicada avui a un eclipsi solar.
No direm ni l'any ni on es va situar.
Una frase qualsevol assignada,
ara mateix no ho recordo.
Incòmita.
I mira que l'he preparada jo.
Oscar Wilde, Oscar Wilde.
Sí, Oscar Wilde.
Molt bé, sí, sí, és veritat.
Un monogràfic dedicat als bici-gots.
Avui fa 100 anys a Tarragona.
Curiositats i, com és habitual, notícies.
I com també comença a ser habitual en aquest programa
des que el Manel va citar
o va marcar una frase per la posteritat...
Jordi, ja no cal que ho digues.
No, bé.
És que així ja...
O sigui, si no ho dius...
No, però és que és trist.
És molt trist que en aquest programa no parlem de llibres.
Hi ha tantes coses tristes a la vida,
com per exemple...
La fam al món.
O els dentistes.
Au, siau.
Any 585 abans de Crist.
Un eclipsi total de sol posa fi a 5 anys de guerra
entre Medes i Liris.
Jo no se podria dir.
Podrien haver més eclipses de sol
en resultats com aquest, no?
Però sembla que és un cas aïllat.
Bé, què va passar?
La història política d'aquest eclipse
comença 5 anys abans.
L'any 590 abans de Crist,
els Medes van proseguir la seva expansió cap a l'est.
Eren un poble que habitava en la zona de l'Orient proper.
i van xocar contra uns pobles
que estaven establerts al sur de la península anatòlica,
els Lidis.
Des de llavors,
es va desenvolupar una guerra sense quartel
entre els Medes,
que havien derrotat els Asiris
i controlat momentànament els Babilonis,
i els Lidis,
que es convertien en l'últim obstacle
cap a Occident i el Mar Geu.
Així,
arribem en aquest dia de l'any 585 abans de Crist.
Algunes fonts antigues
relaten el que va passar el dia de l'eclipse
i són una prova directa del trastorn
que va ocasionar l'observació d'aquest fenòmen astronòmic.
Herodot de Licarnàs,
que va viure entre els anys 485 i 420 abans de la nostra era,
va escriure dues referències a l'eclipse de l'any 585.
Diu el següent.
Tuvo lugar una guerra entre los Lidios y los Medos
durante cinco años,
en los que muchas veces los Medos vencieron a los Lidios
y muchas los Lidios a los Medos.
Dentro de ella incluso llevaron a cabo una batalla de noche.
A ellos,
que proseguían en condiciones de igualdad la guerra,
en el sexto año,
iniciando el combate,
les aconteció que,
trabada la batalla,
el día de repente se hizo de noche.
Tales de Mileto había predicho a los Jonios
que sucedería esta mutación del día,
habiendo propuesto como término el año ese
en el que ciertamente tuvo lugar el cambio.
Y los Lidios y los Medos,
cuando vieron que se hacía de noche en lugar de día,
pusieron fin a la batalla
y, de manera especial,
se apresuraron también ambos
a que se hiciera la paz entre ellos.
Una frase qualsevol.
El treball
és el refugi
dels que no tenen res
que fer.
Molt bé.
Això és citat
per Oscar Wilde.
Ho he pronunciat bé?
Sí.
Wilde.
dramaturg,
novel·lista,
poeta i assagista
irlandès
en llengua anglesa.
Polemista també, no?
Molt bé,
polemista.
Sí, de fet,
ha deixat un munt de frases
per la posteritat,
aquest home?
Sí, sí.
És d'aquells senyors
que,
conjuntament amb
Get,
Got?
Gete!
Gete!
Gete!
Doncs podríem
estar citant
durant programes
i programes
i programes.
De fet,
no ho va escriure
cap a poc,
només va escriure
frases.
No,
no.
Doncs,
Oscar Wilde
va néixer
l'any 1854,
va morir a París
el 30 de novembre
de l'any 1900
i va morir a París
en concret
per una raó
molt concreta.
Després de sortir
de la presó,
s'exilià a França
i va inclús
canviar de nom
pel nom
de Sebastian Melmour.
I per què
va acabar la presó?
