La nostra propera entrevista, de fet, la primera de la tarda, jo crec que serà bastant amena.
Es tracta d'enriure'ns-en de tot un sector de treballadors que acostumen a tenir el poder.
Els funcionaris, sí? Especialment aquells que treballen directament de cara a l'administració pública.
Segur que vosaltres en teniu moltes anècdotes, però qui més em pot explicar és algú que ha estat dins.
I, de fet, ell ho ha recollit ara en un llibre que es diu De 8 a 3, és el Joan Martínez Bergel.
Joan, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Joan.
Pep, tenim anècdotes, no? 100% nosaltres com a usuaris, però vaja.
Ell, però d'entrada ja diu que no vol ni santificar ni criminalitzar ningú, no?
O sigui, el treballa ningú. És a dir, que és una recopilació d'anècdotes, no? Però vaja.
No, perquè si no cauria ser l'estereotipa aquest que tots els funcionaris són iguals, no?
I tampoc és això. És a dir, hi ha gent que treballa molt i molt bé.
N'hi ha gent que, a més a més, amb la seva feina el que fa és treure la feina d'altres,
que treballa molt menys i que, per tant, doblant els seus horaris de feina
i fent molts més esforços que la resta, doncs compensen el que la resta de funcionaris no fan.
Però sí que és cert, doncs, que aquest llibre el que recull és
aquell conjunt d'anècdotes, doncs, que fan que l'estereotip del funcionari dolent,
aquell que no treballa, que no fot ni brot, doncs, cada cop es consolidi més, no?
Malauradament, tot i que remarco, no tots són iguals.
Em creu l'atenció al final que hi ha una recopilació d'algunes frases cèlebres,
n'hi ha una d'un perdióista italià, no, Francesc, Francesc,
que diu que els funcionaris són com els llibres d'una biblioteca,
els situats en els llocs més alts, són els més inútils.
Això ho diu un perdióista italià, no, francès, francès.
Bé, en alguns casos és veritat, és a dir, hi ha molts funcionaris
que no tenen certes capacitats o certes iniciatives
i que efectivament ocupen uns càrrecs de responsabilitats
que potser els que els han anomenat, doncs, s'haurien de fer mirar, no?
De fet, aquell llibre té una memòria interna,
que seria el fet de, tot i que és molt d'humor,
molt de recollida d'anècdotes que fan molta gràcia
i que acaben molt bé i que potser algunes agraden més o menys,
però que totes tenen una certa gràcia.
De fet, és un llibre seriós, des del punt de vista que
és molt trist que es pugui fer un llibre de recopilació
d'anècdotes de funcionaris, no?,
quan realment es tracta d'una situació professional
que pel fet de ser funcionari, pel fet de ser treballadors
de l'administració pública i, per tant, pagats amb diners públics,
haurien de ser que tinguessin una major cura
en quant a la qualitat del servei que presten, no?
I aleshores dius, vale, està molt bé de riure
de segons quines situacions que hi ha,
està molt bé de parlar-ne, com tu deies abans,
de càrrecs que estan molt alts
i que potser no tenen la capacitat ni la intel·ligència
ni la iniciativa per estar allà dalt,
però de vegades també ens haurien de fer la pregunta
de si realment el funcionari dolent neix o es fa
perquè hi ha algú que realment el fa
i moltes vegades qui mana i qui permet
que aquestes coses que d'escric al llibre succeeixin
és perquè algú ho permet
perquè, de fet, de totes les anècdotes que hi ha en el llibre
que totes són reals, que jo sàpiga
avui per avui no has fotut fora ningú
per tant, vol dir que hi ha algú que ho manté, això, no?,
i que ho permet
Com se'n va córrer fer aquest llibre sobre anècdotes?
Doncs va ser una...
La veritat és que va ser com una mena de divertimento
que es diu en italià
perquè jo porto 15 anys, ara ja no,
però he estat 15 anys treballant a l'administració pública
i quan veus segons quines situacions
moltes vegades passaves pels passadissos
i parlaves amb algun cap de gabinet
o amb algun cap de recursos humans
i segons quina història hi havia
sempre deies, hòstia, això seria per escriure un llibre,
això seria per escriure un llibre.
