I si abans parlàvem del Camps del Roc, ara ens dirigim cap a l'Antiquari.
I és que tenim via telefònica a un dels seus encarregats, el Joan Anton Pérez, que ens espera.
Joan Anton, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal, com esteu?
Molt bé.
Com aniran les festes de Sant Magí per l'Antiquari?
Doncs molt bé, moltíssima gent i hem passat tots molt bé.
Em dic que la setmana passada obríem aquesta finestra amb l'Antiquari i que recordàvem quins són els actes que teníeu.
Avui dimecres ens toca anar a cantar, no? Ens toca karaoke.
Avui tots a cantar el karaoke, sí.
Quina és la cançó que més us demana, Joan Anton?
N'hi ha unes quantes.
N'hi ha unes quantes.
Sí, sí.
Tot depèn de l'edat que tingui la gent que canta.
La gent jove demana molt, per exemple, l'oreja de Van Gogh.
Cançons de l'oreja de Van Gogh demanen molt.
Després hi ha cançons típiques de karaoke, com el Vivo por ella, que canta la Marta Sánchez i l'Andrea Mochelli.
Sí, bueno, aquestes cançons típiques de karaoke.
I a la gent més grana, millor, clar, més clàssic, no?
Boleros.
Tota la vida.
Sí, exacte.
I què tal?
El primer...
Bueno, no sé, aquesta setmana passada abans de les festes no va ploure, això vol dir que bé, la gent va cantar bé.
Sí.
Ho tenim com a testa d'ent, no?
Sí, no vam provocar pluja.
No vam tenir...
Van poder gaudir de l'aigua, però va ser de l'aigua de Sant Magí.
D'unidor, sí.
Que també hi va estar bé.
És cert que, bueno, el més important més que que canti bé la gent és que s'ho passi bé.
Això sempre.
Si la gent s'ho passa bé cantant, no plou.
D'acord.
No provoca pluja.
Molt bé, molt bé.
Aquesta nit, home, si ho provoquen a partir d'ara, perquè sigui jo de matinada i quan hi han acabat les festes, no?
Bueno, que ho aguanti una miqueta més.
Molt bé, molt bé.
Joan Antón, aquesta nit a partir de les 9 és l'hora, no? Més o menys?
Nosaltres obrim a les 9, el karaoke comença a quarts de 10, més o menys, a dos quarts de 10.
Han de dir que repassarem a partir d'ara, doncs, el que és l'agenda cultural de l'Antiquari.
Avui tenim careuque a partir de les 9, però a partir de demà ja continuarem d'altres actes.
Sí.
Què és el que tindrem demà?
Demà continuarem tenint karaoke i esperem la presència d'un noi brasilè que toca la guitarra
i que ens farà una estoneta de companyia.
No ho presentem com a un concert perquè, bueno, ell puja, està una estoneta tocant la guitarra i ens fa companyia, eh?
Ah, fantàstic.
I qui vol cantar amb ell, canta amb ell i qui no, doncs, canta amb el karaoke i ho anem a combinar.
És una mica d'aquestes actuacions improvisades, no?
Exacte.
Cada tant en tant tindreu aquí a l'Antiquari.
Sí, sí, sí, sí. I que justament aquests dies passats han sortit, doncs mira, tres vegades gent que veu allà la guitarra o veu el teclat i diu
escolta, m'hi puc pujar, vinga, una estoneta. I la gent, doncs, s'ho passa molt bé.
I sembla que hem de tenir vergonya, eh, Joan Anton?
No.
No, jo crec que moltes vegades, segons en quin espectacle, demanes a algú que pugi a l'escenari i gairebé l'has d'arrossegar.
I d'altres vegades millor que no li diguis res perquè si no ja se menja l'escenari, literalment, no?
Bueno, aquí, saps què passa? Que aquí la gent no puja a l'escenari, sinó que la participació es fa al global de la sala.
Ah.
Eh? Bé, tu estàs tranquil·lament al teu puesto i cantes o no i fas el que vols. I el que vol pujar, doncs dirà que vam pujar.
Vull dir, el fet de no obligar la gent a pujar, doncs, no la poses en aquest compromís i en aquest moment de vergonya.
Sí, llavors surt d'ell mateix, no?
Ah, exacte.
Més veu que els altres?
Quan surt d'ell mateix, sembla que es perd aquest punt de vergonya que quan t'estan provocant a pujar, no?
Mm-hm. Doncs demà continuarem amb una miqueta més de karaoke, amb aquesta actuació d'aquest noi que ens tocarà la guitarra.
Sí.
I passem a divendres, que quan arriba el cap de setmana les coses es posen com més sèries, no?
Sí. Bueno, en aquest cas, tenim dos espectacles d'humor.
Veus? Doncs serà el revés.
Sí, sí. En comptes de posar-nos sèrius, el que ens posarem és a riure.
Exacte.
Eh? Aquest cap de setmana ve el Mariano. Mariano, el metro 85, que ell porta moltíssims anys actuant a l'escenari de l'Antiquari.