Doncs,
després d'escriure
la seva única novel·la,
The Picture of Dorian Gray,
titillada d'immoral,
l'any 1895
va ser acusat
d'homosexualitat
pel pare
del seu amant,
Lord Alfred Douglas
i després de tres judicis
va ser condemnat
a dos anys
de treballs forçats
que complia
la presó de Reading
on escrivia
The Ballad of Reading Goal
que descrivia
les condicions
inhumanes
del règim penitenciari.
També va escriure
altres obres
i després
de sortir de la presó
es va exiliar
a França
on moria
un 30 de novembre
de l'any 1900.
No en vinguis
amb històries
al monogràfic.
Què?
No res.
Bé?
Sí.
Comencem?
Vinga,
de què baixa avui?
És que avui és un tema
una mica durillo.
Ah, sí?
Quina por.
Però ho intentarem fer
divertit,
ameno...
i parlarem d'una gent
gràcies a les quals
diem
guerra
i no,
per exemple,
bèlum,
no?
I ara em diré
tu què dius?
Clar.
De qui parlem?
Parlem dels bicigots.
Per cert,
la setmana passada
tu comentaves
que ets bipolar
i aquesta gent
en bicigots.
Però en v baixa,
no?
En v baixa,
no és que fossin dos.
Ei, ei...
Quina memòria, eh?
D'una setmana per una altra.
Ja, no n'hi veig.
I així m'agrada.
Digues, va.
I per què dic això
de la guerra?
Clar, perquè guerra
és una paraula
que van portar aquesta gent.
Home, és un tema dens, eh?
Té pinta de dens.
Tu li dius a un nen
avui parlem dels bicigots.
Sí, segurament
dius que guai, no?
Fes-nos-ho a me, doncs.
Va, manant.
I sobretot la gent
de més de 40 o 50 anys
que se'ls feien aprendre
de tots els noms interminables
d'aquells reis
del Rencís Vinto
i Recared
de tota aquella gent.
No parlarem...
Parlarem
de l'origen
dels pobles bicigots.
Ho tallarem
al segle V,
quan van arribar aquí.
Val.
T'ha semblat, a veure?
I hi ha qui vulgui continuar
que es posgui la guerra.
Exacte.
I començarem
parlant pel nom, no?
Perquè tu dius
els romans, molt bé.
Per què es diuen romans?
Perquè venen de Roma, no?
En principi.
Els egipcis
venen d'Egipte, vale.
Però els bicigots,
per què parlem de bicigots?
Doncs,
els bicigots
sembla ser
que
adopten este nom
perquè
el nom original
seria el de gots,
d'este poble
que s'anomen
els gots.
En castellà,
godos.
Però també hi havia
altres gots, no?
Ostrogots.
Sí.
I
se fa la separació
entre
bicigots
i ostrogots
que són dos
d'estos pobles
que van invadir
l'imperià romà.
Que venen d'un mateix origen,
suposo.
Exacte.
Perquè
els bicigots
vindria de l'alemany
Westgotten.
West, què vol dir?
West.
West.
Ah, West, sí.
Sí.
I jo no sé alemany.
I ho has fet
pronunciar molt bé.
Molt bé.
I els ostrogots
serien els
Ostgotten
o els gots
va, Jordi, va, va.
De l'est.
Molt bé.
Però tots són pobles germànics.
Sí, eren pobles germànics.
Mireu, i a més a més,
els gots
no és que fossin
una gent sola,
sinó que eren
moltes tribus
en uns noms
terribles.
Per exemple,
els héruls,
els rugis,
els lemobis,
els esirs,
els albecons,
els sidenis,
els torselingis,
gèpits,
vàndals,
que suposo que
devien estar moltes vegades
en guerra entre ells
perquè li diuen
ei, tu,
torselingo,
dius tu padre,
i es començava a fer
hòsties, m'entens?
Però aquests noms
que els hi ha donat,
s'ho deien ells
amb ells mateixos?
Sí.
Oh, sí.
Suposo que són noms
que es coneixen
pels romans, també.
Però eren
els noms que...
Que els mateixos
s'otorgaven.
Els romans,
en certa manera,
van ser bastant llestos,
perquè els van dir
tots bàrbars
i ja està.
Era igual
que fos
ostrogot,
visigot,
un vàndal.