I quan vaig a ser a l'administració vaig dir, hòstia,
doncs vaig a escriure un llibre, no?,
perquè estaria molt bé
i vaig començar a pensar en històries que han comentat,
a mirar internet, a parlar amb molta gent
i tothom tenia alguna història que comptar,
tothom tenia alguna història que podia ser susceptible de ser publicada
i la veritat és que Déu n'hi donets
les històries que han sortit, no?
Tot i que encara han quedat més en el racó, no?, però...
Així que ha sigut una mena de recopilar anècdotes
de tots els teus companys, també,
perquè, vaja, no t'imagino durant tots aquests 15 anys
de l'administració pública allò amb una llibreteta
anant apuntant, no?, no?
No, no, no, és acabar la feina de l'administració pública
i començar a recordar coses, no?
Jo vaig plegar a l'administració pública
perquè vaig acabar molt cansat
per la manca i per la dificultat que trobaves moltes vegades
que em feien molts canvis, no?
I jo era de les persones que fa 15 anys, quan tenia 23 anys,
em van donar un càrrec que era de director d'una missió de municipal
i, per tant, ja estaves com a funcionari, entre cometes,
perquè era un càrrec fix a laboral,
però que això era per tota la vida,
perquè no et fotaven fotre fora, és molt complicat
i pensava que tot estava fet
i llavors, al llarg del temps,
vas hi dir moltes situacions, vas pujant de categoria,
et vas trobant segons quines persones,
segons quins personatges,
vas coneixent segons quines accions
que es fan des del punt de vista de gestió, de política
i tot això va fent que, mica en mica,
et vagis donant compte que és molt complicat
fer un canvi en el sistema burocràtic actual, no?
I que estem al que feia fa 30 anys Borges ja deia
de voler a usted mañana,
doncs no ha canviat pràcticament res,
és a dir, tu vas a l'administració
i encara et diuen voler a usted mañana
perquè li falta un papel o perquè li falta una fotocòpia
o perquè li falta no sé què, no?
I llavors dius, en 30 anys no ha canviat pràcticament res
i és trist que, per una banda,
surtin llibres com aquests,
però també és un toc d'atenció
perquè dius, bueno, la gent pot riure
amb anècdotes que potser es donen parts sapigudes
o que segurament molta gent es pensa que poden passar,
de fet passen,
però jo penso que aquest llibre
té un toc més d'atenció, no?
és a dir, potser ja seria hora que algú
prenés allò, les brides del que és la gestió pública
i comencessin a prendre mesures perquè això,
aquestes efectes no tornessin a succeir, no?
Diries que hi ha una diferència en quant al tracte
i al saber fer dels funcionaris,
depèn del grau que ocupin en aquesta escala jeràrquica?
O sigui, no?
Ningú se'n salva d'algunes cosetes?
No, no, no, no, no,
no, perquè hi ha una cosa molt curiosa,
és a dir, la gent que entra de funcionari
o a treballar en una administració pública
normalment entra amb unes ganes,
amb unes idees,
amb unes iniciatives brutals.
Jo no conec ningú que hagi entrat a l'administració pública
i que sigui, digui, bueno, de 18 a 3 i me'n vaig.
Què va? Al contrari.
És amb el pas del temps.
És amb el pas del temps.
I ja poden ser càrrecs de confiança política,
que són els càrrecs més alts,
ja poden ser càrrecs intermitxos
o poden ser càrrecs auxiliars,
és a dir, auxiliars administratius
o serveis d'atenció al ciutadà,
és a dir, de l'escala,
parlant d'A, B, C, D,
de l'escala D,
diguem-ne, que són els que menys cobren.
No, no, tenen responsabilitat,
ganes, orgull, voluntat.
No sé què passa,
que al cap de 4, 5, 6 mesos,
aquestes mateixes persones,
per ben, ben no sé què,
doncs canvien.
Però és igual que sigui un cap de gabinet
com que siguin auxiliars administratius.
És igual, hi ha un canvi de xip,
un canvi radical
d'alguna cosa que realment no funciona.
O és l'estructura d'acomanament,
o és l'estructura burocràtica
de fa molts anys,
que sembla que és com molt difícil de canviar
i que, per tant,
impedeix que el servei de qualitat
que tu puguis donar
o que tu vulguis donar es faci.
I això és el que provoca
que passin situacions com aquestes.
Com s'estructura el llibre?
