Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tenir un álbum també va bé, perquè
és un suport que et dona molta promoció, no?
És el que t'anava a dir.
Per trobar els concerts, perquè la discogràfica
faci tota la promoció.
És una eina molt interessant, però clar,
no es pot mesurar l'èxit en ventes de discos
actualment.
Doncs mesurem com serà aquest concert,
si et sembla.
Vosaltres serà els primers a en sortir.
El Cau ja crec que és un lloc que coneixeu
força bé. No és la primera vegada
que heu tocat el Cau?
Ui, no, però fa molt de temps que no toquem.
Què em dius? Tocavem molt fa anys
quan començàvem, sí.
I serà una nit una mica especial per això,
perquè es torna a una sala que fa molt de temps
que no trepitgem, però que
és una part de la història de la banda,
sí, hem tocat moltes, moltes vegades.
I quan fa aproximadament que no tocaveu?
Jo em pensava que era menys, eh?
Que ja són uns quants anys, ja?
Sí, jo diria que cinc, segur,
potser sis. Cinc anys que no tocava
el Cau? Fa molt, fa molt.
Déu-n'hi-do! I com ha estat això?
No, però normalment és un dels jocs
recorrents, diguem-ho així,
per a molts grups de Tarragona,
com passar també amb la vaqueria,
per entendre'ns, que són aquests jocs mítics
on, si no, una vegada a l'any...
Imagino que hem tocat més a la Sala Zero,
hem tocat bastant.
Sí.
també, no sé, hem tocat a golfos,
al C.B.Q., a Santa Tecla,
però el Cau el teníem una miqueta oblidat.
I l'objectiu d'aquest concert és aquest, no?,
retrobar-nos en una sala que, ja et dic,
és part de la història de la banda.
Sí, perquè la banda, el pupil,
que sembla que hagi nascut ahir,
no, no, ja fa...
Quants fa que aneu pel món, com a pupil?
Doncs...
Quants anys, també?
No ho tenim gaire clar,
però crec que són 10 o 11.
10 o 11 anys?
Sí.
Jo posaré una miqueta més, eh?
Jo contudeu, però hi ha gent que diu
que potser anem cap a 11.
Jo crec que sí, eh?
Podria ser, podria ser.
Però jo me'n recordo d'aquells primers anys
que vau passar per aquí, per Tarragona Ràdio,
te'n recordes?
Tu també hi eres o no?
No vas entrar més tard a la banda?
Jo soc de pel·lini, sí.
Per això que et deia,
que tu has passat per aquí,
per l'emissora, un munt de temps,
primer amb aquelles maquetes,
també amb el, si no recordo malament,
amb el de Nominació d'Origen.
Te'n recordes quan actuàveu a la plaça del Rei?
Sí, sí.
I tot això, doncs, ja fa plogut bastant, eh?
Bueno, d'això no fa tant.
Pensa que el primer àlbum és del 2000.
Del 2000.
I en vuit anys ja tenim.
I ens vam començar a moure així més
cap al 2000.
Però bé, està tota la feina prèvia
abans de començar a gravar,
que són aquests dos o tres anys
que ens ballen una mica.
I han canviat molt els pupils
de llavors cap ara?
La formació segurament
que ha anat variant.
Sí, bueno, de l'inici
quedem dos.
Tu i l'altre.
De la formació més estable
ha marxat un al Japó,
enguany, l'Ivan.
Sí.
I ha entrat un altre guitarrista.
Bueno, diguem que
de la formació clàssica
ha canviat un.
D'acord.
O sigui, des d'últim temps,
per entendre'ns,
només hi ha hagut una variació.
Dels últims tres àlbums
hem canviat un, només.
D'acord.
Home, però això és força estable, eh?
Sí.
Tu ja saps que moltes vegades
som amics,
no només companys de grups,
som amics.
Això és més important,
perquè a l'hora de tocar,
sobre l'escenari es nota molt,
que el que hi ha bon rotllo
i aquesta connexió
que hi ha entre els grups,
no?, entre els músics.
Bueno, i a l'hora d'ensejar,
a l'hora d'agafar la furgoneta,
t'has de portar bé,
si no, les coses peten a la primera.
Ara què dius, això de la furgoneta?
Quin és el viatge més llarg
que heu fet ara per ara amb els pupils?
A l'hora que diguis...
A la furgoneta,
el més llarg
ha estat a Sevilla, m'imagino.
A Sevilla?
I en avió el més llarg
ha estat a Holanda.
A Holanda, molt bé, no?
I què tal, les experiències
per allà a dalt i per allà a baix?