Jo,
soc sident i edu.
Mira,
tu ets un vàndal.
I un bàrbar.
I ja està.
Doncs bé,
els gots,
que com genèricament
s'anomenava
tota aquesta gent,
s'havien dividit
en el que s'anomenava
la gent del bosc,
els teruíngi
o tarbingos,
i que poblaven
territori
entre els Carpats
i el riu Nieper.
I després
estaven els greuzungos,
que eren la gent
de l'Estepa,
que vivien a l'est
d'aquest riu
del Nieper.
Per tant,
aquest riu
servia com a límit
geogràfic
entre aquests dos grups.
I així,
els teruíngi
o aquesta gent del bosc
van ser anomenats
els westgots,
perdó,
bestgots
o vicigots,
o sigui,
els gots
de l'oest,
per estar
a l'occident
del territori
que ocupaven.
I com
els greuzungi
se'ls van anomenar
els ostgots,
ostrogots,
o sigui,
els gots
de l'est.
De l'est.
De l'est.
D'acord?
D'aquí vindria,
per tant,
aquesta paraula.
Hi ha altres autors
que
tenen altres teories.
Aquesta que hem dit
la donarem per bona, eh?
Com, per exemple,
que bici
vendria de
besa,
que vol dir bo,
i que
la paraula
ostro
vendria de
austra,
que vol dir lluents.
Però jo penso
que també he sentit
el que m'ha explicat.
Doncs, bé,
què va passar
en aquesta gent?
Ja els anomena
tàcid al segle primer,
els anomena
gotons,
no?
O sigui que els romans
ja sabien
que existien
i tenien
contactes.
Fora dels limes.
Sí.
Però ells,
els
gots
estaven
al seu lloc
i no tocaven
gaire els
picigolles,
els romans.
A partir del segle III
la cosa
va començar
a canviar.
Van començar
a haver-hi
pressions.
Perdó.
És que m'emociono
quan parlo dels
picigots.
Beu una mica
d'aigua en aquest got
de plàstic
que tens.
Sí.
És un got
bici
o ostro?
Buit.
És un buit.
Un buit i got.
Què va passar?
Van començar
a haver-hi
moviments migratoris
des d'Àsia,
gairebé des de Xina,
que van anar
fent un efecte
de cadena,
espantejant
els grups
més cap a l'oest
i van començar
a apropar-se
a l'imperi romà.
Durant el segle III
a més a més
l'imperi romà
entra en una crisi
bastant greu
en una successió
d'emperadors
que són assassinats
cada 3 o 4 anys,
parts de l'imperi
que momentàriament
s'indigen,
guerres civils,
etcètera.
També hi ha
el cristianisme
al mig.
Sí.
Bueno,
també que va
començar
a minar,
no?,
una mica.
Bé,
perquè l'aigua
de l'imperi romà
seria multicausal.
Sí.
No seria
d'una sola causa.
Sí, sí, i tant.
Doncs a partir
del segle III
tant els trogots
com els cigots
comencen a efectuar
incursions
contra l'imperi,
atacar.
Per exemple,
l'any 251
ataquen
el que seria
a la frontera del Danubi,
les províncies
de Moësia i Tràcia.
L'any 258,
259,
ataquen
la costa del Mar Negre,
arriben fins a les illes
de l'Egeu,
a Éfes,
a Atenes.
L'any 269,
per exemple,
arriben a les illes
de Creta,
de Xipre,
de Tessaloni,
que fan atacs
que s'ho carguen tot
i tot.
Són ràxies.
Ràxies, exacte.
Entre els anys
270 i 273
l'emperiador romà
Aurelià
abandona
l'única regió
que els romans
controlaven el nord
del riu
de Nubi,
a Dàcia,
a l'actual
Romania.
I els gots
ho aprofiten
i s'estableixen
de manera
més o menys estable
en aquella zona.
Quin tipus de poble era?
O sigui,
per què feien?
Anaven buscant territori
per expandir-se?
Sí,
i veuràs que
quan van entrar
dins l'emperiador romà
van estar movents
sent molt de temps
fins que no es van assentar
aquí a la península ibèrica
que ja no ho veurem
perquè ho tallarem
al segle V.