Perquè hi ha una part d'anècdotes més,
podríem dir,
curtetes,
cap al final,
que crec que és un dels que té més èxit del llibre.
I després hi ha una altra
que és d'anècdotes més desenvolupades.
En fi,
doncs explica la història
d'un senyor
que era funcionari,
que ho deixa,
que tal,
que vol treballar des de fora.
Quantes n'hi ha de cada una d'aquestes?
És a dir,
hi ha una barreja de tot.
La veritat és que el gruix del llibre
està basat en anècdotes personals
de molta gent.
És a dir,
de gent que ha patit
maltracte professional,
de gent que reconeix
que no fot ni brot a l'Ajuntament,
de gent que...
També t'explica,
fins i tot,
no només és la part dels funcionaris dolents,
també t'explica la part dels funcionaris bons
que treballen
i que també els hi ha estat molt greu
el fet que també els tractin a tots per igual.
també hi ha un apartat dedicat als ciutadans,
perquè hi ha alguns ciutadans
que també tenen tela marinera,
és a dir,
no només són els funcionaris
els que moltes vegades fan segons què no,
és que segons hi ha vegades
que sí que entra dins el sou
i és un càrrec públic
i, per tant,
els ciutadans s'ha de tractar
com un client
i no com un problema,
però també és cert
que en aquest llibre
recullo algunes anècdotes
de persones que realment
tenen algun problema
que va molt més enllà
de només el fet de ser ciutadà
i que posen en moltes situacions
de poru
al procés funcionari.
Però està,
és una recopilació d'anècdotes
que totes són reals,
que l'única cosa que no és real
són els noms de les persones,
perquè, evidentment,
qui m'ho ha explicat
no és qüestió que digui
que m'estava dormint al despatx
i no m'entrava
i m'ho deia no sé qui
i que, per tant, no sé què,
o vaig demanar
una paga extra
de 25 hores en un dia
i tal, això no es pot dir.
Com, com, com, com,
una paga extra de 25 hores?
25 hores en un dia,
clar, hi ha gent que,
sí, sí,
una de les anècdotes
és un personatge
que va demanar
per una festa major
per treballar un dia
24 hores,
en teoria,
tenen 24 hores,
va demanar 25 hores extra.
I el pitjor és que segurament
li vam concedir.
No, no, i a més li vam pagar.
Clar, sense...
Que moltes vegades
és el que diem,
o sigui,
tu pots demanar el que vulguis,
està molt bé,
però clar,
si algú t'ho dona
vol dir que qui té la culpa
reial de molts ajuntaments,
administracions supramunicipals,
dels ministeris,
que totes són reials,
l'única cosa
que està inventat el nom
perquè, evidentment,
no vull posar
en cap mena de conflit
ni de problema
a la persona
que m'ha donat
aquesta informació, no?
Hola, però si tu ets
un funcionari
i et ve algú posant per casa
i et diu,
com a pregunta o resposta,
diu, no,
diu, si la casa
no le pertenece a él,
la tiene en su fruto.
En su fruto, eh?
Vol dir su fruto, eh?
O diu una aquesta altra,
per a no haver manana,
per a no haver manana,
si quiere,
yo se lo envío
por plis plas.
Pis plis plas.
¿Es que es no diría
el plis plas?
No sé si es que es el plis plas.
Però ha de ser ràpid, eh?
Ha de ser ràpid.
Seria el fags.
Que no vol dir
que l'envio en un plis plas,
no,
sinó que l'envio
per plis plas.
Vol dir que l'envio
per fags.
Però escolta,
la gent és amable
perquè la gent
no et vol donar més feina
de la que tens.
Mira, aquí tens una frase
que diu,
ja veu que estàs
molt estrenyido hoy
con tantos formularios.
Ja volverem mañana
que estàs molt estrenyido.
No, hi ha una
que està molt bé
que és la que diu
que dónde està
l'oficina de atenció
al paciente.
Con lo cual,
també és veritat.
Diu, mira,
vengo a denunciar
al lampista,
me entregó
un por supuesto
i m'he cobrat el doble.
Que són boníssimes,
no,
aquesta,
escoltem,
o ustedes me ponen
una multa
por incumplimiento
pero los técnicos
del ayuntamiento
no hicieron
lo indeseable
para resolverlo.
Sí, sí.
Indecible.
Sí, sí, sí.