Per allà a baix,
doncs ja fa anys
i bé, va estar molt bé.
És que em perdona,
va estar tot...
Un altre ritme de vida.
No hi era jo amb vosaltres
i ara em fa gràcia
que m'ho expliquis.
Doncs sí,
i allà a dalt, molt bé,
és una altra cultura.
Porta molt bé
tot això de la música en directe.
No, els agrada força, eh?
A més a més,
crec que som força puntuals
i molt seriosos en aquest aspecte.
Bé, allà fan des de fa molts anys
el que s'hauria de fer a tot Arragona
i a tot arreu,
que és tenir bucs d'assaig
amb concerts al costat,
casas ocupades legalitzades,
cafeteries, sala de concerts,
camassa al pis de d'art
per als músics,
és tot un luxe.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Re a veure amb d'altres països europeus, no?
Sí, com aquest.
Per exemple.
Per exemple, per exemple.
Parlem una mica de com serà l'actuació d'aquest dissabte
per la gent que vulgui venir a veure-us al cau.
Començareu puntuals allà a les 9 de la nit?
Sí, serà bastant puntual.
M'imagino que tocarem primers,
però encara no ho hem parlat amb els rippers.
De car.
Però com que ells són una banda molt potent,
doncs m'imagino que és millor que toquem d'altres primer.
Molt bé.
I farem el diss nou, la música de moda.
Sí.
I algunes cançons de l'Himnos Olímpicos.
De l'Himnos Olímpicos?
A veure, a veure, explica'm això.
Bueno, és l'anterior àlbum amb...
Ah, d'acord.
Digues que ara com estàvem amb l'història dels Olímpics,
a veure si han fet alguna cosa noves
i han renovat una mica,
han donat noves idees.
No, no, no.
Ens van agafar les cançons per pequin, no?
Que dius!
No les van agafar.
Però les vau ofertar?
No, tampoc.
Home, home, cal, llavors no poden saber-ho, no seran de venir.
L'hauríem de buscar.
Clar, havíem d'atrar a la vostra pàgina d'internet
i havíem d'haver-ho fet.
Clar, havíem de posar Pupill.
Bueno, Pupille, no?
Pupille, Pupille.
Pupille, perquè ja surt totes les lletres.
Es pot pronunciar d'una manera, però s'escriu d'una altra.
I després, mira, que posin.
Olímpics, ja veurem què és el que passa,
que troben a la vostra pàgina.
Això mateix.
El que passa és que hauríeu de fer una miqueta més de promoció,
perquè no vau trucar als prínceps d'Astúries que anaven cap allà.
No, no, tampoc tenim el número ni...
No va ser la idea, no?
No, no, no.
Càxi, nena.
És que clar, us he d'unir amb tot, eh?
És que no potser...
Bueno, ja està bé així, ja.
Bueno, de cara a l'altre any,
o de cara a quan toqui una altra vegada,
que en són quatre anys, no?
A veure, a veure, a veure, a veure on s'es fa,
si no es feia cap a la banda de Londres.
Aquest àlbum ja està passadet, eh?
Sí?
Ja en tres, dos mesos, entre mig.
Veus?
O sigui que no té res a veure amb molt del que tocava en aquell temps fins ara.
Heu canviat molt, els copils?
Bé, els tres últims són bastant estables.
Potser ha canviat més respecte als dos primers.
Però sí que és veritat que l'últim té una certa evolució.
Una evolució més...
poc vistosa, no?, per al públic,
però que nosaltres sí que la notem.
I és...
Hi ha més espais de silenci,
es noten millor les trenes que fan les tres guitarras.
Sí, això és veritat.
I també es nota...
Però estilísticament és bastant estable.
I també es nota com una espècie de serenor.
Jo no sé si vosaltres ja us heu assentat
i heu trobat allò que moltes vegades busquen els grups,
que és el seu propi tarannà, no?
Ja és aquest, en aquest darrer treball discogràfic,
el que volíeu i el que esperàveu
de la vostra música com a pupil?
Home, jo crec que els últims 4 o 5 anys
estem bastant...
bastant...
bastant còmodes amb la música que fem.
Ja ni parlem de què hem de fer,
ni a què hem d'imitar, ni res.
Simplement ens reunim al local,
toquem el 5 i ja surt el que surt.
Sense parlar, només mirant-nos,
ja arribem a aquest punt d'unió
entre els 5 membres del grup.
Això deu ser fantàstic, eh?
Sí.
No, ho dic perquè pocs grups,
tenint en compte les dificultats que teniu al voltant,
ho poden arribar a aconseguir,
de la manera que ho esteu fent vosaltres.