O sigui,
era una mica poble expedicionari,
bèl·lic...
Sí,
eren poca gent,
unes 200.000 persones,
relativament poca gent.
Suposo que
Camperol
s'hi van fer,
per exemple,
quan,
després ho veuràs,
quan els van deixar
entrar a l'emperi,
però segurament
eren caçadors,
eren ganaders...
I anaven buscant terres
per explotar.
Exacte,
anaven movent-se.
Sí,
i es movien també
per la pressió
que venia
des de l'est.
Incluso
quan van arribar
a la península ibèrica
també van fer fora
altres pobles bàrbars.
Sí.
Què va passar?
Que,
com dic,
que a partir dels 270
s'estableixen
a la Dàcia
i durant un segle
aproximadament
s'hi van estar.
No tenien conflictes
en els romans,
inclús estos
se n'aprofitaven,
o sigui que
agafaven gent
per als seus tropes,
per als exèrcits.
Sí,
convivien.
Sí.
A més a més,
la cristianització
també els va arribar.
Mireu,
l'any 332,
o sigui,
a la voltant del 330,
un bisbe
i got,
anomenat Ulfiles,
va fer una de les tasques
més bèsties que s'ha fet mai,
que és traduir la Bíblia
al gòtic,
a l'embrió
del que després seria
l'alemany.
Promovent,
a més a més,
la conversió dels gots
cap al cristianisme.
Sí.
Perquè traduir
un text com la Bíblia
a una llengua
tan diferent,
perquè suposo que hi havia
moltes paraules
que no existien
o se les havia d'inventar
o el que fos,
és una tasca
que Déu-n'hi-do.
I els gots
s'hi van convertint,
però,
en una secta
del cristianisme.
Recordem que al segle IV
encara hi ha
diverses sectes,
podríem dir,
no hi ha
una religió uniforme.
Varis criteris
o diverses opinions
sense el cristianisme.
Exacte.
Que és el que es coneix
com l'arianisme.
De fet,
aquí a la península
ho vam mantenir
fins a final del segle.
Que després va ser declarat
heretgia,
no?
Sí.
L'any...
Quan se va imposar
el que seria
la religió oficial,
no?
Anécia.
Com diem,
per una part
se fiquen a prop
d'esta gent
a prop de l'imperi romà
i per la seva esquena
estan
aquests pobles
que venen d'Àsia.
Saps quins són?
Són una gent
molt bèstia,
molt bèstia
que anava a cavall
cavalgant
i tenien un rei
i van tindre
després
el segle V
que es deia Atila.
Els uns.
Els uns.
Els uns.
Doncs bé,
cap a l'any
370
van entrar
en conflicte
en els uns
i van ser derrotats.
Llavors,
què va passar?
Que van demanar
a l'imperi
que els deixés
entrar
dins les seves fronteres
perquè els uns
els van donar palo
i els van guanyar.
I els romans
els van deixar
entrar
i els van assentar
a la part de baix
de Nubi,
a les províncies
de Tràcia
i Moésia.
Més o menys
l'actual Bulgària
surt de Romania.
Se van convertir
en camperols
i se'ls va conèixer
amb el nom
de Mesogots.
Però
sembla ser
que els romans
se'n van voler
aprofitar una mica
en impostos
i que no els van
tractar gaire bé
i que va passar
que aquella gent,
els vicigots,
eren una gent
molt xula
i es van revelar.
Vam presentar
queixes
al cap dels vicigots
anomenat
Fritigern
a un general romà
anomenat
Lucipinus
dient del que passava.
I què va fer
Lucipinus
en lloc
de regla
a la situació?
Doncs que va intentar
assassinar
en un banquet
al cap dels gots.
Ah, a més a traïció.
A traïció, sí.
Saps?
Llavors,
el senyor Fritigern
se va escapar
i els gots.
Va haver-hi
una revolta general
l'any 373
i que l'any següent
van derrotar
els exèrcits romans
a Adriànòpolis
9 d'agost
de l'any 378
i van matar
en combat
l'emperador romà,
el senyor Valèn.
Però sí que
eren gent, doncs?
Bé,
eren uns 200.000
en total.
No crec jo
que soldats
n'hi fossin molts,
però van
aconseguir
derrotar
els romans.