No,
és el que comentàvem abans,
el fet que no només
són els funcionaris
moltes vegades
el que no tracten
com haurien de tractar
segons què,
sinó que també
els ciutadans
moltes vegades
també estan en una situació
una mica complicada.
Hi ha alguna anècdota aquí
que són molt de consum
i hi ha una que m'agrada molt
que, si em permets,
l'explico perquè...
Pep,
és que no pot parar de riure's.
Per què?
És que no pot parar de riure's.
És que ho ha llegit
i no m'escolta.
Perdona,
perdona,
aquesta és boníssima.
Perdona,
però diu,
vengo a pagar
la multa con retraso,
mire el candelario
i se me pasó la fecha.
No,
per això dic,
hi havia una persona,
una de les notes,
que hi havia una persona
que es pensava
que el seu marit
l'enverinava.
Era una dona
que deia
que el seu marit
l'enverinava.
Llavors va anar
a una oficina municipal
d'informació
al consumidor
per denunciar això.
Llavors la senyora
de l'oficina municipal
d'informació
al consumidor
li va dir
que això era un tema
del jutjat
i que, per tant,
si ella considerava
que el marit
l'enverinava,
que ja anés allà,
posés una denúncia
i que el jutjat
ja hi diria.
La dona,
com que no volia
anar al jutjat,
doncs el que va dir
no, no, no,
jo el que prefereixo
és que vostè
cada dia
m'analitzi
els aliments
que li porto.
Llavors em diu
si està enverinat o no.
Llavors aquesta senyora
cada dia
li portava
aquella senyora
de l'oficina municipal
d'informació al consumidor
els aliments
que segons ella
estaven enverinats
pel seu marit.
Aquella tècnica
de l'Ajuntament
que fèiem,
l'aliment era que s'ho posava
sota la taula,
esperava el dia següent
i quan venia la senyora
li deia
senyora,
el laboratori diu
que està perfecte,
no hi ha cap problema.
I això un dia,
un altre dia,
un altre dia.
El cinquè dia,
en lloc de portar-li
l'aliment,
els aliments,
li va portar el xampú
perquè ja el marit
el xampú
l'inverinava.
Llavors li va portar el xampú
perquè l'analitzés
també al laboratori.
La senyora
va fer el mateix,
va agafar el xampú,
la posar sota la taula
i va esperar el dia següent.
Com aquella senyora
estava molt sonada,
doncs al final
va decidir
de no portar-li més coses
però va anar un dia
i li va dir
escolta'm,
el que faig ara
és anar-me a 100 quilòmetres
d'aquí
a comprar-me els aliments
perquè sé que el meu marit
té comprats tots,
totes les botigues d'aquí,
d'aquest poble,
les té comparades
i per tant
vaig a 100 quilòmetres
a comprar.
És a dir,
en moltes ocasions
sí que és cert
que el funcionari
no tracta potser
amb la qualitat
que hauria de tractar
el ciutadà
però de vegades
els funcionaris
es troben segons
quins ciutadans
que també tenen
tela marinera.
S'heu trobat mai
amb alguna situació d'aquestes?
Si algú ens vol explicar
alguna anècdota
semblant o d'aquestes
ens podem trucar
al 977-2448
Pep, 977
244767
Truqui no em vulguin.
Em sembla que avui...
Truqui mi que...
244767
Molt bé, Núria.
Pel correu electrònic.
El tens apuntat
per què, això?
De dir-ho cada dia.
El correu electrònic
Ja tardes
arroba tarragonaradi.cat
Ja tardes
arroba tarragonaradi.cat
No, no, perquè
és que això
que lleixem ara
alguna d'aquestes anècdotes curtes
jo a mi en sona
d'haver-ne sentit
amb algun sopar
allò sobre taula.
A mi saps que en el passat
que és molt curiós
que clar,
quan fas el llibre
li envies
a tots els mitjans
de comunicació
i fas un enviament
per tema de promoció
i després tu
com a autor
li envies
a d'altres amics.
Llavors hi ha
una quota de llibres
que li envies a amics.
I clar, entre els meus amics
hi ha molta gent
que treballa
en administracions públiques.
I és curiós
perquè molta gent
em diu
aquesta anècdota d'aquí
que parla de no sé què
és del meu ajuntament
i dius
no.