Clar, és que el complicat és arribar aquí,
però un cop estàs aquí és molt bonic tocar.
Actueu...
És el complicat de deixar una banda
i muntar una altra, no?
Que fins que no arribes a aquest punt
doncs poden passar uns quants anys.
Per això jo pensava al principi
quan m'ho comentaves,
el del baterià,
una mica el mal de cap que deu tenir el pobre xiquet, eh?
que algunes vegades deu dir,
a veure, amb qui estic, no?
Les bateries ja són així, eh?
Sí, no?
Estan una miqueta l'elos, no?
Ja estan una miqueta bojos.
Ells quan agafen les baquetes
ja es deixen anar
i pom, pom, pom, pom, pom.
Pensa que aquest paio toca cada dia,
de la setmana.
Què dius?
I tant.
Ostres, ja no deu tenir braços, ni mans.
Ja ha de ser una continuació de la baqueta, no?
Té més braços que abans.
Ja m'ho he de dir a imaginar, eh?
M'imagino allà que li dius hola
i tu dius, espera que te toco,
penca, penca, penca,
ja està amb les baquetes posades.
Bé, aquest dissabte anava a dir,
us tenim al cau,
jo repetiré, repetiré,
preu d'entrada de 5 euros
a partir de les 9 de la nit,
el preu és simbòlic.
5 euros mig per banda.
Per això, per això,
que està molt bé, no?
Si paguem la gasolina, ja fem.
No, no, però que és molt simbòlic, eh?
Que sou molt generosos.
Tot s'ha de dir.
Bueno, ja has dit abans que treballem.
Ja ho sé.
I sabem com estem tots, no?
Sí.
Que tenim les butxaques una miqueta escuradetes.
Va millor que vinguis gent.
Exacte, exacte.
A més 5 euros, mira, entrem,
ens ho passem la merda bé,
compartim, fem una copa,
entre grup i grup podem parlar una miqueta,
que allà el cau és un lloc impressionant, eh?
Per la gent que no hagi anat,
que no s'ho perdi,
i mira, com a excusa,
anem a veure la gent de Popil,
que toquen molt bé,
anem cap allà, no?
Una cosa amb l'altra.
Ja per tancar, Salva,
estarem aquest dissabte al cau.
I quin és el proper bolo que teniu?
Com està preparant-se?
No sé si per Santa Tecla us podrem veure,
us podrem sentir...
No, no, no, no.
No truquem per Santa Tecla.
Enguany tenim vacances?
Eh?
Tenim vacances per Santa Tecla, enguany?
Bueno, vam tocar l'any passat.
Deu ser, per això t'ho deia.
Imagino que no s'ha de carregar gaire, no?
Tampoc ho hem proposat,
però, bueno, no tocava.
De car, de car.
I el proper concert serà el mes vinent a Montblanc.
Ah, molt bé.
I la veritat és que el pla no es toca gaire.
El novembre se'ns va el bateria gravar a Londres
i després ja veurem, no sé.
I alguna sortida també internacional per vosaltres o no?
No, mira, avui ens han trucat per anar a Madrid
el 6 de desembre, crec, o el 5 de desembre.
Sí.
I què?
I fins allò potser no fem res,
perquè, clar, si novembre estem parats...
Clar.
Podríem dir que són els dos següents,
Montblanc i Madrid.
Montblanc i Madrid, déu-n'hi-do, eh?
Una aquí al costadet i una altra més a lluny.
Sí, a Rèus-Paris-Londres,
doncs, Tarragona, Montblanc, Madrid.
Exacte, mira, eh!
Per una propera cançó dels Pupils, eh?
Sí, és la lletra, però...
I, a més a més, podeu anunciar,
i també hem passat per Sevilla i Holanda.
Vinga.
Allò, per acabar de redonir tot.
Bueno, proposaré.
Vinga, a veure què et diuen.
Salva, moltíssimes gràcies que tens feina,
no et volem desturbar més.
Gràcies per haver-nos atès.
No, molt cru, molt cru.
Gràcies per haver-nos atès, de veritat.
La propera vegada et donarem una abraçada
i et convidarem un cafè, ja ho saps.
Això vol dir que estaràs per aquí
als estudis de Tarragona Ràdio.
Molt bé.
I esperem que no s'hi capi al cau, eh?
Oh, esperem, esperem.
Dissabte, a partir de les 9 de la nit,
la gent dels Pupils i els de Rippers en concert.
Preu d'entrada en Mòdic, de veritat, 5 euros, val la pena.
Gràcies, Salva, i bona feina.
A tu, vinga, bona tarda.
Adéu-siau, bona tarda.
Gràcies.