I eren com a guerrers
disfressats
de pagesos,
esperant allò.
Si ens deixeu tranquils
som de pagesos,
però sí que els romans
tampoc no els van tractar
gaire bé
i se'n van aprofitar.
I això se va anar
succeint
perquè
l'any 388
no tenen més remei
el senyor Teodosi
després d'algun temps
de combatre'ls
que
fermà una pau
l'any 381
i els donà
un paper important
dins l'exèrcit romà.
O sigui,
els romans
s'anaven baixant
a poc a poc
els pantalons
davant d'aquests
pobles bàrbars
que cada vegada
s'anaven ficant
dins del seu territori
i dins dels llocs
de poder
de l'exèrcit.
I què va passar?
Doncs que
a finals del segle IV
trobem
per primera vegada
una sola persona
el senyor Alaric
que governa
sobre la totalitat
d'este poble
dels vicigots
que d'alguna manera
los unifica.
I
què va passar?
Doncs que
els romans
que havien firmat
un tractat de pau
continuen
sense
fer el que havien pactat
continuen pressionant-los
continuen tractant-los
diguéssim malament
i
se'ls tornen
a revelar
ataquen
Constantinople
destrossen Grècia
l'any 395
i 396.
Al final
es van poder
expulsar
de la zona
de Grècia
però
què van fer?
Se'n van
anar cap a Itàlia.
O sigui,
baixen
fins a Grècia
i van pujant
per tota la costa
de l'actual
Croàcia
tota la que era
la província
de l'Almàcia
i se'n van
a Roma.
Allí els poden
parar
els peus
però
tornen a pactar
amb els romans.
O sigui,
els romans
ataquen,
pacten,
ataquen,
pacten
i els romans
sempre fallen
en els pactes
que fan.
I ells una mica rucs
de no prendre la lliçó
com es podien fer
dels romans.
Bueno,
suposo que era
el que hi havia.
És un palo més ingenu
del que m'esperava.
No,
però sempre acaben
de notar els romans
al final.
Què va passar?
No,
també depèn
de les circumstàncies.
La guerra
no es feia
durant tot,
durant tots els mesos
de l'any.
Potser després
d'una campanya
necessita descansar
i preferit
s'espectar
i ja veurem
què passarà
la primavera següent
agafent forces.
Doncs que
se tornen a rebel·lar
l'any 409
també perquè
no se'ls ha donat
el que prometen
i que fan,
doncs,
se'n van directament
cap a Roma.
Roma feia 700 anys
que no havia caigut
en mans de ningú
des que el segle IV
van ser atacats
pels gals.
O sigui,
era una ciutat
que es considerava
invencible
i serà el senyor
Alaric
i els seus vicigots
que aconsegueixen
atacar Roma
i penetrar-la
i durant tres dies
la saqueixen
l'any 410.
Allò va ser un cop
brutal,
és com si
diguéssim que
jo pensava que
com les torres
bessones.
Sí,
però encara més gros
i tot,
no?
O sigui,
que la ciutat eterna,
que Roma
havia estat atacada,
no?
Sí, sí.
I què va passar?
Que un any després
Alaric mor
perquè continuen
atacant ciutats italianes
i aconsegueixen
els romans
donar-los
el sur de la Gàlia.
Els diuen
aneu allí,
us podeu establir
en aquella zona
i mos deixeu en pau
i així ho van fer-ho.
Llavors,
se quedaran
en la zona
del sur de la Gàlia
com aliats
dels romans
i durant tota,
hasta que s'establiran
s'establiran
definitivament a Hispània,
ajudaran en molts cops
els romans
de lluitar contra
els altres pobles.
Perquè Alaric
no es va caçar
amb una romana.
Sí,
de fet,
quan van entrar
i van saquejar a Roma
una de les coses
que van fer
va ser prendre
la germana
de l'emperador Nori.
De l'emperador, no?
Gala Plasidia.
La van prendre a Barcelona.
Van vindre a Barcelona,
es van establir
la capital del regle
provisionalment
a Barcelona
i després
la van conseguir retornar.
Llavors,
els vicigots
es van establir
al sur de la Gàlia
aproximadament
i després ja
a finals
del segle V
van baixar
a la península
d'Amèrica.