Sí.
I, bueno, té un públic molt fidel, molt fidel, molt fidel, que ens acompanya quasi tots els caps de setmana.
Que el Mariano, Joan Anton, jo no sé tu, però jo no l'he vist riure mai, eh?
El Mariano?
Ell ens fa riure a nosaltres, però ell, una vegada que puja a l'escenari, ella amb aquella cara que posa tota sèrie, que sembla que no vagi amb ell, el que està dient...
Té un posat, té un posat molt sèrie.
Sí, molt, però que molt. Tota la gent allà rient gairebé tirar-se per terra, i ell allà ha posat...
Sí, que a vegades sembla que no estigui.
Exacte, exacte. Que estigui una altra que ho estigui explicant, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs això, i últimament està presentant el seu disc, han fet un disc amb el Miguel Vifil, d'Acadèmica Palanca, i el estan presentant poquet a poquet tots els dies a l'Antiquari.
Un disc de cançons d'humor, que, bueno, la gent s'ho passa molt bé cantant-les, que ja se les comencen a conèixer.
Sí.
I, doncs, el que fa sempre, presenta aquest disc, canta algunes cançons més sèries, i, doncs, explica un munt d'acudits, i la gent s'ho passa molt bé.
Ah, això serà, doncs, aquest divendres?
El divendres i el dissabte.
I el dissabte, o sigui, dos dies, allò, perquè...
Els dos dies, sí.
Si el divendres no podem anar per alguna raó, no tenim l'excusa, i podem, mira, anar el dissabte?
Repetim el dissabte, l'actuació.
Fantàstic. De cada diumenge continuem fent proves, continuem que la gent vingui i faci els seus pirets i les seves cosetes?
Sí, sí, mira, aquest diumenge hem tingut un mag, que va venir a presentar-nos la seva actuació,
i un noi uruguai que va venir, va estar tocant una miqueta de rock i de blues, i també ens ho vam passar molt bé.
Recordem que no fa falta trucar a cap telèfon, o dir, perquè si espereu el telèfon per poder apuntar-vos, que no,
que només apropeu-vos a l'anticuari el diumenge, i llavors allà, la gent que estigui allà de públic,
i segurament que si vosaltres us porteu la meitat de la família, segurament que sortireu d'allà triomfants,
que hi ha molta gent que ho fa, que tot s'ha de dir...
I si venen sols també, eh?
Però passa res, eh?
No és una condició el que tinguin que portar gent, no, no.
El diumenge és un dia per provar i per veure actuacions i per veure què podem muntar de cara a l'hivern.
I de cara a la propera setmana com estarà l'anticuari? A veure, explica'm.
De cara a la propera setmana?
Sí, o per fer unes pincellades.
En principi, el divendres i el dissabte torna a actuar el Mariano,
i el dijous tenim... no t'ho puc dir encara perquè està a punt de tancar una actuació,
i el dimecres, que ara, o què? Com tots els dimecres.
I algun dia heu de descansar, no? Quan descanseu vosaltres a l'anticuari?
Esquem dilluns i dimarts. Aquesta setmana no, perquè han sigut les festes,
però el normal és que el dilluns i el dimarts descansem.
És que si no, Déu-n'hi-do quin trote, eh?
Sí, sí, no...
Perquè sembla que no, perquè la vida molta gent...
No, és que són poques hores, no? Poques hores, estigues, eh? Estigues.
No, no, són unes quantes hores i quan la gent marxa,
d'altres encara ens queda una estoneta de feina.
I després s'han de fer coses, s'han d'acabar de polir segons quines
i agafar segons altres, perquè tot estigui preparat pel dia següent.
Exactament, estàs tot el dia, tot el dia treballant per...
per muntar espectacles i perquè la gent s'ho passi molt bé.
Joan Antoni, jo, si vols, i si tu li pots adreçar el meu missatge al Mariano,
digue-li que vinc un dia a l'emissora i ens ho presenti aquí al disc.
I sí que ens ho faci aquí en directe a un minishou
i ha de passar tota la gent de la ràdio, de Tarragona Ràdio, que ens escolti,
que coneguin que estarà a l'Antiquari aquest cap de setmana
i també al proper presentant aquest treball discogràfic.
Doncs anem d'últim, que jo aquesta setmana li comentaré
i amb un que et digui jo t'ho transmeto.
Digue-me on es troba l'Antiquari, que encara no ho hem dit,
que sé que hi ha un munt de llum a la porta,
però que no m'ha acabat de dir en quin adreç està.
Doncs estem al carrer Santana número 3.
Molt bé.
Doncs al carrer Santana número 3,
amb aquella llum que em vam comentar la setmana passada...
Les torxes.
Amb les torxes.
Estarem allà esperant-vos, amb un munt de gent, amb un munt d'amics
i sobretot amb el bon rotllo que caracteritza l'Antiquari.
Joan Antón, ara donau gràcies i fins la propera.
Fins la propera, molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.