Jo penso un termini
i dic
no té res a veure
si jo no sabia
ni què havia passat
al teu ajuntament.
Doncs no, no, la gent
i fins i tot
allò que et comentava abans
que estan els noms
i els càrrecs inventats
i posa
j.m.
assessor
de temes urbanístics
no sé què
tal de l'ajuntament
d'un ajuntament
de la província
de Toledo.
Diu
és que aquest senyor
és aquest veritat
d'aquí.
Dius
no,
és que està inventat.
És a dir
o sigui
tothom té una mena
de
el imaginari col·lectiu
sembla que això passa
a tots els ajuntaments
o a totes les administracions públiques.
És a dir
són anècdotes
que jo les conec
perquè han passat
a llocs concrets
però no vol dir
que siguin els únics llocs
on han passat
perquè pel que estic rebent
els inputs que rebo
és que
aquestes anècdotes sonen
com si fossin
de l'ajuntament de Tarragona
que no conec segurament res, no?
Doncs
com si fos així, no?
És brutal,
és brutal.
Cosa que també
el que et fa pensar
és dir
la cosa està pitjor
del que et pensava.
Clar, no és una anècdota
només, és una cosa
més senyora de la bitxada.
Perquè dius, si pos,
una anècdota
que passes a l'ajuntament
de Sant Pere de Torelló
per dir un
que no surt aquí
doncs diries
vale,
perquè sortim només d'allà, no?
Però que de Sant Pere de Torelló
surti un ajuntament
de la província de Cádiz
i digui a un tio
que és el mateix
que passa aquí
doncs
el que penses
és
la cosa està més
fotuda del que pensava, no?
I que se't han quedat
anècdotes del Calaix.
El llibre és prou gruixut, eh?
Vull dir que
va, dues cintes i pimpàgines.
Surt-en després.
Ara comencen a recordar-me de més.
I què faràs?
Segona part o ja?
Bueno, depèn.
No sé si la segona part
em donarà per un llibre.
El que pensava fer
era
si feia amb alguna reimpressió
el que sí que pensava fer
era potser
incloure
un espai
al llibre
perquè
ciutadans
o funcionaris
m'enviessin anècdotes
per si es podria fer
una segona edició
perquè a les mitjans
de comunicació
d'anar
i a les entrevistes
quan a vegades
ho haurà micro
i tal
la gent explica
moltes anècdotes
de funcionaris també, no?
I sí que potser
obro amb una segona
si es fa una reimpressió
un espai
perquè podria donar per més, no?
Tenint en compte
que aquestes anècdotes
que potser hi ha 50 o 60
doncs sembla ser
que no només són
d'un lloc determinat
sinó que sembla ser
que són mimètiques
i que es produeixen
a diferents llocs
o que la gent
es pensa o identifica
que són en el seu lloc
doncs vol dir
que hi ha moltes
més anècdotes
que segurament
es podrien aprofitar.
Hi ha més administració local
administració de l'Estat?
De tot, de tot
Correus
Seguretat Social
tramitació de multes
Generalitat de Catalunya
és a dir
hi ha una mica de tot
també hi ha
altres comunitats autònomes
és a dir
hi ha diferents
de diferents
estaments
o diferents
estractes
de l'administració pública
no només
de l'administració local
hi ha molt d'administració local
perquè és el que més ha tractat
i que per tant
no sé
tinguin més contacte
i més coneixement
però hi ha de tot.
Núria
que no es truca
per explicar
cap a...
No truquen
no truquen
Torno ja
amb el telèfon
97724
4767
per si voleu explicar-nos
anècdotes
que hàgiu tingut
amb funcionaris
sigui del departament
que sigui
de l'administració pública
jo la típica
a veure la típica no
però una de les coses
que em fa més ràbia
quan he de tractar
amb administració
i fer papers
és quan te trobes
amb el típic funcionari
que li has de treure
a tu la informació
o sigui
tu vas a preguntar-li
vas a que et dona informació
i és el funcionari
si no
tu vas entratejant
llavors tu
Núria faries
diria
senyorita
és la tercera vez
que vengo
tiro las tovallas
tiro las tovallas
tiro las tovallas
és el que faries
bueno
és ajudar
l'anunci aquest
de l'Obran
no?