Van fer fora
els altres pobles
que hi havia
i es van establir
el regne de vicigots.
No ho entenc.
Qui va prendre
Gala Plasidia?
El rei dels vicigots
quan van atacar a Roma
l'any 410.
I se la van portar
a Barcelona.
A la princesa romana,
sí.
Se la van fer
de presonera
i després
quan els van expulsar
d'Itàlia,
o sigui,
d'Itàlia van dir
aneu a la zona
de la Gàlia,
a l'onor
de la península,
van crear allí
com un regne,
una zona
que controlaven
i la capital
va ser durant un temps
Barcelona.
I allí va casar
la Gala Plasidia
amb el...
Que també era
una forma
d'unir-se
amb l'imperi.
I van estar servint
els romans.
De fet,
els romans
els van contractar
perquè expulsessin
diversos pobles
que havien entrat
a la península.
Ho van fer-ho,
se les van cargar.
Van intentar també
passar al nord d'Àfrica
per establir-se
el nord d'Àfrica
però va haver-hi
una tormenta molt gran
i els va trencar
tota la flota
i es va tindre
que quedar.
I després
ells van entrar allà
en pressió
en conflicte
amb un altre poble
els Gals.
Ai, els Gals,
perdó,
els Francs
que els van expulsar
i es van quedar
a la península
iberica.
De Perineus cap a baix.
De Perineus cap a baix.
I només dominant
una petita zona
que seria
el sud de França.
Però
després ja van vindre allà
tot el regne
de Toledo
que va durar
fins a l'arribada
dels musulmans
però això ja és...
Una altra història.
Ho dicem?
No en vinguis
amb històries,
curiositats.
Avui parlem
de
roselles,
tothom sap
el que és una rosella.
Una amapola.
Una amapola,
molt bé.
I guerra.
Per quina raó
la gran guerra
és recordada
amb roselles?
Doncs
l'acostum
de relacionar
les roselles
amb la guerra
ja ve d'època anterior,
en concret
de l'època
napoleònica
quan un escriptor
es va adonar
que el territori
devastat
després d'un conflicte
es cobria
amb aquestes flors
de primavera.
I arribada
la primera guerra mundial
o la gran guerra
el tinent coronel
John McRae
metge canadenc
va escriure
el poema
en els camps
de Flandes
en el qual
establia
aquesta mateixa relació.
La composició
es va fer cèlebre
i les roselles
es van convertir
en el símbol
dels morts
en combat.
a part del poema
diu el següent
En los campos
de Flandes
las amapolas
crecen
entre la hilera
de cruces
que marcan
nuestro lecho
y en el cielo
las alondras
aún canten
valientemente
el vuelo
es apenas
escuchado
entre los cañones
de abajo.
Doncs bé, així
el dia
de l'aniversari
de l'armistici
l'11 de novembre
els britànics
es col·loquen
una rosella
en anglès
popi
de paper
en record
els morts
durant la primera guerra mundial
però també es comemora
la mort
d'altres sordats
anglesos
que van perdre
la vida
en conflictes
posteriors
com pot ser
la segona guerra mundial
les malvines
la guerra del golf
etcètera
aquestes popis
o roselles
són confeccionades
pels veterans
de la guerra
i venudes
per representants
de la real
legió britànica
una organització
formada
per supervivents
de totes les guerres
però curiosament
a França
també es fa
alguna cosa similar
en concret a Som
a França
cada primer de juliol
es llencen
roselles
a una gran fossa
coneguda
com la gran min
o la gran mina
el forat
d'uns 30 metres
de profunditat
i 100 de diàmetre
el va deixar
una mina
situada
sota
les línies
alemanes
que va esclatar
a les 7 hores
28 minuts
de l'1 de juliol
de 1916
abans
de l'ofensiva
d'infanteria
que va donar lloc
a la batalla
del Som
una de les batalles
també més sagnants
de la Primera Guerra Mundial
aquesta mina
que tu dius
la van excavar
un túnel
d'una trinxera
a les línies
enemiques
i els anglesos
i durant molt de temps
van estar acumulant
explosius
baix de les línies
fins que el van fer explotar
i es va carregar
uns o dos o tres
100 soldats
i aquesta hora
a les 7.28
de l'1 de juliol
de cada any
es comemora
doncs aquesta
o se'n realitza
aquesta cerimònia
tan emotiva
que
ja sigui
en record
a l'època
napoleònica
ja sigui
a la Primera Guerra Mundial
pels britànics
o a la Primera Guerra Mundial
pels francesos
doncs curiosament
relaciona
una flor primaveral
silvestre i salvatge
com és
l'amapola
o la rosseria
en català
amb
un conflicte armat
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
bueno
la gent també s'ho passava bé
igual que avui en dia
no?