Aquest que tenim
de l'Obran
no?
que la senyorita
le dice
ja le he dicho
muchas veces
que le falta
la fotocopia
i ella le dice
pues yo ya le he dicho
que necesita l'Obran
al final
és una mica això
depèn del dia
de com l'agafis
jo crec que
després hi ha
també
un tipus de gent
que per la seva feina
estan molt acostumats
a haver de fer tràmits
persones que treballen
en gestories
per exemple
hi ha aquesta gent
que estan acostumats
a tractar
amb funcionariat
i ja deuen tenir
els seus trucs
les seves persones
que coneixen
sí
deuen tenir un tracte
ja
a veure
hi ha molta gent
però això és com
els advocats
és a dir
quan van al jutjat
normalment
quan tens un advocat
que és del jutjat
de la zona
més o menys
on vius
i on ell treballa
és molt més fàcil
que pugui aconseguir-te
segons quines sentències
o segons quina rapidesa
en saber sentències
o segons quins mecanismes
per aconseguir
segons quins tràmits
molt més ràpids
que no el fet
d'una persona
que arriba de nou
a un jutjat
i això passa també
a l'administració pública
és a dir
si tu tens un coneixement
perquè ets gestor
i perquè vas cada dia
i coneixes el Pepito
que és qui porta
el tema de la tramitació
de no sé què
doncs vas a Depito
que ja sap
que tu ets gestor
que a més segurament
heu anat a esmorzar
perquè és un poble
ja us coneixeu
i per tant això
t'agilita molt més
el fet
que et puguin
tramitar
amb més rapidesa
segons quins documents
el que passa
és que això és com tot
pel fet que tu coneguis
el Pepito
que és de la gestoria X
tampoc no t'hauria de donar
un beneplàcit
o un benefici
en funció d'un altre ciutadà
que també va fer
una tramitació
i que per tant
no ha de tenir
menys privilegis
o menys drets
que tu mateix
el que passa
és que tot funciona
d'aquesta manera
alguna més que recordi
Joan
d'aquestes més llarguetes
del llibre
de 8 a 3
alguna anècdota
d'alguna
llargueta
també conec una
també és de consum
coneixer les coneixes totes
estic parlant
sí perquè
la veritat és que són
les que més gràcia em fan
més que la dels funcionaris
pròpiament
em fan més gràcia
la dels ciutadans
que la dels funcionaris
perquè va ser
l'època
em sembla que va ser
el 94
el 95
quan va haver-hi
aquelles apagades
de llum
tan bèsties
i que afectaven
a tants municipis
i també va passar
a una oficina
del consumidor
que hi havia
una senyora
com tot
la picaresca
que quan es va anar
el llum
com que va haver-hi
una apagada
de llum
tan bèstia
doncs es va crear
una mena de zicosi
que al final
tots els comerços
ciutadans
doncs van reclamar
les companyies elèctriques
que els hi paguessin
doncs
tota la que tenien
a la nevera
perquè hi havien perdut molt
i tal
i hi havia una senyora
que
va presentar una llista
de tot el que tenia
a la nevera
i tenia
gambes
tenia
perfebes
tenia caviar
tenia
allò que tenim tots
a la nevera
a diari
allò que tens cada dia
per si et té algú a casa
tinc perfebes
dos quilos
o tres de gambes
o tres de quatre de camarlanes frescos
de no sé què
i clar
la senyora que hi havia
de l'OMIC
de l'oficina municipal
d'informació consumida
li va dir
home
senyora
no posi això
perquè no colarà
perquè quan li agafin
doncs no colarà
la senyora va dir
sí sí sí
jo la colo
perquè és tal
clar
com que en aquell moment
FEC Sandesa
que és l'empresa
que gestiona
tot això
estava tan col·lapsada
perquè va ser aquí
en un municipi de Catalunya
estava tan col·lapsada
amb les aclamacions
que ja n'hi havia
doncs
li va aprovar
i li va donar
i aquesta senyora
se'n va anar
tota cabrejada
a la de l'OMIC
i li va dir
bé senyora
ja li vaig dir
que li posia
les gambes
els percebes
me l'han aprovada
tot
si lo llego a ser
si lo llego a saber
meto hasta los pollos
que eso sí que los tenía
que segur que era
l'única cosa
que tenia en la nevera
els pollastres
però ella va posar
percebes
o sea que li van pagar
els percebes
les gambes
els ganscinos
tot
menos els pollos
i la senyora
estava cabreada
com una mona
perquè no li van donar
els pollastres
bueno
són d'aquelles coses
de picares
que també estan
bastant bé
no entiendes
senyorita
por què hacen
estos formularios
tan rocanrolescos
rocanrolescos
claro
és que no
no paguen
en su momento
la contribució
por falta
d'ignorancia
i com aquestes
moltíssimes
fa l'impressió
que aquestes coses
només puguin passar
en un país
com aquest
home
sona certament
de surrealista
però és real
és a dir
són coses que passen
no real segur
real segur
a veure
hi ha una altra anècdota
que és de policies
per no parlar
també només
de ciutadans
però que
ni d'amigua
són públiques
però de policies
que van
detenir uns lladres
i resulta
que quan estaven
fent l'interrogatori
doncs els lladres
van reconèixer
que si efectivament
havien robat unes joies
i que
bueno
sabien on eren
i a partir d'aquí
doncs van agafar
un cotxe de patrulla
van anar
dos agents
de la policia
amb els dos lladres
amb el cotxe
i van anar
a un bosc
on en teoria
havien guardat
havien enterrat
el tema
de les joies
i quan van arribar
efectivament
van començar a acabar
van treure les joies
i quan munten el cotxe
resulta que el cotxe
no arrenca
perquè no hi havia benzina
ningú no s'havia recordat
que hi havia benzina
era a les 3 de la matinada
per quitar de nit
van anar allà
i llavors clar
l'única solució
que s'ha assecut
és un dels policies
va treure la pistola
d'agafar els dos detinguts
els va posar
al darrere del cotxe
empantar el cotxe
l'altre company
el policia
li va dir
que agafés el volant
i que comencés
a dirigir el cotxe
i van estar
durant 4 quilòmetres
allò pel mig del bosc
els dos xorissos
allò empantant el cotxe
l'altre amb la pistola
apuntant-los
amb les veies a la mans
l'altre minigant així
fins que van arribar
una benzinera
i la cara
de la benzinera
va ser d'allò
d'autentic escàndol
perquè clar
arribar dos policies
una amb la pistola
a la mà
amb dos xorissos allà
amb les joies
o sigui que va ser
una mica escandalós
però clar
resulta que a final de mes
ningú no se'n va recordar
que el cotxe
patrulla
havia de portar benzina
i que clar
com que ningú
no li posa benzina
perquè no hi havia diners
doncs no hi havia diners
a un bosc
amb dos xorissos
i sense benzina
anècdotes
de funcionaris
d'avui de Teres
aquest llibre
que avui heu volgut parlar
Juan Martínez Bergel
que per cert
no ho envides
per vista de Ragonia
d'aquí a la ciutat
també és el director
de la televisió
Canal Català
d'aquí a Tarragona
que esteu
acabant de
llançant
estic al punt
les noves inauguracions
les noves instal·lacions
perdona
que ja
ja em poso nerviós
quan parlo de les instal·lacions
a Porta Tarraco
perdó
on estareu
a Porta Tarraco
a partir del dia 30
inaugurem el dia 30
a la tarda
esteu convidats
evidentment
i ja per fi
després de dos mesos d'obres
que això de les obres
és com
el dels funcionaris
és alguna cosa
interminable
doncs ja s'han acabat
i a 30 ja comencem
a metre des d'allà
o sigui que
una bona notícia
com esteu en lloc privilegiat
i tant
jo crec que per Tarragona
per nosaltres
fonamentalment
però també per Tarragona
tenir una televisió local
de qualitat
i a més
amb un lloc com aquest
on està ma mare
i amb els mitjans tècnics nous
amb més personal
això també es donarà
molta més capacitat
per donar el servei
que Tarragona es mereix
quant a televisió local
i a formació local
doncs ja sabeu
serà una gran festa
Joan Martínez Berkel
gràcies per acompanyar-nos
de 8 a 3
anècdotes de funcionaris
aquest llibre
que ho podem recomanar
des d'aquí
que es farà un fart de riure
ara estem més o menys continguts
és fàcil
Joan de localitzar
el tens distribuït
a tot arreu
per internet
on es vulgui
si en principi
a tot arreu
doncs Joan
gràcies
i que vagi molt bé
fins aviat
a vosaltres
gràcies