hi havia sequera?
sí
la pertinència
però justament avui fa 100 anys
el que no hi havia
eren
tres bases
no
però fa poc també ens parlaves
d'inundacions
que possiblement no hi havia sequera
sí
no
l'any 1907
a finals de 1907
van haver-hi grans inundacions
sí
suposo que encara el terreno
devia estar una mica
amerat
però Franco no havia inaugurat
encara pantans
encara no
però igual l'aigua s'havia perdut
però bé
en fi
què mos diu el diari
diari de Tarragona
del 28 de maig
de 1908
perdona
diari de Tarragona no
diario de Tarragona
diario de Tarragona
gràcies per la precisió Jordi
les piezas que ejecutarà avui
de 6 a 7 i media
la música del Regimiento de la Mança
en la Rambla de Sant Juan
actual Rambla Vella
són les siguientes
primero
Senes Pleda Pasodoble
de Minguelli
segundo
Fantasía de Aires Andaluces
de Luceno
tercero
La Patria Chica
Mosaico
del Maestro Chapí
y la cuarta
Cinematógrafo Nacional
J. de Jiménez
y después también
ya una noticia
que no deixa de ser curiosa
que paregue
en un diario
hoy en día
a la época era més normal
hoy en día
me sorprendría més
diu
el joven don Daniel Matamoros
alumno de la Facultat de Medicina
en la Universidad de Barcelona
ha merecido
sobresaliente
en los exámenes
del mes actual
nuestra enhorabuena
al director del
Colegio Josefino
y familia
y en especial
a su hijo
don Daniel
se suposa
que don Daniel Matamoros
era fill
de Tarragona
sí
y se también se suposa
que había poca gente
que anaba a la Universidad
sí
bueno claro
eso sí
porque si tienen que ser noticia
todas las noticias
que traen los alumnos
bueno y que sacó
sobresaliente
sacó
sobresaliente
y una otra noticia
rápida
rápida
breu
diu
en el concurrido
café del centro
hoy se servirán
sorbetes
y granizados
a 40 y 25 céntimos
respectivamente
considerándose
la leche enmerengada
como granizado
atención
dado lo económico
de los precios
y el esmerado servicio
de aquel
acreditado establecimiento
cabe esperar
y le auguramos
para este verano
un bonito negocio
molt bé
a 20 y 40 céntims
respectivament
25 y 40 céntims
respectivament
no saps
com estava
la inflació
ni l'índex
de preus del consum
si m'havia variat
molt
els darrers mesos
suposo que no era
no era molt barato
no
per a classe
es van estar
segurament
segurament
més d'un
no s'ho podia permetre
que voleu patrocinador
sí
doncs mireu
us porto una solució
més miraculosa
gairebé que l'aigua
de Sant Magi
aguas radioactives
clorurosulfotadas
aguas radioactives
clorurosulfatadas
de Vallfogona
la meitat
més mineralizadas
que las de
Testona
y las de
Carlsbadar
y las mejores
d'Europa
para curar
el artritismo
las enfermedades
del hígado
y de los intestinos
on
doncs
a la farmacia
del centro
a la rambla
de Sant Joan
número 57
i les aigües
radioactives
no eren
d'escor
això són
les d'ara
que també
són bones
per al cutis
i per al pèl
per al que vulguis
va diguem-ho
aguas radioactives
clorurosulfatadas
de Vallfogona
patrocina
no em vinguis amb històries
notícies
com sempre fatal
de temps Manel
tranquil·la
que només porto
una notícia
breu
els arqueòlegs
últimament
no troben gaire
les coses
jo estic desesperat
i és una notícia
més política
que sembla a mi
em deixarà
fer una crítica
després una mica
resulta que
l'equip
de govern
d'aquí de Tarragona
doncs volen recuperar
el passat
hebreu
de la ciutat
i convertir-ho així
en un dels actius
de cara a la promoció
de la candidatura
de Tarragona
de cara a ser capital
cultural europea
el 2016
o sigui
ara no havien fotut
ni punyetero
casa
el patrimoni
que queda
aquest any
es va publicar
un llibre
sobre
el patrimoni
jueu
a Tarragona
això sí
doncs ara
l'Ajuntament
i l'Associació
de Relacions
Culturals
Catalunya
Israel
ARC
han firmat
un conveni
per revaloritzar
el llegat
jueu
i sembla ser
que invertiran
en els propers
dos anys
l'Ajuntament
450.000 euros
tot i que està
pot augmentar
en funció
del que
se li destina
a Cala Garça
que és on estava
la sinagoga
doncs per recuperar
les restes
que puguen quedar
l'estima que
per exemple
Cala Garça
que era un edifici
important
avui en dia
a base només
queden quatre arcs
alguns dels quals
vols dir que la mesura
arriba tard
com sempre
com sempre
bueno però arriba
home sí
arriba
ai des d'aquí
també vull fer una crida
aneu a fer un passeig
jo ho he dit
més d'una vegada
a les muralles romanes
a la zona
on estan
les piscines
les piscines
torroix
em sembla que es diuen
a la zona
darrere de l'escorxador
aneu en casco
per això
cauen uns blocs
enormes
se desprenen
està fatal
ple d'humitat
i s'està desfent
la muralla
però
d'aquí 50 anys
no hi haurà res
podran construir
un bloc de pisos
però
s'han fet moltes barbaritats
en aquesta ciutat
i no només
en aquesta ciutat
sinó moltes
sinó mirar
el teatre de segon
o mirar la font
per exemple
que es va deixar perdre
aquí a Tarragona
al carrer Pere Martell
hi ha moltes coses
vull dir que a Tarragona
aixeques una pedra
és el que s'ha dit sempre
aixeques una pedra
i et surten
però pots aprofitar-ho
i pots cuidar
el que hi ha
i a vegades
no costa tant
mantenir el títol
de patrimoni de la humanitat
amb dignitat
no anar
en ficant tirites
exacte
targeta vermella
ai que us haig crítics
és el que hi ha
però heu participat
a Tarragó Viva
guapetons?
no
bueno el diumenge
va ploure molt
jo dissabte
molt de criticar
i no va anar a Tarragona
jo vaig anar a veure
l'espectacle dels gladiadors
què tal?
jo que l'he vist 3 vegades
bé
està bé
a mi em va agradar
el que passa
és que també me vaig fixar
que cau tot a trossos
la iglesia
del segle XII
que hi ha de Santa Maria
però
és que és veritat
la pedra es desfa
jo no sé què passa
però la pedra es desfa
el rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
no em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Mossos
us afecta a vosaltres també la pluja
us desfeu també?
amb la pluja?
no
a mi m'agrada
avui que s'ampliquin els pantanos
no s'ha de fer el trasbassament
però ara hi arriba un punt
que ja estan prou plens
jo crec que sí que s'ha de fer
Jordi?
no, no
però simplement
perquè si no se'n parla avui
se'n parlarà d'aquí dos anys
d'aquí dos anys
ja faran dissabadores
sí, però potser hi haurà un altre govern
i no serà
que no se l'escarregarà
que el d'ara
assumeixi totes les responsabilitats
i que es comenci a gestionar bé
els recursos hídrics
a la zona de Barcelona
que es fiqui en dubte
un creixement d'una ciutat difusa
a Barcelona
i en aquest programa
tampoc toca parlar d'aquest tema
però ho deixem estar
la propera setmana
ostres
feia temps que no el veia
tant, tant, pujat
la propera setmana
donem la primera passa
al mes de juny
ens veiem el 4 de juny
aquí on no vingués més tòries
i callo
perquè és que peto
peto
vinga, vinga
una til·la
una til·la
adeu-deu
adeu-siau